{"id":3435,"date":"2018-03-09T08:32:39","date_gmt":"2018-03-09T07:32:39","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=3435"},"modified":"2018-04-03T11:13:30","modified_gmt":"2018-04-03T09:13:30","slug":"sa-topada-fabra-alcover","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/altres-documents\/sa-topada-fabra-alcover\/","title":{"rendered":"Sa topada de Fabra i Alcover"},"content":{"rendered":"<p>S\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC) i sa Generalitat de Catalunya celebren enguany l\u2019Any Fabra, amb qu\u00e8 se commemoren es cent cinquanta anys des naixement de Pompeu Fabra i es cent anys de sa publicaci\u00f3 de sa\u00a0Gram\u00e0tica catalana\u00a0normativa (1919). Amb motiu d\u2019aquesta celebraci\u00f3 s\u2019estan publicant articles sobre sa vida i miracles de Fabra, considerat s\u2019arquitecte des catal\u00e0 modern. Entre ets articles publicats en destaca un (<em>La topada de Fabra amb Alcover: la \u2018realpolitik\u2019 contra els ideals rom\u00e0ntics,<\/em> 17-02-1018, <em>Ara<\/em>) d\u2019Albert Pla Nualart que \u00e9s es corrector des diari <em>Ara<\/em>. Pla Nualart no \u00e9s gens sospit\u00f3s d\u2019espanyolista ni tampoc de gonella: \u00e9s un separatista declarat que creu, com s\u2019<em>Ara<\/em>, en s\u2019independ\u00e8ncia de Catalunya. Conv\u00e9 fer aquestes precisions perqu\u00e8 a un clima tan politisat com es que vivim es quasi m\u00e9s important qui diu una cosa que lo que diu.<\/p>\n<p>Pla Nualart parlava d\u2019un episodi de s\u2019hist\u00f2ria de sa llengua catalana que es catalanisme mira d\u2019obviar sempre que pot: sa topada de Pompeu Fabra amb Antoni Maria Alcover. Pla Nualart descriu es motius de fons d\u2019aquesta topada entre aquests dos grans fil\u00f2legs que no eren altres que sa manera de construir es catal\u00e0 modern. Ses discrep\u00e0ncies entre Alcover i Fabra no varen esser epis\u00f2diques ni fruit de gelosies ni d\u2019enveges personals ni des mal geni des manacor\u00ed, com de vegades es nostros intel\u00b7lectuals de pa i fonteta mos volen fer creure. Es desacord entre tots dos, que Pla Nualart ja situa en es I Congr\u00e9s de sa Llengua Catalana de 1906 i que durar\u00e0 fins a sa mort des manacor\u00ed, no fou circumstancial ni anecd\u00f2tic. Venia d\u2019enrere perqu\u00e8 era una q\u00fcesti\u00f3 de principis. Fabra i Alcover defensaven models de llengua contraposats. Alcover estava enlluernat de sa diversitat de sa llengua. Fabra, en canvi, veia sa necessitat de posar orde i unitat a lo que ell considerava un caos. Fabra partia des catal\u00e0 que se xerrava a Barcelona i, com a gram\u00e0tic, sa diversitat li feia nosa i per aix\u00f2 va priorisar es dialecte central de Catalunya a s\u2019hora de construir sa llengua liter\u00e0ria moderna. Alcover, en canvi, partia de tots es dialectes i aspirava a fer-ne una s\u00edntesi composicional que don\u00e0s prioritat an es m\u00e9s purs, o sigui, es balears, es m\u00e9s a\u00efllats. Pla Nualart diu que sa gran acusaci\u00f3 \u2013no una acusaci\u00f3, sin\u00f3 sa \u201cgran\u201d acusaci\u00f3\u2013 des canonge de Manacor \u00e9s que Fabra basava sa nova norma en es barcelon\u00ed: un dialecte \u201cputrefacte\u201d i \u201csollat de castellanismes\u201d. O sigui, hi va haver una disputa molt forta entre quina havia d\u2019esser s\u2019estrat\u00e8gia per construir un nou model de llengua: es centralista que defensava Fabra o es composicional d\u2019Alcover.<\/p>\n<p>Pla Nualart reconeix tamb\u00e9 s\u2019import\u00e0ncia de sa pol\u00edtica a s\u2019hora de donar forma a una llengua liter\u00e0ria, una realitat que es catalanisme nega invocant sempre sa \u201cci\u00e8ncia\u201d, com si triar una morfologia, una sintaxi o un l\u00e8xic normatius \u2013i refuar-ne la resta\u2013 no fos una decisi\u00f3 arbitr\u00e0ria per molt fonamentada filol\u00f2gicament que pugui estar. Com si es criteris per triar-ne una i refuar-ne una altra, fins i tot partint d\u2019un coneixement que ning\u00fa discuteix, no fossin discrecionals. \u201cEls ideals rom\u00e0ntics [d\u2019Alcover] topaven, ineluctablement, amb la <em>realpolitik<\/em>. Els pol\u00edtics volen resultats i no ideals, i els resultats els podia oferir Fabra\u201d, diu Pla Nualart. La Lliga Regionalista de Prat de la Riba havia de menester com m\u00e9s prest millor una llengua nacional que don\u00e0s resposta a sa situaci\u00f3 de Catalunya que comen\u00e7ava a reclamar es seu autogovern. Es pol\u00edtics tenia ganes d\u2019acabar amb una controv\u00e8rsia filol\u00f2gica que havia esclatat amb s\u2019aprovaci\u00f3 de ses normes ortogr\u00e0fiques de 1913, una pol\u00e8mica de pinyol vermell entre normistes i antinormistes que Prat havia intentat estroncar batiant sa nova ortografia de s\u2019IEC com a \u201cnacional\u201d. Sa naci\u00f3 era sa llengua i, alerta&#8230; una determinada llengua.