{"id":3289,"date":"2014-06-06T10:16:35","date_gmt":"2014-06-06T08:16:35","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=3289"},"modified":"2018-02-25T10:17:11","modified_gmt":"2018-02-25T09:17:11","slug":"gabinet-de-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/gabinet-de-crisi\/","title":{"rendered":"Gabinet de crisi"},"content":{"rendered":"<p>Estan nirviosos i preocupats, se\u2019ls nota. Per aix\u00f2 dimarts passat, en es Club de Opini\u00f3n Diario de Mallorca, es gur\u00fas des catalanisme varen muntar un gabinet de crisi en forma de taula rodona (<em>Per una llengua plenament normal)<\/em>\u00a0en es seu estil: sis veus un\u00e0nimes. A totes ses taules rodones a qu\u00e8 he assistit m&#8217;he trobat sempre amb m\u00e9s d&#8217;un punt de vista representat. Sigui on sigui. Sa pluralitat humana \u00e9s lo que t\u00e9, que dif\u00edcilment (sense coaccions) trobes que tots pensin lo mateix. Id\u00f2 no, resulta que en es m\u00f3n de sa cultura catalana oficial s\u00ed que passen aquestes coses inversemblants: taules rodones sense cap veu cr\u00edtica. Incl\u00fas sense reaccions cr\u00edtiques, perqu\u00e8 ets aplaudiments des p\u00fablic entregat eren tamb\u00e9 tan entusiastes i un\u00e0nimes que, com que jo era s&#8217;\u00fanic que no aplaudia, tot d&#8217;una es de devora me miraven de forma inquisitorial. Vaig decidir imitar-los t\u00edmidament perqu\u00e8 no sospitassin que era un dissident.<\/p>\n<p>D&#8217;entrada ja se varen dir mitges veritats. Per part de sa presentadora i vice-rectora de sa UIB, na Maria Ant\u00f2nia Forn\u00e9s, quan va reivindicar s&#8217;article 35 de s&#8217;Estatut d&#8217;Autonomia nom\u00e9s per reafirmar s&#8217;autoritat de s\u2019universitat, per\u00f2 sense recordar que sa defensa de ses modalidats no l&#8217;estan duguent a terme. Una altra mitja veritat la va dir n&#8217;Isidor Mar\u00ed, president de sa Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de s&#8217;IEC, vertader conductor de s&#8217;acte, quan va afirmar que\u00a0<em>\u201cs&#8217;est\u00e0ndar no \u00e9s el barcelon\u00ed\u201d<\/em>, oblidant que es tronc s\u00ed que ho \u00e9s. En Mar\u00ed, durant sa seva intervenci\u00f3, se va dedicar a dir coses que en es funcionament real de sa llengua no passen de ser paper banyat, purs brindis an es sol:\u00a0<em>\u201cS&#8217;est\u00e0ndar no amena\u00e7a ses modalitats\u201d<\/em>\u00a0(quan despr\u00e9s afirma, molest, que s&#8217;estan\u00a0<em>\u201cexagerant ses difer\u00e8ncies dialectals\u201d<\/em>\u00a0i que ses modalidats han de quedar arraconades a un \u00e0mbit\u00a0<em>\u201ccol\u00b7loquial\u201d<\/em>);\u00a0<em>\u201c\u00e9s un sistema inclusiu, amb criteris flexibles i respectuosos\u201d<\/em>, quan qualsevol que hagi vist o escoltat aquests anys IB3 televisi\u00f3 i r\u00e0dio sabr\u00e0 que no \u00e9s aix\u00ed. Despr\u00e9s va assegurar que aquells que estam a favor d&#8217;un model de llengua a Balears que tengui en compte ses nostres modalidats duim a terme ni m\u00e9s ni manco que una\u00a0<em>\u201cofensiva general contra la llengua\u201d<\/em>, i que aquest\u00a0<em>\u201cconfusionisme ling\u00fc\u00edstic\u201d<\/em>\u00a0va m\u00e9s enll\u00e0, perque implica tamb\u00e9\u00a0<em>\u201cdesarrelament, destrucci\u00f3 de l&#8217;entorn i la cultura\u201d<\/em>\u00a0(seria, segons