\u00bfQuantes vegades no vos hauran dit que defensar es menorqu\u00ed \u00e9s com defensar s\u2019andal\u00fas o com defensar que s\u2019americ\u00e0 no sigui angl\u00e8s? o vam quin menorqu\u00ed hem d\u2019escriure, es de Ferreries, es des Ciutadella o es de Mah\u00f3? bajanada que per cert, t\u00e9 molt f\u00e0cil resposta demanant-lis a ells sa mateixa pregunta: \u00bfen quin catal\u00e0 hem d\u2019escriure? amb es de Lleida, amb es de Girona o amb es de Tarragona? es problema \u00e9s que en aquest cas, sa resposta \u00e9s m\u00e9s clara que s\u2019aigua: amb de Barcelona.<\/p>\n
1- Des des punt de vista hist\u00f2ric, no \u00e9s comparable es menorqu\u00ed amb s’americ\u00e0 perqu\u00e8 es nostro menorqu\u00ed \u00e9s una llengua que t\u00e9 es seus origens en es segle XII i XIII, fruit de sa fusi\u00f3 entre es roman\u00e7 aut\u00f2cton que parlaven es menorquins prejaumins (moss\u00e0rabs, cristians i jueus) amb es roman\u00e7 o llat\u00ed vulgar que parlaven es nouvinguts cristians des diferents territoris de sa Corona d\u2019Arag\u00f3.<\/p>\n
Am\u00e8rica o Australia s\u00f3n pa\u00efsos que van esser colonisats (i adem\u00e9s fa molt pocs anys) per comunitats clarament identificades, com es cas des colons brit\u00e0nics que es van independisar perqu\u00e8 no tenien representaci\u00f3 en es Parlament Brit\u00e0nic. Gent d’un \u00fanic territori, de parla anglesa, que va arribar a un nou territori. A Menorca, sa llengua aut\u00f2ctona no va desapar\u00e8ixer sin\u00f3 que es va fusionar amb sa des nouvinguts, que no eren d’un \u00fanic territori sin\u00f3 de diversos (Mallorca, comtats catalans, comtats occitans, Arag\u00f3, It\u00e0lia, Castella, etc). \u00c9s a dir, es menorquins ja rall\u00e0vem en pla abans de 1287. Dit a\u00e7\u00f2, en m\u00e9s de 700 anys d\u2019hist\u00f2ria mos hem fet ja prou grossets com per decidir per noltros mateixos com hem d\u2019escriure i quin nom li volem donar a sa nostra llengua.<\/p>\n
2- Des des punt de vista jur\u00eddic, ses modalitats ling\u00fc\u00edstiques (es menorqu\u00ed n’\u00e9s una, ben igual que es catal\u00e0) estan reconegudes a: s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears, sa Constituci\u00f3 Espanyola, sa Llei de Patrimoni Cultural Inmaterial, i sa mateixa Declaraci\u00f3 Universal des Drets Ling\u00fc\u00edstics. Sense anar m\u00e9s enfora, sa Real Academia Espa\u00f1ola reconeixia i ratificava en es Bollet\u00ed de 1959 sa categoria d’idioma a ses lleng\u00fces catalana, valenciana i mallorquina-balear, \u201ccon el fin de ajustarlas a las exigencias de la ling\u00fc\u00edstica moderna, dando de paso espont\u00e1nea satisfacci\u00f3n a los naturales de las respectivas regiones<\/em>\u201d.<\/p>\n 3- Des des punt de vista ling\u00fc\u00edstic, i segons R. Hudson, un des pares de sa ling\u00fc\u00edstica moderna, s’\u00fanic element que serveix per diferenciar entre llengua i dialecte \u00e9s sa conci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica des parlants; no sa m\u00fatua comprensi\u00f3 entre parlars. Sa conci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica que es parlant t\u00e9 de qu\u00e8 xerra una llengua i no un dialecte d’una altra. Una conci\u00e8ncia que es veu reflexada 1) en es poble pla a trav\u00e9s de documents notarials o judicis, 2) a ses obres dets erudits de s’\u00e8poca, i 3) a trav\u00e9s de gram\u00e0tiques, ortografies i diccionaris hist\u00f2rics d’aquesta llengua, com en es nostro cas, ses gram\u00e0tiques i diccionaris m\u00e9s populars de llengua menorquina de personatges com, per nom\u00e9s citar-ne dos, Antoni Febrer i Cardona, o Jaume Soler.