{"id":3295,"date":"2014-05-17T10:17:59","date_gmt":"2014-05-17T08:17:59","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=3295"},"modified":"2018-02-25T10:18:29","modified_gmt":"2018-02-25T09:18:29","slug":"fracas-sestandar-oral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/fracas-sestandar-oral\/","title":{"rendered":"Es frac\u00e0s de s\u2019est\u00e0ndar oral"},"content":{"rendered":"<p>Si per qualque cosa ha servit es debat que s\u2019ha suscitat sobre sa dignificaci\u00f3 de s\u2019article salat ha estat, sense cap dubte, per posar en evid\u00e8ncia es frac\u00e0s de s\u2019est\u00e0ndar oral, una evid\u00e8ncia que sa Fundaci\u00f3 Jaume III no s\u2019ha cansat de recalcar i que, per poca honestedat intel\u00b7lecual que tenguessin, hauria de fer reflexionar tamb\u00e9 tots es partidaris de s\u2019estandarisaci\u00f3 a ultran\u00e7a. \u00bfQu\u00e8 volem dir quan deim que s\u2019est\u00e0ndar oral ha fracassat? Senzillament, que ning\u00fa l\u2019usa, llevat que se llegesqui en veu alta un text escrit en catal\u00e0 est\u00e0ndar. O sigui, que ning\u00fa l\u2019utilisa quan ha d\u2019improvisar. Es casos de l\u2019Esgl\u00e9sia o des Parlament regional s\u00f3n en aquest sentit paradigm\u00e0tics, ja que mos permeten entendre aquesta esquizofr\u00e8nia. Veim que hi ha diputats que, a sa seva primera intervenci\u00f3 i com que llegeixen un text que duen preparat, usen s\u2019est\u00e0ndar oral, amb s\u2019article literari,\u00a0<em>comme il faut<\/em>. Per\u00f2 a sa seva segona intervenci\u00f3, quan no poden rec\u00f3rrer a cap text preparat i han d\u2019improvisar, xerren en salat. Lo mateix passa a missa. Quan es capell\u00e0 llegeix sa lit\u00fargia ho fa en est\u00e0ndar per\u00f2 quan ha de fer es serm\u00f3 ho fa en mallorqu\u00ed col\u00b7loquial\u2026 i salant, clar! Lo mateix fan es professors quan fan classes, o es nostros periodistes quan fan una confer\u00e8ncia. En una paraula, se sol respectar s\u2019est\u00e0ndar quan s\u2019escriu per\u00f2 no quan se xerra. Per aix\u00f2, no entenem que es diputats de M\u00e9s o del PSIB exigesquin an es locutors de r\u00e0dio i televisi\u00f3 lo que ells no estan disposts a fer: xerrar en est\u00e0ndar en qualsevol situaci\u00f3, fins i tot quan improvisen.<\/p>\n<p>Que hagi fracassat s\u2019est\u00e0ndar oral no ho diu sa Fundaci\u00f3 Jaume III, sin\u00f3 que se col\u00b7legeix de ses expectatives que tenien fa quinze anys es mateixos professors de filologia catalana de sa nostra universitat. L\u2019any 1999 aquests professors publicaren dos llibres de refer\u00e8ncia relatius an es model de llengua culta que, segons ells, s\u2019havia d\u2019utilisar a Mallorca:\u00a0<em>La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l\u2019\u00fas p\u00fablic<\/em>\u00a0(Antoni I. Alomar, G. Bibiloni, J. Corbera i J. Meli\u00e0) i\u00a0<em>Proposta de model de llengua per a l\u2019escola de les illes Balears<\/em>\u00a0(Antoni I. Alomar, J. Meli\u00e0). Comencem pes segon. A ses p\u00e0gines 20 i 21 diu: \u201cUn exemple d\u2019aquest \u00fas alternatiu de diferents registres el podem trobar entre els professionals de la doc\u00e8ncia, els quals durant la jornada laboral passen de situacions en qu\u00e8 l\u2019\u00fas adequat \u00e9s informal, m\u00e9s o menys improvisat (comentaris marginals sobre la mat\u00e8ria, converses amb els companys, etc.), a\u00a0<em>situacions de formalitat prou elevada i d\u2019\u00fas poc espontani (explicacions de mat\u00e8ria acad\u00e8mica, dictat d\u2019enunciats, etc.)<\/em>\u201d. Lo rellevant aqu\u00ed \u00e9s que separa clarament aquells espais de sa doc\u00e8ncia on s\u2019ha d\u2019usar un registre formal d\u2019una banda, i on s\u2019ha d\u2019usar un registre informal d\u2019una altra. Fer classe, evidentment, requereix un registre formal. I perqu\u00e8 quedi clar quins s\u00f3n es contextos socials on s\u2019ha d\u2019utilisar s\u2019est\u00e0ndar formal, continuen un poc m\u00e9s avall: \u201cLa situaci\u00f3 exemplificada amb els ensenyants pot fer-se extensiva a la majoria d\u2019activitats professionals de la societat actual (metges, pol\u00edtics, representants, periodistes, etc.).