{"id":3824,"date":"2018-05-31T12:45:09","date_gmt":"2018-05-31T10:45:09","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=3824"},"modified":"2018-05-31T12:45:34","modified_gmt":"2018-05-31T10:45:34","slug":"es-llati-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/es-llati-de-catalunya\/","title":{"rendered":"\u00bfEs llat\u00ed de Catalunya?"},"content":{"rendered":"

D\u2019un temps en\u00e7\u00e0 s\u2019est\u00e0 plantejant de manera de cada vegada m\u00e9s intensa es debat de si es balear \u00e9s una llengua. No m\u2019estranya gens. Sa catefa de mitges veritats o de menes ben senceres (ne diguin bullshit<\/em> o fakes<\/em>, si volen fer-se es moderns) que mos han fet creure es nacionalistes en forma de llibres de text o a trav\u00e9s des mitjans de comunicaci\u00f3 de qu\u00e8 disposen han fet desconfiar de qualsevol afirmaci\u00f3, per fonamentada que estigui.<\/p>\n

Des de s\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una unitat pol\u00edtica i cultural catalana per damunt de sa ling\u00fc\u00edstica amb mapes inventats que xerren de Pa\u00efsos inexistents; Corones Aragoneses catalanisades a mida; xifres de parlants inflades de mala manera; sermons socioling\u00fc\u00edstics que maleeixen es biling\u00fcisme social com si fos una plaga… Tot enfocat a dibuixar un panorama m\u00edtico-hist\u00f2ric propi des romanticisme estant\u00eds de faixa i barretina. Un desgavell posat an es servici d\u2019una causa per manyuclejar sa realitat.<\/p>\n

Si una cosa caracterisa, emper\u00f2, aquest debat \u00e9s es grau de caparrudesa amb qu\u00e8 uns i altres defensen es seu punt de vista. Per un vent, tenim es que mostren s\u2019unitat des catal\u00e0 com un axioma que arrossega un enfillall de doctrines i credos pol\u00edtics que van m\u00e9s enll\u00e0 de sa filologia. Qui combrega amb s\u2019unitat, assumeix s\u00ed o s\u00ed tot es rossegall pa\u00efsero<\/em> que aix\u00f2 comporta.<\/p>\n

D\u2019un altre vent, tenim es que cerquen desesperadament un tronc ling\u00fc\u00edstic nou d\u2019on poder derivar es parlars d\u2019aquestes Illes. Moltes de vegades sense tenir-hi res a perdre, perqu\u00e8 no xerren ses variants insulars. Tots ells obsessionats amb so nom de la cosa que digui s\u2019Estatut d\u2019Autonomia en un estira i amolla in\u00fatil. Pentura, com tantes de vegades passa, es matisos que hi ha entre ses dues postures podran acontentar es llecs. Aquells que no professen cap casta de religi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i volen xerrar una llengua sense haver de carregar amb un farcell pol\u00edtic determinat.<\/p>\n

En aquest sentit, pareix important reivindicar un vocabulari balear que ha estat sempre normatiu i, en canvi, se mos ha obligat a arraconar. Hi ha uns milenars de mots genu\u00efns de ses nostres illes que s\u2019haurien d\u2019haver preferit i que es mestres \u00a0-perqu\u00e8 aix\u00f2 ha estat un mandat filol\u00f2gic de s\u2019universitat an es mestres, com demostren es manuals publicats a final dets anys noranta des segle passat per notoris professors des Departament de Filologia Catalana de s\u2019UIB- no han volgut ensenyar a escriure a ses escoles. Segur que els devien fer creure que aquestes paraules eren massa mallorquines \u2013o menorquines, o eivissenques\u2013 per mer\u00e8ixer s\u2019honor de ser ensenyades i apreses. Emper\u00f2 no tenien excusa filol\u00f2gica; paraules com ensalada<\/em>, vacacions, firmar, botella, arena, servici, escal\u00f3, sext<\/em>, viudo, curar,<\/em> etc. mai han estat motiu de grolleria. S\u00f3n en es diccionari d\u2019en Fabra. Sempre hi han estat. Fora excuses, id\u00f2. Noltros s\u00ed que podem exigir que se mos tornin es mots.<\/p>\n

