Fa estona que es concepte de llengua est\u00e0ndar va deixar de ser equivalent a llengua liter\u00e0ria (escrita, de \u201clittera\u201d: lletra). Amb s’irrupci\u00f3 des medis audiovisuals de masses, es paradigma de sa formalitat va deixar de ser sa literatura per deixar pas a s’oralitat. Com ha dit M\u00e0rius Serra, es medis de comunicaci\u00f3 s’han convertit en \u201cel primer aparador d’una llengua\u201d que \u201cha arrabassat la centralitat social a la literatura\u201d, un \u00e0mbit on se percep millor que des des cenacles acad\u00e8mics i de ses capelletes liter\u00e0ries quina \u00e9s sa salut real de sa llengua i si es parlant se sent part o no des seu \u00fas. Una evoluci\u00f3 conceptual, emper\u00f2, que molts encara no han digerit. Per posar un exemple que mos toca de ben a prop, amb s\u2019intenci\u00f3 de rebutjar s’\u00fas de s’article bale\u00e0ric en ets informatius d\u2019IB3, encara l\u2019any passat es nostros fil\u00f2legs de sa UIB mos entimaven sa \u201ctradici\u00f3 liter\u00e0ria\u201d de s’arxip\u00e8lag com a principal motiu per oposar-s\u2019hi. Com recorda Albert Pla Nualart, es cap des correctors des diari Ara, \u201csembla que alguns quan parlen d’est\u00e0ndar encara estan pensant en la llengua liter\u00e0ria. L’est\u00e0ndar \u00e9s avui sobretot oral i hi dominen els continguts informals i espontanis\u201d<\/p>\n
\u00bfQu\u00e8 volem dir quan deim que s\u2019est\u00e0ndar de sa UIB ha fracassat? Volem dir que es model ling\u00fc\u00edstic que va proposar fa uns anys sa UIB relatiu a s\u2019oralitat espont\u00e0nia per usos formals ha fracassat totalment. Senzillament, ning\u00fa l\u2019usa, llevat que se reciti un text escrit en catal\u00e0 est\u00e0ndar. O sigui, que ning\u00fa l\u2019utilisa quan ha d\u2019improvisar. Hi ha diputats auton\u00f2mics que, quan reciten un text que duen preparat, ho fan en est\u00e0ndar i amb s\u2019article literari. Per\u00f2 a sa r\u00e8plica i a sa contrar\u00e8plica, quan no poden rec\u00f3rrer a cap text escrit, o sigui, quan no poden llegir i han d\u2019improvisar, xerren en mallorqu\u00ed i usen s\u2019article salat. Lo mateix passa a missa: quan es capell\u00e0 llegeix sa lit\u00fargia ho fa en est\u00e0ndar, per\u00f2 quan fa es serm\u00f3 el fa en bon mallorqu\u00ed\u2026 \u00a1i salant, clar! Lo mateix fan es professors quan fan classe, es periodistes quan participen a una confer\u00e8ncia, a una taula redona o a una tert\u00falia. En una paraula, se sol respectar s\u2019est\u00e0ndar escrit per\u00f2 no s\u2019oral. \u00bfPer qu\u00e8? Perqu\u00e8 lo natural \u00e9s lo que acaba sortint quan xerram de forma espont\u00e0nia, perqu\u00e8 tothom sap que s\u2019\u00fas des mallorqu\u00ed (menorqu\u00ed i eivissenc) \u00e9s perfectament apte dins un \u00e0mbit com s\u00f3n ses Illes Balears i perqu\u00e8 ning\u00fa veu sa necessitat de xerrar un est\u00e0ndar que sa majoria veu com a post\u00eds, pedant i artificial.<\/p>\n
