{"id":435,"date":"2014-01-14T15:29:25","date_gmt":"2014-01-14T14:29:25","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=435"},"modified":"2018-04-03T12:44:06","modified_gmt":"2018-04-03T10:44:06","slug":"una-exigencia-molesta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/una-exigencia-molesta\/","title":{"rendered":"Una exig\u00e8ncia molesta"},"content":{"rendered":"

Deia Josep A. Grimalt no fa gaire que \u00abpersisteix un residu d\u2019exig\u00e8ncies de la normativa que l\u2019escriptor mallorqu\u00ed sentir\u00e0 com a molestes\u00bb. I, entre aquestes exig\u00e8ncies, citava \u00abel sufix\u00a0\u2013itzar<\/em>, que sona afectat\u00bb1<\/sup>. Al marge de lo que signifiqui avui en dia es sintagma \u00abescriptor mallorqu\u00ed\u00bb, no hi ha dubte que s\u2019\u00fas des sufix\u00a0\u2013itzar<\/em>\u00a0sonar\u00e0 afectat a qualsevol parlant d\u2019aquesta terra, sigui o no escriptor. Suposant que li soni de qualque manera, clar. Perqu\u00e8 si una soluci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica no admesa per s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC)2<\/sup>\u00a0s\u2019ha mantengut inalterada a Mallorca al llarg des segles, aquesta \u00e9s es sufix\u00a0\u2013isar<\/em>\u00a0\u2014aix\u00f2 \u00e9s, amb\u00a0s<\/em>\u00a0en lloc de\u00a0tz<\/em>\u2014. I no nom\u00e9s a Mallorca.<\/p>\n

Es mateix Pompeu Fabra, a sa traducci\u00f3 dets\u00a0Espectres<\/em>\u00a0d\u2019Ibsen que va fer al 1893 amb Joaquim Casas-Carb\u00f3 per a sa revista\u00a0L\u2019Aven\u00e7<\/em>\u00a0\u2014o sigui, mentre tots dos perfilaven sa reforma ling\u00fc\u00edstica\u2014, encara l\u2019emprava: \u00abNo hi auria molta gent, gent realment autorisada, qu\u2019es podria escandalitzar de la nostra decisi\u00f3?\u00bb3<\/sup>. \u00c9s ver que en aquest fragment hi surt tamb\u00e9 s\u2019altra soluci\u00f3 \u2014\u00abescandalitzar\u00bb\u2014, m\u00e9s moderna i, sobretot, pr\u00f2pia des parlar barcelon\u00ed. Per\u00f2, en tot cas, sa tradicional \u2014\u00abautorisada\u00bb\u2014 hi figura. I lo mateix passa en altres parts des text tradu\u00eft.<\/p>\n

