Quan dins un grup de persones mos trobam que totes pensen igual \u00e9s que cap d’elles pensa gaire. S’unanimitat \u00e9s un signe intel\u00b7lectual de sospita perqu\u00e8, tenguent en compte sa pluralitat intr\u00ednseca a sa condici\u00f3 humana, nom\u00e9s se pot produir a trav\u00e9s de sa coacci\u00f3 o de processos de mimetisaci\u00f3 deguts a interessos per una banda i covardia per s’altra. I precisament \u00e9s aquesta tend\u00e8ncia cap a s’unanimitat lo que caracterisa es catalanisme de ses Balears des de fa d\u00e8cades.<\/p>\n
A nivell purament ling\u00fc\u00edstic, aix\u00f2 ha implicat sa demonisaci\u00f3 des castell\u00e0, amb subseq\u00fcent intent d’eliminaci\u00f3 des m\u00f3n oficial, i tamb\u00e9 sa suplantaci\u00f3 de ses modalitats insulars des catal\u00e0 per un est\u00e0ndar estrany i ortop\u00e8dic. Durant d\u00e8cades s’han entregat a una estrat\u00e8gia gramsciana que, passa a passa, els ha perm\u00e8s anar guanyant posicions i fer valer p\u00fablicament es seu discurs, establint es marc conceptual general, maldament no tenguessin a ses urnes un suport majoritari. I aix\u00f2 sense que es seu argumentari s’hagi renovat gens ni mica en 40 anys, d’en\u00e7\u00e0 de sa pol\u00e8mica d’en\u00a0Pep Gonella<\/strong>.<\/p>\n Per aix\u00f2 mateix,\u00a0Sa norma sagrada. Un viatge a ses fonts amagades des catalanisme de ses Balears<\/em>, que acaba de publicar sa\u00a0Fundaci\u00f3 Jaume III<\/strong>, \u00e9s un llibre necessari que fins ara ning\u00fa havia volgut escriure, per por o manca d’inter\u00e9s. Durant uns dos anys, qui escriu aquestes l\u00ednies i\u00a0Joan Font Rosell\u00f3<\/strong>, portaveu de sa Fundaci\u00f3, mos hem dedicat a analisar amb detall aquelles fites de s’hist\u00f2ria de sa llengua que han anat donant forma an es principals dogmes des catalanisme de ses nostres illes. Per aix\u00f2 hem culejat arxius i rastrejat biblioteques, llegit llibres i revistes, vist programes televisius, etc. Estam conve\u00e7uts que en molts de casos tendrem es silenci per resposta, i en altres cr\u00edtiques irreals basades en sa fal\u00b7l\u00e0cia de s’homo de palla, \u00e9s a dir, atribuir a s’enemic quatre dois falsos per ridiculisar-lo.<\/p>\n <\/p>\n Lo que no diran \u00e9s que aquest llibre, sense q\u00fcestionar s’unitat de sa llengua, promou un model plural d’est\u00e0ndars regionals que defensen tamb\u00e9 fil\u00f2legs independentistes com\u00a0Albert Pla Nualart<\/strong>. Perqu\u00e8 no t\u00e9 cap sentit que medis de comunicaci\u00f3 exclusivament balears no puguin emprar sa seva modalitat territorial perque es defensors de sa norma sagrada, aquells que com es\u00a0Departament de Filologia Catalana de s’UIB<\/strong>, que segueix de\u00efficant Fabra com si fos sa paraula de D\u00e9u, no ho permeten. Com ja deia fa d\u00e8cades\u00a0Vicent L. Aracil<\/strong>, pare de sa socioling\u00fc\u00edstica catalana, ets hiperfabristes confonen interessadament lo col\u00b7loquial amb lo dialectal per desprestigiar lo segon. \u00bfS’imaginen que a Argentina, a ses seves televisions i pel\u00b7l\u00edcules, se vessin obligats a emprar nom\u00e9s es castell\u00e0 d’Espanya? Id\u00f2 lo que all\u00e0 seria inconcebible, aqu\u00ed molts ho defensen, amb mala fe o per por d’encetar es debat, com si no hi hagu\u00e9s cap altra opci\u00f3 perqu\u00e8 aix\u00ed ho ha decidit es veredicte des suposats savis.