Me trec es capell davant es Consell de Formentera. S\u2019administraci\u00f3 piti\u00fcsa ha decidit, una vegada m\u00e9s, sortir en defensa des l\u00e8xic genu\u00ed de ses\u00a0Piti\u00fcses\u00a0i no nom\u00e9s des de Mallorca i Menorca en es texts normatius de sa Comunitat Aut\u00f2noma. En aquest cas, s’instituci\u00f3 insular ha presentat al\u00b7legacions a s’esborrany de decret que regula s’identificaci\u00f3 d’animals que viuen a s’entorn hum\u00e0 de Balears per s’\u00fas exclusiu de sa paraula\u00a0\u2018moix\u2019\u00a0quan eivissencs i\u00a0formenterencs\u00a0identifiquen a ses mascotes\u00a0felines\u00a0amb sa paraula\u00a0\u2018gat\u2019.<\/p>\n
Encara que en pla haguem generalisat s\u2019\u00fas de sa paraula moix, gat tamb\u00e9 \u00e9s nostro. Es problema \u00e9s que, amb s\u2019ensenyan\u00e7a donant s\u2019esquena a sa nostra llengua, ets al\u00b7lots prest no sabran quan han d\u2019emprar gat i quan han d\u2019emprar moix. Record perfectament que en es meus anys d\u2019estudiant, es llibres de text no em parlaven de cans i moixos, com hauria de ser, si no de gats i gossos. Lo mateix passa de forma -per jo m\u00e9s- preocupant amb s\u2019article salat entre es m\u00e9s joves, sobretot entre es fills d\u2019immigrants qui han apr\u00e8s es catal\u00e0 a s\u2019escola i es menorqu\u00ed relacionant-se amb es companys: confonen article lalat amb article salat, quan de tota sa vida hem tingut ben clar que una cosa \u00e9s la Catedral, la Mare de D\u00e9u, el Bon Jes\u00fas o les nou des fosquet, i una altra sa pilota, es berenar o s\u2019hora des pati. Mesquins, no \u00e9s culpa d\u2019ells. \u00c9s lo que t\u00e9 imposar s\u2019ensenyan\u00e7a en un dialecte molt m\u00e9s xerec i castellanisat que es nostro. Ja que a Barcelona, a difer\u00e8ncia de noltros, no empren es sistema bale\u00e0ric de s\u2019article definit, que combina article salat amb article lalat. Una riquesa \u00fanica de poques lleng\u00fces des Mediterrani. Es barcelon\u00ed, com a bon dialecte influenciat pes castell\u00e0 i carregat de neologismes de laboratori, fa ben igual que sa llengua castellana i nom\u00e9s empra s\u2019article lalat per tot.<\/p>\n
Com d\u00e8iem, gat tamb\u00e9 \u00e9s nostro. Igual que s\u2019article lalat. Per\u00f2 s\u2019han d\u2019emprar en es context que toca. Qui no ha agafat mai un bon gat? o a qui no li han dit gat carabasser per n\u00e9ixer en s\u2019estiu i esser de cap gros? qui no ha fet mai es gat m\u00e8u perqu\u00e8 no se n\u2019entembrassin de qualque feta seua? O qui no coneix a qualc\u00fa qui sigui com un gat de revenedora, que a sa m\u00ednima s\u2019enc\u00e9n? Qui no ha volgut dir m\u00e8u a gat vell? o a qui no li han dit que a bon gat encomanava es formatge? que quan es gat no hi \u00e9s, ses rates van per sa cuina? que gat maulador \u00e9s poc ratador, o que de gat a gat, tot s\u00f3n arpades?<\/p>\n
Sa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que Consell de Formentera ha al\u00b7legat, amb bon criteri, que tant sa Constituci\u00f3 Espanyola (art. 3.3) com s’Estatut d’Autonomia (4, 12.4, 18.3, 24.2, 34 i 35) \u201cexigeixen un respecte absolut pes catal\u00e0 de ses\u00a0Piti\u00fcses\u00a0de sa mateixa manera que an es de Mallorca i Menorca\u201d. Adem\u00e9s, sa llei de normalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de 1986 (art. 2.5) se refereix an es \u201crespecte i protecci\u00f3 expl\u00edcita de sa tradici\u00f3 liter\u00e0ria aut\u00f2ctona en s’\u00fas des catal\u00e0 en totes i de totes ses illes\u201d, i si filam m\u00e9s prim, sa llei de publicitat institucional de 2010 tamb\u00e9 promou sa divulgaci\u00f3 de sa tradici\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de ses illes.<\/p>\n
