{"id":418,"date":"2013-11-17T13:37:19","date_gmt":"2013-11-17T12:37:19","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=418"},"modified":"2018-04-03T12:45:47","modified_gmt":"2018-04-03T10:45:47","slug":"sarticle-balearic-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/sarticle-balearic-3\/","title":{"rendered":"S’Article Bale\u00e0ric 3"},"content":{"rendered":"

No fa gaire,\u00a0en un dets argumentaris que t\u00e9 per costum publicar aqu\u00ed mateix<\/a>, Joan Font Rossell\u00f3 recordava que es mallorqu\u00ed, contr\u00e0riament a lo que s\u2019ha volgut fer creure, s\u00ed ha tengut gram\u00e0tiques i diccionaris. I, entre sa partida de t\u00edtols que citava, hi havia sa\u00a0Gram\u00e1tica de la lengua mallorquina<\/em>\u00a0escrita \u00abpor el Doctor en Derechos D. Juan Jos\u00e9 Amengual\u00bb i impresa a Palma el 1835. Se tracta, en efecte, d\u2019un llibre important, que devia tenir ja en es seu temps un cert \u00e8xit, perqu\u00e8 va esser reeditat el 1872. I no nom\u00e9s aix\u00f2. Tamb\u00e9 va esser usat com a autoritat per Joaquim Casas-Carb\u00f3 en un article publicat el 31 d\u2019octubre de 1890 a sa revista\u00a0L\u2019Avens<\/em>, \u00f2rgan del Modernisme catal\u00e0 i, ben prest, de s\u2019encara incipient campanya a favor de sa reforma ling\u00fc\u00edstica. (Casas-Carb\u00f3, que era misser, escriptor i cos\u00ed germ\u00e0 des pintor Ramon Casas, havia d\u2019encarnar, juntament amb so seu amic Pompeu Fabra, s\u2019esperit d\u2019aquesta reforma, maldament sa gl\u00f2ria la s\u2019acab\u00e0s enduguent tota sencera es darrer.) Es cas \u00e9s que Joaquim Casas-Carb\u00f3 recorria en es seu text a sa\u00a0Gram\u00e1tica<\/em>\u00a0d\u2019Amengual, que coneixia per s\u2019edici\u00f3 de 1872 \u2013i que citava err\u00f2niament, per cert, ja que l\u2019atribu\u00efa a \u00abJ. Armengol\u00bb\u2013, per refor\u00e7ar sa tesi que sa forma que havia d\u2019adoptar \u00ablo modern catal\u00e1 literari\u00bb per traduir sa preposici\u00f3 llatina\u00a0cum,<\/em>\u00a0que havia donat en castell\u00e0\u00a0con,<\/em>\u00a0era\u00a0amb<\/em>\u00a0\u2013\u00abperteneixent a la llengua parlada avuy en dia a tot Catalunya, Rossell\u00f3, Cerdanya, Balears y ciutat d\u2019Alguer\u00bb\u2013 i no\u00a0ab.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Deia Casas-Carb\u00f3 des llibre d\u2019Amengual: \u00abNo cita per res la forma\u00a0ab<\/em>; en cambi, a la p\u00e1g. 66 s\u2019ocupa de la preposici\u00f3\u00a0emba<\/em>\u00a0y posa com exemples: Primer,\u00a0emb\u2019 sos dobb\u00e9s f\u00e0n cu\u00e9ras<\/em>; segon,\u00a0un fil emb\u2019\u2019s-\u00e0ltre<\/em>; tercer,\u00a0digu\u00e9m emba qui v\u00e0s<\/em>; etc\u2026\u00bb (Ets exemples reportats per Casas-Carb\u00f3, on sa forma\u00a0emba<\/em>\u00a0equival a sa moderna\u00a0amb,<\/em>\u00a0se troben a ses p\u00e0gines 81 i 82 de s\u2019edici\u00f3 de 1835.) O sigui, lo que valorava es misser catal\u00e0 de s\u2019obra des seu hom\u00f2leg mallorqu\u00ed era que tengu\u00e9s com a base s\u2019oralitat. S\u2019ent\u00e9n. Ell mateix, com a promotor de sa campanya ling\u00fc\u00edstica de\u00a0L\u2019Avens<\/em>, perseguia una reforma que pos\u00e0s sa llengua parlada en primer pla, sense renunciar, emper\u00f2, a ses ensenyances que poguessin aportar s\u2019etimologia o sa gram\u00e0tica comparada.<\/p>\n

