En es debat d\u2019investidura de la setmana passada, Francina Armengol va respondre an es diputat de C\u2019s, Xavier Pericay, que no la cerc\u00e0s per xerrar de llengua ni entrar en debat sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. Lo curi\u00f3s va ser veure com arrufava es nas, sa vessa amb qu\u00e8 sa Presidenta li va contestar i sobretot es seus silencis clamorosos \u2013no va dir res des foment de ses modalitats reconegudes a s\u2019article 35 de s\u2019Estatut\u2013. Una sensaci\u00f3 que v\u00e0rem veure confirmada el sendem\u00e0 quan certs periodistes a ses seves cr\u00f2niques pol\u00edtiques li varen retreure un altre pic a Pericay que \u201cnom\u00e9s\u201d xerr\u00e0s de llengua, una exageraci\u00f3, clar, \u2212bastar llegir es seu discurs per temer-se\u2019n\u2212, per\u00f2 que denota s\u2019incomoditat de ses nostres elits pol\u00edtiques, per\u00f2 tamb\u00e9 period\u00edstiques, a s\u2019hora de tocar una q\u00fcesti\u00f3 que s\u2019ha convertit en una esp\u00e8cie de tab\u00fa. Almanco, xerrar-ne des d\u2019una perspectiva diferent an es t\u00f2pics assumits per sa majoria. Se podria arribar a sa conclusi\u00f3 que els avorreix o que no els interessa es tema per\u00f2 llavors resulta que pr\u00e0cticament totes ses primeres mesures i anuncis des Govern Armengol estan relacionats amb sa llengua: derogaci\u00f3 des TIL, derogaci\u00f3 de sa Llei des S\u00edmbols, anunci de sa tornada d\u2019un model ling\u00fc\u00edstic a IB3 bene\u00eft per ses autoritats universit\u00e0ries i anunci que es catal\u00e0 tornar\u00e0 a ser sa llengua vehicular a s\u2019ensenyan\u00e7a, com si ho hagu\u00e9s deixat de ser-ho qualque vegada. D\u2019aix\u00f2 se\u2019n diu fer es desmenjat amb talent.<\/p>\n
Lo mateix podem dir de s\u2019anomenat \u201csector regionalista\u201d des Partit Popular. Que si han de tornar an es regionalisme, o an es canyellisme, per\u00f2 ning\u00fa mos diu exactament en qu\u00e8 consisteixen aquests \u201crevivals\u201d, encara que tots intu\u00efm de qu\u00e8 va la cosa. Pareix que sa dreta tampoc vol xerrar de llengua i per aix\u00f2 s\u2019estimen m\u00e9s amagar-se darrere \u201cregionalismes\u201d i \u201ccanyellismes\u201d eufem\u00edstics. N\u2019hi ha que diran que \u00e9s normal que es PP no en vulgui parlar, escaldat pes mals resultats electorals. Tanmateix, per\u00f2, tampoc es PP d\u2019en Bauz\u00e1 va voler xerrar mai de llengua i mostrava sa mateixa incomoditat. Li feia p\u00e0nic debatre-ne. Una an\u00e8cdota significativa: sa Fundaci\u00f3 Jaume III li va demanar m\u00e9s d\u2019una vegada a Jos\u00e9 Manuel Ruiz, director llavors d\u2019IB3, un debat obert amb s\u2019Obra Cultural Balear. Mos va dir que no seria possible perqu\u00e8 OCB s\u2019hi negava en red\u00f3.<\/p>\n
\u00bfPer qu\u00e8 una q\u00fcesti\u00f3 tan important i decisiva pol\u00edticament resulta tan inc\u00f2moda per tothom? \u00bfPer qu\u00e8 no en volen discutir a un debat franc, obert i p\u00fablic? \u00bfPer qu\u00e8 uns i altres s\u2019estimen m\u00e9s fer\u2026 i callar? \u00bfPer qu\u00e8 a Catalunya mateix hi ha molt m\u00e9s debat i molt m\u00e9s pluralisme (drets ling\u00fc\u00edstics, normalisaci\u00f3 i lliberalisme, models de llengua, q\u00fcestionament de sa normativa fabriana) que a ses Balears? \u00bfPer qu\u00e8 aqu\u00ed n\u2019hi ha molts que en volen fer una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019Estat, o sigui, deixar-la de banda des debat p\u00fablic per\u00f2, mentrestant, fer la seva?<\/p>\n
