A poc m\u00e9s d’un any de ses pr\u00f2ximes eleccions auton\u00f2miques, es partits se preparen per una nova contesa electoral. Han comen\u00e7at a posar en marxa ses maquin\u00e0ries electorals. A partir d’ara tant s’oposici\u00f3 com es partits en es poder tot lo que fan o diuen s’ha de agafar en clau electoral. Res \u00e9s casualitat per\u00f2 si causalitat.<\/p>\n
A ses Illes Balears des de ses eleccions de 1999, ni la dreta ni l’esquerra han conseguit governar m\u00e9s de quatre anys seguits. Ses trabucades electorals s\u00f3n c\u00edcliques, en solitari o amb pactes. Est\u00e0 demostrat que no s\u00f3n capa\u00e7os de renovar sa confian\u00e7a electoral.<\/p>\n
Amb s’espai d’aquesta columna, seria molt mal de fer un estudi sociol\u00f2gic des perqu\u00e8 ocorr aix\u00f2 a Balears. Per\u00f2 sense filar massa prim, podr\u00edem coincidir que sa classe pol\u00edtica balear no est\u00e0 a s’altura des cos electoral. Sa corrupci\u00f3 com a principal problema, majories absolutes que un pic conseguides, ets electes descuiden an es seus votants. Prenen possessi\u00f3 des c\u00e0rrecs i autom\u00e0ticament entren dins una urna de vidre, descuidant-se de lo que sa societat demana i espera d’ells. En cas de necessitat de pactes posteriors per fer-se amb so poder, els \u00e9s absolutament igual renunciar an es propi programa electoral. Sa prioritat \u00e9s estar en es govern a canvi de lo que faci falta incl\u00fas a renunciar a sa seva ideologia.<\/p>\n
Deia es polit\u00f2leg Duverger<\/strong>, que quan es pol\u00edtic abandona an es seu votant, es partit se converteix en lo que ell deia \u201cthe nasty party\u201d, per entendre-mos, es partit \u201crepugnant\u201d. Es nostros partits s’han convertit com a m\u00ednim en antip\u00e0tics, pentura per aix\u00f2 no aguanten en es poder i han deixat espais oberts que puguin ocupar nous partits. Per altra part a ses darreres eleccions s’ha observat un canvi important entre es votants, sa difer\u00e8ncia de vot entre sa Mallorca interior i sa part costanera. Es partits regionalistes, nacionalistes i incl\u00fas independentistes cada pic tenen m\u00e9s pes en sa part forana. Fins an es punt que es comportament electoral \u00e9s diferent entre es pobles \u201cmare\u201d i es seus nuclis costaners- tur\u00edstics. \u00c9s clar que ets interessos estan contraposats com va succeir en es segle XV, entre forans i ciutadans.<\/p>\n Jaume Oliver<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A poc m\u00e9s d’un any de ses pr\u00f2ximes eleccions auton\u00f2miques, es partits se preparen per una nova contesa electoral. Han comen\u00e7at a posar en marxa ses maquin\u00e0ries electorals. A partir d’ara tant s’oposici\u00f3 com es partits en es poder tot lo que fan o diuen s’ha de agafar en clau electoral. Res \u00e9s casualitat per\u00f2 … <\/p>\n
\nDe cada vegada m\u00e9s se nota sa desafecci\u00f3 des ciutadans amb sa pol\u00edtica, maldament s’entrada en es panorama electoral dets anomenats \u201cnous partits\u201d, que en poc temps tamb\u00e9 estan tornant vells. Un des principals problemes s\u00f3n ses autentiques oligarquies que s\u00f3n ses executives convertides en endog\u00e0miques per sa poca renovaci\u00f3 de ses c\u00fapules.<\/p>\n