{"id":431,"date":"2013-12-30T15:26:58","date_gmt":"2013-12-30T14:26:58","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=431"},"modified":"2018-04-03T12:44:51","modified_gmt":"2018-04-03T10:44:51","slug":"una-ortografia-mallorquina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/una-ortografia-mallorquina\/","title":{"rendered":"Una ortografia mallorquina"},"content":{"rendered":"<p>A\u00a0<em>Un home de combat (Moss\u00e8n Alcover)<\/em>, Francesc de Borja Moll narra ses circumst\u00e0ncies que van conc\u00f3rrer en sa publicaci\u00f3 de sa seva\u00a0<em>Ortografia mallorquina<\/em>, apareguda al 1931<sup>1<\/sup>. L\u2019any anterior s\u2019havia editat a la fi es primer volum des\u00a0<em>Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear<\/em>(DCVB), impr\u00e8s en fascicles des de 1926. I s\u2019havia editat segons ses normes ortogr\u00e0fiques defensades per moss\u00e8n Alcover, que diferien de ses aprovades per s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC) al 1913. Aquest desacord provocava en Moll un vertader desfici. Ell era partidari de s\u2019unificaci\u00f3 ortogr\u00e0fica, lo que equivalia a assumir ses normes de s\u2019IEC. Per\u00f2 es seu mestre s\u2019hi negava. Aix\u00f2 s\u00ed, davant s\u2019insist\u00e8ncia des deixeble, Alcover havia arribat a dir-li, segons recorda es mateix Moll: \u00ab\u2013Quan jo ser\u00e9 mort, canvia l\u2019ortografia, si la vols canviar; mentre jo visqui no la vull canviar. Ja he canviat massa vegades!\u00bb<sup>2<\/sup>. No fa falta afegir que es deixeble no va estar ni un segon a canviar-la. Just despr\u00e9s de sa mort d\u2019Alcover, el 8 de gener de 1932, se va posar mans a l\u2019obra. Qui consulti sa primera edici\u00f3 des DCVB, podr\u00e0 comprovar que, a partir de sa lletra C, es volums estan ja redactats seguint ses normes ortogr\u00e0fiques \u2013i no tan sols ortogr\u00e0fiques, clar\u2013 de s\u2019IEC.<\/p>\n<p>Per\u00f2 abans d\u2019aix\u00f2, com d\u00e8iem m\u00e9s amunt, Moll va publicar una\u00a0<em>Ortografia mallorquina<\/em>\u00a0que era ja un aperitiu de lo que vendria. I com que la va publicar al 1931, o sigui, en vida des seu mestre, va haver de demanar-li perm\u00eds per fer-ho. Si hem de creure ses explicacions donades per Moll a\u00a0<em>Un home de combat<\/em>\u00a0\u2013i no hi ha motiu per no creure-les\u2013, se tractava d\u2019una jugada estrat\u00e8gica. No volia de cap de ses maneres que es seguidors que Alcover tenia a ses Balears \u2013ja que no tot eren catalanistes, ni de molt, entre sa gent culta o simplement alfabetisada\u2013 poguessin pensar que, un cop mort aquest, es seu deixeble predilecte no havia estat ni un segon a trair-lo. Publicar en vida d\u2019Alcover una ortografia ajustada a ses normes de s\u2019IEC equivalia a publicar-la amb so seu\u00a0<em>nihil obstat<\/em>. Es mateix Moll, a\u00a0<em>Un home de combat<\/em>, ho qualifica de \u00abpenyora d\u2019aquiesc\u00e8ncia a un canvi futur d\u2019ortografia\u00bb. I diu que Alcover \u00abhi estigu\u00e9 conforme\u00bb. Sa millor prova d\u2019aqueixa conformitat \u00e9s que s\u2019obra s\u2019imprim\u00ed a sa \u00abseva mateixa impremta, i per compte de l\u2019Editorial Alcover S.L.