\u201d (p. 21).<\/p>\n<p>Es primer llibre al qual m\u2019he referit a dalt \u00e9s igual d\u2019expl\u00edcit. \u201cEls destinataris principals [des llibre] s\u00f3n les persones que per la seva professi\u00f3 o activitat fan habitualment actes de parla en \u00e0mbits p\u00fablics, com mitjans de comunicaci\u00f3, tribunes parlament\u00e0ries, aules universit\u00e0ries, confer\u00e8ncies i taules rodones, etc..\u201d (p. 15.\u00a0<em>La llengua catalana a Mallorca, Ibid.<\/em>). A sa p\u00e0gina 18, ets autors reconeixen que \u201cLa llengua escrita encara no pateix tan greument les conseq\u00fc\u00e8ncies de la anormalitat dels models ling\u00fc\u00edstics, perqu\u00e8 sol estar controlada per la figura del corrector. On el problema es m\u00e9s punyent \u00e9s en el cas de la llengua espont\u00e0nia oral formal, massa allunyada de la llengua escrita, massa confosa amb els parlars casolans i massa interferida pel castell\u00e0\u201d (p. 18). Conv\u00e9 aturar-s\u2019hi una mica: es problema de bon de veres radica, parlam de l\u2019any 1999, en sa \u201cllengua espont\u00e0nia oral formal\u201d. Aquesta situaci\u00f3 fa que, entre ses tres necessitats m\u00e9s urgents per sa normalisaci\u00f3 de sa llengua catalana, es quatre autors considerin prioritari i fonamental \u201cc) vehicular models de llengua oral formal que alhora que satifacin els dos punts anteriors superin el col\u00b7loquialisme dels usos majoritaris actuals i acostin la llengua oral formal a la llengua escrita que avui \u00e9s d\u2019\u00fas general (per exemple, amb la utilitzaci\u00f3 de l\u2019article est\u00e0ndard, de les formes verbals i pronominals normatives o d\u2019una sintaxi ajustada a les normes de la gram\u00e0tica)\u201d (p. 21).<\/p>\n<p>As cap de quinze anys, \u00e9s evident que aquesta necessitat \u201curgent\u201d i \u201cpriorit\u00e0ria\u201d de fer que pol\u00edtics, docents o periodistes girassin sa llengua i comen\u00e7assin a lalar i parlar aquest est\u00e0ndar formal que aconsella s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i sa UIB ha fracassat. Basta acostar-se qualsevol dimarts en es Parlament auton\u00f2mic o a qualsevol classe de sa nostra universitat per comprovar-ho. Sa pregunta \u00e9s: \u00bfseguirem tancant ets ulls davant aquesta realitat i enganant-mos a noltros mateixos? \u00bfNo convendria m\u00e9s comen\u00e7ar a pensar en un est\u00e0ndar oral molt m\u00e9s pr\u00f2xim a sa llengua viva des carrer?<\/p>\n<div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Si per qualque cosa ha servit es debat que s\u2019ha suscitat sobre sa dignificaci\u00f3 de s\u2019article salat ha estat, sense cap dubte, per posar en evid\u00e8ncia es frac\u00e0s de s\u2019est\u00e0ndar oral, una evid\u00e8ncia que sa Fundaci\u00f3 Jaume III no s\u2019ha cansat de recalcar i que, per poca honestedat intel\u00b7lecual que tenguessin, hauria de fer reflexionar &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/fracas-sestandar-oral\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Es frac\u00e0s de s\u2019est\u00e0ndar oral&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":3296,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-3295","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3295"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3295"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3295\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3296"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3295"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3295"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}