Si es problema \u00e9s s\u2019article balear que mai mos han deixat escriure, podem seure i reflexionar, argumentar, demostrar genu\u00efnitats i fins i tot presentar quadres d\u2019\u00fas generalisat a tot s\u2019arxip\u00e8lag per fonamentar sa nostra demanda. \u00c9s l\u00edcit i t\u00e9 una s\u00f2lida base filol\u00f2gica. No cabria dins es cap de nig\u00fa que no se volgu\u00e9s arribar a un acord en aquest tema de s\u2019article salat, que tant mos preocupa an es balears.<\/p>\n

Si es mestres haguessin ensenyat a ses escoles es sistema des nostro article durant aquests anys de normalisaci\u00f3, tal com s\u2019aconsellava encara en ets anys 80, segur que haur\u00edem conseguit que no se perd\u00e9s. Sa radicalisaci\u00f3 des Departament de Filologia Catalana de s\u2019UIB va fer impossible aquest aprenentatge a ses aules, i ara ser\u00e0 molt m\u00e9s complicat preservar-lo. Ets al\u00b7lots que comencen a xerrar es mallorqu\u00ed no tenen en es cap ses variacions salat\/lalat i arru\u00efnen sa riquesa de sa f\u00f3rmula balear. Aix\u00f2 \u00e9s lo que ha donat de si sa normalisaci\u00f3: una assimilaci\u00f3 total an es catal\u00e0 de Barcelona que elimina es vocabulari propi i es paradigma de sa combinaci\u00f3 des salat i es lalat. Un paradigma complex, genu\u00ed i interessant\u00edssim que est\u00e0 en via d\u2019extinci\u00f3 si no hi posam remei tot d\u2019una.<\/p>\n

Contr\u00e0riament an aix\u00f2, si de lo que se tracta \u00e9s de guanyar vots per ses dues bandes extremes sense tenir en compte criteris de llengua o de dialecte, que \u00e9s lo mateix gramaticalment parlant, llavors que continu\u00efn tirant-se s\u2019unitat de sa llengua pes cap. Aix\u00ed no recuperarem ni ses paraules perdudes ni escriurem en salat sense que mos diguin b\u00e0rbars.<\/p>\n

I en fi, ja que hi som, \u00bfqu\u00e8 els pareix sa seg\u00fcent proposta per il\u00b7lustrar un poc sa dimensi\u00f3 des desbarat des que diuen que xerram catal\u00e0 de Mallorca o de Menorca o d\u2019Eivissa? Si lo que volen es recordar eternament es tronc com\u00fa de ses nostres variants, crec que seria ben hora que f\u00e9ssim lo mateix amb so catal\u00e0 de Barcelona o de Lleida. Id\u00f2, els anim a sostenir a partir d\u2019ara que ells empren es llat\u00ed de Catalunya. \u00bfO no xerren un dialecte des llat\u00ed?<\/p>\n

Mariant\u00f2nia Llad\u00f3 <\/strong><\/p>\n

Fil\u00f2loga (Coordinadora ling\u00fc\u00edstica d\u2019IB3TV entre abril de 2014 i juliol de 2015)<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

D\u2019un temps en\u00e7\u00e0 s\u2019est\u00e0 plantejant de manera de cada vegada m\u00e9s intensa es debat de si es balear \u00e9s una llengua. No m\u2019estranya gens. Sa catefa de mitges veritats o de menes ben senceres (ne diguin bullshit o fakes, si volen fer-se es moderns) que mos han fet creure es nacionalistes en forma de llibres … <\/p>\n

Continue reading “\u00bfEs llat\u00ed de Catalunya?”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":3825,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-3824","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-dopinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3824"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3824"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3824\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3825"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3824"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3824"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3824"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}