Si amb una cosa s\u2019ha obcecat es catalanisme insular ha estat amb ses seg\u00fcents: una, es mantra de s\u2019unitat de sa llengua que tant esca\u00efnen com a lloros es de la ceba, conven\u00e7uts fins es moll d\u2019os que com que menorqu\u00ed i catal\u00e0 es semblen, i parlant mos entenem \u2014a\u00e7\u00f2 \u00e9s discutible, i es qui hem estudiat a Barcelona sabem de qu\u00e8 rallam\u2014, a la for\u00e7a es primer ha de ser un dialecte des segon. S\u2019altra, que com que es menorqu\u00ed deu ser un dialecte bord i posterior de sa super llengua catalana, escriure en pla \u00e9s cosa d\u2019ignorants i analfabets. \u00a1I a\u00e7\u00f2 s\u2019ha de penalisar a ses escoles!<\/p>\n
Desgraciadament, fins que no va n\u00e9ixer Sa Fundaci\u00f3 enguany far\u00e0 cinc anys, ning\u00fa s\u2019havia preocupat de protegir sa llengua des nostros pares i avis, i d\u2019armar an es menorquins amb un discurs hist\u00f2ric, filol\u00f2gic i ling\u00fc\u00edstic en defensa des menorqu\u00ed. Sa majoria ten\u00edem clar que no mos farien combregar amb rodes de mol\u00ed. No mos convencia que s\u2019invent de laboratori de principis des segle XX d\u2019aquell qu\u00edmic cub\u00e0, Pompeu Fabra, fos sa llengua culta i lo que noltros rallam fos sa llengua vulgar. Per\u00f2 molts no sab\u00edem com argumentar una resposta clara i ferma a ses bajanades de sempre: que escriure en menorqu\u00ed \u00e9s com escriure en andal\u00fas, que amb quin menorqu\u00ed s\u2019ha d\u2019escriure, amb es de Ciutadella o Mah\u00f3, etc.<\/p>\n
Aquest divendres 8 de juny a les 19:30, en es pati de sa casa senyorial de Can Saura a Ciutadella, tindr\u00e9 s\u2019honor de presentar es llibre \u201cSense p\u00e8ls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana<\/em>\u201d de Voro L\u00f3pez Verdejo. Acompanyat per Jaume Anglada, escriptor ciutadellenc i guanyador des III Premi Joan Benejam de relats en menorqu\u00ed. Un clar exemple de qu\u00e8 escriure en pla no \u00e9s sin\u00f2nim d\u2019ignor\u00e0ncia, i adem\u00e9s, \u00e9s perfectament compatible amb escriure tamb\u00e9 en catal\u00e0, castell\u00e0, i quantes m\u00e9s lleng\u00fces millor, com ha fet i fa en Jaume.<\/p>\n Voro L\u00f3pez (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), \u00e9s s\u2019actual director de sa Secci\u00f3 de Llengua i Lliteratures Valencianes \u201cLlu\u00eds Fullana i Mira\u201d de sa Real Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana (RACV), fundaci\u00f3 p\u00fablica creada el 1915 per sa Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia. Doctor en Filologia Valenciana per s\u2019Universitat de Val\u00e8ncia amb excel\u00b7lent \u201cCum Laude\u201d, llicenciat tamb\u00e9 en Llengua Espanyola per sa mateixa, Acad\u00e8mic de N\u00famero de sa RACV, es tracta d\u2019un des principals referents des valencianisme ling\u00fc\u00edstic. Ha assistit a diversos congressos, jornades i confer\u00e8ncies nacionals i internacionals, i ha estat distingit amb diversos premis d\u2019investigaci\u00f3 com es dets ajuntaments de Val\u00e8ncia i de Paterna, es Llu\u00eds Fullana, o darrerament, es Premi Josep M\u00aa Bayarri de sa Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Val\u00e8ncia 2016 de Lo Rat Penat per s\u2019ensaig que presentam aquest divendres.<\/p>\n Sense p\u00e8ls en la llengua <\/em>\u00e9s un obra que deixa en evid\u00e8ncia es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat ling\u00fc\u00edstica des catal\u00e0 central damunt es menorqu\u00ed i es valenci\u00e0. Qu\u00e8 \u00e9s es valenci\u00e0?, sa singularitat ling\u00fc\u00edstica de sa llengua valenciana, es balears i sa for\u00e7osa \u201cunitat de la llengua\u201d, s\u2019expoli de sa literatura balear i valenciana, ses fal\u00b7l\u00e0cies de sa corona \u201ccatalanoaragonesa\u201d\u2026 s\u00f3n qualcuns des temes m\u00e9s picants des llibre, que desgrana fil per randa ses principals premisses damunt ses que es pancatalanisme sost\u00e9, en poques paraules, que si no xerram com es nostros cosins des comtat del nord caurem en pecat.<\/p>\n Amb un llenguatge senzill i a la vegada rigor\u00f3s, apel\u00b7lant a s\u2019unitat contra s\u2019uniformitat, sa principal aportaci\u00f3 des llibre \u00e9s que podem extrapolar perfectament ets arguments en defensa des valenci\u00e0 per Balears i ses nostres modalitats. Un aut\u00e8ntic manual de cap\u00e7alera contra es proc\u00e9s de degradaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que pateixen es menorqu\u00ed i es valenci\u00e0 davant s\u2019hegemonia des catal\u00e0 est\u00e0ndar.<\/p>\n \u00c9s ben hora d\u2019explicar an es nostros familiars, amics, vesins i coneguts que no xerram cap patois. Que es menorqu\u00ed no es cap degradaci\u00f3 des catal\u00e0, i que escriure en pla com feien Joan Benejam, \u00c0ngel Ruiz i Pablo o Francesc d\u2019Albranca no \u00e9s cap acte d\u2019ignor\u00e0ncia o de mala fe, sin\u00f3 un acte d\u2019amor per sa nostra terra. Pes b\u00e9 de sa nostra llengua, mos veim divendres a Can Saura.<\/p>\n Joan D. Pons Torres<\/strong> Si amb una cosa s\u2019ha obcecat es catalanisme insular ha estat amb ses seg\u00fcents: una, es mantra de s\u2019unitat de sa llengua que tant esca\u00efnen com a lloros es de la ceba, conven\u00e7uts fins es moll d\u2019os que com que menorqu\u00ed i catal\u00e0 es semblen, i parlant mos entenem \u2014a\u00e7\u00f2 \u00e9s discutible, i es qui … <\/p>\n
\nHistoriador. Vicepresident de Sa Fundaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"