Quan v\u00e0rem decidir constituir sa Fundaci\u00f3 Jaume III \u00e9rem conscients de ses connotacions pol\u00edtiques que hi ha darrere un model de llengua o, si voleu, darrere una determinada concepci\u00f3 de llengua est\u00e0ndar. No \u00e9s bo de fer separar pol\u00edtica i llengua quan tractam amb lleng\u00fces modernes, molt manco en aquells idiomes que hist\u00f2ricament han estat tan fragmentats \u2013com sa seva denominaci\u00f3 hist\u00f2rica aix\u00ed ho indica: catal\u00e0, valenci\u00e0, mallorqu\u00ed\u2026\u2013 com es nostro i que just ara acaba de fer cent anys de sa seva fixaci\u00f3 normativa. Ara b\u00e9, una cosa es recon\u00e8ixer aquestes connotacions ideol\u00f2giques i una altra ben distinta \u00e9s vincular-se a cap partit pol\u00edtic en concret. A pesar de totes ses fabuloses interpretacions que darrerament s\u2019han fet de sa nostra fundaci\u00f3, hem de reiterar que sa Fundaci\u00f3 Jaume III no est\u00e0 vinculada a cap partit. De fet, mos agradaria cercar punts de trobada amb totes ses forces pol\u00edtiques. \u00c9s per aix\u00f2 que hem convidat tots es partits a venir a sa nostra seu per explicar ses seves propostes en defensa de ses modalitats. Si han vengut o no, ha estat, naturalment, cosa seva.<\/p>\n
Fins ara, a Balears, hem estat m\u00e9s papistes que el Papa. O, si s\u2019ho estimen m\u00e9s, m\u00e9s fabristes que en Fabra. \u00bfPer qu\u00e8 deim aix\u00f2? Si analisam com ha evolucionat sa llengua est\u00e0ndar en es darrers trenta anys, veim que tant valencians com catalans han anat a la seva, cada u pes seu cant\u00f3. A sa Comunitat Valenciana, s\u2019ha acabat imposant un model de llengua que, sense discutir s\u2019identitat idiom\u00e0tica, respecta en l\u00ednies generals sa seva manera de xerrar, almanco sa de ses seves comarques centrals, fins i tot amb solucions ortogr\u00e0fiques distintes de ses catalanes. A Catalunya ha passat lo mateix. A efectes pr\u00e0ctics i en ets \u00e0mbits que avui en dia s\u00f3n importants \u2013i que s\u00f3n es medis de comunicaci\u00f3 i s\u2019ensenyan\u00e7a, no sa literatura\u2013, ha triumfat un model de llengua est\u00e0ndar basat en es localisme barcelon\u00ed. Aix\u00ed, tal com admet es professor de sa UIB,\u00a0Jaume Corbera<\/strong>, es nou model de llengua que usen es medis de comunicaci\u00f3 massius catalans ha sacrificat es pocs \u2013recordem sa cr\u00edtica feresta de Moss\u00e8n Alcover an es centralisme barcelon\u00ed\u2013 elements supradialectals i representatius dets altres territoris fora de Catalunya que encara conservava es model de \u201cllengua liter\u00e0ria\u201d d\u2019en Fabra. I aquest model, basat en ses comarques centrals de Catalunya, ha estat \u00e9s que mos ha arribat i s\u2019ha acabat imposant a Balears a trav\u00e9s de TV3, C33, Catalunya R\u00e0dio, es diari Ara i es llibres de text. En definitiva, valencians i catalans han anat a la seva, agafant com a refer\u00e8ncia es territori valenci\u00e0 i catal\u00e0, respectivament, sense tenir en compte ets altres territoris des domini ling\u00fc\u00edstic per establir sa seva pr\u00f2pia llengua est\u00e0ndar. Ets \u00fanics que no han anat a la seva han estat es balears, entabanats per tot lo que venia de Catalunya, assumint un registre est\u00e0ndar amb el qual no se podien sentir mai identificats ni reconeguts.<\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que t\u00e9 sentit plantejar-mos si no ha arribat s\u2019hora que, des de Balears, tamb\u00e9 pensem a fer lo mateix que han fet valencians i catalans i que, elaborem, exactament com han fet ells, un model de llengua que tengui molt m\u00e9s en compte ses nostres particularitats i que agafi com a principal refer\u00e8ncia ses nostres illes. Aix\u00f2 vol dir despertar s\u2019autoestima d\u2019uns pol\u00edtics que fins ara s\u2019han estimat m\u00e9s fer catalanisme que no balearisme, no sabem per qu\u00e8. Aprofitant que estam en campanya electoral, mos agradaria fer-los arribar aquestes cinc propostes en defensa d\u2019un model de llengua propi.