Entre es titulars des Departament de Filologia Catalana de sa UIB, Jaume Corbera \u00e9s, amb Josep Antoni Grimalt, un des pocs fil\u00f2legs que sempre s\u2019ha manifestat a favor de defensar un l\u00e8xic genu\u00ed propi de Balears davant ses \u00e0nsies assimilacionistes des seus companys de professi\u00f3 que, en general, no han dubtat a despla\u00e7ar paraules ben nostres per altres principatines, donant a entendre que ses nostres eren incorrectes, pages\u00edvoles o arcaiques. Avui vull donar una ditada de mel a Corbera amb s\u2019esperan\u00e7a que no me mossegui el sendem\u00e0.<\/p>\n
A un des seus darrers articles titulat Facem vacacions<\/em> que poden consultar en es seu blog, Corbera torna a un des seus cl\u00e0ssics: ets errors de sa descastellanisaci\u00f3. Corbera se fa ress\u00f2 de sa marginaci\u00f3 d\u2019una partida de paraules ben genu\u00efnes que, a causa d\u2019un proc\u00e9s de descastellanisaci\u00f3 sense cap ni peus, han descomparegut de sa llengua est\u00e0ndar. Concretament, fa refer\u00e8ncia a tres d\u2019aquestes paraules: \u201cvacacions\u201d que ha estat substitu\u00efda pes gal\u00b7licisme \u201cvacances\u201d, \u201cbollet\u00ed\u201d substitu\u00efda per \u201cbutllet\u00ed\u201d i \u201corde\u201d per \u201cordre\u201d. Es pecat capital com\u00e8s per \u201cvacacions\u201d, \u201cbollet\u00ed\u201d i \u201corde\u201d no ha estat altre que assemblar-se massa an es castell\u00e0. Efectivament, a principis des segle XX, durant es proc\u00e9s de normativisaci\u00f3 de sa llengua catalana, un des leitmotivs de s\u2019intel\u00b7lectualitat catalana durant es proc\u00e9s de depuraci\u00f3 per crear sa nova llengua liter\u00e0ria va esser no acceptar aquelles paraules que s\u2019assemblassin a sa llengua castellana. O almanco intentar trobar-ne altres que s\u2019hi assemblassin manco. Com veim, un criteri ben poc filol\u00f2gic o \u201ccient\u00edfic\u201d, com els agrada dir a tots es qui bravegen de \u201ccient\u00edfics socials\u201d. Curiosament, per\u00f2, es normativisadors de s\u2019escola fabriana acceptaren una tracalada de mots de Fran\u00e7a. En aquella \u00e8poca, es franc\u00e8s era per molts de catalans un model prestigi\u00f3s mentre que es castell\u00e0 ja era considerada com una llengua opressora contra sa qual s\u2019havia de construir es catal\u00e0 modern. Aix\u00f2 afavor\u00ed que ses classes il\u00b7lustrades catalanes adoptassin molts de gal\u00b7licismes, entre ells, per exemple, \u201cvacances\u201d, nom\u00e9s perqu\u00e8 se diferenciava m\u00e9s des castell\u00e0 que sa forma habitual \u201cvacacions\u201d que s\u2019usava a Catalunya i aqu\u00ed a Balears.<\/p>\n Com diu en Corbera, en realitat \u201cvacacions\u201d \u00e9s sa paraula genu\u00efna i \u201cvacances\u201d un barbarisme superflu que ha guanyat, emper\u00f2, sa batalla des registres formals. Avui en dia, mestres, correctors i assessors ensenyen que \u201cvacances\u201d \u00e9s sa forma bona i \u201cvacacions\u201d sa dolenta. A la majoria de diccionaris donen prioritat a \u201cvacances\u201d com a primera opci\u00f3. \u201cVacacions\u201d apareix en es millor des casos com a segona opci\u00f3.<\/p>\n Altres exemples parescuts s\u00f3n \u201cbollet\u00ed\u201d que ha perdut sa batalla des registres formals contra \u201cbutllet\u00ed\u201d, una forma falsa sortida, segons Corbera, d\u2019una mala ortografia hist\u00f2rica. O \u201corde\u201d, substitu\u00efda per \u201cordre\u201d.