Sa Semana Santa ja \u00e9s aqu\u00ed. Som temps de formatjades, de carn, brossat i formatge \u2014fla\u00f3, segons es poble\u2014, i de veure s\u2019al\u00b7lotim de xipell i dem\u00e9s escoletes com, despr\u00e9s de mesos de regar ets abres, repleguen amb s\u2019il\u00b7lusi\u00f3 de sempre es caramel\u00b7los d\u2019antany.<\/p>\n
Sense cap dubte, Pasqua i sobretot, Setmana Santa, \u00e9s s\u2019\u00e8poca m\u00e9s important de s\u2019any lit\u00fargic pes cristians que recordam i escenificam es darrers moments de Jesus a la terra a trav\u00e9s de ses diferents professons: la Passi\u00f3, Mort i Resurrecci\u00f3. O sia, s\u2019arribada de\u00a0Jesucrist<\/strong>\u00a0a Jerusalem passada sa llarga penit\u00e8ncia del desert, quan ja proclamat com a Salvador, va esser processat, mort i crucificat, fins sa resurrecci\u00f3.<\/p>\n Es primers cristians celebraven sa resurrecci\u00f3 de Jesucrist es mateix dia que sa pasqua jueva, fins que es Primer Concili de Nicea (any 325) va separar una festa de s\u2019altra. Jo me deman, emper\u00f2, \u00bfsom conscients de s\u2019import\u00e0ncia des cristianisme a sa vida des menorquins des de temps quasi remots?<\/p>\n S\u00f3n molts es qui s\u2019erren, entabanats per ses falses premisses des nacionalisme, i es creuen mentides com que s\u2019hist\u00f2ria de Menorca comen\u00e7a el 1287 amb s\u2019arribada d\u2019Alfons III<\/strong>. Com si aquell any fos l\u2019any 0 per sa nostra illa i f\u00e9ssim\u00a0tabula rasa<\/em>amb totes ses cultures que van calcigar sa nostra illa abans de 1287. Una gran mentida. De fet, s\u2019aut\u00e8ntic conquistador de Menorca va esser es seu avi, el\u00a0Rei En Jaume<\/strong>, qui conquist\u00e0 Menorca per sa via diplom\u00e0tica i no per sa for\u00e7a de ses armes, i ho va fer assistint personalment a Menorca en tres ocasions per consolidar aixuix\u00ed es seu domini reial: el 1231, 1268 i 1269.<\/p>\n A difer\u00e8ncia de lo que creu m\u00e9s d\u2019un, sa religi\u00f3 cat\u00f2lica no va desapar\u00e8ixer mai de sa nostra illa. Ni tan sols durant s\u2019\u00e8poca isl\u00e0mica, com es vol fer creure. Es cristians que vivien en territoris dominats pes musulmans rebien es nom de moss\u00e0rabs, de s\u2019\u00e0rab\u00a0\u0645\u0633\u062a\u0639\u0631\u0628\u00a0(musta\u0295<\/sup>rab) i que significa \u201carabisat\u201d. De sa superviv\u00e8ncia d\u2019aquests cristians bale\u00e0rics arabisats en tenim const\u00e0ncia a diferents documents, com per exemple es de 26 de desembre de 1057, on el rei\u00a0Al\u00ed Iqbal al-Dawla<\/strong>\u00a0de sa taifa de D\u00e9nia concedeix a\u00a0Guislabert<\/strong>, bisbe de Barcelona, un document on li cedeix sa jurisdicci\u00f3 sobre sa di\u00f2cesis i es feels cristians des seu regne, que inclo\u00efa ses Illes Balears, D\u00e9nia i Alacant. O sia, a\u00e7\u00f2 mos indica que 150 anys despr\u00e9s de sa conquista musulmana de ses Balears, encara hi havia a ses nostres illes una important poblaci\u00f3 moss\u00e0rab que conservava ses seues igl\u00e9sies i sa fe cristiana que practicaven lliurement, a\u00e7\u00f2 s\u00ed, pagant es respectiu impost, sa\u00a0yiza<\/em>.<\/p>\n Bensenes, aquests menorquins no nom\u00e9s conservarien sa seua fe, sin\u00f3 tamb\u00e9 sa seua llengua. Per\u00f2 no nom\u00e9s es moss\u00e0rabs (cristians) degueren conservar sa llengua. Hem de tenir en compte tamb\u00e9 es\u00a0baptizati<\/em>, es conversos que es convertien for\u00e7osament o perqu\u00e8 els convenia socialment d\u2019una religi\u00f3 a una altra. Tant es van convertir antics cristians durant sa dominaci\u00f3 isl\u00e0mica, com es convertiren tamb\u00e9 es musulmans durant sa conquista cristiana de ses Balears el 1229. Que una part de sa poblaci\u00f3 ind\u00edgena es convert\u00eds a s\u2019islam no significa que tamb\u00e9 abandon\u00e0s sa seua llengua. Podrien conviure perfectament rallant uns sa llengua roman\u00e7 i ets altres s\u2019\u00e0rab, de sa mateixa manera que en s\u2019actualitat i durant tants d\u2019anys s\u2019ha parlat es castell\u00e0 i es menorqu\u00ed.<\/p>\n De sa topon\u00edmia de Menorca es despr\u00e8n sa prova m\u00e9s fefaent de sa perviv\u00e8ncia dets antics pobladors durant ses dominacions isl\u00e0miques: Ciutadella, Mah\u00f3, Alaior, Santandria, Binigarba, Torrepetxina, Calanforcat, Binipati, Albranca, Cotaina, Biniparratx, Llucalari, Artrutx, el Toro, Sa Nitja, Algendar, Santa Galdana, Es Canutells\u2026 s\u00f3n top\u00f2nims que ja existien abans de s\u2019arribada d\u2019Alfons III i que gr\u00e0cies a sa poblaci\u00f3 moss\u00e0rab s\u2019han conservat intactes fins es nostros dies.<\/p>\n Sa nostra llengua menorquina \u00e9s fruit de sa mescla des llat\u00ed degenerat d\u2019aquells moss\u00e0rabs amb es roman\u00e7 des nous pobladors de sa Corona d\u2019Arag\u00f3. Un patrimoni ling\u00fc\u00edstic mil\u00b7lenari des que n\u2019haur\u00edem de treure pit, i ses nostres institucions haurien de vetlar per sa seua conservaci\u00f3 a ses escoles, a s\u2019Administraci\u00f3 i an es medis de comunicaci\u00f3, en tost d\u2019encolomar-mos es barcelon\u00ed que faria esborronar sa pell an es nostros ancestres.<\/p>\n Sa Setmana Santa mos recorda que som hereus directes d\u2019aquells menorquins aut\u00f2ctons, com diu un bon amic, que a ses nostres venes no c\u00f3rre sang sin\u00f3 \u201csuc de talaiot\u201d. Esperem que prenguin nota es nostros governants des Consell Insular de Menorca,\u00a0sra. Salord<\/strong>,\u00a0sr. Maria<\/strong>\u00a0i companyia, i davallin de s\u2019ase. No podem bravetjar de talai\u00f2tics i, a la vegada, esborrar segles d\u2019hist\u00f2ria, sa cultura i ses gents anteriors a 1287. Olvidar es primitius cristians menorquins seria com olvidar-mos a noltros mateixos.
\n_____________<\/p>\n