<\/p>\n<p>Alcover, que llavors era president de sa Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de s\u2019IEC, vivia a Mallorca i ses comunicacions amb Barcelona eren dif\u00edcils. No podia assistir a ses reunions. Es canonge s\u2019havia acabat convertint en una nosa pes pol\u00edtics que anys abans l\u2019havien considerat \u201cl\u2019ap\u00f2stol de la llengua catalana\u201d. Totes aqueixes circumst\u00e0ncies feren que Fabra, que ja residia a Barcelona i que poc a poc s\u2019havia guanyat sa confian\u00e7a des pol\u00edtics, aplic\u00e0s una pol\u00edtica de fets consumats a s\u2019hora de publicar es Diccionari normatiu de 1917, ignorant ets acords que havia arribat amb n\u2019Alcover i es propi reglament de s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. Amb sa publicaci\u00f3 des diccionari normatiu que enguany celebra un segle de vida, Alcover va fer trossos amb Fabra i ets instituters. Fins aqu\u00ed arriba s\u2019article de Pla Nualart. No \u00e9s, per\u00f2, es final de s\u2019hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Al punt la Lliga Regionalista i s\u2019IEC varen posar en marxa una campanya de desprestigi contra Alcover des de ses p\u00e0gines de \u201c<em>La Veu de Catalunya\u201d<\/em>, \u00f2rgan oficial de la Lliga. No podien consentir que segu\u00eds amb sa seva obra des diccionari. Alcover necessitava doblers per acabar-lo, i davant ses p\u00e8ssimes relacions amb Barcelona, va demanar ajuda a Madrid. Es cl\u00edmax de sa confrontaci\u00f3 va esser sa sessi\u00f3 des Congr\u00e9s de Diputats on se va debatre si es Govern de s\u2019Estat havia de donar una subvenci\u00f3 a Alcover per prosseguir s\u2019obra des diccionari. Era un 21 de mar\u00e7 de 1920. Gabriel Alomar Villalonga, diputat mallorqu\u00ed elegit per Catalunya, s\u2019hi va oposar totalment. Alomar, que t\u00e9 una avenguda a Palma an es seu nom, era un pancatalanista partidari de s\u2019anexi\u00f3 de Balears a Catalunya perqu\u00e8 considerava que ses illes no tenien maduresa ni personalitat. Odiava moss\u00e8n Alcover a mort, tamb\u00e9 per motius ideol\u00f2gics. <em>\u201cSi prosperase la subvenci\u00f3n <\/em>\u2013afirm\u00e0 Alomar en un castell\u00e0 inflat\u2013<em> ser\u00eda una befa a toda la obra de cultura de Catalu\u00f1a, una injuria al idioma catal\u00e1n, y adem\u00e1s una patente de ignorancia y de una sectaria obstinaci\u00f3n para los que votasen semejante enormidad\u201d<\/em>. Gr\u00e0cies a D\u00e9u, la majoria de diputats no li feren cas i es Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica va donar finalment sa subvenci\u00f3 a Alcover fins a l\u2019any 1926, gr\u00e0cies a sa qual, en gran part, podem disfrutar avui des diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear. Es catalanisme no va t\u00f2rcer es coll i segu\u00ed amb ses seves invectives. \u201c<em>La Veu de Catalunya\u201d<\/em> assegur\u00e0 que es diccionari \u201chavia estat considerat com una cosa despreciable per les autoritats cient\u00edfiques\u201d. Se veu que Alcover, el pobre, havia perdut aquesta condici\u00f3. Es catalanisme volia destruir tot lo que no podia controlar, per molt de valor que tengu\u00e9s per sa llengua. I ho feia ja en aquell temps acusant es seus contrincants d\u2019anticient\u00edfics.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, no vagin a cercar res d\u2019aquesta hist\u00f2ria en es museu que s\u2019Instituci\u00f3 P\u00fablica Moss\u00e8n Alcover t\u00e9 a Manacor. No hi trobaran res. Hi trobaran, clar, flors i violes de quan Alcover va esser bene\u00eft per Prat de la Riba com \u201cl\u2019ap\u00f2stol de la llengua Catalana\u201d. Per aix\u00f2 \u00e9s un museu a mitges que nom\u00e9s conta la mitat de s\u2019hist\u00f2ria, s\u2019\u00fanica que interessa a s\u2019ideologia catalanista.<\/p>\n<p><strong>Joan Font Rossell\u00f3<\/strong><\/p>\n<p><strong>Portaveu de Sa Fundaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p><em>\u00a0<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>S\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC) i sa Generalitat de Catalunya celebren enguany l\u2019Any Fabra, amb qu\u00e8 se commemoren es cent cinquanta anys des naixement de Pompeu Fabra i es cent anys de sa publicaci\u00f3 de sa\u00a0Gram\u00e0tica catalana\u00a0normativa (1919). Amb motiu d\u2019aquesta celebraci\u00f3 s\u2019estan publicant articles sobre sa vida i miracles de Fabra, considerat s\u2019arquitecte des catal\u00e0 &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/altres-documents\/sa-topada-fabra-alcover\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Sa topada de Fabra i Alcover&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":2836,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[],"class_list":["post-3435","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres-documents"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3435"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3435"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3435\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2836"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3435"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3435"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3435"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}