En aquestes darreres d\u00e8cades hem vist amb resignaci\u00f3 com s’estima a sa nostra identitat balear se n\u2019anava a fer baumes per culpa des qui se troben m\u00e9s a gust implorant s’entrada de Balears a uns imaginaris \u201cpa\u00efsos catalans\u201d. Una nova generaci\u00f3 de bale\u00e0rics que refua sa nostra mil\u00b7len\u00e0ria identitat balear per compartir en canvi ets objectius secessionistes de sa vella Catalunya.<\/p>\n
Crec oport\u00fa recordar un article que va escriure un gran amic i feel defensor de sa llengo, cultura i identitat des poble balear, Don Pep Ripoll, un vertader mallorqu\u00ed des que ja en queden pocs que sense cap r\u00e8dit econ\u00f2mic, ha entregat tota sa seva vida a sa defensa de sa nostra identitat pr\u00f2pia com a poble. Un mallorqu\u00ed de cap a peus que en aquest article descriu a la perfecci\u00f3 lo que passa avui a ca nostra, a sa nostra estimada roqueta.<\/p>\n
Vet aqu\u00ed s’article:<\/p>\n
\u00abRodrigo Caro, insigne escriptor i poeta des segle XVII, \u00e9s autor d’una oda preciosa titulada \u201cA las ruinas de It\u00e1lica\u201d. It\u00e0lica era una famosa ciutat romana, bella i poderosa de Sevilla, situada devora es Guadalquivir, s’It\u00e0lica on va n\u00e9ixer es gran emperador Traj\u00e0, de sa dinastia dets Antonins.<\/em><\/p>\n Diu aix\u00ed sa preciosa oda referida a sa destru\u00efda ciutat d’It\u00e0lica. ESTOS, FABIO, OH DOLOR!, QUE VES AHORA, CAMPOS DE SOLEDAD, MUSTIOS COLLADOS FUERON UN D\u00cdA, IT\u00c1LICA FAMOSA\u00bb<\/em><\/p>\n Es mateix dolor que Rodrigo Caro lamentava ses ru\u00efnes de lo que va esser una poderosa ciutat, el podr\u00edem aplicar an es dolor que mos produiran ses ru\u00efnes de sa nostra mil\u00b7len\u00e0ria llengo, avui trepitjada i falsetjada, sa nostra hist\u00f2ria de reis, poetes, sants, conquistadors i hereus des foner balear, una hist\u00f2ria que molts de pobles ja voldrien tenir. Sa nostra cultura robada, sa nostra personalitat d’illencs desterrada, ses nostres tradicions despla\u00e7ades per altres que mai havien estat ses nostres.<\/p>\n Per tot aix\u00f2, podr\u00edem aplicar s’oda d’en Rodrigo Caro a lo que va esser un dia es fam\u00f3s regne independent de Mallorca, que amb orgull constitueix sa nostra pr\u00f2pia terra, admirada en el m\u00f3n sencer, diguent:<\/p>\n AQUESTS, CIUTAD\u00c0 MALLORQU\u00cd, OH DOLOR!, QUE VEUS ARA TERRES CONVERTIDES EN COMTAT CATAL\u00c0 VAREN ESSER UN DIA REGNE INDEPENDENT DE MALLORCA.<\/em><\/p>\n Perqu\u00e8 un dia vendr\u00e0 que plorarem damunt ses ru\u00efnes de lo que va esser es nostro passat esplendor\u00f3s, quan Catalunya decidesqui convertir-mos en pa\u00efsos catalans. I si ho consegueix ser\u00e0 degut an es nostro car\u00e0cter indiferent, que ha convertit aquesta terra estimada en un terreny abonat a qualsevol pretensi\u00f3 de qualsevol ve\u00efnat, acostumats a baixar es cap sense honor i amb humiliant servilisme davant un simple comtat, tal com hem fet fins ara.<\/p>\n Respectem Catalunya i sa seva llengo, per\u00f2 exigim que sigui tamb\u00e9 respectada sa nostra mil\u00b7len\u00e0ria, aix\u00ed com es nostro orgull com a poble.<\/p>\n NO RENUNCIEM MAI A LO QUE SOM.<\/p>\n SOM MALLORQUINS-BALEARS, NO CATALANS<\/p>\n Tot poble t\u00e9 dret a xerrar sa seva pr\u00f2pia llengo, sa que aprengu\u00e9 des bra\u00e7os amorosos de sa mare. No mos deixem enganar pes qui diuen que sa nostra llengo es sa catalana.<\/p>\n Toni Ballester<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En aquestes darreres d\u00e8cades hem vist amb resignaci\u00f3 com s’estima a sa nostra identitat balear se n\u2019anava a fer baumes per culpa des qui se troben m\u00e9s a gust implorant s’entrada de Balears a uns imaginaris \u201cpa\u00efsos catalans\u201d. Una nova generaci\u00f3 de bale\u00e0rics que refua sa nostra mil\u00b7len\u00e0ria identitat balear per compartir en canvi ets … <\/p>\n