Que hagi fracassat s\u2019est\u00e0ndar oral se constata de ses expectatives que tenien es fil\u00f2legs de sa UIB. L\u2019any 1999 publicaren dos llibres de refer\u00e8ncia relatius an es model de llengua culta que, segons ells, s\u2019havia d\u2019utilisar a Balears:\u00a0La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l\u2019\u00fas p\u00fablic\u00a0<\/em>(Antoni I. Alomar, G. Bibiloni, J. Corbera, J. Meli\u00e0) i\u00a0Proposta de model de llengua per a l\u2019escola de les Illes Balears\u00a0<\/em>(Antoni I. Alomar, J. Meli\u00e0). Es dos llibres deixaven ben clar a qui anava dirigida sa seva proposta: \u201cEls destinataris principals [de\u00a0La llengua catalana<\/em>…] s\u00f3n les persones que per la seva professi\u00f3 o activitat fan habitualment actes de parla en \u00e0mbits p\u00fablics, com mitjans de comunicaci\u00f3, tribunes parlament\u00e0ries, aules universit\u00e0ries, confer\u00e8ncies i taules rodones, etc.\u201d; i \u201cla situaci\u00f3 exemplificada [a\u00a0Proposta de model.<\/em>.. ] amb els ensenyants pot fer-se extensiva a la majoria d\u2019activitats professionals de la societat actual (metges, pol\u00edtics, representants, periodistes, etc.)\u201d. Llavors, ets autors ja assenyalaven que es problemes que afectaven sa llengua escrita i sa llengua oral formal no eren es mateixos: \u201cla llengua escrita encara no pateix tan greument les conseq\u00fc\u00e8ncies de la anormalitat dels models ling\u00fc\u00edstics, perqu\u00e8 sol estar controlada per la figura del corrector. On el problema es m\u00e9s punyent \u00e9s en el cas de la llengua espont\u00e0nia oral formal, massa allunyada de la llengua escrita, massa confosa amb els parlars casolans i massa interferida pel castell\u00e0\u201d. Conv\u00e9 aturar-s\u2019hi una mica: es problema de bon de veres residia, segons es nostros fil\u00f2legs, en sa \u201cllengua espont\u00e0nia oral formal\u201d, no en s\u2019est\u00e0ndar escrit, que sempre pot passar pes sed\u00e0s des correctors. Aquesta situaci\u00f3 feia que, entre ses necessitats m\u00e9s urgents i priorit\u00e0ries per sa normalisaci\u00f3 de sa llengua catalana, aquests quatre professors considerassin prioritari i fonamental \u201cvehicular models de llengua oral formal que (..) superin el col\u2022loquialisme dels usos majoritaris actuals i acostin la llengua oral formal a la llengua escrita que avui \u00e9s d\u2019\u00fas general (per exemple, amb la utilitzaci\u00f3 de l\u2019article est\u00e0ndard, de les formes verbals i pronominals normatives o d\u2019una sintaxi ajustada a les normes de la gram\u00e0tica)\u201d. Era l\u2019any 1999.<\/p>\n As cap de setze anys, no creim que aquests professors puguin estar gaire satisfets. Basta acostar-se qualsevol dimarts en es Parlament, o pegar un bot a sa UIB, a un institut de secund\u00e0ria o a un col\u2022legi de prim\u00e0ria, parar s\u2019orella i treure conclusions. Sa pregunta \u00e9s: \u00bfseguir\u00e0 sa UIB aclucant ets ulls davant aquesta realitat i enganant-se ella mateixa? \u00bfNo li convendria fer autocr\u00edtica i recon\u00e8ixer que han volgut anar massa enfora, que han estat massa exigents amb tots noltros i que pentura s\u2019haurien de plantejar s\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un est\u00e0ndar molt m\u00e9s pr\u00f2xim a sa llengua viva des carrer amb el qual tots es balears mos poguem sentim m\u00e9s a pler i m\u00e9s identificats? \u00bfNo \u00e9s una norma una simple convenci\u00f3 que ha de servir per fer ses coses m\u00e9s funcionals i bones de fer?