L\u2019any 1986 se va aprovar sa Llei de Normalisaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica. L\u2019any passat, es m\u00f3n oficial i es catalanisme oficial varen celebrar es seu trent\u00e8 aniversari amb una partida d\u2019actes de caire institucionals on hi va acudir molt poc p\u00fablic enmig d\u2019un ambient fred i trist. No interessava a ning\u00fa, nom\u00e9s an es catalanisme. Sa ciutadania no tenia res a celebrar.<\/p>\n
Amb el temps, es catalanisme s\u2019ha anat apropiant d\u2019aquesta Llei de Normalisaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica. Per\u00f2 quan se va aprovar, el 1986, aquesta llei no agradava gens an es catalanisme perqu\u00e8 consideraven que feia massa menci\u00f3 a ses modalitats insulars. S\u2019al\u00b7lusi\u00f3 a ses modalitats insulars des catal\u00e0 els posava fren\u00e8tics. Dami\u00e0 Pons, per exemple, arrib\u00e0 a batiar-lo com \u201cun projecte pol\u00edtic d\u2019intencions genocides\u201d. En Janer Manila, un any m\u00e9s tard, associava ses modalitats balears protegides per sa nova llei a una mescla de \u201cmediocritat, provincianisme i covardia\u201d. Quan un llegeix documents corresponents an ets anys vuitanta observa coses curioses. Alian\u00e7a Popular i sa dreta balear, que havien adm\u00e8s de mala gana es nom de sa llengua catalana aprovat per s\u2019Estatut tres anys enrere, creia que era una bona llei que potenciaria sa nostra manera de xerrar. Ses modalitats havien d\u2019esser preeminents. \u201cUnitat no vol dir de cap manera uniformisme, sin\u00f3 pluralitat de modalitats ling\u00fc\u00edstiques\u201d, assegur\u00e0 es conseller de cultura, Xisco Gilet, quan hagu\u00e9 de defensar es projecte de llei a sa trona des parlament balear. Sa llei va n\u00e9ixer, en aquest sentit, gr\u00e0cies a ses bones intencions des populars que volien d\u2019aquesta manera tancar una pol\u00e8mica que dividia sa societat balear. I per aix\u00f2, volgueren fer equilibris: unitat s\u00ed, uniformitat no. Aquest era es sentit majoritari de la major part de sa societat.<\/p>\n
Sa Llei de Normalisaci\u00f3 se va aprovar es mateix dia que s\u2019inaugurava es II Congr\u00e9s de sa Llengua Catalana a s\u2019Audit\u00f2rium de Palma. A un article publicat aquest mateix dia a Diario de Mallorca, Gabriel Alomar Esteve, prestigi\u00f3s historiador i arquitecte, descrivia lo que ell entenia per normalisar sa llengua.<\/p>\n
\u201c<\/em>En el cas de les nostres Illes Balears, no basta protegir la nostra llengua b\u00e0sica que \u00e8s la catalana: \u00e8s necessari tamb\u00e9 protegir amb tots els medis i amb els instruments de la moderna dialectologia cient\u00edfica les nostres nobil\u00edssimes parles genuines insulars, purificades amb criteris mesurats de tot barbarisme discordant.<\/em> Els insulars que ens sentim faels a la nostra terra estam sempre hipersensibilitzats en la q\u00fcesti\u00f3 de l’amor a unes formes d’expressi\u00f3 que ens surten del cor: els dialectes mallorqu\u00ed, menorqu\u00ed i eivissenc, units sense cap dubte entre ells dins un superdialecte balear\u201d.<\/em><\/p>\n No hi havia mala intenci\u00f3. Hi havia bona voluntat, fins i tot dir\u00edem una certa ingenu\u00eftat. S\u2019admetia una llengua comuna, sa catalana, per\u00f2 tothom entenia, excepte es catalanisme, que s\u2019havien de fomentar es mallorqu\u00ed, es menorqu\u00ed i s\u2019eivissenc units en un superdialecte balear. Aquest era es vertader esperit dets impulsors de sa llei de normalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, aquest i no cap altre.<\/p>\n Continuava Gabriel Alomar Esteve, \u201cla forma parlada dels nostros dialectes no pot esser objecte de normalitzaci\u00f3 com no sia per netetjar-la dels barbarismes castellans relativament moderns, per\u00f2 tamb\u00e9 dels ultrapurismes catalans, generalment recents, inusuals i a vegades malsonants a les nostres illes. Normalitzar una forma correcta i culta pel dialecte balear escrit vol dir simplement acceptar oficialment l’\u00fas de nombroses paraules i locucions usades pels pobles insulars desde temps immemorials i que no s\u00f3n actualment acceptades pels catalans\u201d.<\/em><\/p>\n Un discurs, es d\u2019en Gilet, es de n\u2019Alomar, que subscriuria sa Fundaci\u00f3 Jaume III, per\u00f2 que ja llavors era vilinpediat pes catalanisme que mai va acceptar cap refer\u00e8ncia a ses modalitats balears.<\/p>\n Es gran error va esser que ets \u00fanics preparats per aplicar sa llei, per dur-la a la pr\u00e1ctica, eren es fil\u00f2legs i mestres catalanistes, ets \u00fanics experts i entesos en sa mat\u00e8ria. Una minoria que s\u2019ha acabada fent seva una llei que en principi\u00a0\u00a0\u00a0 refuava, que l\u2019ha interpretada an es seu gust agranant cap a ca seva, tra\u00efcionant s\u2019esperit originari de sa llei de normalisaci\u00f3 del 1986. I aix\u00ed mos ha anat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019any 1986 se va aprovar sa Llei de Normalisaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica. L\u2019any passat, es m\u00f3n oficial i es catalanisme oficial varen celebrar es seu trent\u00e8 aniversari amb una partida d\u2019actes de caire institucionals on hi va acudir molt poc p\u00fablic enmig d\u2019un ambient fred i trist. No interessava a ning\u00fa, nom\u00e9s an es catalanisme. Sa ciutadania … <\/p>\n