ell, un\u00a0<em>\u201cprojecte antibalear\u201d<\/em>). I incl\u00fas, i alerta amb aix\u00f2,\u00a0<em>\u201cfalta de respecte per la democr\u00e0cia\u201d<\/em>! Se veu que t\u00e9 una idea curiosa de lo que \u00e9s una democr\u00e0cia, perqu\u00e8 just despr\u00e9s va afirmar, quedant-se tan ample, que s&#8217;Estat espanyol encara avui en dia \u00e9s tan uniformisador com durant sa dictadura franquista. Aix\u00ed mateix, va clarificar sa seva interpretaci\u00f3 de qu\u00e8 \u00e9s una llengua, entesa en clau herderiana, no com una eina per comunicar-se, sin\u00f3 com a manifestaci\u00f3 particular d&#8217;una identitat col\u00b7lectiva, lo que t\u00e9 m\u00e9s d\u2019ideol\u00f2gico-sentimental que de cient\u00edfic.<\/p>\n<p>Sa taula rodona tenia com a fi, entre d&#8217;altres coses, reivindicar es paper que han jugat a ses lletres catalanes certs escriptors illencs. \u00c9s evident que aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, i que a s&#8217;IEC hi ha un grapat de balears (tots es de sa xerrada ho s\u00f3n), per\u00f2 ja \u00e9s m\u00e9s discutible que es catal\u00e0 de Balears hagi tengut cap influ\u00e8ncia en sa llengua des Principat. Ah, i per descomptat, ni una paraula se va sentir, com sol esser costum, de sa pol\u00e8mica Fabra versus Alcover, ni des l\u00e8xic balear que desapareix poc a poc als nostres medis de comunicaci\u00f3 i a ses aules de s&#8217;escola p\u00fablica.<\/p>\n<p>Ets altres participants varen seguir sa mateixa l\u00ednia marcada per en Mar\u00ed. Nom\u00e9s en Joan Miralles, veter\u00e0 professor des Departament de Filologia Catalana de sa UIB, va donar m\u00e9s informacions que opinions, encara que no aclarien sa q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, sin\u00f3 es paper que com a consultor ha jugat aquest organisme. En Joan Veny, molt donat a sa broma, deia que mos trobam davant un\u00a0<em>\u201cproblema que estava resolt\u201d<\/em>, expressi\u00f3 estranya venguent d&#8217;un cient\u00edfic, perqu\u00e8 a sa ci\u00e8ncia els problemes mai acostumen a estar resolts del tot, sin\u00f3 que cada cert temps van sorgint noves hip\u00f2tesis que posen a prova ses ja acceptades. Tamb\u00e9 va mostrar una mica es llaut\u00f3, com solen dir ells, declarant que necessitam un est\u00e0ndar fort\u00a0<em>\u201cper les relacions internacionals\u201d<\/em>, com si es territoris de parla catalana integrassin un Estat aut\u00f2nom. Per altra banda, va recalcar que\u00a0<em>\u201chi ha poca diferenciaci\u00f3 en els nostres dialectes, hi ha molta homogene\u00eftat\u201d<\/em>; si \u00e9s aix\u00ed, \u00bfquina por tenen que ses modalidats adquiresquin un major pes? Es menorqu\u00ed Joan Francesc L\u00f3pez Casasnovas, en una indiscutible mostra de rigor\u00f3s cientifisme, va xerrar de sa\u00a0<em>\u201cmalaltia de l&#8217;actitud antinormista\u201d<\/em>. Se veu que es que discrepen de sa norma oficial necessiten tractament m\u00e8dic, segons aquest respectu\u00f3s membre de s&#8217;IEC.<\/p>\n<p>A mitjan acte, varem viure una situaci\u00f3 una mica teatral, quasi m\u00edstica, quan una tupada Aina Moll va fer acte de pres\u00e8ncia, caminant lentament amb un gaiato, passant pes corredor central cap a una cadira a sa primera filera. Ets assitents estaven religiosament pendents d&#8217;ella, la Gran Mare del Catalanisme a Balears, i varen esclatar en aplaudiments ext\u00e0tics quan en Mar\u00ed li va donar sa benvenguda.