Sa resposta \u00e9s que aqu\u00ed a Balears, precisament per falta de debat, de lucidesa i de coratge entre ses nostres elits intel\u2022lectuals, s\u2019ha acabat imposant un discurs hegem\u00f2nic que aspira a dominar tota sa societat. Un discurs immune a ses cr\u00edtiques i que exclou totes aquelles opinions alternatives o distintes que se puguin tenir sobre sa llengua. Un discurs format per un n\u00famero redu\u00eft de t\u00f2pics que mai s\u2019han explicat a fons \u2013ni tampoc ses conseq\u00fc\u00e8ncies que comporten\u2013, que van \u201cde soi\u201d i que se repeteixen de forma recurrent i obsessiva, sempre legitimats per una suposada \u201ccientificitat\u201d i per s\u2019argument ad baculum des nostros \u201csavis\u201d universitaris. I d\u2019aqu\u00ed no en sortim.<\/p>\n
Lo caracter\u00edstic d\u2019aquest catalanisme de panfonteta per\u00f2 dominant a Balears \u00e9s sa falta absoluta de reflexi\u00f3. Se donen per definitius, per necessaris, per immutables, per inexorables i l\u00f2gicament per superats una s\u00e8rie de conceptes (pensem, per exemple, en termes com \u201cnormalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica\u201d, \u201cpol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica\u201d, \u201cllengua pr\u00f2pia\u201d, \u201cllengua est\u00e0ndar\u201d, \u201cdigl\u00f2ssia\u201d) que duen incorporats un arsenal de partits presos que serien lo que realment s\u2019hauria de discutir. \u00bfQu\u00e8 vol dir \u201cnormalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica\u201d? \u00bfHa de durar sempre o transit\u00f2riament? \u00bfQuins objectius finals se marca si se\u2019n marca qualcun? \u00bfHa d\u2019afectar aquesta normalisaci\u00f3 es drets de s\u2019altra comunitat ling\u00fc\u00edstica: sa castellanoparlant? \u00bfPer qu\u00e8 i com? \u00bf\u00c9s leg\u00edtim que es poders p\u00fablics intervenguin activament per crear una societat nova, ling\u00fc\u00edsticament parlant? \u00bf\u00c9s leg\u00edtima s\u2019enginyeria social a societats demolliberals que tenen s\u2019individu com s\u2019\u00fanic subjecte de dret? \u00bfS\u2019ha de rectificar qualque cosa si as cap de trenta anys no ha donat es resultats esperats? I aix\u00ed podr\u00edem continuar amb la resta de termes que, en es parer des catalanisme imperant, se presenten com una necessitat hist\u00f2rica i se donen sempre per descomptats i davant es quals no mos queda dir sin\u00f3 am\u00e9n.<\/p>\n
