Nat a Montpeller es 31 de maig de 1243 i mort a Palma de Mallorca l\u2019any 1311. Segon fill del Rei En Jaume, conquistador de ses Balears, i de Violant d\u2019Hungria. Rei de Mallorques, Comte de Rossell\u00f3 i la Cerdanya, i senyor de Montpeller. Educat per Ramon Llull, el rei Jaume II de Mallorca ha recobrat un protagonisme m\u00e9s que merescut es darrers anys a sa nostra illa.<\/p>\n
A principis del 2015, s\u2019Ajuntament d\u2019Alaior convocava un concurs d\u2019idees p\u00fablic per dedicar un monument an el rei Jaume II de Mallorca, amb una escultura que es col\u00b7locaria Dalt es Fossar, devora s\u2019esgl\u00e9sia de Santa Eul\u00e0ria i de cara as Carrer Menor. S\u2019iniciativa va n\u00e9ixer a arrel d\u2019una proposta popular de Joan Florit Sans que va rebre es consistori amb ses firmes de m\u00e9s de 600 vesins que feien costat an es projecte amb sa finalitat d\u2019homenatjar ses arrels des poble. Amb bon criteri, s\u2019Ajuntament va deixar la cosa en stand by per mor de ses dificultats pressupost\u00e0ries des darrers anys, fins que es febrer de 2015 public\u00e0 es concurs amb s\u2019auster import de 15.000\u20ac.<\/p>\n
As cap d\u2019uns mesos de feina, a finals de 2016 s\u2019escultora Laetticia Lara, pica qui picar\u00e0s a un taller des pol\u00edgon de Ciutadella, ja havia transformat es bloc de pedra de Santany\u00ed \u2014curiosament, poble fundat pes mateix rei quatre anys abans que Alaior\u2014 en sa figura des nostro monarca insular. S\u2019escultura seria estrenada amb tots ets honors l\u2019any passat, coincidint amb sa celebraci\u00f3 fundacional des Dia \u2014no \u2018diada\u2019\u2014 d\u2019Alaior amb pres\u00e8ncia des batles de Saragossa i Perpiny\u00e0. Territori des migdia franc\u00e8s on encara s\u2019hi troba le<\/em> Palais des rois de Majorque<\/em>.<\/p>\n Dissabte passat, Alaior celebrava es 714 aniversari de sa seua fundaci\u00f3 a trav\u00e9s de sa compra de s\u2019alqueria d\u2019Ihalor pes Reial Patrimoni es 29 d\u2019abril de 1304. Per\u00f2 sa veritat \u00e9s que no nom\u00e9s devem aquesta obra an es monarca bale\u00e0ric. Jaume II va promulgar es privilegi des Delme de 24 de gener de 1301 que reorganisava sa propietat agr\u00e0ria i fixava es delmes. Per altra banda, tamb\u00e9 va esser s\u2019autor des Pariatge de Menorca, document des 19 de mar\u00e7 de 1301 a trav\u00e9s des qual ordenaria Menorca parroquialment, quedant anulades ses anteriors ordenacions excessives i irreflexives fetes per Alfons III d\u2019Arag\u00f3 poc despr\u00e9s de 1287. Jaume II dispos\u00e0 a Menorca d\u2019una planta parroquial que distribu\u00efa ses terres de Menorca en set parr\u00f2quies: Santa Maria de Ciutadella \u2014rector de sa qual ostentava es t\u00edtol de Paborde i exercia una jurisdicci\u00f3 damunt la resta de s\u2019illa\u2014, Sant Joan de Monastrell, Sant Bartomeu de Ferreries, Santa Creu de Lluriach, Santa Eul\u00e0ria d\u2019Alaior, Sant Lloren\u00e7 de Binixems i Santa Maria de Mah\u00f3.<\/p>\n El 1298, a conseq\u00fc\u00e8ncia des Tractat d\u2019Anagni, Jaume II d\u2019Arag\u00f3 tornaria s\u2019illa de Menorca a Jaume II de Mallorca, que havia estat presa de forma il\u00b7leg\u00edtima per Alfons III. Fruit de ses \u00e0nsies annexionistes des monarques aragonesos i de sa noblesa catalana, no respectant sa voluntat testament\u00e0ria de Jaume I. Aix\u00ed, Menorca tornaria a quedar plenament integrada dins es regne de Mallorca, que comprendria ses Illes Balears en es seu conjunt. Es 24 de gener de 1301 a s\u2019esgl\u00e9sia de Sant Francesc a sa Pla\u00e7a des Born de Ciutadella, s\u2019hi reunirien es procuradors reials amb es jurats de s\u2019Universitat de Menorca i s\u2019establiria un nou r\u00e8gim molt m\u00e9s prudent que s\u2019anterior i que donaria a sa societat menorquina una configuraci\u00f3 molt m\u00e9s estable i de sa qual encara mos ne beneficiam avui en dia.<\/p>\n No podem olvidar que Jaume II tamb\u00e9 promulg\u00e0 sa Carta de franqueses de Menorca, de 30 d\u2019agost de 1301, que establia es drets i es privilegis des que disfrutarien ets habitants de sa nostra illa a semblan\u00e7a des de Mallorca. En poques paraules, es tractaria de sa Constituci\u00f3 menorquina d\u2019aquell temps. Un fet que, enmig d\u2019aquella Europa medieval, posava de manifest que Jaume II i son pare, Jaume I, eren reis avan\u00e7ats en es seus temps.<\/p>\n \u00c9s sobretot durant es regnat de Jaume II i dels reis privatius \u2014i no durant es limitats quatre anys de regnat d\u2019Alfons III\u2014 quan s\u2019efectua en bona part s\u2019arribada de nous pobladors cristians a Menorca, principalment procedents de Mallorca. Uns cristians que conviurien amb es jueus i musulmans menorquins que, a la for\u00e7a, seguirien fent feina a ses terres d\u2019una Menorca majorit\u00e0riament rural que encara conserva sa majoria de top\u00f2nims \u00e0rabs, moss\u00e0rabs i prejaumins.<\/p>\n En definitiva, s\u2019ha de recon\u00e8ixer an es poble d\u2019Alaior que ha estat capdavanter en sa reivindicaci\u00f3 de Jaume II, una figura imprescindible per sa nostra hist\u00f2ria i que hauria d\u2019esser recordat com s\u2019aut\u00e8ntic organisador institucional i territorial de s\u2019illa de Menorca. Com un aut\u00e8ntic rei de Menorca.<\/p>\n Joan D. Pons Torres.<\/strong> Nat a Montpeller es 31 de maig de 1243 i mort a Palma de Mallorca l\u2019any 1311. Segon fill del Rei En Jaume, conquistador de ses Balears, i de Violant d\u2019Hungria. Rei de Mallorques, Comte de Rossell\u00f3 i la Cerdanya, i senyor de Montpeller. Educat per Ramon Llull, el rei Jaume II de Mallorca ha … <\/p>\n
\nHistoriador. Vicepresident de Sa Fundaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"