<\/p>\n 4- Des des punt de vista socioling\u00fc\u00edstic, es menorqu\u00ed o balear si rallam en termes regionals, aix\u00ed com es valenci\u00e0, es catal\u00e0 i s’occit\u00e0 en es seus respectius territoris, reuneixen totes aquestes caracter\u00edstiques que demostren una conci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica per part des parlants d’aquesta comunitat. Tenim gram\u00e0tiques, diccionaris, ortografies, documents hist\u00f2rics des poble pla com dets intel\u00b7lectuals, que demostren una conci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica i no dialectal. Tant de menorqu\u00ed, com de catal\u00e0, com de valenci\u00e0. Aquesta comunitat o fam\u00edlia de varietats ling\u00fc\u00edstiques germanes rep es nom de diasistema ling\u00fc\u00edstic occitanorom\u00e0nic segons sa roman\u00edstica. Igual que es gallec i es portugu\u00e8s, per exemple, tenen un origen com\u00fa: es galaicoportugu\u00e9s.<\/p>\n \u00bfQuines gram\u00e0tiques, ortografies o diccionaris t\u00e9 \u201cs\u2019andaluz, <\/em>s\u2019americ\u00e0 o s\u2019australi\u00e0\u201d? \u00bfQuines acad\u00e8mies han reconegut sa \u201clengua andaluza\u201d<\/em>? \u00bfQuins documents hist\u00f2rics xerren de \u201cel andaluz<\/em>\u201d com a llengua? \u00bfQuins intel\u00b7lectuals o documents demostren que es poble pla tenia conci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica de xerrar \u201candal\u00faz<\/em>\u201d i no castell\u00e0?<\/p>\n No mos deixem endur pes cants de sirena de qui, en nom de sa ci\u00e8ncia, obsessionats amb s\u2019andal\u00fas i apelant a una for\u00e7osa unitat de sa llengua, amaguen un projecte pol\u00edtic amb fosques intencions per sa nostra terra. \u00c9s de just\u00edcia recordar s\u2019escrit des gran militar i escriptor mahon\u00e8s, Lloren\u00e7 Lafuente Vanrell: \u201cCuenta la lengua menorquina sonidos extra\u00f1os que tal vez solo hallar\u00edan exacta expresi\u00f3n en car\u00e1cteres \u00e1rabes; sus locuciones y palabras inglesas, francesas e italianas le dan una gran riqueza fon\u00e9tica que no cabe en el \u201cManual de fon\u00e9tica catalana\u201d del Dr. Schadel <\/em>(\u2026). Y hasta la mayor parte de los que han escrito o han cre\u00eddo escribir en menorqu\u00edn, lo han hecho sin rumbo determinado, con una lib\u00e9rrima y candorosa iniciativa o se han inclinado con exceso a la lengua catalana, quitando al lenguaje que nosotros llamamos pla, su t\u00edpico y propio sabor. <\/em>(\u2026) Nos toca mantener nuestros fueros y singularidades ling\u00fc\u00edsticas, porque ser\u00eda traicionar el esp\u00edritu de la tierra someterlo a normas que le imprimiesen un modo de ser extra\u00f1o y le alejasen de la comprensi\u00f3n popular<\/em>\u201d. Es dia que obrin ets ulls i descobresquin lo polida que \u00e9s aquella terra i sa seua parla, barataran de can\u00e7\u00f3 i mos diran que all\u00e0 xerren es catal\u00e0 d\u2019Andalusia. Id\u00f2!<\/p>\n Joan D. Pons Torres<\/strong> \u00bfQuantes vegades no vos hauran dit que defensar es menorqu\u00ed \u00e9s com defensar s\u2019andal\u00fas o com defensar que s\u2019americ\u00e0 no sigui angl\u00e8s? o vam quin menorqu\u00ed hem d\u2019escriure, es de Ferreries, es des Ciutadella o es de Mah\u00f3? bajanada que per cert, t\u00e9 molt f\u00e0cil resposta demanant-lis a ells sa mateixa pregunta: \u00bfen quin catal\u00e0 … <\/p>\n
\nHistoriador. Vicepresident de Sa Fundaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"