Tot aix\u00f2, naturalment, no s\u2019ha discutit mai a Balears. Ni per part de sa dreta \u2013perqu\u00e8 en sap poc\u2013 ni tampoc per part de s\u2019esquerra \u2013perqu\u00e8 se pensa sebre-ne massa\u2013. Es cas \u00e9s que s\u2019irreflexi\u00f3 i sa falta d\u2019idees s\u00f3n es seu estat natural. Ara pareix que uns i altres volen tornar a sa comuni\u00f3 m\u00edstica que els unia abans que Carlos Delgado introdu\u00eds elements de disc\u00f2rdia i divisi\u00f3 que es nostros benpensants (a la dreta i a l\u2019esquerra) han decidit condemnar com a altament nocius. \u00c9s curi\u00f3s. As cap d\u2019un any i mig, sa Fundaci\u00f3 Jaume III no ha rebut ni una sola cr\u00edtica intel\u2022lectual solvent, ni per part de cap periodista escandalisat ni tampoc per cap des nostros fil\u00f2legs de refer\u00e8ncia. Ni una. Ses \u201ccr\u00edtiques\u201d han consistit en insults (\u201cignorants\u201d, \u201cacient\u00edfics\u201d, \u201cabsurds\u201d), befes, tergiversacions grolleres de lo que realment defens\u00e0vem, judicis d\u2019intencions a veure si trobaven es nostro pecat original. Aix\u00f2, aquells que mos han fet cas. Ets altres ni aix\u00f2: llei des silenci, sobretot per part des dos diaris m\u00e9s llegits a Mallorca.<\/p>\n
Hem pogut constatar en qu\u00e8 consisteix es maniqueisme: s\u2019altre (o sigui, qui no forma part de s\u2019uni\u00f3 sagrada) es qui \u201cen sap\u201d per\u00f2 \u201cdiu mentides\u201d (per interessos inconfessables) o qui \u201cno en sap\u201d i \u201cs\u2019engana\u201d (per ignor\u00e0ncia). Es nostros, en canvi, s\u00f3n es qui \u201cen saben\u201d i \u201cdiuen sa veritat\u201d. Es discurs des catalanisme fluixeja molt m\u00e9s de lo que aparenten es seus incontestables triumfs. Per aix\u00f2, estan sempre a la defensiva i necessiten concebre s\u2019altre com a sospit\u00f3s, errat de comptes, o directament culpable, mai com a complementari que pugui tenir una part de sa ra\u00f3. I tamb\u00e9 hem pogut constatar aquest t\u00edpic aire de fam\u00edlia d\u2019unes elits que han perdut es costum de fer expl\u00edcits es seus arguments per falta de debat i on es proverbial \u201ctu ja m\u2019entens\u201d ho presideix tot.<\/p>\n
Es catalanisme d\u2019aire \u201ccient\u00edfic\u201d \u2013s\u2019invocaci\u00f3 a sa ci\u00e8ncia t\u00e9 un poder\u00f3s efecte legitimador\u2013 a Balears \u00e9s un exemple clar\u00edssim de lo que s\u2019escriptor polon\u00e8s i premi Nobel Czeslaw Milosz va definir com a \u201cpensament captiu\u201d. Amb aquest terme Milosz analis\u00e0 fil per randa es proc\u00e9s de conversi\u00f3 a trav\u00e9s des qual ses ments m\u00e9s l\u00facides d\u2019una societat renunciaven progressivament a sa ra\u00f3 per transformar-se ells mateixos en eines d\u2019una ideologia que se confon amb so poder. O que \u00e9s es poder mateix. Una ideologia que, curiosament, tamb\u00e9 apel\u2022lava a sa ci\u00e8ncia encara que, a s\u2019hora de sa veritat, hagu\u00e9s renunciat an es vertader esperit cient\u00edfic que comporta fer hip\u00f2tesis i refutacions, no repetir t\u00f2pics com a lloros. Aquesta ideologia s\u2019anomenava socialisme \u201ccient\u00edfic\u201d. Tamb\u00e9. Una altra broma de s\u2019hist\u00f2ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En es debat d\u2019investidura de la setmana passada, Francina Armengol va respondre an es diputat de C\u2019s, Xavier Pericay, que no la cerc\u00e0s per xerrar de llengua ni entrar en debat sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. Lo curi\u00f3s va ser veure com arrufava es nas, sa vessa amb qu\u00e8 sa Presidenta li va contestar i sobretot es … <\/p>\n