\u00bb. I afegeix es deixeble, en un exercici predictiu i autojustificatiu m\u00e9s que discutible i despr\u00e9s d\u2019afirmar que s\u2019\u00e8xit des llibre, reeditat es mateix any, havia alegrat molt moss\u00e8n Alcover: \u00abAll\u00f2 li acab\u00e0 de fer veure que era un disbarat mantenir posicions individuals contr\u00e0ries al gust de tothom, i probablement ell mateix hauria arribat a decidir-se a adoptar en vida l\u2019ortografia de l\u2019Institut en el Diccionari; per\u00f2 ja no hi va ser a temps\u00bb.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/jaumetercer.com\/images\/prensa\/referencies\/Moll_OrtografiaMallorquina.jpg\" alt=\"Moll OrtografiaMallorquina\" width=\"340\" height=\"453\" \/>Tot aix\u00f2 fa que aquesta\u00a0<em>Ortografia mallorquina<\/em>\u00a0del 1931 tengui un valor enorme a s\u2019hora de fixar un model est\u00e0ndar v\u00e0lid per a ses Balears. Perqu\u00e8 constitueix aquell punt al qual hauria estat disposat a arribar Alcover si, d\u2019una manera o altra, s\u2019hagu\u00e9s avengut a fer ses paus ling\u00fc\u00edstiques amb s\u2019acad\u00e8mia de sa llengua catalana. O, en altres paraules, aquell punt a partir del qual ja no estava disposat a cedir. Sa lectura des llibre permet veure, per exemple, sa dimensi\u00f3 de ses ren\u00fancies, aix\u00f2 \u00e9s, des canvis. Des sistema ortogr\u00e0fic mallorqu\u00ed n\u2019han desaparegut solucions presents en es primer volum des diccionari, com sa\u00a0<em>h<\/em>no etimol\u00f2gica, final o intervoc\u00e0lica (\u00abc\u00e0rrech\u00bb, \u00abarch\u00bb, \u00abrah\u00f3\u00bb, que han passat a ser\u00a0<em>c\u00e0rrec, arc, ra\u00f3<\/em>); o sa\u00a0<em>y<\/em>\u00a0per representar sa\u00a0<em>i<\/em>\u00a0semivoc\u00e0lica (\u00abaygua\u00bb, \u00abbeya\u00bb, \u00abrey\u00bb, \u00abbuyda\u00bb, convertides en\u00a0<em>aigua, abella, rei, buida<\/em>) o sa conjunci\u00f3 copulativa \u00aby\u00bb, substitu\u00efda per\u00a0<em>i<\/em>; o sa forma gr\u00e0fica des so d\u2019essa sorda en determinats contextos, reempla\u00e7ada per una ce trencada (\u00abesfors\u00bb, \u00abpessa\u00bb, \u00abcassador\u00bb, transformades en\u00a0<em>esfor\u00e7, pe\u00e7a, ca\u00e7ador<\/em>); o sa preposici\u00f3 \u00abab\u00bb, convertida en\u00a0<em>amb;<\/em>\u00a0o, ja en es camp de sa morfosintaxi, s\u2019abs\u00e8ncia de guionet entre es verb i sa forma postcl\u00edtica des pronom feble (\u00abtirarne\u00bb, \u00abdurlo\u00bb, \u00abajudarse\u00bb, que han passat a\u00a0<em>tirar-ne, dur-lo, ajudar-se<\/em>).<\/p>\n<p>No obstant, com ja hem indicat, aquesta adaptaci\u00f3 de Moll a ses normes de s\u2019IEC \u2013es t\u00edtol complet de s\u2019obra no oferia dubte:\u00a0<em>Ortografia mallorquina segons les normes de l\u2019Institut adequada al llenguatge de totes les Balears<\/em>\u2013 no va esser absoluta. En va quedar al marge, per exemple, s\u2019accentuaci\u00f3 de sa tercera persona de singular des present d\u2019indicatiu des verb\u00a0<em>esser<\/em>, que segons ses\u00a0<em>Normes ortogr\u00e0fiques<\/em>\u00a0de 1913 havia