<\/p>\n Una llengua \u00e9s un conjunt d\u2019elements simb\u00f2lics i funcionals. Expressa una identitat per\u00f2 aix\u00f2 no basta: ha de ser tamb\u00e9 una eina de comunicaci\u00f3 efica\u00e7. Un est\u00e0ndar que no ha passat ni de bon tros s\u2019examen de s\u2019oralitat no pot ser considerat \u201cfuncional\u201d. I si no funciona, hem de revisar-lo. Si sa majoria de balears no tenen problemes en xerrar es castell\u00e0, mos haur\u00edem de demanar per qu\u00e8 se neguen a xerrar en es seus usos m\u00e9s formals s\u2019est\u00e0ndar continental que aprenen a llegir i senten a TV3, C33 o IB3, i aix\u00f2 quan aquesta resist\u00e8ncia passiva, segons es nostros savis universitaris, els hauria de penalisar socialment. Senzillament, no el volem xerrar perqu\u00e8 no mos hi sentim c\u00f2modos, ni reconeguts, ni identificats.<\/p>\n Fa uns dies, va sortir una enquesta d\u2019usos ling\u00fc\u00edstics que apuntava que nom\u00e9s un 37% des balears tenen es catal\u00e0 com a \u201cllengua habitual\u201d quan fa deu anys hi havia un 45%. Es catalanisme ho atribueix en exclusiva a s\u2019immigraci\u00f3. Tanmateix, sabem que molts de pares catalanoparlants han desertat de sa seva llengua i xerren an es seus fills en castell\u00e0. Per\u00f2 es catalanisme no se demana per qu\u00e8, ni tan sols se planteja sa possibilitat que sa falta d\u2019identificaci\u00f3 de molts de parlants amb un est\u00e0ndar que se veu imposat i impostat hi pugui haver contribu\u00eft de qualque manera. No hi ha cap fan\u00e0tic, per\u00f2, que vulgui rectificar: si el m\u00f3n real no s\u2019adapta a sa norma, ser\u00e0 que no els hi hem donat norma a bastament. \u00bfNo volies norma? \u00a1Id\u00f2, tassa i mitja! Persistir en aquesta actitud seria un error. Per\u00f2, alerta, no un error des savis que viuen dins ses seves torres de marfil \u2013absolutament impotents per capgirar sa realitat, per molt bona voluntat que hi posin\u2013 sin\u00f3 sobretot des nostros pol\u00edtics que s\u2019estimen m\u00e9s blindar sa seva autoritat per por de ser tatxats d\u2019ignorants, com si aquest model fracassat fos sagrat i intocable. Es nostros pol\u00edtics no han ent\u00e8s que triar un (o qualsevol) model de llengua (a Catalunya, a Val\u00e8ncia o a Singapur) \u00e9s una decisi\u00f3 pol\u00edtica, no filol\u00f2gica. Si valencians i catalans tenen un est\u00e0ndar aut\u00f2nom regional basat en sa seva llengua natural, \u00bfper qu\u00e8 es balears no n\u2019hem de tenir un d\u2019adaptat a sa nostra manera de xerrar? Conservar una llengua implica sebre conjugar lo identitari i lo funcional. S\u2019est\u00e0ndar post\u00eds i estufat de sa UIB no ha conseguit ni una cosa ni s\u2019altra.<\/p>\n _____________<\/p>\n
![El Mundo-El D\u00eda de Baleares<\/a>, es 31-7-2015.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Fa estona que es concepte de llengua est\u00e0ndar va deixar de ser equivalent a llengua liter\u00e0ria (escrita, de \u201clittera\u201d: lletra). Amb s’irrupci\u00f3 des medis audiovisuals de masses, es paradigma de sa formalitat va deixar de ser sa literatura per deixar pas a s’oralitat. Com ha dit M\u00e0rius Serra, es medis de comunicaci\u00f3 s’han convertit en … <\/p>\nContinue reading “Es frac\u00e0s de s’est\u00e0ndar de sa UIB”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":3176,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-3175","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3175"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3175"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3175\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3176"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}](\"http:\/\/jaumetercer.com\/images\/doc\/llibre\/foto\/image.jpg\"){kind=link}