Sa q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a ses Balears no \u00e9s un tema superat, encara que qualcuns insistesquin en lo contrari. Sa resist\u00e8ncia passiva de molts menorquins durant tots aquests anys no pot ser atribu\u00efda a un simple vestigi d\u2019incultura i ignor\u00e0ncia, com mos volen fer creure es defensors des catal\u00e0 est\u00e0ndar a ultran\u00e7a. Sense anar m\u00e9s enfora, Joan F. L\u00f3pez Casasnovas es mostrava molt preocupat per s\u2019augment dets \u201cindependentistes ling\u00fc\u00edstics\u201d, i la sra. Catalina Rigo Pons, tres quarts de lo mateix, tractant de \u201cdisbarats\u201d a ses idees des qui no combregam amb ses seues rodes de mol\u00ed.<\/p>\n
Celebram s\u2019inter\u00e8s despertat per Foment Cultural de Menorca i sa Fundaci\u00f3 Jaume III, i mos veim amb sa necessitat d\u2019explicar qu\u00e8 vol dir a\u00e7\u00f2 de prestigiar ses nostres modalitats ling\u00fc\u00edstiques insulars a s\u2019escola, a s\u2019administraci\u00f3 i en es medis de comunicaci\u00f3 p\u00fablics.<\/p>\n
\u00bfPer qu\u00e8 no mos resignam a que es menorqu\u00ed o balear, que t\u00e9 sa mateixa dignitat i categoria ling\u00fc\u00edstica que es catal\u00e0 central o es valenci\u00e0, seguesqui marginat an ets \u00e0mbits m\u00e9s vulgars i col\u00b7loquials, sense cap pres\u00e8ncia a s\u2019esfera p\u00fablica o oficial? \u00bfPer qu\u00e8 no mos resignam a que es nostro patrimoni ling\u00fc\u00edstic s\u2019acabi apagant com un llum d\u2019oli, substitu\u00eft pes catal\u00e0 est\u00e0ndar?<\/p>\n
PRIMER<\/strong>. Per raons democr\u00e0tiques. No mos sentim identificats ni reconeguts en s\u2019actual catal\u00e0 est\u00e0ndar que empren ses nostres escoles, sa nostra universitat i una r\u00e0diotelevisi\u00f3 p\u00fablica que pagam tots es ciutadans de sa nostra butxaca. Volem un llenguatge molt m\u00e9s pr\u00f2xim a lo que rallam i sentim com a nostro. Si TV3 \u00e9s en catal\u00e0, i Canal 9 era en valenci\u00e0, \u00bfper qu\u00e8 IB3 no pot esser en ses nostres modalitats?<\/p>\n <\/p>\n SEGON<\/strong>. Per raons de superviv\u00e8ncia. En un m\u00f3n on s\u2019influ\u00e8ncia des medis de comunicaci\u00f3 i de s\u2019escola \u00e9s de cada vegada m\u00e9s gran, es registres ling\u00fc\u00edstics informals i exclusivament orals, com es menorqu\u00ed, es mallorqu\u00ed i s\u2019eivissenc, estan condemnats a desapar\u00e8ixer si ses seves particularitats i caracter\u00edstiques no s\u2019integren dins s\u2019est\u00e0ndar oficial. Un est\u00e0ndar, per definici\u00f3, acaba condicionant tamb\u00e9 ets usos informals, es xerrar de cada dia. Si lo que s\u2019estigu\u00e9s ensenyant a s\u2019escola i difonguent des des medis de comunicaci\u00f3 fos es castell\u00e0, com passava ara fa nom\u00e9s trenta anys, es menorqu\u00ed, es mallorqu\u00ed i s\u2019eivissenc seguirien reclosos a s\u2019\u00e0mbit informal per\u00f2 no correrien cap perill d\u2019assimilaci\u00f3, tal vegada nom\u00e9s un perill de desaparici\u00f3, si b\u00e9 molt a la llarga, en no poder accedir an ets \u00e0mbits formals. En canvi, en tractar-se des catal\u00e0 est\u00e0ndar, parlam d\u2019una variant des mateix tronc ling\u00fc\u00edstic i, per tant, \u00e9s perill assimilatori \u00e9s evident, i es de sa desaparici\u00f3, encara m\u00e9s.<\/p>\n TERCER<\/strong>. Per raons conservacionistes. Tal com reconeix sa Constituci\u00f3 Espanyola i s\u2019Estatut d\u2019Autonomia a s\u2019article 35, ses nostres modalitats han d\u2019esser objecte d\u2019especial estudi i protecci\u00f3, maldament es nostros governants entenguessin per especial protecci\u00f3 estojar-les dins un calaix i despreocupar-se. De sa mateixa manera que mos preocupam pes nostro territori, pes nostro paisatge agrari i natural, pes nostro patrimoni arquitect\u00f2nic, hist\u00f2ric, cultural i art\u00edstic, \u00bfper qu\u00e8 no mos preocupam pes menorqu\u00ed, es nostro patrimoni ling\u00fc\u00edstic? Ses nostres modalitats insulars, sa llengua de ses Balears, s\u00f3n un tresor filol\u00f2gic que no estam disposts a perdre ni tampoc a convertir en peces de museu. Perqu\u00e8 s\u00f3n nostres, com tot lo altre. I, contr\u00e0riament a tot lo altre, en aquest cas no s\u2019ha arbitrat en cap moment, des des poders p\u00fablics, cap mecanisme per sa seua defensa i preservaci\u00f3.