d\u2019esser tancada i dur per tant accent agut (<em>\u00e9s<\/em>) i que Moll, d\u2019acord amb Alcover i amb sa pronunciaci\u00f3 neutra a ses Balears d\u2019aquesta\u00a0<em>e<\/em>, escrivia amb accent greu (<em>\u00e8s<\/em>). I tamb\u00e9 s\u2019\u00fas des sufix\u00a0<em>\u2013isar<\/em>\u00a0de verbs com\u00a0<em>realisar,<\/em>\u00a0que s\u2019IEC havia convertit en\u00a0<em>\u2013itzar<\/em>\u00a0i que Moll, d\u2019acord una vegada m\u00e9s amb Alcover, que n\u2019havia fet un vertader cavall de batalla, mantenia en sa forma tradicional (a ses p\u00e0gines 2 i 3 de s\u2019<em>Ortografia<\/em>\u00a0hi apareixen ja \u00abcaracterisada\u00bb, \u00absistematisada\u00bb i, just despr\u00e9s, es derivat nominal d\u2019aquesta darrera forma, \u00absistematisaci\u00f3\u00bb).<\/p>\n<p>Passant ara an es camp de sa morfologia i sa sintaxi, tant sa llengua utilisada per Moll com ets exemples aportats en cada una de ses lli\u00e7ons d\u2019aquest Curset \u2013tal com qualifica s\u2019obra es mateix autor\u2013 permeten detectar una s\u00e8rie de constants ben allunyades de sa normativa fabriana. Per exemple, en es g\u00e8nere de certes paraules (\u00e9s es cas de\u00a0<em>corrent,<\/em>\u00a0mascul\u00ed segons s\u2019IEC, femen\u00ed segons s\u2019<em>Ortografia<\/em>\u00a0\u2013\u00abla corrent d\u2019aire\u00bb, p. 9\u2013). O en s\u2019\u00fas de sa variant preposicional\u00a0<em>an<\/em>\u00a0(\u00ab(&#8230;) an aquesta escriptura acomodam la pron\u00fancia castellana\u00bb, p. 4), que segons sa gr\u00e0matica de Fabra hauria d\u2019esser\u00a0<em>a<\/em>. O en es recurs generalisat an es\u00a0<em>lo<\/em>\u00a0neutre, proscrit per s\u2019IEC. O en sa no observan\u00e7a de sa regla de sa caiguda de preposicions davant de\u00a0<em>que<\/em>\u00a0(\u00abdes de que el poble parlava llat\u00ed\u00bb, p. 8; \u00abla ra\u00f3 de que s\u2019escrigui\u00bb, p. 31). O es manteniment de s\u2019elisi\u00f3 de s\u2019article femen\u00ed singular davant un nom comen\u00e7at per una\u00a0<em>u<\/em>\u00a0o una\u00a0<em>i<\/em>\u00a0\u00e0tones (\u00abl\u2019unitat\u00bb, p. 6; \u00abl\u2019intensitat\u00bb, p. 13). O en s\u2019equiparaci\u00f3 entre s\u2019article literari i s\u2019article salat, tractats en peu d\u2019igualtat i sense cap consideraci\u00f3\u00a0<em>registral<\/em>\u00a0a sa lli\u00e7\u00f3 n\u00famero 9, sobre \u00abAp\u00f2strof i guionet\u00bb \u2013encara que Moll usi sempre en es text es literari\u2013. O, en aquesta mateixa lli\u00e7\u00f3, ets exemples amb sa combinaci\u00f3 de pronoms t\u00edpica de Mallorca \u2013o sigui, complement directe seguit de complement indirecte\u2013 en posici\u00f3 preverbal (\u00abell la s\u2019amaga\u00bb, \u00abtu el m\u2019alces\u00bb, p. 62; o \u00abla te\u2019n tornes\u00bb, p. 63). O, en fi, en es camp des l\u00e8xic \u2013i per no citar m\u00e9s que un parell d\u2019exemples entre molts que podr\u00edem aportar\u2013, s\u2019\u00fas de sa forma\u00a0<em>migeval<\/em>\u00a0(\u00abels escriptors migevals\u00bb, p. 2), en lloc de \u00abmedieval\u00bb; de sa conjunci\u00f3\u00a0<em>mentres<\/em>\u00a0i sa locuci\u00f3\u00a0<em>mentres