{"id":433,"date":"2013-12-17T15:28:05","date_gmt":"2013-12-17T14:28:05","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=433"},"modified":"2018-04-03T12:45:23","modified_gmt":"2018-04-03T10:45:23","slug":"sarticle-balearic-4","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/sarticle-balearic-4\/","title":{"rendered":"S’Article Bale\u00e0ric 4"},"content":{"rendered":"

Ho v\u00e0rem deixar, pentura ho recorden, a sa\u00a0Gram\u00e1tica de la lengua mallorquina<\/em>d\u2019Amengual, editada al 1835. I ho v\u00e0rem deixar lamentant que aquell primer i encara molt rudimentari esfor\u00e7 de sistematisaci\u00f3 de lo que noltros hem convengut d\u2019anomenar\u00a0article bale\u00e0ric<\/em>\u00a0\u2014o sigui, sa combinaci\u00f3 dets articles\u00a0salat<\/em>\u00a0i\u00a0lalat<\/em>\u00a0o literari\u2014 no hagu\u00e9s trobat en s\u2019obra de Francesc de Borja Moll sa continu\u00eftat que hauria estat desitjable. Per\u00f2 abans d\u2019abordar s\u2019obra de Moll, mos hem de referir a sa\u00a0Gram\u00e1tica de la lengua catalana<\/em>\u00a0de Tom\u00e0s Forteza, publicada p\u00f2stumament al 1915 (n\u2019hi ha una edici\u00f3 moderna, de 2008, a c\u00e0rrec de sa UIB, s\u2019IEB i ses Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat). I no perqu\u00e8 Forteza fos cap entusiasta de s\u2019article bale\u00e0ric \u2014no ho era en absolut, com veurem totd\u2019una\u2014, sin\u00f3 perqu\u00e8 sa seva exposici\u00f3 sobre es sistema de distribuci\u00f3 de ses formes salades i lalades \u00e9s, com ha indicat Josep A. Grimalt, sa m\u00e9s completa de qu\u00e8 disposam avui en dia. (Excepte, clar, sa que es mateix Grimalt mos ha donat a\u00a0Els articles en el parlar de Mallorca<\/a>.)<\/p>\n

Maldament Forteza reconegui sa dificultat d\u2019establir unes regles generals sobre sa mat\u00e8ria \u2014\u00abcreemos imposible que se den jam\u00e1s sobre el uso de estos art\u00edculos reglas generales<\/em>\u00bb\u2014, sa seva descripci\u00f3 permet deduir-les, ni que sigui de forma molt gen\u00e8rica. Com fa ell mateix, per cert: \u00abPrefieren el art\u00edculo literario los nombres que tienen cierto car\u00e1cter de individualidad y unicidad, y los nombres y frases que a trav\u00e9s de los siglos han conservado su forma primitiva<\/em>\u00bb. Evidentment, es problema est\u00e0 sobretot a sebre qu\u00e8 inclou es segon bloc, quins s\u00f3n aquests noms i aquestes frases, si b\u00e9 de s\u2019exposici\u00f3 de Forteza ja se despr\u00e8n que ses locucions adverbials que han conservat s\u2019article hi entren de ple (al punt, a la fi, a les bones, a la biorxa, a les totes, a la fresca, a la dreta, a la curta<\/em>, etc.), com tamb\u00e9 moltes construccions tradicionals (estar deixat de la m\u00e0 de D\u00e9u, esser de la bulla, herba de la roca,<\/em>\u00a0etc.). I, en darrer terme, es mateix gram\u00e0tic se cura en salut quan afirma que regular s\u2019\u00fas dets articles no faria servici a ning\u00fa, \u00ab\u00e1 los Baleares, porque lo conocen, y \u00e1 los forasteros, porque no les importa conocerlo<\/em>\u00bb \u2014afirmaci\u00f3 que avui en dia, amb una poblaci\u00f3 que s\u2019ha transformat i diversificat radicalment i una ensenyan\u00e7a que ha deixat d\u2019esser en castell\u00e0 o nom\u00e9s en castell\u00e0, resulta, com a m\u00ednim, ben extempor\u00e0nia\u2014.<\/p>\n