Avui en dia, sa\u00a0Gram\u00e1tica<\/em>\u00a0d\u2019Amengual continua essent una obra util\u00edssima per qui tengui inter\u00e8s per sa pr\u00f2pia llengua o, simplement, qualque curiositat filol\u00f2gica. I \u00e9s que, llegint-la, un pot fer-se una idea bastant exacta des mallorqu\u00ed xerrat dos-cents anys enrera. Per\u00f2 tamb\u00e9 pot comprovar com, darrera d\u2019aquest compendi de maneres de dir, s\u2019endevina ja un determinat sistema, ni que sigui en un estat molt embrionari. Ho veurem tot d\u2019una en relaci\u00f3 amb s\u2019article bale\u00e0ric. Primer, emper\u00f2, m\u2019agradaria aprofitar s\u2019ocasi\u00f3 per suggerir a qui correspongui \u2013i no crec que hi hagi, francament, millor destinari de sa petici\u00f3 que s\u2019Institut d\u2019Estudis Bale\u00e0rics\u2013 una reedici\u00f3 anotada de s\u2019obra; seria un acte de just\u00edcia. Se n\u2019han fet ja qualcunes de voluntarioses, com sa de 1995, amb so t\u00edtol de\u00a0Gram\u00e0tica de sa llengo mallorquina<\/em>, o sa de 2007, a c\u00e0rrec de Guillermo Bauz\u00e1 Oliver, i fins podem trobar-la a sa\u00a0Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliogr\u00e1fico<\/a>\u00a0des Ministeri d\u2019Educaci\u00f3, Cultura i Deport o\u00a0penjada a Google Books<\/a>. Per\u00f2 se tracta en tots es casos d\u2019edicions facs\u00edmil i lo que faria falta \u00e9s que aquest facs\u00edmil an\u00e0s acompanyat d\u2019un m\u00ednim aparat cr\u00edtic. I no tenc cap dubte, per altra part, que una edici\u00f3 d\u2019aquesta casta seria ben rebuda pes Departament de Filologia Catalana de s\u2019Universitat de ses Illes Balears, que l\u2019incorporaria sense demora a sa bibliografia obligat\u00f2ria d\u2019un caramull d\u2019assignatures.<\/p>\n

Per\u00f2 hav\u00edem deixat aparcada sa refer\u00e8ncia a s\u2019article bale\u00e0ric, que \u00e9s lo que aqu\u00ed, en aquest article, mos hauria d\u2019ocupar de veres. Els deia que Amengual, en aquest punt de sa seva gram\u00e0tica, anava m\u00e9s enll\u00e0 des mer compendi d\u2019exemples i elaborava lo que podr\u00edem qualificar ja, si no de sistema, s\u00ed de protosistema. M\u2019explic. Per un costat, a s\u2019hora de descriure ses formes de s\u2019article, Amengual no separa ses corresponents an es\u00a0salat<\/em>de ses corresponents an es\u00a0lalat<\/em>\u00a0o literari. Les posa totes en es mateix sac, perqu\u00e8 sap que sa seva distribuci\u00f3 no \u00e9s independent i vinculada, per tant, a lo que avui es socioling\u00fcistes anomenarien\u00a0registre,<\/em>\u00a0sin\u00f3 complement\u00e0ria i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, indivisible. Aix\u00ed, en es cap\u00edtol VI, \u00abDel art\u00edculo\u00bb, hi llegim: \u00abLos art\u00edculos del g\u00e9nero masculino son:\u00a0en, el, es, ets, los<\/em>\u00a0(\u2026) Los art\u00edculos del g\u00e9nero femenino son:\u00a0na, la, sa, sas, las<\/em>\u00a0(\u2026)\u00bb, on\u00a0los<\/em>\u00a0\u00e9s sa forma plena de s\u2019actual mascul\u00ed plural\u00a0els<\/em>\u00a0i on\u00a0sas<\/em>\u00a0i\u00a0las<\/em>\u00a0s\u00f3n ses grafies corrents en aquell temps dets actuals femenins plurals\u00a0ses<\/em>\u00a0i\u00a0les<\/em>. Com se pot comprovar, Amengual ja incorporava an es llistat ets articles personals\u00a0en<\/em>\u00a0i\u00a0na<\/em>\u00a0i ses formes\u00a0so<\/em>\u00a0i\u00a0sos<\/em>\u00a0com a variants postpreposicionals des mascul\u00ed. I encara completava sa relaci\u00f3 amb una refer\u00e8ncia a s\u2019article\u00a0lo<\/em>, \u00abque como no tiene nombre no tiene g\u00e9nero, y esta carencia da nombre \u00e1 un g\u00e9nero que llamamos neutro\u00bb.<\/p>\n