que<\/em>\u00a0(pp. 69 i 24, respectivament), en lloc de \u00abmentre\u00bb i \u00abmentre que\u00bb, o\u00a0<em>d\u2019orgue<\/em>(\u00abl\u2019aproximaci\u00f3 dels orgues vocals\u00bb, p. 9), en lloc d&#8217;\u00ab\u00f2rgan\u00bb<em>,<\/em>\u00a0i es reconeixement que \u00abels pronoms personals\u00a0<em>noltros<\/em>\u00a0i\u00a0<em>voltros,<\/em>\u00a0i els possessius\u00a0<em>nostro<\/em>\u00a0i\u00a0<em>vostro,<\/em>\u00a0s\u00f3n formes aut\u00e8nticament mallorquines i admissibles en la literatura\u00bb.<\/p>\n<p>El 1937, en plena guerra civil, Moll publicava uns\u00a0<em>Rudiments de gram\u00e0tica preceptiva<\/em><sup>3<\/sup>\u00a0on gran part de ses solucions diferencials respecte an es model de s\u2019IEC havien desaparegut o, en es millor des casos, arrossegaven sa marca ominosa de sa vulgaritat. Havien passat, \u00e9s ver, sis anys i una Rep\u00fablica. I, amb aquesta, un Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya que havia consolidat unes institucions acad\u00e8miques i un catalanisme molt m\u00e9s que cultural. Pentura tot aix\u00f2 havia contribu\u00eft a t\u00f2rcer es solc. O pentura \u00e9s que, al 1931, aquell jove fil\u00f2leg de 28 anys predestinat a continuar s\u2019obra des seu mestre, ja tenia perfectament perfilat lo que faria quan aquest mestre fos mort i enterrat.<\/p>\n<p>__________<\/p>\n<p>1. Francesc de Borja Moll,\u00a0<em>Ortografia mallorquina\u00a0segons les normes de l\u2019Institut adequada al llenguatge de totes les Balears<\/em>, Palma de Mallorca, Impremta de Moss\u00e8n Alcover, 1931 (segona edici\u00f3 augmentada).<\/p>\n<p>2. Francesc de Borja Moll,\u00a0<em>Un home de combat (Moss\u00e8n Alcover)<\/em>, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1962.<\/p>\n<p>3. Francesc de Borja Moll,\u00a0<em>Rudiments de gram\u00e0tica preceptiva per a \u00fas dels escriptors bale\u00e0rics<\/em>, Palma de Mallorca, Les Illes d\u2019Or, 1937.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A\u00a0Un home de combat (Moss\u00e8n Alcover), Francesc de Borja Moll narra ses circumst\u00e0ncies que van conc\u00f3rrer en sa publicaci\u00f3 de sa seva\u00a0Ortografia mallorquina, apareguda al 19311. L\u2019any anterior s\u2019havia editat a la fi es primer volum des\u00a0Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear(DCVB), impr\u00e8s en fascicles des de 1926. I s\u2019havia editat segons ses normes ortogr\u00e0fiques defensades per moss\u00e8n Alcover, &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/una-ortografia-mallorquina\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Una ortografia mallorquina&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-431","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-dopinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/431"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=431"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/431\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=431"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=431"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=431"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}