No s\u00e9 qu\u00e8 passa, per\u00f2 darrerament cada vegada que vaig a un dinar surt es tema des mallorqu\u00ed-catal\u00e0 i d\u2019en Ramon Llull. Fins i tot n’hi ha que en pla despectiu me demanen si sabia qui era i com escrivia, deixant caure que, segons aquests setci\u00e8ncies, ja escrivia en catal\u00e0, una teoria molt estesa dins es catalanisme.<\/p>\n
Segons me consta a mi, era fill d’en Ramon Llull i de na Maria Heril. Nascut a Ciutat de Mallorca i batiat a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Eul\u00e0lia es 25 de desembre de 1235, va passar gran part de sa seva vida entre Montpeller i Mallorca. Tant son pare com ell mateix varen esser persones de confian\u00e7a del Rei en Jaume. Quan comptava amb tan sols 14 anys el rei el nomen\u00e0 preceptor des seu fill, es pr\u00edncep Jaume, que m\u00e9s tard seria el rei de Mallorca com a Jaume II. Aquest nomen\u00e0 Llull senescal i majordom de sa Casa Reial i pass\u00e0 d’aquesta manera a formar part des s\u00e8quit de consellers i acostats \u00edntims del rei, que eren quasi exclusivament montpellerins i aragonesos.
\nSegons me consta, en Llull va escriure ses seves obres pensant en es seus lectors, per aix\u00f2 ho va fer en llat\u00ed, perqu\u00e8 era sa llengo oficial de sa cristiandat, en \u00e0rab perqu\u00e8 tenia s’intenci\u00f3 de cristianisar el nord d’\u00c0frica, i en \u201cvulgar\u201d perqu\u00e8 aix\u00ed ho poguessin llegir es seus pa\u00efsans mallorquins.<\/p>\n
\u00a0Segurament aqu\u00ed m\u00e9s d’un se demanar\u00e0, \u00bfcom \u00e9s qu\u00e8 un homo tan culte com ell no anomenava \u201ccatal\u00e0\u201d sa manera d’escriure des seus seus pa\u00efsans? Resposta: perqu\u00e8 sa paraula \u201ccatal\u00e0\u201d no forma part des seu vocabulari, per ell no existeix tal terme referit a sa llengo. Ell escrivia amb una estructura ling\u00fc\u00edstica mallorquina i no catalana, per aix\u00f2 llegint es seus escrits s\u2019hi veuen articles com “sa” i “ses”, o pronoms tamb\u00e9 propis de Balears, com per exemple: l ey (l’hey), qu ey (qu’hey), no y (no’y), nostro, ta (ta mare), o disseccions pr\u00f2pies de Balears: veyas, llengo, homo, orde, dimars, divenres, fruyt, fruyts, trebays, beneyt, conseya, veya, cayguerem, caygut, feya, matex, axi. I com \u00e9s natural tamb\u00e9 feia \u00fas de s’estructura occitana: lo, los, el, la, nostra, les, els, ta, sos, etc… que trobam tamb\u00e9 a sa mallorquina. En Llull escrivia en “vulgar” pes seus pa\u00efsans vulgars, perqu\u00e8 pes cultes de tot el m\u00f3n ja emprava es llat\u00ed.
\nPer afegit\u00f3, a sa seva bibliografia se pot veure que sa primera obra impresa a Mallorca va esser es \u201cLlibre del Orde de Cavayler\u00eda\u201d, publicada l’any 1465 a s’imprenta de s’enginy\u00f3s valldemoss\u00ed Mestre Nicolau Calafat, i mirau per on\u2026 est\u00e0 escrita en llemos\u00ed. Tamb\u00e9 est\u00e0 documentat que sa primera edici\u00f3 a imprenta de s\u2019obra \u201cBlanquerna” se va imprimir a Val\u00e8ncia l’any 1521, tradu\u00efda des vulgar a sa llengo valenciana. Per tant, crec que se pot afirmar, o almanco debatre, que s’erudit i beat Ramon Llull Heril va fer es seus escrits en vulgar o pla, llat\u00ed i \u00e0rab. En cap moment diu que estiguin escrits en catal\u00e0, dialecte inexistent en aquella \u00e8poca.<\/div>\n
<\/div>\n
Toni Ballester<\/strong><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"No s\u00e9 qu\u00e8 passa, per\u00f2 darrerament cada vegada que vaig a un dinar surt es tema des mallorqu\u00ed-catal\u00e0 i d\u2019en Ramon Llull. Fins i tot n’hi ha que en pla despectiu me demanen si sabia qui era i com escrivia, deixant caure que, segons aquests setci\u00e8ncies, ja escrivia en catal\u00e0, una teoria molt estesa dins … <\/p>\n
Continue reading “Sa llengo d’en Ramon Llull”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":3425,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-3578","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-dopinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3578"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3578"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3578\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3425"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3578"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3578"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3578"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}