\u00a0 Tal vegada Balears \u00e9s sa \u00fanica comunitat ling\u00fc\u00edstica del m\u00f3n en que sa llengo pr\u00f2pia \u00e9s tractada d\u2019incorrecte, coloquial, informal, vulgar i de dialecte amb es sentit m\u00e9s pejoratiu. En canvi a s\u2019altre banda de la mar, sa parla des catalans \u00e9s un idioma correcte, cult, formal i de prestigi. Ets autodenominats \u201cexperts\u201d diuen que catal\u00e0 i menorqu\u00ed \u00e9s lo mateix\u2026 A\u00e7\u00f2 fa olor a sucurrim.<\/p>\n
\u00a0 \u00bfColc\u00fa s\u2019imagina que en es pa\u00efsos de Sud-am\u00e8rica de parla castellana estiguessin prohibides i marginades ses particularitats ling\u00fc\u00edstiques pr\u00f2pies d\u2019aquells territoris, i que adem\u00e9s sa classe pol\u00edtica els impos\u00e0s es castell\u00e0 que rallam a Espanya? O lo mateix amb s\u2019ingl\u00e8s: que a Austr\u00e0lia o a Am\u00e8rica del Nord es vessin for\u00e7ats a emprar s\u2019ingl\u00e8s des Regne Unit, renunciant a sa seua personalitat ling\u00fc\u00edstica. Id\u00f2, a\u00e7\u00f2 \u00e9s lo que passa a Menorca i a Balears amb sa llengo materna de una part dets habitants d\u2019aquestes illes. Aquesta deixadesa ha provocat que actualmente es menorquinoparlants siguem minoria.<\/p>\n
\u00a0 Vull explicar lo absurt que resulta comparar es menorqu\u00ed amb s\u2019andal\u00fas o s\u2019ingl\u00e8s d\u2019Austr\u00e0lia. T\u00edpic argument que empren es \u201cde la ceba\u201d per fer befa. Quan van arribar es nous pobladors a Menorca en es sigle XIII, aqu\u00ed ja rallavem una llengo roman\u00e7, derivada des llat\u00ed que va arribar mil quatracents anys abans, boni res. Es nous pobladors majoritariament catalans i occitans van aportar sa llengo d\u2019oc que es va fusionar amb es parlar de sa poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona: no hi va haver substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Des de l\u2019any 123 a. C., que va ser quan va comen\u00e7ar sa romanisaci\u00f3 de Balears, i fins a dia d\u2019avui aquesta llengo ha evolucionat i, ara la denominam com a menorqu\u00ed, i a\u00e7\u00f2 \u00e9s aix\u00ed des de es sigle XVI. I per cert, en cap moment de sa hist\u00f2ria es menorquins hem denominat es nostro llenguatge com a catal\u00e0, excepte que a partir de 1983 en que es va imposar a s\u2019Estatut d\u2019Autonomia Balear com a \u201cllengo pr\u00f2pia\u201d, i que arrel d\u2019a\u00e7\u00f2 uns pocs han adoptat aquest nom per referir-se a an es parlar des menorquins.<\/p>\n
\u00a0 A Andalusia clarament rallan una variant des castell\u00e0, i ets andalusos no es senten d\u2019una comunitat ling\u00fc\u00edstica diferent a sa castellana. Cosa que no pasa amb es menorquins, que no mos sentim ling\u00fc\u00edsticament, ni culturalment, identificats amb es catal\u00e0. A Austr\u00e0lia es nous pobladors pertanyien a una comunitat ling\u00fc\u00edstica perfectament identificada, i tenien clar que es seu idioma era s\u2019ingl\u00e8s. Cosa que no va pasar amb es nous pobladors catalans i occitans que van arribar a partir de 1287 a Menorca, ja que es nom de catal\u00e0 per referir-se a sa llengo no existia ni eren una comunitat ling\u00fc\u00edstica diferent a s\u2019occitana i, es seu llenguatge poc tenia\u00a0 a veure amb es catal\u00e0 est\u00e0ndar que se mos vol imposar m\u00e9s de set-cents anys despr\u00e9s de sa conquista aragonesa i cristiana.<\/p>\n
\u00a0 Nebrija, un andal\u00fas, va ser s\u2019autor de sa primera gram\u00e0tica de sa llengo castellana. Si hagu\u00e9s existit una consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica de que sa llengo andalusa era una llengo diferent a sa castellana hagu\u00e9s fet sa gram\u00e0tica de sa llengo andalusa. Es menorquins que han fet gram\u00e0tiques, ortografies, vocabularis o diccicionaris els han fet de menorqu\u00ed, i no de catal\u00e0, perqu\u00e8 sa consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica des menorquins ha estat de que rallam menorqu\u00ed, i no catal\u00e0.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/safundacio.es\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/c.jpg\")
<\/p>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Es catalans poden nomenar com a catal\u00e0 a sa seua llengo. Es valencians com a valenci\u00e0. Ets occitans com a occit\u00e0. Ets aranesos i algueresos com a aran\u00e8s i alguer\u00e8s respectivament. \u00bfPer qu\u00e8 es menorquins no podem nomenar oficialment a sa nostra llengo com a menorqu\u00ed o balear?<\/p>\n
\u00a0 I no som ignorants, analfabets, incults, ni radicals per voler mantenir viu es menorqu\u00ed; m\u00e9s tost ho s\u00f3n aquells que mos ataquen per fer-ho.<\/p>\n
