{"id":3072,"date":"2016-02-08T09:10:39","date_gmt":"2016-02-08T08:10:39","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=3072"},"modified":"2018-02-25T09:11:36","modified_gmt":"2018-02-25T08:11:36","slug":"pretensions-cientifistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/pretensions-cientifistes\/","title":{"rendered":"Pretensions cientifistes"},"content":{"rendered":"

S’ALTRE dia de pag\u00e8s vaig llegir un article de\u00a0Joan F. L\u00f3pez Casasnovas<\/strong>\u00a0<\/strong>(Independentistes ling\u00fc\u00edstics<\/em>,\u00a0Diari MENORCA<\/strong><\/a>, 29\/01\/2016) en qu\u00e8, amb sa superioritat intel\u00b7lectual habitual des catalanisme, feia befa de sa tesi que “el catal\u00e0, el valencia o el mallorqu\u00ed” serien “lleng\u00fces emparentades per\u00f2 independents entre si”. I per ridiculisar aquesta tesi acudia a sa ci\u00e8ncia i a s’argument d’autoritat d’eminents fil\u00f2legs rom\u00e0nics com\u00a0Bernhard Sch\u00e4del<\/strong>,\u00a0Walther von Wartburg<\/strong>,\u00a0Men\u00e9ndez Pidal<\/strong>,\u00a0Moll\u00a0<\/strong>i\u00a0Antoni Badia Margarit<\/strong>, entre d’altres. Casasnovas, exdiputat des PSM, assegurava que sa filologia \u00e9s una “disciplina cient\u00edfica” i venia a dir que \u00e9s de fr\u00edvols i malvats discutir es veredicte des savis.<\/p>\n

Casasnovas fa \u00fas de dos arguments que han fet fortuna: fer passar sa filologia com una ci\u00e8ncia i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, considerar qualsevol cr\u00edtica a sa Norma (est\u00e0ndar, registres, models), a sa denominaci\u00f3 de sa llengua o a s’hist\u00f2ria oficial de sa llengua com a “anticient\u00edfica”. S’apel\u00b7laci\u00f3 a sa ci\u00e8ncia fa, avui en dia, es mateix paper que feia lo sagrat segles enrera: no hi ha cap discurs \u00e0vid de llegitimitat que no cerqui fer-se passar per cient\u00edfic.<\/p>\n

Hi ha una altra idea que, impl\u00edcitament, sobrevolava es discurs de Casasnovas: sa llengua catalana seria una realitat natural, eterna, immutable, m\u00edtica, quasi dir\u00edem que\u00a0ahist\u00f2rica<\/em>\u00a0que se remunta a sa nit des temps. Aquesta idea fa pensar que tot es debat entorn s’unitat de sa llengua se resoldria definitivament si pogu\u00e9ssim con\u00e8ixer a bastament lo que va passar el 1229, any en qu\u00e8 el Rei en\u00a0Jaume<\/strong>\u00a0va conquistar Mallorca. Aquesta idea la comparteixen tant es catalanistes unionistes com es balearistes secessionistes: tota sa discussi\u00f3 se centraria en sebre qu\u00e8 va passar el 1229. Naturalment, uns pensen que sa llengua catalana se va transplantar a Balears i ets altres ho neguen diguent que s’idioma des conquistadors se va mesclar amb ses lleng\u00fces moss\u00e0rabs que ja se parlaven a Balears, donant lloc a un mestall que va produir es mallorqu\u00ed que xerram. Per aix\u00f2, uns i altres tenen depositades totes ses seves esperances en es fets de sa conquista de 1229 i se’n despreocupen des vuit segles que han passat de llavors en\u00e7\u00e0. Gran error.<\/p>\n

