Ets amics d\u2019Iniciativa C\u00edvica Mahonesa me demanen s\u2019opini\u00f3 \u201csobre es debat, ja massa llarg, des nostro top\u00f2nim Mah\u00f3-Ma\u00f3, i sa seva possible combinaci\u00f3 amb sa forma castellana\u201d. Vetaqu\u00ed lo que pens de sa q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
1. Ma\u00f3 \/ Mah\u00f3<\/strong><\/em><\/p>\n Des des punt de vista estrictament filol\u00f2gic, sa\u00a0h<\/em>\u00a0de\u00a0Mah\u00f3<\/em>\u00a0se pot associar a una consonant antihi\u00e0tica, aix\u00f2 \u00e9s, a una consonant que apareix entre dues vocals contig\u00fces per evitar que aquestes s\u2019unesquin en un diftong. Se pot dir, id\u00f2, que aquesta\u00a0h<\/em>\u00a0no t\u00e9 valor etimol\u00f2gic, ja que no prov\u00e9 de s\u2019\u00e8tim, que aqu\u00ed, i per lo que sabem, \u00e9s un\u00a0Mago<\/em>\u00a0pre-rom\u00e0 del qual hauria derivat es llat\u00ed\u00a0Magonis<\/em>. En s\u00edntesi: de\u00a0Mago<\/em>\u00a0n\u2019hauria sortit\u00a0Magonis<\/em>\u00a0i d\u2019aquest darrer,\u00a0Mah\u00f3.<\/em><\/p>\n Es cas \u00e9s que aquestes\u00a0h<\/em>\u00a0no etimol\u00f2giques varen esser eliminades durant sa reforma ortogr\u00e0fica empresa per s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans fa cosa d\u2019un segle. En un primer estadi, ho varen esser nom\u00e9s en es l\u00e8xic com\u00fa. Aix\u00ed, formes com \u201cc\u00e0rrech\u201d, \u201crah\u00f3\u201d i \u201cdihent\u201d varen passar a escriure-se\u00a0c\u00e0rrec<\/em>, ra\u00f3 i\u00a0dient<\/em>\u00a0\u2014com recolliria Francesc de B. Moll a sa seva\u00a0Ortografia mallorquina<\/em>\u00a0de 1931\u2014. Es top\u00f2nims i ets antrop\u00f2nims, en canvi, quedaven exclosos de sa norma, lo que feia que s\u2019hagu\u00e9s de continuar escrivint, posem per cas,\u00a0Lluch,<\/em>\u00a0Mah\u00f3 o\u00a0Son Prohens<\/em>1<\/sup>. No va esser fins bastant m\u00e9s tard que s\u2019Institut va dictaminar que es noms de lloc, a difer\u00e8ncia des de persona, s\u2019havien d\u2019assimilar an es l\u00e8xic com\u00fa i escriure-se segons sa normativa vigent. Per entendre-mos: qualc\u00fa podia n\u00f2mer\u00a0Lluch<\/em>\u00a0i escriure aix\u00ed es seu llinatge, per\u00f2 es top\u00f2nim mallorqu\u00ed nom\u00e9s podia escriure-se\u00a0Lluc.<\/em>\u00a0D\u2019acord amb aquest criteri, sa forma\u00a0Mah\u00f3<\/em>\u00a0s\u2019havia de convertir, clar, en\u00a0Ma\u00f3.<\/em><\/p>\n Per\u00f2 aquest criteri, a tot arreu on s\u2019ha aplicat, ha hagut de confrontar-se amb s\u2019opini\u00f3 des ciutadans des lloc en q\u00fcesti\u00f3. No se pot imposar una forma topon\u00edmica, per molt fonamentada que estigui filol\u00f2gicament, en contra de sa gran majoria des que l\u2019han d\u2019utilisar cada dia perqu\u00e8 han nascut all\u00e0 o \u00e9s es seu lloc de resid\u00e8ncia o sa capital des territori que consideren propi. A Catalunya, per exemple, se va haver de canviar en ets anys vuitanta\u00a0Ca\u00e7\u00e0 de la Selva<\/em>\u00a0per\u00a0Cass\u00e0 de la Selva<\/em>, ja que ets habitants d\u2019aquesta vila pr\u00f2xima a Girona se negaven a acceptar una grafia on sa simple confusi\u00f3 entre una ce trencada i una ce sense trencar els hauria condemnat a esser sa rialla de tothom. Per tant, si una gran majoria de ma(h)onesos o de menorquins volen conservar aquesta\u00a0h<\/em>\u00a0que han duit associada durant segles, no veig per quina ra\u00f3 se\u2019ls ha d\u2019impedir que la conservin2<\/sup>.