{"id":3219,"date":"2015-03-19T09:57:23","date_gmt":"2015-03-19T08:57:23","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=3219"},"modified":"2018-02-25T09:58:14","modified_gmt":"2018-02-25T08:58:14","slug":"llengua-estandar-llengua-literaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/premsa\/llengua-estandar-llengua-literaria\/","title":{"rendered":"Llengua est\u00e0ndar i llengua liter\u00e0ria"},"content":{"rendered":"<p>D\u2019en\u00e7\u00e0 que sa Fundaci\u00f3 Jaume III va comen\u00e7ar a desplegar sa seva activitat \u2014i ja fa d\u2019aix\u00f2 un any i mig bo\u2014 i d\u2019en\u00e7\u00e0 sobretot que ha publicat es seu llibre d\u2019estil,\u00a0<em>Un model ling\u00fc\u00edstic per ses Illes Balears<\/em>, es debat entorn de sa llengua ha pres un color distint des que havia tengut en tots aquests anys d\u2019autonomia. Ja no se tracta de discutir com l\u2019hem d\u2019anomenar, aquesta llengua, entre altres raons perqu\u00e8 tots es qui consideram que no t\u00e9 ni hauria de tenir cap altre nom que s\u2019hist\u00f2ric de mallorqu\u00ed \u2014o menorqu\u00ed, eivissenc o formenterer, segons de quina illa xerrem\u2014 topam sistem\u00e0ticament amb una paret que es nostros representants pol\u00edtics no han volgut mai franquejar: s\u2019Estatut d\u2019Autonomia i, en concret, es seus articles 4 i 35. Ja no se tracta tampoc de discutir q\u00fcestions ortogr\u00e0fiques, com si encara f\u00f3ssim un segle enrera, quan sa llengua no s\u2019ensenyava a s\u2019escola ni s\u2019usava a penes en es medis de comunicaci\u00f3 i a s\u2019administraci\u00f3. Mos agradi o no, disposam avui en dia d\u2019una ortografia reglada, que \u00e9s sa que s\u2019apr\u00e8n a s\u2019escola i s\u2019utilisa a sa premsa i en ets \u00e0mbits administratius. Proposar-ne una de nova no trauria cap enlloc.<\/p>\n<p>Si no se tracta ja de debatre entorn des nom de sa llengua ni de demanar-se quina ortografia s\u2019ha d\u2019usar, \u00bfde qu\u00e8 se tracta, id\u00f2? Per sa nostra fundaci\u00f3 no hi ha dubte: d\u2019un problema de models. \u00c9s per aix\u00f2 que acabam de publicar un llibre que cont\u00e9 una proposta alternativa a sa vigent. I \u00e9s per aix\u00f2 que creim que sa societat balear, sense exclusions, t\u00e9 dret a un debat p\u00fablic sobre quin ha de ser es model d\u2019est\u00e0ndar balear, si es que s\u2019utilisa avui i des de fa m\u00e9s de tres d\u00e8cades a tots es registres cultes o, en canvi, es que proposa sa Fundaci\u00f3 Jaume III en es seu llibre d\u2019estil que acaba de publicar. Fa un parell de mesos es diari\u00a0<em>\u00daltima Hora<\/em>\u00a0publicava una enquesta en qu\u00e8 un 68% de balears considerava que s\u2019article\u00a0<em>salat<\/em>\u00a0s\u2019havia d\u2019emprar en ets informatius d\u2019IB3 (<em>\u00daltima Hora<\/em>, 5-10-2014). \u00bfCom por ser, per tant, que se\u2019n faci un \u00fas tan raqu\u00edtic o, en altres paraules, que nom\u00e9s s\u2019empri a ses seccions m\u00e9s poc prestigiades, com es deports i es temps, i encara amb gran esc\u00e0ndol des doctes fil\u00f2legs de sa UIB i ses seves corretges de transmissi\u00f3 medi\u00e0tiques? Senzillament, perqu\u00e8 es model dominant no l\u2019admet. I aquest no \u00e9s m\u00e9s que un exemple, ja que n\u2019hi ha a forfollons i de tota casta.<\/p>\n<p>Ara, aix\u00f2 no lleva que sigui un exemple significatiu. I \u00e9s que es gran argument a qu\u00e8 recorren es defensors de s\u2019exclusivitat de s\u2019article\u00a0<em>lalat<\/em>\u00a0o literari \u00e9s justament es de sa tradici\u00f3 liter\u00e0ria. Segons ells, a sa literatura sempre s\u2019ha usat aquest article i no sa combinaci\u00f3 de\u00a0<em>salat<\/em>\u00a0i\u00a0<em>lalat,<\/em>\u00a0pr\u00f2pia des xerrar de Mallorca i de ses altres illes germanes. I com que sempre s\u2019hi ha usat, afegeixen, ses coses han de seguir igual. No fa falta afegir com \u00e9s de discutible un tal raonament. En primer lloc, perqu\u00e8 a sa literatura produ\u00efda a ses Balears, sobretot de finals des XIX i comen\u00e7aments des XX, hi ha una bona partida d\u2019obres on s\u2019usa s\u2019article\u00a0<em>salat<\/em>\u00a0en combinaci\u00f3 amb so\u00a0<em>lalat,<\/em>\u00a0o sigui, lo que constitueix es sistema de s\u2019article bale\u00e0ric. I, despr\u00e9s, perqu\u00e8 aquest recurs a sa tradici\u00f3 liter\u00e0ria per justificar determinades caracter\u00edstiques de sa llengua est\u00e0ndar, si b\u00e9 podia tenir un cert sentit abans des naixement de sa televisi\u00f3 i sa generalisaci\u00f3 de ses emissions radiof\u00f2niques, ha deixat de tenir-lo de llavors en\u00e7\u00e0. Una cosa \u00e9s sa literatura i s\u2019altra es medis de comunicaci\u00f3, s\u2019administraci\u00f3 o el m\u00f3n de s\u2019escola. Aix\u00ed com aquests tres darrers \u00e0mbits, que \u00e9s on se suposa que s\u2019ha d\u2019emprar s\u2019est\u00e0ndar, tenen com a destinat\u00e0ria sa comunitat ling\u00fc\u00edstica balear, sa literatura, en especial si \u00e9s adjectivada de catalana, t\u00e9 un destinatari distint \u2014deixant a part que sa literatura, per definici\u00f3, admet tots es registres i no \u00e9s privativa de s\u2019est\u00e0ndar\u2014. Repetir incansablement sa can\u00e7oneta de sa llengua liter\u00e0ria com a \u00fanic referent possible de s\u2019est\u00e0ndar no nom\u00e9s \u00e9s un anacronisme, sin\u00f3 que ja fa fins i tot rialles.