No hauria d\u2019estranyar nig\u00fa, id\u00f2, que moss\u00e8n Alcover se rebel\u00b7l\u00e0s contra s\u2019imposici\u00f3 des sufix\u00a0\u2013itzar<\/em>\u00a0com a soluci\u00f3 exclusiva i fes d\u2019aquest aspecte gramatical un vertader cavall de batalla. \u00bfCom no ho havia de fer si dos diccionaris de refer\u00e8ncia, contemporanis entre si i allunyats dialectalment, com s\u00f3n es\u00a0Diccionari de la llengua catalana ab la correspond\u00e8ncia castellana y llatina<\/em>, de Pere Lab\u00e8rnia (Barcelona, 1839), i es\u00a0Diccionari Mallorqu\u00ed-Castell\u00e0<\/em>, de Pere Antoni Figuera (Palma, 1840), li donaven sa ra\u00f3 no recollint sin\u00f3 termes acabats en\u00a0\u2013isar<\/em>? \u00bfCom no ho havia de fer si l\u2019avalava, a part de sa llengua viva de ses Balears, sa tradici\u00f3 filol\u00f2gica europea? Ell mateix va abordar sa q\u00fcesti\u00f3 en un des seus famosos\u00a0Bolletins,<\/em>\u00a0es corresponent an ets anys 1918 i 1919. Hi va dedicar una quinzena de p\u00e0gines, que tothom pot consultar, si li lleu,\u00a0aqu\u00ed mateix<\/a>. Jo nom\u00e9s en reproduir\u00e9 ara un fragment on queda perfectament resumit es seu punt de vista: \u00abAb tot lo que deixam dit, creym haver provat i demostrat que la forma\u00a0-itzar<\/em>\u00a0dins la nostra tradici\u00f3 liter\u00e0ria \u00e8s just espor\u00e0dica, no \u00e8s la\u00a0normal,<\/em>\u00a0i que la normal \u00e8s l\u2019-isar [-izar]<\/em>: ella \u00e8s la\u00a0corrent, l\u2019autorisada,<\/em>\u00a0la\u00a0tradicional<\/em>\u00a0dins tot lo domini de la nostra llengua, parlada i escrita. (…) Per aix\u00f2 may porem estar conformes de que s\u2019erigesca l\u2019-itzar<\/em>\u00a0en lley ni norma\u00a0general<\/em>\u00a0i\u00a0esclusiva,<\/em>\u00a0foragitant autocr\u00e0ticament la forma\u00a0-isar<\/em>, que fins ara havia reynat pac\u00edficament per tot arreu; i consideram poc acad\u00e8mica i poc cient\u00edfica tal\u00a0esclusi\u00f3,<\/em>\u00a0que rebrotxam i reprovam de tot cor com un acte de sectarisme, absolutament impropi de tota corporaci\u00f3 que pretenga representar la cultura liter\u00e0ria de qualsevol naci\u00f3 civilisada\u00bb4<\/sup>.<\/p>\n

S\u2019ent\u00e9n, per tant, sa mol\u00e8stia que poden sentir ets escriptors mallorquins i, en general, tots es parlants davant s\u2019imposici\u00f3 des sufix\u00a0\u2013itzar,<\/em>\u00a0s\u2019\u00fanic normatiu segons s\u2019IEC. Com quan mos obliguen a dur un parell de sabates un n\u00famero m\u00e9s petit amb sa promesa que ja s\u2019acabaran donant. Per\u00f2, \u00bfi si passen ets anys i no se donen? Id\u00f2 no queda m\u00e9s remei que abandonar-les i tornar-se a posar ses de tota sa vida.<\/p>\n

________________<\/p>\n

1. Grimalt, Josep A., \u00abLloren\u00e7 Villalonga i la llengua catalana\u00bb,\u00a0Estudis Rom\u00e0nics<\/em>, n. 34, 2012, p. 220.<\/p>\n

2. En concret, des de ses\u00a0Normes ortogr\u00e0fiques<\/em>, aprovades per s\u2019IEC al 1913.<\/p>\n

3.\u00a0L\u2019Aven\u00e7<\/em>, segona \u00e8poca, any V, n\u00fams. 20-21, 31 oct.-15 nov. 1893, p. 331.<\/p>\n

4. Alcover, Antoni M.,\u00a0Bollet\u00ed del Diccionari de la Llengua Catalana<\/em>, tom X, 1918-1919, pp. 83-84.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Deia Josep A. Grimalt no fa gaire que \u00abpersisteix un residu d\u2019exig\u00e8ncies de la normativa que l\u2019escriptor mallorqu\u00ed sentir\u00e0 com a molestes\u00bb. I, entre aquestes exig\u00e8ncies, citava \u00abel sufix\u00a0\u2013itzar, que sona afectat\u00bb1. Al marge de lo que signifiqui avui en dia es sintagma \u00abescriptor mallorqu\u00ed\u00bb, no hi ha dubte que s\u2019\u00fas des sufix\u00a0\u2013itzar\u00a0sonar\u00e0 afectat a … <\/p>\n

Continue reading “Una exig\u00e8ncia molesta”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-435","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-dopinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/435"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=435"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/435\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=435"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=435"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=435"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}