<\/p>\n QUART<\/strong>. Per raons hist\u00f2riques. Es principal punt de partida, tal com reconeixen tots es socioling\u00fcistes, per acceptar una mateixa llengua est\u00e0ndar, sobretot una de tan centralista i unificadora com sa catalana, \u00e9s sentir-se part de sa mateixa comunitat. Despr\u00e9s de trenta anys de subvencions millon\u00e0ries i d\u2019ocupar pr\u00e0cticament totes ses plataformes d\u2019influ\u00e8ncia social (educaci\u00f3, universitat, m\u00f3n de sa cultura, diaris\u2026), es moviment catalanista no ha avan\u00e7at a Menorca m\u00e9s enll\u00e0 de s\u2019incorporaci\u00f3 de bona part de ses noves generacions, ja educades dins es catalanisme a s\u2019escola, com \u00e9s es meu cas. Encara avui, molts de balears mos resistim a considerar-mos part de sa mateixa comunitat ling\u00fc\u00edstica que Catalunya o Val\u00e8ncia, entre d\u2019altres raons, pes model de llengua que se mos ha imposat, arraconant sa nostra secular manera de xerrar, i tamb\u00e9 per sa negativa des nostros poders p\u00fablics a denominar sa llengua hist\u00f2rica de Menorca tal com l\u2019hem anomenada durant segles: menorqu\u00ed. Per\u00f2 encara s\u00f3n m\u00e9s es balears que es resisteixen a sentir-se part de sa mateixa comunitat cultural i sentimental que Catalunya i Val\u00e8ncia. Sense negar es vincles hist\u00f2rics amb es catalans, de sa mateixa manera que n\u2019hi ha hagut amb ets \u00e0rabs, valencians, aragonesos, castellans, anglesos, sicilians, occitans o francesos, s\u2019immensa majoria de menorquins, mallorquins, eivissencs i formenterencs no veim cap ra\u00f3 per sentir-mos part de sa mateixa comunitat hist\u00f2rica de Catalunya. Sa Corona d\u2019Arag\u00f3, recordem-ho, va esser una uni\u00f3 de car\u00e0cter personal \u2014no institucional ni jur\u00eddica: cada territori va mantenir ses seves pr\u00f2pies institucions\u2014 entorn de sa figura reial, on es Regne de Mallorca (ses Balears a \u00e8poca medieval) tenia es mateix pes que es Regne de Val\u00e8ncia, Arag\u00f3 o es Principat de Catalunya). Es bale\u00e0rics mai vam acceptar esser\u00a0la quinta provincia catalana<\/em>\u00a0i ja vam resistir llavonses ets intents assimilacionistes de sa noblesa catalana, com ho demostra es fet \u2014un de tants!\u2014 que es nostros Jurats sempre es van negar a participar a ses Corts Catalanes. Es fet de no sentir-mos part de sa mateixa comunitat, per molt que qualcuns duguin m\u00e9s de trenta anys amb sa mateixa can\u00e7oneta, demostra que seria molt m\u00e9s raonable una proposta amb tres est\u00e0ndars diferents, un per cada comunitat aut\u00f2noma: un est\u00e0ndar catal\u00e0, un altre de valenci\u00e0 \u2014que ja existeix\u2014 i un altre de balear amb ses seves variants insulars, on tots mos hi sentir\u00edem molt m\u00e9s a gust i reconeguts.<\/p>\n QUINT<\/strong>. Perqu\u00e8 darrera s\u2019excusa de s\u2019intocable i cient\u00edficament inq\u00fcestionable (sic) unitat de sa llengua catalana ha existit una estrat\u00e8gia pol\u00edtica d\u2019assimilar \u201cles Illes<\/em>\u201d \u2014es fet mateix de capolar es top\u00f2nim de Balears ja ho diu tot\u2014 a Catalunya. \u00c9s innegable que darrera sa llengua s\u2019hi amaguen interessos inconfessables. Es pancatalanisme, liderat en molts de casos pes mateixos professors de catal\u00e0, amena\u00e7a sa pr\u00f2pia exist\u00e8ncia de sa comunitat pol\u00edtica balear, la q\u00fcestiona, la posa en dubte com una entitat postissa i artificial que hauria de donar pas a una entitat m\u00e9s aut\u00e8ntica i \u201cnatural\u201d com serien ses entel\u00e8quies des Pa\u00efsos Catalans o d\u2019una Catalunya Gran en construcci\u00f3, seguint s\u2019estant\u00eds i ja caducat esperit rom\u00e0ntic (una llengua, una cultura, una naci\u00f3, un estat). Defensar s\u2019actual autonomia pol\u00edtica de ses Balears vol dir defensar tamb\u00e9 sa seva autonomia cultural \u2014mai hav\u00edem estat abans, culturalment, tan dependents de Catalunya\u2014 i tamb\u00e9 sa nostra autonomia ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n En definitiva, sa gran majoria de menorquins ho tenim molt clar, mos sentim menorquins, balears i espanyols, sense que a\u00e7\u00f2 mos suposi cap complexe o dilema d\u2019identitat. Ses nostres modalitats insulars estan prou avalades des des punt de vista hist\u00f2ric, filol\u00f2gic, ling\u00fc\u00edstic, jur\u00eddic i cultural com per no haver d\u2019esser suplantades pes catal\u00e0 de Barcelona. De fet, aquest ha estat es problema que es catalanisme no ha volgut acceptar tots aquests anys: no entenen que, perqu\u00e8 menorquins, mallorquins i piti\u00fcsos es preocupin per sa llengua i la defensin, abans l\u2019hauran de sentir com a pr\u00f2pia. I a\u00e7\u00f2 nom\u00e9s passar\u00e0 es dia que a ses escoles de Balears s\u2019ensenyi es mallorqu\u00ed, es menorqu\u00ed i s\u2019eivissenc.
\n___________<\/p>\n