<\/p>\n<p>Per\u00f2 aqu\u00ed est\u00e0 es re de sa q\u00fcesti\u00f3 i no mos cansarem d\u2019insistir-hi. Fa just dues setmanes s\u2019escriptor Carles Cabrera reflexionava en veu alta sobre es models de llengua. No mos citava pes nom \u2014a s\u2019\u00e0mbit on se mou, es reconeixement p\u00fablic de sa nostra exist\u00e8ncia constitueix quasi un motiu d\u2019excomuni\u00f3\u2014, per\u00f2 s\u00ed mos identificava amb so \u00abgonellisme\u00bb i afirmava que aquest gonellisme \u00abhavia transitat intel\u00b7ligentment de l\u2019histrionisme esquizofr\u00e8nic extraparlamentari a aferrar-se a l\u2019emblanquinat de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i abra\u00e7ar auctoritas del Departament de Filologia Catalana de la UIB com Josep A. Grimalt o Jaume Corbera, semblantement partidaris de l\u2019acostament m\u00e0xim de la llengua escrita a l\u2019oral\u00bb (\u00abEl model de llengua\u00bb,\u00a0<em>\u00daltima Hora<\/em>, 2-3-2015). Vagi per endavant que no mos molesta gens ni mica que mos identifiquin amb so gonellisme original i ses seves tesis, baldament ignorem qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 de s\u2019\u00abhistrionisme esquizofr\u00e8nic extraparlamentari\u00bb. En canvi, no creim haver-mos aferrat mai a cap mur acad\u00e8mic ni haver abra\u00e7at mai cap autoritat filol\u00f2gica local; lo que s\u00ed hem fet \u00e9s aprofitar totes ses aportacions filol\u00f2giques degudament contrastades i que han convengut an es nostro prop\u00f2sit, que no \u00e9s altre, recordem-ho, que es de consolidar un est\u00e0ndar v\u00e0lid per ses Illes Balears. O, si s\u2019ho estimen m\u00e9s, un est\u00e0ndar que tengui com a primer destinatari sa comunitat ling\u00fc\u00edstica balear.<\/p>\n<p>A sa seva exposici\u00f3 un poc embullada de models vigents, Cabrera cita es cas, entre altres, de dos escriptors mallorquins, Baltasar Porcel i Melcior Comes, que varen optar i opten per escriure ses obres en catal\u00e0 central. Com \u00e9s natural, hi tenen tot es dret. Com el tendrien d\u2019escriure en ga\u00e8lic, en romanx o en cherokee. Des seu pa en faran sopes. Per\u00f2 aquest no \u00e9s es debat. Lo que mos hem de demanar \u00e9s si volem un est\u00e0ndar que tengui com a principal referent sa nostra comunitat ling\u00fc\u00edstica, o sigui sa balear, o ja mos est\u00e0 b\u00e9 lo que hi ha en aquests moments. I, en sebre sa resposta, hem d\u2019obrar en conseq\u00fc\u00e8ncia i exigir a ses nostres institucions que tamb\u00e9 ho facin.<\/p>\n<p>______________________<\/p>\n<p>Publicat a\u00a0<a href=\"http:\/\/jaumetercer.com\/images\/prensa\/article\/LlenguaLiteraria_LlenguaEstandar_18_03_2015.pdf\">El Mundo-El D\u00eda de Baleares<\/a>, es 18-3-2015<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>D\u2019en\u00e7\u00e0 que sa Fundaci\u00f3 Jaume III va comen\u00e7ar a desplegar sa seva activitat \u2014i ja fa d\u2019aix\u00f2 un any i mig bo\u2014 i d\u2019en\u00e7\u00e0 sobretot que ha publicat es seu llibre d\u2019estil,\u00a0Un model ling\u00fc\u00edstic per ses Illes Balears, es debat entorn de sa llengua ha pres un color distint des que havia tengut en tots &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/premsa\/llengua-estandar-llengua-literaria\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Llengua est\u00e0ndar i llengua liter\u00e0ria&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":3220,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"class_list":["post-3219","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-premsa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3219"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3219"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3219\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3220"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3219"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3219"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3219"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}