{"id":439,"date":"2014-01-30T15:31:31","date_gmt":"2014-01-30T14:31:31","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=439"},"modified":"2018-04-03T12:36:36","modified_gmt":"2018-04-03T10:36:36","slug":"sarticle-encara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/sarticle-encara\/","title":{"rendered":"S’article, encara"},"content":{"rendered":"

Sa normativisaci\u00f3 d\u2019una llengua sol deixar poc marge a ses duplicitats, a ses alternatives, a ses opcions. Per un normativista, ses coses nom\u00e9s poden esser blanques o negres. I quan no \u00e9s aix\u00ed, o sigui, quan resulta que adem\u00e9s de blanques poden esser negres, llavors tot s\u00f3n problemes i maldecaps. Perqu\u00e8 sa subjecci\u00f3 a una norma un\u00edvoca xoca amb sa llengua viva. \u00c9s es cas de s\u2019article femen\u00ed quan va seguit d\u2019una paraula que comen\u00e7a per\u00a0i<\/em>\u00a0o per\u00a0u<\/em>\u00a0\u00e0tones. En aquests contextos, sa normativa des catal\u00e0 prescriu sa no elisi\u00f3 de s\u2019article. Aix\u00ed, se suposa que hem de dir i escriure\u00a0sa intel\u00b7lig\u00e8ncia, sa hist\u00f2ria<\/em>\u00a0i\u00a0sa universitat<\/em>, en lloc de \u201cs\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia\u201d, \u201cs\u2019hist\u00f2ria\u201d i \u201cs\u2019universitat\u201d. Es perqu\u00e8 d\u2019una tal excepci\u00f3 a sa regla general d\u2019elisi\u00f3 de s\u2019article davant paraula comen\u00e7ada per vocal s\u2019ha de vincular, en teoria, a s\u2019oralitat: es parlants pronunciarien aix\u00ed aquests sintagmes, o sigui, amb una sinalefa. I dic pronunciarien ja que \u00e9s evident que molts d\u2019ells estan ben lluny de fer-ho.<\/p>\n

En realitat, aquesta abs\u00e8ncia de sinalefa, o aquesta resist\u00e8ncia a fer-la, se donava ja a Catalunya quan Pompeu Fabra i Antoni M. Alcover compartien setial a sa Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i anaven perfilant ses futures\u00a0Normes ortogr\u00e0fiques<\/em>. Es mateix Fabra, a sa seva\u00a0Gram\u00e1tica de la lengua catalana<\/em>\u00a0de 1912, escrivia: \u201cLa\u00a0a<\/em>\u00a0del art\u00edculo\u00a0la<\/em>\u00a0puede dejar de elidirse ante\u00a0i-, -o<\/em>\u00a0y\u00a0u-<\/em>; as\u00ed, se dice\u00a0l\u2019imatge<\/em>\u00a0y\u00a0la imatge<\/em>,\u00a0l\u2019istoria<\/em>\u00a0y\u00a0la istoria<\/em>,\u00a0l\u2019orella<\/em>\u00a0y\u00a0la orella<\/em>,\u00a0l\u2019uni\u00f3<\/em>\u00a0y\u00a0la uni\u00f3<\/em>, etc.\u00a0La<\/em>\u00a0por\u00a0l\u2019<\/em>\u00a0es sobre todo frecuente en casos como\u00a0la ignocent<\/em>\u00a0(la inocente), que la persistencia de la\u00a0a<\/em>\u00a0permite distinguir de\u00a0l\u2019ignocent<\/em>\u00a0(el inocente)\u201d1<\/sup>. De lo que se segueixen dues lli\u00e7ons. Primer, que sa norma inclo\u00efa ses paraules femenines comen\u00e7ades per\u00a0o<\/em>, ja que a bona part de Catalunya \u2014com a Menorca\u2014 sa lletra\u00a0o<\/em>\u00a0sona com sa\u00a0u<\/em>\u00a0en posici\u00f3 inaccentuada. I, despr\u00e9s, que sa conservaci\u00f3 de\u00a0la<\/em>\u00a0en aquests contextos tenia com a origen sa necessitat de diferenciar entre mascul\u00ed i femen\u00ed quan, com en es cas d\u2019ignocen<\/em>t, nom\u00e9s sa forma de s\u2019article podia desfer s\u2019ambig\u00fcitat. Tant un aspecte com s\u2019altre demostren, per altra banda, que sa norma descansava en s\u2019oralitat i no en s\u2019escriptura.<\/p>\n

