{"id":3276,"date":"2014-07-31T10:13:20","date_gmt":"2014-07-31T08:13:20","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=3276"},"modified":"2018-02-25T10:13:56","modified_gmt":"2018-02-25T09:13:56","slug":"sa-ciencia-filolegs-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/sa-ciencia-filolegs-1\/","title":{"rendered":"Sa ci\u00e8ncia des fil\u00f2legs (1)"},"content":{"rendered":"<p><strong>XAVIER PERICAY.<\/strong><\/p>\n<p>Que un fil\u00f2leg aspiri a esser considerat un cient\u00edfic, amb tot lo que aix\u00f2 comporta de prestigi, distinci\u00f3 i quasi quasi immunitat, \u00e9s sa cosa m\u00e9s natural del m\u00f3n. De fet, se tracta d\u2019una aspiraci\u00f3 comuna a qualsevol professor universitari, i un fil\u00f2leg sol reunir tamb\u00e9 sovint aquesta condici\u00f3. A m\u00e9s, \u00bfno forma part sa filologia de ses ci\u00e8ncies humanes? \u00bfNo s\u2019obliga es fil\u00f2legs a publicar en revistes dites cient\u00edfiques per poder mantenir \u2014\u00e9s un dir\u2014 sa seva pla\u00e7a universit\u00e0ria? \u00bfNo s\u00f3n ells, en fi, o una selecta representaci\u00f3 des seu gremi, es principals garants de sa normativa d\u2019una llengua, quan aquesta llengua disposa d\u2019una acad\u00e8mia? \u00bfNo constitueixen l\u2019Acad\u00e8mia per antonom\u00e0sia?<\/p>\n<p>Tot aix\u00f2 fa que es dict\u00e0mens des fil\u00f2legs siguin rebuts, per part de sa gent normal i corrent, com paraula de D\u00e9u. Aquesta bona gent xerra com li han ensenyat o tal com ha sentit xerrar a ca seva, per\u00f2 no sap d\u2019on surt, aix\u00f2 que xerra; es fil\u00f2legs s\u00ed que ho saben. Per aix\u00f2 mateix han estudiat lo que han estudiat. \u00c9s sa seva feina, en definitiva. Sa que els permet distingir es termes genu\u00efns des que no ho s\u00f3n o no ho s\u00f3n tant, sa que els faculta per interpretar texts escrits fa un caramull de segles, sa que els posa en condicions de decidir, per exemple, si un determinat top\u00f2nim \u00e9s un llatinisme, un arabisme o un mossarabisme.<\/p>\n<p>Per\u00f2 no tots es fil\u00f2legs se limiten an aquestes funcions. Es nostros de Balears, i en general es que tenen per objecte d\u2019estudi aix\u00f2 que en diuen es domini ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0, afegeixen una nova funci\u00f3 a ses pr\u00f2piament filol\u00f2giques. Ells la consideren patri\u00f2tica \u2014i ja se sap que ets interessos de sa p\u00e0tria tot ho justifiquen\u2014, per\u00f2 lo seu seria anomenar-la pes seu nom, \u00e9s a dir, pol\u00edtica. Perqu\u00e8 persegueix un objectiu pol\u00edtic: s\u2019imposici\u00f3 d\u2019un model de llengua est\u00e0ndar unitari i uniforme a s\u2019Administraci\u00f3, s\u2019ensenyan\u00e7a i es medis de comunicaci\u00f3 de tots es territoris des domini ling\u00fc\u00edstic, un model que precedesqui i faciliti sa tan anhelada unitat i independ\u00e8ncia dets anomenats Pa\u00efsos Catalans.<\/p>\n<p>Com \u00e9s natural, tothom t\u00e9 dret a proposar utopies i a defensar-les a sa pla\u00e7a p\u00fablica. Nom\u00e9s faltaria. Per\u00f2 lo que no treu cap enlloc i constitueix, per afegit\u00f3, un cas de despotisme gens il\u00b7lustrat \u00e9s servir-se d\u2019un determinat prestigi social \u2014en aquest cas, es de fil\u00f2legs, es de cient\u00edfics\u2014 per imposar an es conjunt des ciutadans un model de llengua que no respon ni an ets interessos generals d\u2019aquest col\u00b7lectiu ni se sol avenir sa majoria de ses vegades amb sa seva manera de xerrar. Per comprovar-ho, no hi ha res millor que repassar ets arguments contenguts en dues obres publicades ara fa quinze anys per quatre membres des Departament de Filologia Catalana de sa UIB i que tenien com a finalitat inculcar an es mestres i professors balears, d\u2019una part, i a tots es qui volguessin fer un \u00fas p\u00fablic de sa llengua, de s\u2019altra, un model caracterisat per sa seva evident llunyania de sa llengua parlada.