Per\u00f2 d\u00e8iem m\u00e9s amunt que Forteza no era cap entusiasta de s\u2019article bale\u00e0ric. \u00c9s m\u00e9s, qualque pic fins i tot adopta un to displicent en relaci\u00f3 amb determinades solucions. Per exemple, quan, xerrant de sa forma\u00a0ets<\/em>\u00a0de s\u2019article\u00a0salat<\/em>\u00a0i des seu \u00fas davant de plurals masculins que comencen amb vocal, afegeix: \u00abCon buen sentido se ha evitado la forma\u00a0<\/em>ets\u00a0aun en los escritos en lenguaje vulgar<\/em>\u00bb. I perqu\u00e8 ning\u00fa s\u2019hi engani, m\u00e9s envant, despr\u00e9s d\u2019afirmar que \u00aben el presente siglo<\/em>\u00a0[o sigui, es XIX]\u00a0son relativamente poqu\u00edsimos los que han usado el art\u00edculo<\/em>vulgar [o sigui, es\u00a0salat<\/em>]\u00bb i d\u2019incloure entre aquests \u00abJos\u00e9 M. Quadrado en su precioso folleto sobre\u00a0<\/em>En Juanot Colom\u00bb, anota \u2014\u00e9s de creure que amb satisfacci\u00f3\u2014 que a s\u2019opuscle en q\u00fcesti\u00f3 Quadrado \u00abno se atreve \u00e1 usar la forma plural masculina<\/em>\u00a0ets\u00bb. De fet, aquesta reserva cap a s\u2019utilisaci\u00f3 de ses formes que ell qualifica de vulgars s\u2019expressa clar i llampant a sa conclusi\u00f3: \u00ab\u00bfY debe usarse en las Baleares el art\u00edculo vulgar? Dignos de aplauso son los que lo han hecho, porque han proporcionado un dato \u00e1 las ciencias filol\u00f3gicas; pero la generalizaci\u00f3n de este art\u00edculo en escritos que no pueden llamarse de g\u00e9nero, adem\u00e1s de ser contraria a la tradici\u00f3n, no es conducente al enaltecimiento y propagaci\u00f3n de nuestra riqu\u00edsima lengua. En nuestro humilde parecer, el fil\u00f3logo y el escritor de g\u00e9nero pueden emplear el art\u00edculo del dialecto; el literato y el poeta deben usar el de la lengua<\/em>\u00bb.<\/p>\n

S\u2019influ\u00e8ncia de sa Renaixen\u00e7a catalana i des seu m\u00e0xim exponent a ses Balears, Mari\u00e0 Aguil\u00f3 \u2014de qui Forteza, per cert, era cos\u00ed i \u00edntim amic\u2014, \u00e9s ben present en es seu pensament, i no tan sols en mat\u00e8ria de llengua. No mos ha d\u2019estranyar, id\u00f2, s\u2019import\u00e0ncia que d\u00f3na a sa tradici\u00f3 escrita culta, o sigui, a \u00abel literato y el poeta<\/em>\u00bb, en detriment de tota altra manifestaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Aquest fil de doctrina en relaci\u00f3 amb s\u2019article literari, que ser\u00e0 assumit fins a cert punt per Moss\u00e8n Alcover, deixeble seu, i ja de manera molt m\u00e9s devota per Francesc de Borja Moll, deixeble d\u2019Alcover, se sost\u00e9 sobre sa base de sa societat limitada que constitu\u00efen llavors es literats mallorquins i des car\u00e0cter diferit, i per tant no espontani, de tota producci\u00f3 escrita. Aquest plantejament comen\u00e7ar\u00e0 a entrar en crisi quan sa llengua s\u2019hagi d\u2019ensenyar a s\u2019escola i s\u2019hagi de fer servir a sa r\u00e0dio i televisi\u00f3 p\u00fabliques i a s\u2019\u00e0mbit parlamentari. O sigui, quan se\u2019n generalisi s\u2019ensenyan\u00e7a com a llengua culta i s\u2019oralitat valgui tant, socialment, com s\u2019escriptura. Una vegada m\u00e9s, \u00e9s all\u00f2 de \u00abchassez le naturel, il revient au galop<\/em>\u00bb. Per\u00f2, perqu\u00e8 aix\u00f2 passi, al 1915 \u2014o, m\u00e9s ben dit, al 1898, que \u00e9s quan Forteza deixa aquest m\u00f3n i mos deixa sa seva gram\u00e0tica\u2014, encara falta. Tres quarts de segle, com a m\u00ednim.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ho v\u00e0rem deixar, pentura ho recorden, a sa\u00a0Gram\u00e1tica de la lengua mallorquinad\u2019Amengual, editada al 1835. I ho v\u00e0rem deixar lamentant que aquell primer i encara molt rudimentari esfor\u00e7 de sistematisaci\u00f3 de lo que noltros hem convengut d\u2019anomenar\u00a0article bale\u00e0ric\u00a0\u2014o sigui, sa combinaci\u00f3 dets articles\u00a0salat\u00a0i\u00a0lalat\u00a0o literari\u2014 no hagu\u00e9s trobat en s\u2019obra de Francesc de Borja Moll sa … <\/p>\n

Continue reading “S’Article Bale\u00e0ric 4”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-433","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-dopinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/433"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=433"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/433\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=433"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=433"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=433"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}