No obstant, all\u00e0 on observam sa seva consci\u00e8ncia sist\u00e8mica \u00e9s en un cap\u00edtol posterior, titulat \u00abDel distintivo uso del art\u00edculo\u00bb. Aqu\u00ed, un rera s\u2019altre, va analisant ets usos m\u00e9s problem\u00e0tics, aquells en qu\u00e8 qualc\u00fa que volgu\u00e9s aprendre sa llengua podia trobar m\u00e9s o manco dificultats. Per exemple, sa distribuci\u00f3 de\u00a0so<\/em>\u00a0i\u00a0sos<\/em>, que nom\u00e9s apareixen precedits de sa preposici\u00f3 \u00abemba<\/em>\u00a0[o sigui,\u00a0amb<\/em>], como:\u00a0emb\u2019 so mir\u00e0 s\u2019ent\u00e9nen<\/em>,\u00a0emb\u2019 sos \u00e0ires el coneg<\/em>\u00bb o de sa preposici\u00f3 \u00aben<\/em>, cuando esta indica el modo en que se determina la acci\u00f3n del verbo, como:\u00a0tot consistex en so ten\u00ed judici<\/em>\u00bb. O, especialment, sa de ses formes\u00a0lalades<\/em>\u00a0dets articles. Seria molt prolix reproduir aqu\u00ed tots es casos que Amengual recull. Diguem tan sols que una bona partida figuren en es pocs manuals disponibles que s\u2019ocupen avui d\u2019aquestes q\u00fcestions \u2013pens en es\u00a0Llibre d\u2019estil d\u2019IB3<\/em>, posam per cas, o en es volum sobre ses modalitats insulars que s\u2019Institut d\u2019Estudis Bale\u00e0rics difondr\u00e0 un dia o altre\u2013, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha de singulars i que jo, almanco, no havia vist recollits en cap banda, si no \u00e9s en es complet\u00edssim estudi de Josep A. Grimalt sobre\u00a0Els articles en el parlar de Mallorca<\/a>.<\/em>\u00a0Per exemple, quan s’autor indica que tant\u00a0el<\/em>\u00a0com\u00a0la<\/em>s\u2019usen en lloc d\u2019es<\/em>\u00a0i\u00a0sa<\/em>\u00a0en aquelles ocasions en qu\u00e8 volem posar \u00e8mfasi en sa paraula que ve darrera, revestint lo que deim d\u2019una certa ironia: \u00abes c\u00e0s es qu\u2019el gr\u00e0n homo f\u00e9\u2026 no res<\/em>\u00bb o \u00abla gr\u00e0n ventura no \u2019serh\u00ed ni ferh\u00ed fretura<\/em>\u00bb. O quan afirma que aquestes formes s\u00f3n ses \u00faniques que s\u2019utilisen davant des pronoms\u00a0cu\u00e0l<\/em>\u00a0o\u00a0cu\u00e0ls<\/em>.<\/p>\n

Sigui com sigui, insistesc, sa\u00a0Gram\u00e1tica<\/em>\u00a0d\u2019Amengual \u00e9s un precedent notori en sa tradici\u00f3 filol\u00f2gica mallorquina. Basta veure s\u2019import\u00e0ncia que hi pren sa descripci\u00f3 de lo que noltros hem convengut d\u2019anomenar\u00a0article bale\u00e0ric<\/em>. Maldament s\u2019obra pugui par\u00e8ixer un poc rudiment\u00e0ria \u2013s\u2019ha de tenir present, en desc\u00e0rrec de s\u2019autor, que no hi havia llavors cap codi ortogr\u00e0fic compartit\u2013, representa un esfor\u00e7 de sistematisaci\u00f3 que, per desgr\u00e0cia, i a pesar d\u2019un primer opuscle prometedor, no ser\u00e0 culminat per qui podia aprofitar-se d\u2019aquesta unificaci\u00f3, \u00e9s a dir, Francesc de Borja Moll. Per\u00f2 aquesta \u00e9s una altra hist\u00f2ria.<\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No fa gaire,\u00a0en un dets argumentaris que t\u00e9 per costum publicar aqu\u00ed mateix, Joan Font Rossell\u00f3 recordava que es mallorqu\u00ed, contr\u00e0riament a lo que s\u2019ha volgut fer creure, s\u00ed ha tengut gram\u00e0tiques i diccionaris. I, entre sa partida de t\u00edtols que citava, hi havia sa\u00a0Gram\u00e1tica de la lengua mallorquina\u00a0escrita \u00abpor el Doctor en Derechos D. … <\/p>\n

Continue reading “S’Article Bale\u00e0ric 3”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-418","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-dopinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/418"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=418"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/418\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=418"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}