\u00a0 \u00bfQu\u00e8 cerquen aquells que tenen una d\u00e8ria amb vulgarisar es menorqu\u00ed i amb imposar es catal\u00e0? Sa finalitat \u00e9s molt fosca: empobrir sa diversitat ling\u00fc\u00edstica i arraconar-la an es folklorisme fins fer-la desapar\u00e8ixer, subtitu\u00efda pes catal\u00e0 de Barcelona amb clares intencions pol\u00edtiques i anexionistes.<\/p>\n
\u00a0 No existeix cap persona amb seny que per protegir una parla pensi que lo que se ha de fer es prohibir sa seua pres\u00e8ncia dets \u00e0mbits educatiu i formal. Emprimer, sa transmisio ling\u00fc\u00edstica era majoritariament oral. Per\u00f2 avui en dia no es suficient en un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s globalisat. \u00bfCom apendran menorqu\u00ed correctament tots aquells ciutadans que viuen aqu\u00ed i tenen una llengo materna diferent a sa menorquina? I molts de menorquinoparlants lo mateix. En hi ha que fan un mescl\u00f2rum de menorqu\u00ed, catal\u00e0 i castell\u00e0, que poc se sembla a lo que rallavem fa uns pocs decennis. I no hi ha que ser un expert, com diuen colcuns, per veure que es nombre de menorquinoparlants a davallat i per comprovar sa degradaci\u00f3 des nostro llenguatge illenc. Ses estadistiques des darrers anys constaten sa davallada de parlants.<\/p>\n
\u00a0 Es llenguatges catal\u00e0, valenci\u00e0 i balear tenen punts en com\u00fa. Son branques d\u2019un mateix tronc ling\u00fc\u00edstic; per\u00f2 a\u00e7\u00f2 no justifica que es catal\u00e0 sigui superior i lo que rallam es dem\u00e9s sigui inferior. No hi ha que suprimir ses difer\u00e8ncies, mes tost les tenim que potenciar i fomentar. A\u00e7\u00f2 \u00e9s riquesa ling\u00fc\u00edstica. Amb lo polit que \u00e9s sentir rallar a un eivissenc o un valenci\u00e0. Hem de protegir, recuperar i donar valor an all\u00f2 que mos fa \u00fanics; desprestigiar ses modalitats \u00e9s un error: es diferencialisme no \u00e9s el dimoni. Com deia Moss\u00e8n Alcover \u201cQuin dret ni categoria literaria t\u00e9 es catal\u00e0 damunt es balear o es valenci\u00e0? Absolutament cap.\u201d<\/p>\n
\u00a0 Es pot defensar que balear, catal\u00e0 i valenci\u00e0 s\u00f3n una familia ling\u00fc\u00edstica, per\u00f2 sense que aquesta realitat dugui per finalitat fer desapar\u00e8ixer gran part des ventall lingu\u00edstic. Si es vol preservar una llengo aquesta ha d\u2019estrar present per oral i per escrit a tots ets \u00e0mbits, de no fer-ho aix\u00ed aquesta desapareixer\u00e0. Basta comparar s\u2019imposici\u00f3 des catal\u00e0 a Menorca i a sa resta de Balears, si una situaci\u00f3 similar pass\u00e0s a Galicia. \u00bfNo seria un crim que es gallecparlants haguessin d\u2019emprar es portug\u00e8s per escrit i en ambits orals formals? \u00bfPer qu\u00e8 no ho podrien fer-ho en gallec?<\/p>\n
\u00a0 Sa Declaraci\u00f3 Universal des Drets Ling\u00fcistics (DUDL) diu que \u201cest\u00e0 previst que durant es sigle XXI desapareguin es 80% de ses llengos del m\u00f3n\u201d. \u00bfHa de ser es menorqu\u00ed (balear) una d\u2019elles? Es poders p\u00fablics i es ciutadans de peu hauriem d\u2019actuar ja per evitar-ho. I diu tamb\u00e9 sa DUDL que hi ha que \u201dfomentar sa consci\u00e8ncia que sa diversitat ling\u00fc\u00edstica no nom\u00e9s \u00e9s necess\u00e0ria si no que \u00e9s una aportaci\u00f3 imprescindible an es coneixement de s’humanitat, perqu\u00e8 cada llengo mos proporciona una de ses m\u00faltiples formes d’entendre el m\u00f3n\u201d. \u00bfQui entendr\u00e0 sa nostra identitat i sa nostra cultura, si una part essencial, com \u00e9s una llengo, desapareix?<\/p>\n
\u00a0 Es mes de noviembre del 2016, va sortir a tota sa premsa que s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC) hab\u00eda elaborat una nova gram\u00e0tica que normalisava ses varietats ling\u00fc\u00edstiques amb sa finalitat de que tots es parlants mos sentiguem identificats. S\u2019IEC que actua com a acad\u00e8mia de sa llengo catalana, elimina sa injusta dicotomia de correcte\/incorrecte i \u00e9s m\u00e9s flexible amb sa diversitat ling\u00fc\u00edstica sense donar prioritat a un dialecte damunt s\u2019altre. I recomana que es registre s\u2019ha d\u2019adaptar an es territori.<\/p>\n
\u00a0 Aix\u00ed id\u00f2, est\u00e0 m\u00e9s que justificat que a Menorca mos poguem expressar en menorqu\u00ed oralment i per escrit, tant en \u00e0mbits formals com informals. Preservaci\u00f3 o extinci\u00f3.<\/p>\n
LUCAS L. PONS BEDOYA<\/p>\n
MAH\u00d3<\/p>\n
14 octubre 2023<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Qualsevol ciutad\u00e0 o comunitat ling\u00fc\u00edstica t\u00e9 dret a defensar es Drets Ling\u00fc\u00edstics, drets que formen part de sa Declaraci\u00f3 Universal des Drets Humans, i ning\u00fa ha de dictar qui pot o no pot defensar o opinar sobre es seu idioma matern. M\u00e9s tost, si tots don\u00e0ssim es nostro parer, probablement es nostro menorqu\u00ed no estaria … <\/p>\n