{"id":3286,"date":"2014-06-13T10:15:46","date_gmt":"2014-06-13T08:15:46","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=3286"},"modified":"2018-02-25T10:16:27","modified_gmt":"2018-02-25T09:16:27","slug":"existeixen-ses-modalitats-insulars","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/existeixen-ses-modalitats-insulars\/","title":{"rendered":"\u00bfExisteixen ses modalitats insulars?"},"content":{"rendered":"

GRUP RAMON LLULL.<\/strong><\/p>\n

A ses pon\u00e8ncies parlament\u00e0ries per sa reforma de s\u2019Estatut d\u2019Autonomia de 2007, sa q\u00fcesti\u00f3 de sa llengua va a tornar cobrar protagonisme. Uns ponents eren partidaris d\u2019incloure dins es text estatutari es termes de \u201cmallorqu\u00ed, menorqu\u00ed, eivissenc i formenterer\u201d, o sigui, lo que fins llavors s\u2019havien anomenat \u201cmodalitats insulars\u201d, un concepte jur\u00eddic que ja apareixia en es primer estatut de 1983. Davant s\u2019oposici\u00f3 frontal des ponents des partits d\u2019esquerres que acusaren es PP d\u2019encendre es foc des \u201csecessionisme ling\u00fc\u00edstic\u201d, es PP va claudicar una vegada m\u00e9s i va optar per una soluci\u00f3 de comprom\u00eds perqu\u00e8 se pogu\u00e9s aprovar sa reforma estatut\u00e0ria.<\/p>\n

As cap de set anys, i obligats per ses circumst\u00e0ncies, es fil\u00f2legs de sa UIB s\u2019han hagut de pronunciar, primer davant es llibre que va editar s\u2019Institut d\u2019Estudis Bale\u00e0rics (Les modalitats insulars. Recull de formes ling\u00fc\u00edstiques normatives de les Illes Balears<\/em>, IEB, 2013), i llavors davant sa proposta d\u2019incorporar ses modalitats insulars en ets informatius d\u2019IB3.\u00a0Aix\u00ed, fa poc, a una ressenya cr\u00edtica des llibre citat, deien que no se podia parlar de \u201cmodalitats insulars\u201d si abans no se parlava de \u201cmodalitat ling\u00fc\u00edstica\u201d amb s\u2019intenci\u00f3 d\u2019equiparar una modalitat territorial (un dialecte) a un sociolecte \u2013manera de xerrar d\u2019un grup social\u2013 o a un registre \u2013estil de xerrar una llengua adequat a un cert context\u2013. I un parell de retxes m\u00e9s envant, deien: \u201cSembla que els responsables de l’obra obliden que, ja des de fa molts d’anys, l’Institut d’Estudis Catalans, a trav\u00e9s de les diverses publicacions sobre normativa (gram\u00e0tica, DIEC, etc.), ja tenen en compte moltes de les modalitats ling\u00fc\u00edstiques insulars, si compleixen determinades condicions de genu\u00efnitat, extensi\u00f3 d’\u00fas i utilitat.\u201d<\/p>\n

El 15 d\u2019abril, a una nota de premsa, es nostros fil\u00f2legs rebutjaven s\u2019\u00fas en ets informatius d\u2019IB3 de lo que ells anomenaven \u201ccatal\u00e0 dialectal\u201d. El passat 22 de maig treien un manifest rebutjant sa formalisaci\u00f3 de s\u2019article bale\u00e0ric. I en es punt n\u00ba 2, se referien a \u201cuna falsa oposici\u00f3 entre unes \u201csuposades modalitats ling\u00fc\u00edstiques\u201d i la varietat comuna de la llengua catalana\u201d. O sigui, usant s\u2019adjectiu \u201csuposades\u201d, donaven a entendre que no tenien const\u00e0ncia de s\u2019exist\u00e8ncia de sa realitat jur\u00eddica de ses \u201cmodalitats insulars\u201d que apareixen a un Estatut al qual, per altra banda, hi apel\u00b7len cada vegada que poden per recalcar es seu paper d\u2019\u00f2rgan consultiu en mat\u00e8ria de llengua catalana. Darrerament, s\u2019hi han referit tamb\u00e9 com a \u201cvariants ling\u00fc\u00edstiques\u201d.<\/p>\n

