Es passat dia 12 d’abril, en bon diumenge, s’\u00fanic diari de paper que s’edita en catal\u00e0 a Balears obria sa seva portada amb un titular sorprenent: \u00abPer un catal\u00e0 del segle XXI\u00bb. Lo que en principi pareixia una broma se justificava un poc m\u00e9s avall: \u00abgaireb\u00e9 un segle despr\u00e9s de la gram\u00e0tica de Fabra, hem de ser prou l\u00facids per entendre que mantenir la norma intocable \u00e9s fer un trist favor al catal\u00e0\u00bb.<\/p>\n
S’Ara Balears dedicava dotze p\u00e0gines, \u00a1dotze!, portada inclosa, a fer-se ress\u00f2 d’un llibre que ha tornat a obrir es debat a Catalunya sobre sa necessitat de reformar sa normativa fabriana, sa mateixa normativa que es catalanistes de ses Balears consideren intocable i sagrada. I dic tornar perqu\u00e8 a Catalunya aquest tipo de debats no s\u00f3n nous en absolut, a difer\u00e8ncia d’aqu\u00ed on es catalanisme nom\u00e9s se dedica a repetir ses consignes de sempre i a repartir ses habituals bul.les d’ortod\u00f2xia ling\u00fc\u00edstica. N’hi ha que sempre hem pensat que aquesta actitud des nostros catalans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, sempre a la defensiva i conspicus representants de sa m\u00e9s estricta ortod\u00f2xia fabriana, nom\u00e9s s’explica pes fet que no s\u00f3n catalans de soca-rel i han de fer per tant un sobreesfor\u00e7 per ser catalans de ple dret. D’aqu\u00ed es seu extremisme.<\/p>\n
Com deia, es diari ‘Ara’ s’havia volgut fer ress\u00f2 de \u00abCanvi d’agulles. Per un catal\u00e0 m\u00e9s ric, \u00e0gil i senzill\u00bb (Ed. RBA, 2015), un llibre que ha provocat una gran pol\u00e8mica en es Principat de Catalunya on deu maquinistes de sa llengua, tots ells assessors, correctors i redactors de diaris, demanen un \u00abcanvi d’agulles\u00bb de sa Norma perqu\u00e8, en paraules de s’assessor ling\u00fc\u00edstic des diari ‘Ara’, Albert Pla Nualart, \u00abla fractura entre la intu\u00efci\u00f3 dels parlants i la llengua correcta no s’eixampli encara m\u00e9s\u00bb. En resum, lo que demanen aquests deu primers espases especialistes en es catal\u00e0 que s’empra en es medis de comunicaci\u00f3 i a ses editorials \u00e9s que sa normativa se vagi acostant a sa llengua viva des carrer. A part de Pla Nualart, entre es col.laboradors de \u00abCanvi d’agulles\u00bb hi trobam qualque fil\u00f2leg, com en Ricard Fit\u00e9, que a comen\u00e7aments dets anys vuitanta ja va ser un precursor d’aquest acostament an es catal\u00e0 parlat i que va causar una pol\u00e8mica extraordin\u00e0ria. Un debat que va enfrontar dos models de llengua distints: es catal\u00e0 m\u00e9s acad\u00e8mic -farcit d’arcaismes i de construccions allunyades des catal\u00e0 des carrer-, que defensava un immobilista Institut d’Estudis Catalans, i, enfront, un catal\u00e0 que agafava com a principal refer\u00e8ncia sa llengua que se xerrava a Barcelona, anomenat popularment \u00abcatal\u00e0 light\u00bb -per oposici\u00f3 an es “heavy” i acad\u00e8mic-, i al qual en Jaume Corbera, professor de sa UIB, s’ha referit com a \u00abcatal\u00e0 localista de Barcelona\u00bb o b\u00e9 com un \u00abcatal\u00e0 col.loquial, localista i acastellanat\u00bb de Barcelona.<\/p>\n
Es resultat d’aquella brega intel.lectual va ser que es partidaris des “light” guanyaren sa partida i que es model de catal\u00e0 adoptat pes nous medis de comunicaci\u00f3 de masses que se posaven llavors en circulaci\u00f3 (TV3, Catalunya R\u00e0dio, ‘Diari de Barcelona’) i per un renovat diari ‘Avui’ va prendre com a principal refer\u00e8ncia es p\u00fablic de Barcelona i de ses comarques centrals catalanes, un model ling\u00fc\u00edstic que ha estat es que finalment s’ha acabat imposant per m\u00edmesi a ses Balears. Quan des de sa Fundaci\u00f3 Jaume III deim que s’est\u00e0ndar que s’usa aqu\u00ed a Balears t\u00e9 una base local barcelonina no deim cap desbarat. Senzillament, constatam una realitat ben visible que, com en Corbera, sa majoria de conciutadans ja han notat maldament ets esfor\u00e7os des nostros savis universitaris i es seus xotets de cordeta per embullar sa troca i dir lo contrari.<\/p>\n