Emper\u00f2, en sa d\u00e8cada seg\u00fcent, amb sa gram\u00e0tica de Fabra convertida ja en gram\u00e0tica de s\u2019Institut, s\u2019enfocament canvia i sa norma comen\u00e7a a perdre sa seva vinculaci\u00f3 amb s\u2019oralitat i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tamb\u00e9 sa seva laxitud. Aix\u00ed, a sa quarta edici\u00f3 de sa\u00a0Gram\u00e0tica catalana<\/em>\u00a0s\u2019hi llegeix: \u201cL\u2019article femen\u00ed \u00e9s\u00a0la<\/em>. (…) Davant vocal o\u00a0h<\/em>, l\u2019article femen\u00ed \u00e9s escrit ad\u00e9s\u00a0la<\/em>, ad\u00e9s\u00a0l\u2019<\/em>. Davant les vocals\u00a0i<\/em>\u00a0o\u00a0u<\/em>\u00a0febles (precedides o no de\u00a0h<\/em>) s\u00f3n possibles\u00a0la<\/em>\u00a0i\u00a0l\u2019<\/em>, per\u00f2 \u00e9s preferible\u00a0la<\/em>\u201d2<\/sup>. I, una d\u00e8cada m\u00e9s tard, aquest car\u00e0cter preferible haur\u00e0 deixat pas a un d\u2019obligatori, com se pot comprovar no sols en ses successives edicions de sa gram\u00e0tica de s\u2019IEC, sin\u00f3 tamb\u00e9 en es\u00a0Rudiments de gram\u00e0tica preceptiva<\/em>\u00a0de Francesc de Borja Moll, de l\u2019any 1937, on se\u2019ns diu que sa forma de femen\u00ed singular de s\u2019article \u00e9s\u00a0la<\/em>\u00a0\u201cdavant mot comen\u00e7at en consonant o en\u00a0i, u<\/em>\u00a0\u00e0tones\u201d3<\/sup>. Val la pena recordar que sis anys abans, a sa seva\u00a0Ortografia mallorquina<\/em>, es mateix autor havia donat per bona sa regla tradicional: \u201cEls articles definits, que en mallorqu\u00ed s\u00f3n\u00a0es, sa<\/em>\u00a0i\u00a0el, la<\/em>\u00a0davant consonant, s\u2019escriuen\u00a0s\u2019<\/em>\u00a0i\u00a0l\u2019<\/em>\u00a0quan van seguits d\u2019un mot comen\u00e7at en vocal o\u00a0h<\/em>\u201d4<\/sup>. Una regla, per cert, que tamb\u00e9 coincidia amb s\u2019\u00fas que Moll feia de sa llengua en es seu opuscle.<\/p>\n

En definitiva: no hi ha cap motiu per no elidir s\u2019article femen\u00ed davant paraules comen\u00e7ades per\u00a0i<\/em>\u00a0o\u00a0u<\/em>\u00a0\u00e0tones, precedides o no de\u00a0h<\/em>. Cap motiu per no dir i escriure, id\u00f2,\u00a0s\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia, s\u2019hist\u00f2ria<\/em>\u00a0i\u00a0s\u2019universitat<\/em>. Ara, si qualc\u00fa considera que no fa aquesta elisi\u00f3 en xerrar, tampoc passa res si escriu\u00a0sa intel\u00b7lig\u00e8ncia, sa hist\u00f2ria<\/em>\u00a0i\u00a0sa universitat<\/em>. I no diguem ja si creu que li conv\u00e9 distingir entre un home innocent i una dona innnocent i decideix posar, en es primer cas,\u00a0s\u2019innocent<\/em>\u00a0i, en es segon,\u00a0sa innocent<\/em>. Sa normativa d\u2019una llengua ha d\u2019estar an es servici des seus usuaris, i no a s\u2019enrev\u00e9s.<\/p>\n

 <\/p>\n

__________<\/p>\n

1. Pompeu Fabra,\u00a0Gram\u00e1tica de la lengua catalana<\/em>, Barcelona, Edicions Aqua, 1982, p. 128. [Edici\u00f3 facs\u00edmil de s\u2019obra hom\u00f2nima publicada per Pompeyo Fabra a Barcelona, l\u2019any 1912, a sa Tipograf\u00eda L\u2019Aven\u00e7.]
\n2. Pompeu Fabra,\u00a0Gram\u00e0tica catalana<\/em>, Barcelona, Institut d\u2019Estudis Catalans, 19264, p. 29.
\n3. Francesc de Borja Moll,\u00a0Rudiments de gram\u00e0tica preceptiva per a \u00fas dels escriptors bale\u00e0rics<\/em>, Les Illes d\u2019Or, Palma de Mallorca, 1937, p. 162.
\n4. Francesc de Borja Moll,\u00a0Ortografia mallorquina (segons les normes de l\u2019Institut; adequada al llenguatge de totes les Balears)<\/em>, Palma de Mallorca, Impremta de Mn. Alcover, 1931, p. 58.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sa normativisaci\u00f3 d\u2019una llengua sol deixar poc marge a ses duplicitats, a ses alternatives, a ses opcions. Per un normativista, ses coses nom\u00e9s poden esser blanques o negres. I quan no \u00e9s aix\u00ed, o sigui, quan resulta que adem\u00e9s de blanques poden esser negres, llavors tot s\u00f3n problemes i maldecaps. Perqu\u00e8 sa subjecci\u00f3 a una … <\/p>\n

Continue reading “S’article, encara”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-439","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-dopinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=439"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}