{"id":3269,"date":"2014-08-19T10:11:27","date_gmt":"2014-08-19T08:11:27","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=3269"},"modified":"2018-02-25T10:12:17","modified_gmt":"2018-02-25T09:12:17","slug":"sa-ciencia-filolegs-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/sa-ciencia-filolegs-2\/","title":{"rendered":"Sa ci\u00e8ncia des fil\u00f2legs (i 2)"},"content":{"rendered":"<p><strong>XAVIER PERICAY<\/strong><\/p>\n<p>Ja fa unes setmanes els parlava aqu\u00ed mateix\u00a0de dos manuals apareguts quinze anys enrere i que tenien com a fi orientar es mallorquins amb relaci\u00f3 a s\u2019\u00fas p\u00fablic de sa llengua catalana, en un cas, i a tots es balears amb relaci\u00f3 a sa seva ensenyan\u00e7a, a s\u2019altre. Se tracta, respectivament, de\u00a0<em>La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l\u2019\u00fas p\u00fablic<\/em>\u00a0(LCM), des professors de sa UIB Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera i Joan Meli\u00e0, i de\u00a0<em>Proposta de model de llengua per a l\u2019escola de les Illes Balears<\/em>\u00a0(PMLE), des mateixos Alomar i Meli\u00e0. Tamb\u00e9 els deia que tots dos llibres coincidien en molts d\u2019aspectes, comen\u00e7ant pes noms de dos dets autors; seguint pes recurs a una metodologia quasi id\u00e8ntica per justificar s\u2019idone\u00eftat d\u2019una determinada forma, i acabant per s\u2019objectiu d\u2019acostar es model de llengua proposat an es model vigent des de fa d\u00e8cades en es mitjans de comunicaci\u00f3 i es centres d\u2019ensenyan\u00e7a de Catalunya.<\/p>\n<p>Es criteris de qu\u00e8 se servien aquests fil\u00f2legs per beneir una forma i condemnar-ne una altra de manera presumptament cient\u00edfica eren b\u00e0sicament dos: es territorial, aix\u00f2 \u00e9s, es que indica si sa soluci\u00f3 se d\u00f3na a tot es domini ling\u00fc\u00edstic o nom\u00e9s a una part i si aquesta part \u00e9s majorit\u00e0ria i inclou o no ses Balears; i es temporal, aix\u00f2 \u00e9s, es que indica si sa soluci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s o manco cl\u00e0ssica o tradicional. A aquests dos criteris se n\u2019hi afegia despr\u00e9s un tercer, es de sa formalitat, consistent a determinar si sa soluci\u00f3 \u00e9s col\u00b7loquial o vulgar o, al contrari, distingida o culta. I lo cert \u00e9s que, lluny de trobar-mos amb un m\u00e8tode que s\u2019aplica escrupolosament a cada cas en qu\u00e8 hi pot haver dues o m\u00e9s variants en litigi, descobrim que no hi ha tal m\u00e8tode, sin\u00f3 un vertader manyuclejat de criteris en qu\u00e8 lo \u00fanic que compta, as cap i a la fi, \u00e9s que cada proposta s\u2019acabi ajustant an es patr\u00f3 fixat d\u2019unes quantes d\u00e8cades en\u00e7\u00e0 a Catalunya. Vegem-ne un parell \u2014mallorqu\u00ed\u2014 d\u2019exemples.<\/p>\n<p>D\u2019entrada, sa parella\u00a0<em>moix\/gat<\/em>. Com \u00e9s sabut, sa primera variant,\u00a0<em>moix<\/em>, \u00e9s avui en dia s\u2019\u00fanica emprada a ses Balears, mentre que a la resta des domini ling\u00fc\u00edstic s\u2019usada de forma quasi exclusiva per designar aquest animal\u00f3 \u00e9s sa segona. Id\u00f2, a PMLE (119-121), en lloc de preferir s\u2019utilisada en es territori a qu\u00e8 va dirigit es manual, se recorre a tota casta d\u2019arguments \u2014que si\u00a0<em>gat<\/em>\u00a0\u00e9s sa forma tradicional, que si durant segles no en va existir d\u2019altra a ses Illes, que si \u201cpopularment mai no s\u2019ha deixat de tenir clar que ambdues formes s\u00f3n sin\u00f2nimes\u201d (\u00bf?)\u2014 per recomanar un \u00fas indistint de\u00a0<em>moix<\/em>\u00a0i\u00a0<em>gat<\/em>. En definitiva, per convidar ses editorials catalanes de llibres de text a mantenir a ses versions pretesament adaptades a ses Balears tots es gats que hi havia a s\u2019original.