Sense dubte, defensar es l\u00e8xic genu\u00ed de ses nostres illes \u00e9s una primera passa que ja mos agradaria a molts veure donar per part des Govern balear o des Consell insular de Menorca. Per cert, governats tamb\u00e9 per \u201cecosobiranistes\u201d, \u00e9s a dir, nacionalistes de tota sa vida. Amb sa difer\u00e8ncia que es de Formentera si es preocupen pes parlar des seus pares, \u201cg\u00fcelos\u201d o majors, i es d\u2019aqu\u00ed se\u2019n fumen un puro. Per\u00f2 hem d\u2019actuar amb coher\u00e8ncia. Sa defensa de ses varietats ling\u00fc\u00edstiques balears no pot convertir-se en una simple q\u00fcesti\u00f3 anecd\u00f2tica de l\u00e8xic. Si volem es \u201crespecte absolut pes catal\u00e0 de ses\u00a0Piti\u00fcses\u201d, com diu es Consell de Formentera,\u00a0ses institucions p\u00fabliques, totes, haurien d’esser ses primeres a donar exemple. No basta amb defensar, per exemple, que a Balears s’empri es terme\u00a0\u2018ca\u2019\u00a0en lloc de\u00a0\u2018gos\u2019. Exemple que, per cert, no se compleix a sa majoria de comunicacions i senyalisacions per part de ses institucions balears que se declinen per sa paraula catalana\u00a0gos\u00a0en lloc des balear\u00a0ca. Hauria de defensar-se tamb\u00e9 sa morfologia verbal balear, que com pot comprovar-se a ses resolucions des\u00a0BOIB, \u00e9s substitu\u00efda sistem\u00e0ticament per morfologia verbal de Catalunya: \u201ctinc\u201d\u00a0en lloc des balear \u201ctenc\u201d, \u201cordre\u201d\u00a0en lloc des balear \u201corde\u201d\u00a0o \u201cdicto\u201d en lloc des balear \u201cdict\u201d\u00a0s\u00f3n tres simples exemples de molts.<\/p>\n
Sa\u00a0bona fe des Consell de Formentera mai acaba d\u2019arribar a bon port. Es TSJB va tombar un recurs des formenterers contra dos resolucions des FOGAIBA que citaven vegetals nom\u00e9s amb sa variant mallorquina, i se\u2019ls convidava a que incorporassin tamb\u00e9 ses variants piti\u00fcsa i menorquina. Petici\u00f3 que va esser desestimada pes TSJB, a pesar de tenir ses nostres modalitats sa llei a favor.<\/p>\n
Es problema ve quan es pol\u00edtics no fan sa seua feina i es jutges han de fer de fil\u00f2legs. Estam davant un altre cas que posa de manifest una vegada m\u00e9s que Balears necessita una instituci\u00f3 encarregada de vetlar per sa protecci\u00f3 des patrimoni ling\u00fc\u00edstic de ses nostres illes. Que doni prioritat a ses formes insulars enfront de ses peninsulars i elabori es corpus ling\u00fc\u00edstic necessari perqu\u00e8 mallorquins, menorquins, eivissencs i\u00a0formenterencs puguin expressar-se per escrit en sa seva llengua aut\u00f2ctona amb total seguretat i sense haver de renunciar a ses seves singularitats. A\u00e7\u00f2 seria defensar sa nostra llengua. Lo dem\u00e9s s\u00f3n vuits i nous i cartes que no lliguen.<\/p>\n
Joan D. Pons Torres.<\/strong> Me trec es capell davant es Consell de Formentera. S\u2019administraci\u00f3 piti\u00fcsa ha decidit, una vegada m\u00e9s, sortir en defensa des l\u00e8xic genu\u00ed de ses\u00a0Piti\u00fcses\u00a0i no nom\u00e9s des de Mallorca i Menorca en es texts normatius de sa Comunitat Aut\u00f2noma. En aquest cas, s’instituci\u00f3 insular ha presentat al\u00b7legacions a s’esborrany de decret que regula s’identificaci\u00f3 d’animals … <\/p>\n
\nHistoriador. Vicepresident de Sa Fundaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"