De tractats de roman\u00edstica n’hi ha biblioteques plenes, no en parlem ja de dedicats a sa llengua catalana, una llengua que, a una \u00e8poca no gens llunyana (ben avan\u00e7at es segle XIX), encara molts de romanistes confonien amb so llemos\u00ed, com ha explicat a\u00a0La il\u00b7lusi\u00f3 occitana<\/em>\u00a0August Rafanell<\/strong>, professor d’hist\u00f2ria de sa llengua -i tamb\u00e9 savi- de s’Universitat de Girona. Ses coses no devien estar gens clares quan observam ets esfor\u00e7os formidables des fil\u00f2legs catalans per desfer aquesta “confusi\u00f3”. En Fabra i quinze intel\u00b7lectuals m\u00e9s de Catalunya publicaren, \u00a1l’any 1934!, es manifest de caire filol\u00f2gic m\u00e9s llegit de tota s’hist\u00f2ria de Catalunya i perif\u00e8ria, ses\u00a0Desviacions en els conceptes de llengua i p\u00e0tria<\/em>, un manifest que tenia com a objectiu frenar de cop en sec sa torrentada occitanista que anava agafant for\u00e7a a Catalunya. Ets occitanistes lluitaven per unificar sa normativa catalana i s’occitana perqu\u00e8 partien de sa premissa que es catal\u00e0 era un dialecte de s’occit\u00e0. Segons ets investigadors Lamuela i Murgades, es fabristes guanyaren sa batalla ideol\u00f2gica invocant falsament sa “ra\u00f3 cient\u00edfica”.<\/p>\n

Pensar que sa filologia \u00e9s una ci\u00e8ncia pura separada de sa pol\u00edtica, tal com defensa t\u00e0citament Casasnovas, \u00e9s un exercici de voluntarisme. No ha estat mai aix\u00ed. Ho admet sense manies\u00a0Gabriel Bibiloni<\/strong>, fil\u00f2leg de sa UIB: “Al cap i a la fi, la compactaci\u00f3 i la descompactaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstiques en un espai geogr\u00e0fic determinat no existeixen perqu\u00e8 s\u00ed, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u00f3n resultat d’uns fets politicosocials”. Dit d’una altra manera, ses lleng\u00fces modernes (com es catal\u00e0) s\u00f3n conceptesculturals i artificials<\/em>, s\u00f3n productes de s’hist\u00f2ria, no s\u00f3n realitats eternes i naturals. De sa mateixa manera que ses coses han anat com han anat, haguessin pogut anar d’una altra manera si ses circumst\u00e0ncies culturals i pol\u00edtiques haguessin estat unes altres. Ses lleng\u00fces modernes -modernes en es sentit de tardanes en sa seva normativisaci\u00f3, fixaci\u00f3 i estandarisaci\u00f3, com ho \u00e9s sa llengua catalana- responen a una voluntat cultural i pol\u00edtica, una voluntat que Catalunya s\u00ed va tenir i Balears no. I clar, n’hem pagat ses conseq\u00fc\u00e8ncies. Tornant a Bibiloni, “qualsevol varietat [mallorqu\u00ed, menorqu\u00ed, valenci\u00e0, catal\u00e0…] pot constituir-se en llengua si t\u00e9 una societat que vol -i pot- fer que sigui aix\u00ed”. M\u00e9s clar, aigua. D’exemples de com s’han configurat ses lleng\u00fces modernes de cultura en tenim a balquena. S’itali\u00e0 modern est\u00e0 basat en es dialecte tosc\u00e0, es grec modern en s’\u00e0tic, s’alemany modern en es\u00a0Hochsprache<\/em>\u00a0dets actors de teatre i es catal\u00e0 literari de\u00a0Fabra<\/strong>, clar, en es catal\u00e0 de ses comarques centrals de Catalunya. I sempre, alerta, amb s’Estat -o ses seves estructures d’Estat hom\u00f2nimes, com sa Diputaci\u00f3 de Barcelona o sa Mancomunitat de Catalunya- com a impulsor i responsable.<\/p>\n