\u00c9s evident que es nostros savis universitaris no se senten a pler amb so terme jur\u00eddic de \u201cmodalitats insulars del catal\u00e0, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera\u201d, tal com diu s\u2019article 35 de s\u2019Estatut d\u2019Autonomia de 2007. No en parlem ja de si s\u2019hi senten amb sos termes \u201cmallorqu\u00ed\u201d, \u201cmenorqu\u00ed\u201d, \u201ceivissenc\u201d i \u201cformenterer\u201d, que sempre miren d\u2019evitar com si fos el dimoni cucarell.<\/p>\n

No \u00e9s mal de fer endevinar es futur que espera an es mallorqu\u00ed, menorqu\u00ed, eivissenc i formenterer. A s\u2019Estatut de 1983 s\u2019eliminaren aquestes denominacions centen\u00e0ries i les substitu\u00efren per ses \u201cmodalitats insulars\u201d des catal\u00e0 de ses Balears. I ara veim, as cap de trenta anys, com sa UIB no nom\u00e9s no les potencia \u2013com a universitat de ses Illes Balears que \u00e9s, desobeint, a m\u00e9s, es mandat estatutari\u2013, sin\u00f3 que ni tan sols reconeix aquest terme (\u201cmodalitat insular\u201d) com a concepte ling\u00fc\u00edstic o jur\u00eddic.<\/p>\n

Dit d\u2019una altra manera, sa \u201cci\u00e8ncia\u201d filol\u00f2gica que es nostros savis duen entre mans nega es fets que tothom, llevat d\u2019ells, veuen i toquen cada dia. Quan conv\u00e9, ses modalitats insulars no existeixen. Quan no, s\u2019IEC ja les t\u00e9 en compte. \u00c9s com si es nostros savis mos volguessin fer creure que la Mare de D\u00e9u nom Joana, com si volguessin trobar ossos en es lleu per negar sa realitat. Com si mos diguessin que es nostros elements de judici estan atrofiats o no s\u00f3n adequats perqu\u00e8 mos falta un edifici conceptual i te\u00f2ric que nom\u00e9s ells coneixen. \u00c9s com si amb sos conceptes sublims que manegen volguessin canviar sa mateixa subst\u00e0ncia de sa realitat.<\/p>\n

Tota aquesta farsa, que mos volen encolomar en nom de sa ci\u00e8ncia, t\u00e9 en realitat dos objectius: negar sa realitat, com ja hem dit, i tot per no fer gens d\u2019autocr\u00edtica sobre es model d\u2019est\u00e0ndar que han imposat com si fossin un d\u00e8spotes il\u00b7lustrats; i no recon\u00e8ixer una ideologia que iguala \u201cunitat ling\u00fc\u00edstica\u201d a \u201cunifomitat ling\u00fc\u00edstica\u201d i que t\u00e9, com a conseq\u00fc\u00e8ncia a llarg pla\u00e7, s\u2019assimilaci\u00f3 des balear pes catal\u00e0 est\u00e0ndar. Perqu\u00e8 aquest \u00e9s es dest\u00ed al qual sa mateixa socioling\u00fc\u00edstica catalana (Ll. V. Aracil, B. Montoya) condemna a la llarga, i aix\u00ed en parla obertament i amb total franquesa, es mallorqu\u00ed, es menorqu\u00ed, s\u2019eivissenc i es formenterer.<\/p>\n