Id\u00f2 b\u00e9, ara pareix que amb “Canvi d’agulles” tornam a reviure es mateix debat de fa trenta anys. I per aix\u00f2, es diari Ara admetia s’import\u00e0ncia de lo que estava en joc i hi dedicava un n\u00famero especial de dotze p\u00e0gines. De fet, aquest debat no hauria de resultar estrany perqu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed com evolucionen totes ses lleng\u00fces modernes. A la llarga, s’oralitat, poquet a poquet, s’acaba convertint en formal i acaba penetrant s’himen de sa norma. Vull recordar que es proc\u00e9s normativisador que va encetar Fabra a l’Aven\u00e7 fa m\u00e9s de cent anys i que culmin\u00e0 amb ses \u00abNormes Ortogr\u00e0fiques\u00bb de 1913 ja va ser, en es seu moment, una concessi\u00f3 que va haver de fer es catal\u00e0 literari de llavors an es \u00abcatal\u00e0 que es parlava\u00bb en aquells moments. Es catal\u00e0 literari prefabri\u00e0, per exemple, encara utilisava s’article \u00ablo\u00bb i \u00ablos\u00bb en lloc des moderns \u00abel\u00bb i \u00abels\u00bb, que era s’article que emprava sa gent des carrer. Es documents escrits encara feien servir es passat simple (\u00abcant\u00ed\u00bb) quan nig\u00fa ja el feia servir i tothom usava ja es passat perifr\u00e0stic (\u00abvaig cantar\u00bb). Si \u00ablo\u00bb i \u00ablos\u00bb donaren pas a \u00abel\u00bb i \u00abels\u00bb -que, curiosament, passaren a anomenar-se \u00abarticle literari\u00bb -, o si “cant\u00ed” va donar pas a \u00abvaig cantar\u00bb, que se convert\u00ed en formal, \u00bfper qu\u00e8 es balears no podem aspirar que un dia sa norma -que, com veim, m\u00e9s que cient\u00edfica, \u00e9s evolutiva- reconegui com a formal s’article salat?<\/p>\n
No entrar\u00e9 a detallar avui es contenguts des diversos assajos que apareixen a \u00abCanvi d’agulles\u00bb. Ho deixar\u00e9, si volen, per un altre dia. Per\u00f2, perqu\u00e8 se facin una idea de lo que avui se planteja a Catalunya, nom\u00e9s far\u00e9 refer\u00e8ncia a un criteri d’en Pla Nualart que m’ha parescut revolucionari i que bastaria per tapar sa boca a tot es catalanisme de tercera divisi\u00f3 que mos toca aguantar per aqu\u00ed. Diu aix\u00ed, \u00abla llengua \u00e9s com \u00e9s i no com ens agradaria que fos (..) Dit d’una altra manera, si la norma contradiu la intu\u00efci\u00f3 dels parlants m\u00e9s sensibles i menys interferits -m\u00e9s poc acastellanats-, \u00e9s que est\u00e0 mal formulada. No \u00e9s que els parlants -com de vegades han pret\u00e8s alguns- parlin malament\u00bb (p\u00e0g. 106). \u00bfQu\u00e8 te pareix, secretari? O sigui, sa llengua la fa es poble, no ets acad\u00e8mics. S\u00f3n aquests que s’han d’adaptar an es poble i no a s’enrev\u00e9s. Aix\u00f2 \u00e9s, ni m\u00e9s ni manco, lo mateix que defensam des de sa Fundaci\u00f3 Jaume III en es nostro llibre d’estil \u00abUn model ling\u00fc\u00edstic per ses Illes Balears\u00bb, un model molt m\u00e9s acostat a lo que xerram es balears.<\/p>\n
No \u00e9s gens raro que na Cristina Ros, directora de s’Ara Balears i a la qual segurament no li va fer gens de gr\u00e0cia haver de dedicar dotze p\u00e0gines a un llibre tant revisionista amb sa Norma que ella mateixa divinisa, titul\u00e0s aix\u00ed sa seva columna d’aquell diumenge d’abril: \u00abLa llengua necessita debat, no pol\u00e8mica\u00bb. Id\u00f2, ja en tens, de debat: \u00bfcomen\u00e7am?<\/p>\n
_______________<\/p>\n