I si sa separaci\u00f3 de filologia i pol\u00edtica \u00e9s impossible quan parlam de definir amb precisi\u00f3 ses fronteres ling\u00fc\u00edstiques entre lleng\u00fces ve\u00efnades geogr\u00e0ficament, \u00bfqu\u00e8 podem dir de sa decisi\u00f3 de denominar-les d’una determinada manera? \u00bf\u00c9s ci\u00e8ncia o \u00e9s pol\u00edtica? \u00bf\u00c9s ci\u00e8ncia o \u00e9s pol\u00edtica decidir si s’article bale\u00e0ric s’ha d’emprar o no a IB3? \u00bf\u00c9s ci\u00e8ncia o \u00e9s pol\u00edtica aprovar unes\u00a0Normes Ortogr\u00e0fiques\u00a0<\/em>(1913) que\u00a0Enric Prat de la Riba<\/strong>, primer president de sa Mancomunitat de Catalunya, va batiar de “nacionals” per defensar-les des seus m\u00faltiples adversaris antinormistes? \u00bf\u00c9s sa “nacionalitat” un criteri cient\u00edfic?<\/p>\n

El senyor Casasnovas hauria d’esser una mica m\u00e9s humil. Si avui escrivim com escrivim, si sa\u00a0llengua pr\u00f2pia<\/em>\u00a0de ses Balears \u00e9s es\u00a0catal\u00e0<\/em>\u00a0com resa es nostro Estatut d’Autonomia, si s’ha imposat en ets \u00e0mbits formals i oficials un est\u00e0ndar de rel continental poc respectu\u00f3s amb sa nostra manera de xerrar, no \u00e9s perqu\u00e8 un rei cristi\u00e0 conquist\u00e0s Mallorca el 1229. No fa falta anar-se’n tan enrera ni anar a cercar na Bet per sa cuina. Va esser molt m\u00e9s decisiu, per posar-ne nom\u00e9s un exemple, sa composici\u00f3 de sa Comissi\u00f3 d’Experts que sobre sa q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica va posar en marxa\u00a0Jeroni Albert\u00ed<\/strong>\u00a0quan va esser cap des Consell General Interinsular, sa primera instituci\u00f3 d’autogovern de Balears de s’actual democr\u00e0cia. \u00bfQuins eren aquests membres que, cinc anys abans que s’aprov\u00e0s s’Estatut d’Autonomia de 1983 que va sancionar es\u00a0catal\u00e0<\/em>\u00a0com sa llengua de Balears, varen esser designats per assessorar es pol\u00edtics d’UCD en q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques i que, naturalment, marcaren ses pautes a seguir de s’hist\u00f2ria ling\u00fc\u00edstica m\u00e9s recent des nostro arxip\u00e8lag? Ets elegits varen esser\u00a0Aina Moll<\/strong>, s’eivissenc\u00a0Bernat Joan<\/strong>\u00a0(ERC),\u00a0Josep Llu\u00eds Carod-Rovira<\/strong>\u00a0(ERC)\u00a0i\u00a0Miquel Pueyo<\/strong>\u00a0(pol\u00edtic d’ERC que arrib\u00e0 a esser Secretari General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica a la Generalitat de Catalunya). Aix\u00f2 s\u00ed que explica moltes coses, moltes m\u00e9s que sa discutible repoblaci\u00f3 catalana de Mallorca.
\n________<\/p>\n

Publicat a\u00a0EL MUNDO\/El D\u00eda de Baleares<\/strong><\/em><\/a>, es 5\/2\/2016.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S’ALTRE dia de pag\u00e8s vaig llegir un article de\u00a0Joan F. L\u00f3pez Casasnovas\u00a0(Independentistes ling\u00fc\u00edstics,\u00a0Diari MENORCA, 29\/01\/2016) en qu\u00e8, amb sa superioritat intel\u00b7lectual habitual des catalanisme, feia befa de sa tesi que “el catal\u00e0, el valencia o el mallorqu\u00ed” serien “lleng\u00fces emparentades per\u00f2 independents entre si”. I per ridiculisar aquesta tesi acudia a sa ci\u00e8ncia i a … <\/p>\n

Continue reading “Pretensions cientifistes”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":3073,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-3072","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3072"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3072"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3072\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3073"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3072"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3072"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}