<\/p>\n Completar sa balearisaci\u00f3 d\u2019IB3 r\u00e0dio i televisi\u00f3, un proc\u00e9s que, maldament ets esfor\u00e7os que s\u2019han fet en aquesta legislatura, ha quedat a mitges. Es seus periodistes haurien d\u2019admetre que, as cap de quinze anys, s\u2019est\u00e0ndar oral que va intentar promoure sa UIB en es llibre\u00a0\u201cLa llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l\u2019\u00fas p\u00fablic<\/em>\u201d (Alomar<\/strong>,\u00a0Bibiloni<\/strong>,\u00a0Corbera<\/strong>,\u00a0Meli\u00e0<\/strong>, 1999, Ed. CIM) ha fracassat. Cap pol\u00edtic, professor, periodista o personatge p\u00fablic segueix ses seves recomanacions quan ha de xerrar en p\u00fablic de forma espont\u00e0nia, ni tan sols ho fan en es Parlament Balear, m\u00e0xima expressi\u00f3 de formalitat. Si as cap de quinze anys sa Norma dictada pes nostros acad\u00e8mics no s\u2019ha assimilada vol dir, senzillament, que ha estat mal formulada. No se pot insistir assegurant, des d\u2019una torre de marfil, que tothom \u201cxerra malament\u201d. Val m\u00e9s rectificar i no fer m\u00e9s es rid\u00edcul.<\/p>\n<\/li>\n<\/ol>\n Arribar a acords amb ses principals editorials per anar m\u00e9s enfora en s\u2019adaptaci\u00f3 a ses modalitats balears des llibres de text, tal com v\u00e0rem denunciar a s\u2019informe \u201c\u00bfS\u2019adapten b\u00e9 es llibres de text a ses modalitats balears?\u201d\u00a0<\/em>(Pericay<\/strong>,\u00a0Font<\/strong>, 2014), on demostr\u00e0vem que nom\u00e9s s\u2019adaptava un poquet de l\u00e8xic i sa morfologia verbal (i no sempre), a part d\u2019incloure s\u2019article personal (\u201cEn, Na, N\u2019 \u201c<\/em>). Volem remarcar que aquesta deficient adaptaci\u00f3 no \u00e9s una opini\u00f3 exclusiva nostra. Fins i tot una persona tan poc sospitosa de combregar amb sa nostra fundaci\u00f3 com Jaume Corbera s\u2019ha queixat adesiara que \u201c[a Balears] la majoria de llibres de text que s\u2019hi fan servir s\u00f3n adaptacions mal reeixides dels llibres de Barcelona, amb alguns canvis en el l\u00e8xic i en la morfologia, per\u00f2 no completament adaptats als parlars bale\u00e0rics\u201d (Jaume Corbera Pou,\u00a0La llengua dels mitjans: clara, correcta i nacional<\/em>, II Jornada de Correcci\u00f3 i Assessorament Ling\u00fc\u00edstic, Barcelona, 28 de maig de 2013).<\/p>\n<\/li>\n<\/ol>\n Tornar a balearisar es nomencl\u00e0tor des carrers de Palma, del qual s\u2019ha eliminat qualsevol vestigi de s\u2019article salat. No passa aix\u00ed a molts de pobles on s\u2019article salat s\u00ed s\u2019ha conservat amb naturalitat en es nom des carrers. Sovint s\u2019ignora que: a) des de 1988, s\u2019IEC admet s\u2019article salat a sa topon\u00edmia; b) sa mateixa llei de normalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de 1986 estableix que se respectar\u00e0 \u201cla topon\u00edmia popular tradicional i els elements culturals aut\u00f2ctons\u201d; c) a Catalunya, on s\u2019article salat s\u2019ha extingit a difer\u00e8ncia de Balears on encara \u00e9s ben viu, se conserva com a article a ses platges (Sa Tuna, Sa Riera, sa Punta Des Plom, es Cap des Falc\u00f3), o en forma lexicalisada (Sant Just Des<\/strong>vern, Sant Joan Des<\/strong>p\u00ed). Si a Catalunya se conserva, \u00bfper qu\u00e8 aqu\u00ed no?<\/p>\n<\/li>\n<\/ol>\n Impulsar per part des Govern un model de llengua referit principalment a ses Illes Balears, com han fet valencians i catalans, perqu\u00e8 se pugui fer servir a s\u2019Administraci\u00f3 i a tota sa publicitat institucional. Creim que es nostro llibre d\u2019estil podria ser un bon punt de partida.<\/p>\n<\/li>\n<\/ol>\n Eliminar de s\u2019Estatut d\u2019Autonomia sa funci\u00f3 consultiva que s\u2019atorga a sa UIB \u2013i per tant, an es seu Departament de Filologia Catalana\u2013 en mat\u00e8ria ling\u00fc\u00edstica. A part de ser un anacronisme i una anomalia jur\u00eddica que una universitat prengui decisions de car\u00e0cter normatiu sobre sa llengua, un fet que no mos consta que passi a cap altre lloc del m\u00f3n, una entitat que sistem\u00e0ticament s\u2019oposa a qualsevol passa a favor de ses modalitats insulars, reconegudes per s\u2019Estatut i sa Llei de Normalisaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica i que, suposadament, hauria de defensar, ha perdut qualsevol legitimitat que pogu\u00e9s tenir per continuar exercint d\u2019\u00e0rbitre ling\u00fc\u00edstic. Volem recordar que sa m\u00e0xima autoritat acad\u00e8mica a Catalunya no \u00e9s cap universitat, sin\u00f3 s\u2019IEC, mentres que a sa Comunitat Valenciana ho \u00e9s s\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua (AVL), lo que ha perm\u00e8s an es valencians tenir un registre est\u00e0ndar distint \u2013m\u00e9s acostat an es seus parlants, en definitiva, que \u00e9s lo que importa\u2013 an es des catalans, fins i tot amb desviacions ortogr\u00e0fiques com s\u2019accentuaci\u00f3 i s\u2019assumpci\u00f3 de moltes paraules que no accepta s\u2019IEC. Prenguem llum de na Pintora.<\/p>\n<\/li>\n<\/ol>\n _________________<\/p>\n\n
\n
\n
\n
\n