<\/p>\n<p>Me referesc a\u00a0<em>Proposta de model de llengua per a l\u2019escola de les Illes Balears<\/em>, des professors Antoni I. Alomar i Joan Meli\u00e0, i a\u00a0<em>La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l\u2019\u00fas p\u00fablic<\/em>, des professors Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera i Meli\u00e0, respectivament. Vagi per endavant, per si qualc\u00fa en dubtava, que no hi ha cap difer\u00e8ncia entre es model proposat en un llibre i es proposat a s\u2019altre. Es fet que dues firmes coincidesquin i que tots quatre autors formin part des mateix Departament ja ho feia preveure. Per\u00f2 \u00e9s que tampoc difereixen ses estrat\u00e8gies suposadament filol\u00f2giques i cient\u00edfiques. Com que tot model descansa en sa tria d\u2019una s\u00e8rie de solucions ling\u00fc\u00edstiques en detriment d\u2019unes altres que podrien conc\u00f3rrer en un determinat context i amb una determinada funci\u00f3, aquesta tria ha de basar-se en qualque criteri. Es nostros autors en manegen tres: es temporal, o sigui es que els permet dir si sa soluci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s o manco cl\u00e0ssica o tradicional; es territorial, o sigui es que els permet dir si sa soluci\u00f3 se d\u00f3na a tot es domini ling\u00fc\u00edstic o nom\u00e9s a una part i si aquesta part \u00e9s majorit\u00e0ria i inclou o no ses Balears; i un tercer criteri, vinculat an es dos anteriors i relacionat amb sa formalitat, o sigui es que els permet dir si sa soluci\u00f3 \u00e9s col\u00b7loquial o vulgar o, al contrari, distingida o culta. Aquests tres criteris incorporen tamb\u00e9 altres factors, com per exemple es pes de sa demografia o sa naturalesa, oral o escrita, des canal de sa comunicaci\u00f3.<\/p>\n<p>Id\u00f2 b\u00e9, un pic analisades ses dues obres, lo que un constata \u00e9s que es criteris utilisats per beneir una soluci\u00f3 i condemnar-ne una altra no s\u2019usen sempre tots an es mateix temps, com correspondria a qualsevol procediment cient\u00edfic, sin\u00f3 segons conv\u00e9 an es diguem-ne legislador. Aix\u00f2 fa que un mateix criteri tant pugui servir per justificar una soluci\u00f3 com per invalidar-ne una altra. Com si, en es fons des fons, s\u2019\u00fanic criteri real fos anar ajustant sa tria i ets arguments corresponents a un model d\u2019est\u00e0ndar preestablit.<\/p>\n<p>Per\u00f2 com que, per demostrar-ho, necessitam exemplificar-ho i per aix\u00f2 haur\u00edem de menester el doble d\u2019espai de qu\u00e8 disposam, ho deixarem, si no hi tenen inconvenient, per un pr\u00f2xim article.<\/p>\n<p>____________________<\/p>\n<p>Publicat en es\u00a0<a href=\"http:\/\/www.diariodemallorca.es\/opinion\/2014\/07\/29\/sa-ciencia-des-filolegs-1\/950393.html#EnlaceComentarios\">Diari de Mallorca<\/a>, el 29-7-2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>XAVIER PERICAY. Que un fil\u00f2leg aspiri a esser considerat un cient\u00edfic, amb tot lo que aix\u00f2 comporta de prestigi, distinci\u00f3 i quasi quasi immunitat, \u00e9s sa cosa m\u00e9s natural del m\u00f3n. De fet, se tracta d\u2019una aspiraci\u00f3 comuna a qualsevol professor universitari, i un fil\u00f2leg sol reunir tamb\u00e9 sovint aquesta condici\u00f3. A m\u00e9s, \u00bfno forma &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/sa-ciencia-filolegs-1\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Sa ci\u00e8ncia des fil\u00f2legs (1)&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":3277,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-3276","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3276"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3276"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3276\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3277"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3276"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3276"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3276"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}