<\/p>\n Dividit en 12 cap\u00edtols que separen s’introducci\u00f3 (Ses lleng\u00fces s\u00f3n fruit de sa consci\u00e8ncia, no de sa ci\u00e8ncia<\/em>) de Font Rossell\u00f3 i es meu ep\u00edleg (Identitats expiat\u00f2ries<\/em>), es llibre comen\u00e7a amb un replantejament de sa pol\u00e8mica entre\u00a0Moss\u00e8n Alcover<\/strong>\u00a0iPompeu Fabra<\/strong>, \u00e9s a dir, s’oposici\u00f3 d’una idea oberta i plural de sa llengua i sa visi\u00f3 que ent\u00e9n s’unitat ling\u00fc\u00edstica com unanimitat que, per afegit\u00f3, posa sa llengua an es servici de sa pol\u00edtica. Tamb\u00e9 hem analisat sa figura capital d’en\u00a0Francesc de Borja Moll<\/strong>\u00a0que, per una banda va continuar sa feina d’Alcover per\u00f2, que per s’altra, se va entregar an es pont\u00edfexs barcelonins, deixant de costat sa seva inicial defensa de ses formes balears; sa pol\u00e8mica d’en Pep Gonella; sa Transici\u00f3 i sa Llei de Normalisaci\u00f3; es paper de s’UIB i es dictats des nucli dur des catalanisme balear, com\u00a0Gabriel Bibiloni<\/strong>,\u00a0Dami\u00e0 Pons\u00a0<\/strong>oBernat Joan<\/strong>, completarien aquesta obra d’investigaci\u00f3. Podem veure aix\u00ed com s’ha acabat imposant un dogmatisme que no t\u00e9 en compte que no som a 1975, quan sort\u00edem d’una dictadura a on nom\u00e9s hi havia una llengua oficial, sin\u00f3 que, a l’any 2016, mos trobam a un context molt diferent i plural que no legitima postulats tan maximalistes i tergiversadors.<\/p>\n Per\u00f2 ells presenten ses coses nom\u00e9s com els conv\u00e9. Per exemple, es conegut concepte de digl\u00f2ssia, que sempre venen d’una manera distorsionada com un conflicte entre dues lleng\u00fces, una prestigiada (es castell\u00e0) i s’altra \u201cminoritzada\u201d (es catal\u00e0), mentre que es concepte originari creat pes ling\u00fcista americ\u00e0\u00a0Charles A. Ferguson<\/strong>\u00a0a 1959 no se refereix a aix\u00f2, \u00a1sino precisament a lo que passa a Balears amb ses modalitats! \u00c9s a dir, en es perill de superviv\u00e8ncia que suposa per una modalitat ling\u00fc\u00edstica s’utilisaci\u00f3 sacralisadora que se fa de s’est\u00e0ndar general d’aquella llengua. En Ferguson destacava s’exemple de s’alemany est\u00e0ndar de sa RFA, que invadia s’espai des dialecte alemany xerrat a sa Su\u00efssa germ\u00e0nica. \u00c9s a dir, com deim, exactament lo contrari de lo que es nostros catalanistes transmeten.<\/p>\n Juntament amb s’incompareixen\u00e7a d’un contrari intimidat per sa pressi\u00f3 medi\u00e0tica, han imposat es seus criteris a base de sofismes. S’estrella des repertori \u00e9s sa fal\u00b7l\u00e0cia cientifista, que consisteix en fer passar com a veritat cient\u00edfica lo que s\u00f3n criteris pol\u00edtics partidistes, amb sa connotaci\u00f3 ins\u00f2lita de voler presentar lo cient\u00edfic com si fos algo inamovible, sagrat. Quan resulta que lo cient\u00edfic implica precisament s’argumentada revisi\u00f3 i q\u00fcestionament de lo acceptat, s’idea de que sa veritat t\u00e9 una naturalesa variable. Aix\u00ed, mos trobam que quan apel\u00b7len a sa ci\u00e8ncia lo que est\u00e0n pensant \u00e9s pur xamanisme. Cosa que evidencia que lo seu \u00e9s una doctrina tancada que ja no permet cap casta de reestructuraci\u00f3, una esp\u00e8cie de veritat revelada de la qual no se pot tocar ni una coma. Es dogma s’imposa aix\u00ed a sa realitat i no apr\u00e8n res d’ella. Se talla de rel tota conviv\u00e8ncia amb so dubte, s’incertesa i sa refutaci\u00f3, incl\u00fas les demonisa com si fossin desviacions malaltisses. Finalment se desqualifica es debat, sembrador de disc\u00f2rdies, perqu\u00e8 lo que toca \u00e9s combregar tots en aquesta \u201cgermanor jerarquitzada<\/em>\u201d, com diu Aracil.<\/p>\n