<\/p>\n<p>Com que en Mar\u00ed i en Veny s&#8217;havien est\u00e8s massa, ets altres varen haver de fer es seus discursos de manera sint\u00e8tica. D&#8217;en Joan Miralles destacar\u00e9 dues afirmacions curioses: d\u2019un part, que\u00a0<em>\u201cs&#8217;est\u00e0ndar \u00e9s s&#8217;estructura de sa llengua. Ses modalitats s\u00f3n es detalls\u201d<\/em>, lo que emprenyaria molt moss\u00e8n Alcover, que defensava que sa llengua real \u00e9s sa que d\u00f3na pas a s&#8217;est\u00e0ndar, i no a s&#8217;enrev\u00e9s; i, d\u2019altra part, que \u201ces l\u00e8xic eliminat dels nous diccionaris ho \u00e9s per manca d&#8217;\u00fas\u201d, cosa indiscutible, clar, si b\u00e9 s&#8217;hauria de veure quina manca d&#8217;\u00fas s&#8217;ha anat treballant pacientment amb decisions d&#8217;enginyeria social encaminades a unificar i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a mutilar s&#8217;idioma.<\/p>\n<p>Finalment, aquesta at\u00edpica taula rodona se va tancar amb una intervenci\u00f3 d&#8217;en Nicolau Dols, deg\u00e0 de sa Facultat de Filosofia i Lletres de sa UIB. Va ser es m\u00e9s breu i, tamb\u00e9, es m\u00e9s agressiu i sectari. Ses seves paraules van adquirir un to grollerament mitiner, cercant ets aplaudiments f\u00e0cils i assenyalant amb claredat ets enemics pol\u00edtics:\u00a0<em>\u201cHem de canviar els que diuen com se fan les coses\u201d<\/em>. Ni una sola reflexi\u00f3 t\u00e8cnica, en definitiva. Aquest inq\u00fcestionable\u00a0<em>rigor cient\u00edfic<\/em>\u00a0demostra, sens dubte, per qu\u00e8 \u00e9s es nou fitxatge estel\u00b7lar de s&#8217;IEC. Sa cita final va estar a s&#8217;altura de sa seva\u00a0<em>schwartzeneggeriana<\/em>\u00a0intervenci\u00f3, i quasi diria que de tot s&#8217;acte:\u00a0<em>\u201cSi m&#8217;estau escoltant \u00e9s que sou sa resist\u00e8ncia\u201d<\/em>, treta des film\u00a0<em>Terminator.<\/em><\/p>\n<p>Jo podria dir una cosa parescuda per acabar aquesta cr\u00f2nica, canviant\u00a0<em>escoltar<\/em>\u00a0per\u00a0<em>llegir,<\/em>\u00a0per\u00f2 ses meves refer\u00e8ncies cinematogr\u00e0fiques no coincideixen gaire amb ses d&#8217;en Dols, qu\u00e8 hi farem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Estan nirviosos i preocupats, se\u2019ls nota. Per aix\u00f2 dimarts passat, en es Club de Opini\u00f3n Diario de Mallorca, es gur\u00fas des catalanisme varen muntar un gabinet de crisi en forma de taula rodona (Per una llengua plenament normal)\u00a0en es seu estil: sis veus un\u00e0nimes. A totes ses taules rodones a qu\u00e8 he assistit m&#8217;he trobat &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/gabinet-de-crisi\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Gabinet de crisi&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":3290,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-3289","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3289"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3289"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3289\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3290"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3289"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3289"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3289"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}