{"id":451,"date":"2014-03-05T15:52:41","date_gmt":"2014-03-05T14:52:41","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=451"},"modified":"2018-04-03T12:34:46","modified_gmt":"2018-04-03T10:34:46","slug":"lo-nostro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/lo-nostro\/","title":{"rendered":"Lo nostro"},"content":{"rendered":"<p>Que ning\u00fa passi pena. No faig comptes entrar en pol\u00e8mica, D\u00e9u me\u2019n guard. Si aquesta divagaci\u00f3 duu aquest t\u00edtol i no un altre, sa culpa no \u00e9s d\u2019en Bauz\u00e1, sin\u00f3 d\u2019en Moll. M\u2019explic. Aquest\u00a0<em>lo<\/em>\u00a0d\u2019aqu\u00ed dalt, tan nostro, no est\u00e0 adm\u00e8s per sa normativa de s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, elaborada fa cosa d\u2019un segle per Pompeu Fabra. \u00bfSa ra\u00f3? En es catal\u00e0 medieval, s\u2019article definit mascul\u00ed i s\u2019article neutre \u2014aix\u00f2 \u00e9s, es que t\u00e9 valor abstractiu o intensiu\u2014 no se distingien, se deien i s\u2019escrivien igual:\u00a0<em>lo<\/em>. Amb so pas des temps, aix\u00ed com es definit va acabar adoptant sa forma\u00a0<em>el<\/em>, es neutre se va mantenir inalterat. Segons s\u2019anomenat \u00abseny ordenador de la llengua catalana\u00bb, o sigui, segons en Fabra, sa no evoluci\u00f3 des\u00a0<em>lo<\/em>\u00a0neutre va esser deguda a s\u2019influ\u00e8ncia des castell\u00e0. Lo seu, id\u00f2, era donar-li, en elaborar sa nova gram\u00e0tica, sa forma que hauria tengut si hagu\u00e9s evolucionat, \u00e9s a dir,\u00a0<em>el<\/em>.<\/p>\n<p>Per desgr\u00e0cia, emper\u00f2, no tots ets usos que havia anat adoptant\u00a0<em>lo<\/em>\u00a0se podien resoldre amb\u00a0<em>el<\/em>. I es recurs a\u00a0<em>all\u00f2<\/em>en lloc de\u00a0<em>lo<\/em>\u00a0sonava fals, impostat. Sa conseq\u00fc\u00e8ncia de tot lo anterior va esser que a Catalunya sa normativa va anar per un vent i s\u2019\u00fas per un altre. I encara avui, a pesar de ses d\u00e8cades d&#8217;ensenyan\u00e7a reglada de sa llengua, aquests dos camins no s\u2019han acabat de trobar.<\/p>\n<p>Es cas de ses Balears \u00e9s distint. D\u2019una part, perqu\u00e8 aqu\u00ed no hi ha un article, sin\u00f3 dos: es\u00a0<em>lalat<\/em>\u00a0i es\u00a0<em>salat,<\/em>\u00a0amb un notori predomini des segon. \u00bfCom pot, id\u00f2, es parlant identificar es neutre amb so definit mascul\u00ed? \u00bfAmb quin des dos, d\u2019entrada? Despr\u00e9s, perqu\u00e8 s\u2019\u00fas des\u00a0<em>lo<\/em>\u00a0a ses Balears \u00e9s absolutament generalisat, com reconeix Josep A. Grimalt quan inclou \u00abl\u2019article\u00a0<em>el<\/em>\u00a0amb valor de neutre\u00bb entre ses \u00abexig\u00e8ncies de la normativa que l\u2019escriptor mallorqu\u00ed sentir\u00e0 com a molestes\u00bb<sup>1<\/sup>. Despr\u00e9s encara, perqu\u00e8 es mateix Francesc de B. Moll, a ses seves gram\u00e0tiques<sup>2<\/sup>, ja posava en dubte que s\u2019\u00fas de sa forma\u00a0<em>lo<\/em>\u00a0com a article neutre fos, en determinats contextos almanco, un castellanisme. I, en fi, perqu\u00e8 qualc\u00fa que distingeix perfectament en es seu xerrar\u00a0<em>es sublim<\/em>(persona o cosa concreta; en castell\u00e0, \u00abel sublime\u00bb),\u00a0<em>lo sublim<\/em>\u00a0(abstracci\u00f3; en castell\u00e0, \u00ablo sublime\u00bb) i\u00a0<em>el sublim<\/em>(acci\u00f3 de sublimar una persona o cosa concreta; en castell\u00e0, \u00ablo sublimo\u00bb), no acceptar\u00e0 mai perdre aquest atribut en favor d\u2019una norma que no pot veure sin\u00f3 com a imposada. I \u00e9s que es\u00a0<em>lo<\/em>\u00a0neutre \u00e9s tamb\u00e9, en gran part, es\u00a0<em>lo<\/em>\u00a0nostro.<\/p>\n<p>______________<\/p>\n<p>1. Josep A. Grimalt, \u201cLloren\u00e7 Villalonga i la llengua catalana\u201d,\u00a0<em>Estudis Rom\u00e0nics,<\/em>\u00a0vol. 34, 2012, p. 220.<\/p>\n<p>2. Tant a\u00a0<em>Rudiments de gram\u00e0tica preceptiva<\/em>, Les Illes d\u2019Or, Palma de Mallorca, 1937, com a\u00a0<em>Gram\u00e0tica catalana referida especialment a les Illes Balears<\/em>, Raixa, Palma de Mallorca, 1968.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Que ning\u00fa passi pena. No faig comptes entrar en pol\u00e8mica, D\u00e9u me\u2019n guard. Si aquesta divagaci\u00f3 duu aquest t\u00edtol i no un altre, sa culpa no \u00e9s d\u2019en Bauz\u00e1, sin\u00f3 d\u2019en Moll. M\u2019explic. Aquest\u00a0lo\u00a0d\u2019aqu\u00ed dalt, tan nostro, no est\u00e0 adm\u00e8s per sa normativa de s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, elaborada fa cosa d\u2019un segle per Pompeu Fabra. &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/lo-nostro\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Lo nostro&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-451","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-dopinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/451"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=451"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/451\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=451"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=451"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=451"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}