En temps d\u2019en primer, es poble de Mah\u00f3 celebrava sa festa major per Sant Joan \u2014s\u00ed, com a Ciutadella\u2014. Almanco aix\u00ed ho tenim documentat, com a m\u00ednim, des des segle XVI, quan una colcada anava a s\u2019ermita de Sant Joan des Vergers per fer-hi ets actes religiosos, mentres que a Mah\u00f3 s\u2019hi feien corregudes de cavalls i ballades as carrer. Es darrers anys, s\u2019ermita ha estat restaurada des seu estat de degradaci\u00f3 i actualment torna a disfrutar de certa popularitat a llevant.<\/p>\n
<\/p>\n
Dit a\u00e7\u00f2, es mahonesos van deixar de costat ses festes i aquestes es van deixar de celebrar. Per\u00f2 a mitat des segle XIX, concretament a partir de 1890, es comen\u00e7aran a celebrar ses festes de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia, en honor a n\u2019aquesta mare de D\u00e9u per sa qui es poble de Mah\u00f3 confessava una forta devoci\u00f3 des de feia quatre-cents anys. Com demostra s\u2019ermita de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia, edificada entre 1436 i 1491 a un pujolet a dos quil\u00f2metros de Mah\u00f3. Des de 1962, la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia \u00e9s oficialment sa patrona de Mah\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
A mitjans des mes d\u2019agost, s\u2019Ajuntament de Mah\u00f3 presentava es cartell oficial de ses festes. Vagi per davant sa meua m\u00e9s sincera enhorabona a s\u2019il\u00b7lustrador Dani Triay, s\u2019autor. No hi entenc en dibuix, emper\u00f2 a difer\u00e8ncia d\u2019altres anys, es seu me resulta simp\u00e0tic, alegre i fresc. Per\u00f2 ja la ten\u00edem armada. \u00bfCom pot esser que es cartell oficial de ses festes no dugui es nom sencer de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia?<\/p>\n
<\/p>\n
Sa culpa no \u00e9s de Dani Triay, que ha fet una obra magn\u00edfica, sin\u00f3 d\u2019un Ajuntament de Ma\u00f3 (Zedong) que des de fa anys \u2014amb s\u2019honrosa excepci\u00f3 de sa legislatura d\u2019\u00c1gueda Reyn\u00e9s\u2014 promou sa denominaci\u00f3 borda de \u201cfestes de Gr\u00e0cia\u201d. A\u00e7\u00f2 de celebrar ses festes en honor a la Mare de D\u00e9u i tenir origen religi\u00f3s deu esser molt fatxa, casp\u00f3s, en blanc i negre. No mola. Deu esser un invent de s\u2019heteropatriarcat all\u00e0 cap es segle XVI, no? uau, a n\u2019aquella \u00e8poca devien esser supermegafatxes. Vade retro<\/em>!<\/p>\n Es poble pla mahon\u00e8s, fart d\u2019aguantar bestiesses i desplants a sa patrona, enguany ha decidit passar de sa queixa a s\u2019acci\u00f3. De remugar amb es cul encaixat a sa trona o en es bar fent un ginet o una pellofa, a al\u00e7ar sa veu perqu\u00e8 s\u2019Ajuntament els senti de dever. Un grupet de mahonesos s\u2019ha organisat i ha fet circular amb molt de respecte i encert, no un cartell alternatiu com diuen qualcuns, sin\u00f3 sa polida obra de Dani Triay per\u00f2 amb es vertader nom de ses festes de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia. I ja que hi eren, han traduit es catal\u00e0 de s\u2019Ajuntament pes menorqu\u00ed que ralla es poble.<\/p>\n <\/p>\n A n\u2019aquelles pobres \u00e0nimes que encara creuen que s\u2019article salat \u00e9s una falta d\u2019ortografia o que la terra \u00e9s plana i es barcos un dia sortiran volant, me sap greu per\u00f2 vos tenc que contar una cosa: \u201ca n\u2019es\u201d no existeix. A\u00e7\u00f2 s\u00ed que \u00e9s una falta d\u2019ortografia. En menorqu\u00ed deim \u201cas\u201d i \u201can es\u201d segons es context. Sa primera \u00e9s sa forma acceptada per sa normativa de s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. Sa segona i m\u00e9s general, sa recomanda per Francesc de Borja Moll a sa seua ortografia de 1932. \u00c9s rid\u00edcul que a Balears, comunitat on m\u00e9s i millor conservam sa nostra llengua, es pol\u00edtics mos obliguin a escriure en una altra que no rallam. Perqu\u00e8 \u00bfquin menorqu\u00ed diu \u201cdel<\/em> 6 al 9<\/em> de setembre\u201d? no ho diuen ni dalt la Sala. Feim empegueir. I ja que hi som, es dia que me vulguin conv\u00e8ncer que s\u2019article salat \u00e9s incorrecte, que me duguin un sard que defensi que sa limba sarda <\/em>\u00e9s una falta d\u2019ortografia. Nom\u00e9s un.<\/p>\n Ses festes de Gr\u00e0cia s\u00f3n a Barcelona. A Mah\u00f3 s\u00f3n ses festes de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia. Que s\u2019Ajuntament de Mah\u00f3 mutili any rere any es nom de la Mare de D\u00e9u suposa una mostra de masclisme institucional. \u00bfOn s\u00f3n FEM Menorca i ses feministes? llevat de Mah\u00f3, a tots es pobles de Menorca celebren sa festa per un sant. \u00bfPerqu\u00e8 volen esborrar es nom de s\u2019\u00fanica festa de sa nostra illa en honor a una Verge?<\/p>\n Popularment podem dir Festes de Gr\u00e0cia o festes de Mah\u00f3, per\u00f2 ets escrits formals i protocolaris han de dur es nom sencer i original. Defensem la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia, sa nostra patrona, des masclisme institucional que l\u2019amena\u00e7a.<\/p>\n <\/p>\n Joan D. Pons Torres<\/strong> En temps d\u2019en primer, es poble de Mah\u00f3 celebrava sa festa major per Sant Joan \u2014s\u00ed, com a Ciutadella\u2014. Almanco aix\u00ed ho tenim documentat, com a m\u00ednim, des des segle XVI, quan una colcada anava a s\u2019ermita de Sant Joan des Vergers per fer-hi ets actes religiosos, mentres que a Mah\u00f3 s\u2019hi feien corregudes de … <\/p>\n
\nHistoriador. Vicepresident de Sa Fundaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"