Hi haur\u00e0 cr\u00e8duls que pensaran que sa dist\u00e0ncia entre lo que sa gent normal i corrent percep i sa percepci\u00f3 que tenen es nostros savis \u00e9s fruit de s\u2019ignor\u00e0ncia des primers i de sa ci\u00e8ncia que impregna es pensament des segons. Ca barret! Sa filologia mai ha estat cap ci\u00e8ncia de bon de veres, en tot cas una branca de ses humanitats que utilisa uns criteris a s\u2019hora de distingir qu\u00e8 \u00e9s lo formal o lo informal, qu\u00e8 \u00e9s lo normatiu o lo normatiu, que no sempre responen a factors \u201cpurament\u201d ling\u00fc\u00edstics. En realitat, darrera aquestes criteris \u201cacad\u00e8mics\u201d s\u2019hi amaga una determinada ideologia, ling\u00fc\u00edstica i pol\u00edtica si volen. Mos trobam, sense cap dubte, davant un exemple m\u00e9s de com s\u2019ideologia pot arribar a distorsionar es mateixos fets, i fer-mos veure blanc per negre.<\/p>\n

No \u00e9s gens estrany que ets esfor\u00e7os des nostros savis hagin anat dirigits a eliminar qualsevol singularitat ling\u00fc\u00edstica de ses nostres illes des registres m\u00e9s formals, com per exemple eliminant s\u2019article salat de sa topon\u00edmia i sa rotulaci\u00f3 des carrers, amb flagrant contradicci\u00f3 amb lo que diu sa llei de normalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de 1986 que, en es seu article 14.2, estableix que se donar\u00e0 prefer\u00e8ncia a \u201cla topon\u00edmia popular tradicional i als elements culturals aut\u00f2ctons\u201d. Resulta una ironia des dest\u00ed que Balears, s\u2019\u00fanic territori on encara se conserva s\u2019\u00fas generalisat de s\u2019article salat, prescindesqui d\u2019aquest article quan resulta que sa topon\u00edmia de Catalunya, on s\u2019\u00fas de s\u2019article salat pr\u00e0cticament s\u2019ha extingit, el conservi a molts des seus top\u00f2nims com Sant Joan\u00a0Des<\/em>p\u00ed, Sant Just\u00a0Des<\/em>vern, Sant Esteve\u00a0Ses<\/em>rovires, Sant Lloren\u00e7\u00a0Sa<\/em>vall o Colls<\/em>erola. Dit amb altres paraules, es nostros fil\u00f2legs han anat m\u00e9s enfora que ses directrius donades per s\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. No creim anar gens errats si deim que es nostros \u201ccatalans de Mallorca\u201d, segurament per aix\u00f2, perqu\u00e8 s\u00f3n de Mallorca i no de Catalunya i han de demostrar un plus de catalanitat que es seu origen els ha negat, han estat es pitjors enemics des cultiu i sa promoci\u00f3 des mallorqu\u00ed, menorqu\u00ed, eivissenc i formenterer. Si en Moll i n\u2019Alcover al\u00e7assin es cap!<\/p>\n

Publicat a\u00a0El Mundo-El D\u00eda de Baleares<\/a>, 12-6-2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

GRUP RAMON LLULL. A ses pon\u00e8ncies parlament\u00e0ries per sa reforma de s\u2019Estatut d\u2019Autonomia de 2007, sa q\u00fcesti\u00f3 de sa llengua va a tornar cobrar protagonisme. Uns ponents eren partidaris d\u2019incloure dins es text estatutari es termes de \u201cmallorqu\u00ed, menorqu\u00ed, eivissenc i formenterer\u201d, o sigui, lo que fins llavors s\u2019havien anomenat \u201cmodalitats insulars\u201d, un concepte jur\u00eddic … <\/p>\n

Continue reading “\u00bfExisteixen ses modalitats insulars?”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":3287,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-3286","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3286"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3286"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3286\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3287"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3286"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3286"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3286"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}