\u00a0 Per\u00f2 n\u2019hi ha m\u00e9s, com per exemple, \u201cdep\u00f2sit\u201d per \u201cdip\u00f2sit\u201d, \u201ccart\u00f3\u201d per \u201ccartr\u00f3\u201d, \u201cservici\u201d per \u201cservei\u201d. Fins fa poc, era t\u00edpic a certes cases tenir una dona de \u201cservici\u201d, tant o m\u00e9s que es joven\u00e7ans fessin es \u201cservici\u201d militar. Ning\u00fa deia \u201cservei\u201d. Ara tothom ho diu.<\/p>\n Tot aix\u00f2 mos demostra una altra vegada que a s\u2019hora de fixar una llengua est\u00e0ndar no nom\u00e9s se tenen en compte aspectes filol\u00f2gics sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtics i ideol\u00f2gics. \u00c9s curi\u00f3s que Fran\u00e7a fos es model a seguir pes nacionalistes catalans quan aquest pa\u00eds \u00e9s un des m\u00e9s centralistes d\u2019Europa. Basta comparar sa situaci\u00f3 des catal\u00e0 m\u00e9s amunt des Pirineus amb sa de m\u00e9s avall. Comparat amb Fran\u00e7a, es catal\u00e0 a Espanya disfruta d\u2019una salut excel\u00b7lent. Per\u00f2 aix\u00ed i tot, es catalanistes espanyols de llavonces i tamb\u00e9 es d\u2019ara segueixen pensant que Espanya vol acabar amb so catal\u00e0.<\/p>\n I si es criteris no s\u00f3n adesiara gaire \u201ccient\u00edfics\u201d a nivell de l\u00e8xic, lo mateix podem dir a nivell morfol\u00f2gic i sint\u00e0ctic. Aquesta realitat hauria de fer que mestres i fil\u00f2legs, massa avesats a apel\u00b7lar a s\u2019autoritat de sa UIB i a sa ci\u00e8ncia per donar bul\u00b7les de correcci\u00f3 i d\u2019incorrecci\u00f3, fossin una mica m\u00e9s humils i racionals. S\u2019est\u00e0ndar \u00e9s com \u00e9s com hagu\u00e9s pogut esser d\u2019una altra manera si es normativisadors aix\u00ed ho haguessin volgut. Fer un est\u00e0ndar \u00e9s triar i triar vol dir marginar unes solucions per sobrevalorar-ne d\u2019altres. Sa norma no \u00e9s sagrada, ni eterna, ni inexorable, ni cient\u00edfica. Se mant\u00e9 gr\u00e0cies a una convenci\u00f3 social que, com totes ses convencions socials, no \u00e9s intocable. Es dialectes no s\u00f3n corrupcions ni degeneracions de ses lleng\u00fces liter\u00e0ries o est\u00e0ndar. \u00c9s precisament a s\u2019enrev\u00e9s. Com advertia Alcover, primer s\u00f3n es xerrars heterogenis i llavors, gr\u00e0cies a un proc\u00e9s de depuraci\u00f3 artificial de sa diversitat ling\u00fc\u00edstica, germina un est\u00e0ndar \u2212gens natural\u2212 que sol respondre sempre a sa voluntat de delimitar una col\u00b7lectivitat, un estat, una naci\u00f3, una comunitat, una consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva determinada. Ses lleng\u00fces no s\u00f3n constructes cient\u00edfics sin\u00f3 sociopol\u00edtics que responen t\u00e0citament a una voluntat col\u00b7lectiva de viure i compartir plegats una determinada manera d\u2019esser. Lo que passa \u00e9s que aqu\u00ed a Balears mai mos han demanat es nostro parer. M\u00e9s encara, la majoria no s\u2019han aturat mai a pensar sa profunda c\u00e0rrega pol\u00edtica i ideol\u00f2gica que hi ha darrere un est\u00e0ndar i tot lo que aix\u00f2 implica i comporta. Ni s\u2019ho imaginen, per\u00f2 as cap de trenta-cinc anys d\u2019imposici\u00f3 d\u2019un est\u00e0ndar centralista n\u2019hi ha que ja s\u2019ho comencen a ensumar.<\/p>\n Joan Font Rossell\u00f3<\/strong><\/p>\n Portaveu de Sa Fundaci\u00f3<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entre es titulars des Departament de Filologia Catalana de sa UIB, Jaume Corbera \u00e9s, amb Josep Antoni Grimalt, un des pocs fil\u00f2legs que sempre s\u2019ha manifestat a favor de defensar un l\u00e8xic genu\u00ed propi de Balears davant ses \u00e0nsies assimilacionistes des seus companys de professi\u00f3 que, en general, no han dubtat a despla\u00e7ar paraules ben … <\/p>\n