<\/p>\n 2. Ma(h)\u00f3 \/ Mah\u00f3n<\/strong><\/em><\/p>\n Hi ha top\u00f2nims que han estat tradu\u00efts a d\u2019altres lleng\u00fces i top\u00f2nims que no ho han estat. Diverses raons expliquen aquest doble comportament. D\u2019entrada, raons estrictament filol\u00f2giques. Un top\u00f2nim com\u00a0Palma<\/em>, per exemple, no ha de mester esser tradu\u00eft per pronunciar-se segons ses lleis que governen una altra llengua. En sentit invers, molts de top\u00f2nims, com ara es que estan formats a partir d\u2019un nom de sant, admeten ben naturalment una traducci\u00f3 en una altra llengua. Per\u00f2 no tot s\u2019explica per sa filologia. Hi ha noms de lloc que pareix que haurien d\u2019haver tengut una traducci\u00f3 i que, a s\u2019hora de sa veritat, no la tenen. I \u00e9s que un top\u00f2nim, per esser tradu\u00eft, no nom\u00e9s ha d\u2019esser filol\u00f2gicament tradu\u00efble, sin\u00f3 tamb\u00e9 rellevant per motius hist\u00f2rics, demogr\u00e0fics, econ\u00f2mics o pol\u00edtics. \u00c9s a dir, ha de tenir, o ha d\u2019haver tengut, una certa import\u00e0ncia en aquest m\u00f3n. D\u2019aqu\u00ed ve que, ben mirat, no hi ha res m\u00e9s honorable, per a un top\u00f2nim, que disposar d\u2019una traducci\u00f3. I res m\u00e9s trist que haver-se quedat amb ses ganes, havent pogut tenir-la.<\/p>\n En s\u00edntesi:\u00a0Ma(h)\u00f3<\/em>\u00a0ha d\u2019estar ben content que existesqui sa forma\u00a0Mah\u00f3n<\/em>\u00a0\u2014que \u00e9s una manera de dir que ho han d\u2019estar tots es ma(h)onesos, i tamb\u00e9 tots es menorquins i balears i, en general, tots es que estimen sa ciutat, siguin d\u2019on siguin\u2014. \u00bfQue si ses dues formes han d\u2019esser oficials o nom\u00e9s ho ha d\u2019esser sa primera? Per jo, \u00e9s un assumpte intranscendent. Lo transcendent \u00e9s s\u2019\u00fas que se\u2019n fa, d\u2019acord amb sa llengua en qu\u00e8 est\u00e0 escrit un document. Ara b\u00e9, si es fet que nom\u00e9s sigui oficial sa primera de ses dues formes \u2014aix\u00f2 \u00e9s,\u00a0Ma(h)\u00f3<\/em>\u2014 ha de comportar que sa segona \u2014aix\u00f2 \u00e9s,\u00a0Mah\u00f3n\u2014<\/em>\u00a0quedi proscrita de tot document oficial redactat en castell\u00e0 (que \u00e9s lo que passa, per exemple, a Catalunya amb sos binomis\u00a0Girona\/Gerona<\/em>\u00a0i\u00a0Lleida\/L\u00e9rida<\/em>\u00a0quan un text \u00e9s escrit en castell\u00e0), llavors jo demanaria, per descomptat, que ho fossin totes dues.<\/p>\n ___________________<\/p>\n 1. Es mateix Moll, a sa p\u00e0gina 27 des seus\u00a0Rudiments de Gram\u00e0tica Preceptiva<\/em>, publicats al 1937, escrivia \u201cMah\u00f3\u201d. Ets amics d\u2019Iniciativa C\u00edvica Mahonesa me demanen s\u2019opini\u00f3 \u201csobre es debat, ja massa llarg, des nostro top\u00f2nim Mah\u00f3-Ma\u00f3, i sa seva possible combinaci\u00f3 amb sa forma castellana\u201d. Vetaqu\u00ed lo que pens de sa q\u00fcesti\u00f3. 1. Ma\u00f3 \/ Mah\u00f3 Des des punt de vista estrictament filol\u00f2gic, sa\u00a0h\u00a0de\u00a0Mah\u00f3\u00a0se pot associar a una consonant antihi\u00e0tica, aix\u00f2 \u00e9s, a … <\/p>\n
\n2. As cap i a la fi, aquest era en gran part s\u2019argument a qu\u00e8 recorria, el 4 de desembre de 1980, es llavors secretari general de l\u2019IEC, Ramon Aramon, quan acceptava, \u201cexcepcionalment, la forma \u00abCass\u00e0\u00bb al costa de \u00abCa\u00e7\u00e0\u00bb en vista de les connotacions que podria tenir aquesta darrera i de la voluntat un\u00e0nime del poble\u00bb (Institut d\u2019Estudis Catalans,\u00a0Documents de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica, I,<\/em>\u00a0Barcelona, IEC, 1990, p. 115).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"