<\/p>\n<p>I si de vegades es criteri addu\u00eft perqu\u00e8 sa balan\u00e7a s\u2019inclini \u2014fins i tot quan aquesta balan\u00e7a se presenta equilibrada\u2014 \u00e9s es tradicional, d\u2019altres \u00e9s es territorial. Per\u00f2 mai prenent com a refer\u00e8ncia ses Balears, sin\u00f3 la resta des domini ling\u00fc\u00edstic. \u00c9s es cas, per exemple (LCM, 55, i PMLE, 67), de ses formes refor\u00e7ades des pronoms personals (<em>em, et, es, ens, us<\/em>), preferides a ses plenes (<em>me, te, se, nos, vos<\/em>), maldament aquestes darreres siguin ses m\u00e9s tradicionals i ses usades de manera predominant a s\u2019arxip\u00e8lag. O es de s\u2019orde des mateixos pronoms a ses combinacions de complement directe i indirecte (PMLE, 68-69), que a Mallorca s\u2019ha conservat en s\u2019estadi original (\u201cel me d\u00f3na\u201d) i a la resta de ses Balears i des domini ling\u00fc\u00edstic ha evolucionat (\u201cme\u2019l d\u00f3na\u201d). En tots dos casos, es motiu per preferir ses solucions m\u00e9s modernes a ses m\u00e9s tradicionals \u00e9s que ses primeres s\u2019han \u201cgeneralitzat en es llenguatge formal\u201d. Dit d\u2019una altra manera: sa formalitat, que hauria d\u2019esser es corol\u00b7lari des raonament anterior i no un argument de pes per validar-lo i de la qual, per afegit\u00f3, ets autors s\u00f3n en part coresponsables, almanco amb relaci\u00f3 a ses Balears, acaba actuant com una tradici\u00f3 compensat\u00f2ria \u2014i coincident naturalment amb sos usos de Catalunya\u2014 quan sa vertadera no conv\u00e9 an es prop\u00f2sits des fil\u00f2legs. (Entre par\u00e8ntesis: aquesta formalitat \u00e9s tan cient\u00edfica que es nostros fil\u00f2legs la qualifiquen adesiara de \u201cmitjana\u201d (LCM, 51), de \u201cmitjana i alta\u201d (LCM, 62) o de \u201cm\u00ednima\u201d (PMLE, 86), sense que en cap moment precisin a qu\u00e8 se refereixen amb cada un d\u2019aquests adjectius.)<\/p>\n<p>D\u2019exemples com es que acabam de retreure aqu\u00ed, en qu\u00e8 es criteris territorials i temporals s\u00f3n usats de forma aleat\u00f2ria i contradict\u00f2ria, i segons conv\u00e9 a un objectiu que no \u00e9s mai es de privilegiar ses solucions balears quan aquestes divergeixen de ses des catal\u00e0 central, n\u2019hi ha un caramull en es llibres citats. De fet, s\u2019\u00fanica defensa aparent de lo que s\u2019actual Estatut d\u2019Autonomia denomina \u201cmodalitats insulars\u201d se d\u00f3na en un apartat dedicat an es l\u00e8xic (LCM, 66) i consisteix a aconsellar que s\u2019evitin una s\u00e8rie de castellanismes hist\u00f2rics que figuren des de fa anys en es diccionari de s\u2019IEC, o sigui, que s\u00f3n plenament normatius, i que se substitueixin per \u201cses nostres formes genu\u00efnes\u201d. Per\u00f2 fins i tot aqu\u00ed ets autors mostren es llaut\u00f3, ja que devora solucions estranyes an ets usos illencs, n\u2019hi ha de ben arrelades i correctes i que ells tamb\u00e9 condemnen, com ets ordinals\u00a0<em>sext, s\u00e8ptim<\/em>, etc. o es substantiu\u00a0<em>fatxada.<\/em><\/p>\n<p>Sa lectura, quinze anys despr\u00e9s de sa seva publicaci\u00f3, d\u2019aquests dos manuals permet entendre moltes de coses. Permet entendre, per exemple, per qu\u00e8 s\u2019ensenyan\u00e7a de sa llengua catalana a ses Balears \u00e9s sa que \u00e9s i per qu\u00e8 es llibres de text que s\u2019hi empren s\u00f3n es que s\u00f3n. Permet entendre tamb\u00e9 per qu\u00e8 es model de llengua d\u2019IB3 no difereix en absolut des de TV3. I permet entendre, sobretot, fins a quin punt sa filologia i s\u2019autoritat cient\u00edfica que n\u2019emana s\u2019han posat an es servici d\u2019una ideologia.<\/p>\n<p>________________<\/p>\n<p>Publicat a\u00a0<a href=\"http:\/\/www.diariodemallorca.es\/opinion\/2014\/08\/13\/sa-ciencia-des-filolegs-i\/954053.html\">Diario de Mallorca<\/a>, el 13-8-2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>XAVIER PERICAY Ja fa unes setmanes els parlava aqu\u00ed mateix\u00a0de dos manuals apareguts quinze anys enrere i que tenien com a fi orientar es mallorquins amb relaci\u00f3 a s\u2019\u00fas p\u00fablic de sa llengua catalana, en un cas, i a tots es balears amb relaci\u00f3 a sa seva ensenyan\u00e7a, a s\u2019altre. Se tracta, respectivament, de\u00a0La llengua &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/sa-ciencia-filolegs-2\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Sa ci\u00e8ncia des fil\u00f2legs (i 2)&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":3270,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-3269","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3269"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3269"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3269\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3270"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3269"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3269"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3269"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}