{"id":2984,"date":"2016-05-19T08:27:26","date_gmt":"2016-05-19T06:27:26","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=2984"},"modified":"2018-02-25T08:28:26","modified_gmt":"2018-02-25T07:28:26","slug":"sa-polemica-sandalus-1-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/sa-polemica-sandalus-1-2\/","title":{"rendered":"Sa pol\u00e8mica de s’andal\u00fas (1 i 2)"},"content":{"rendered":"

Una pol\u00e8mica sense nom no \u00e9s una pol\u00e8mica, recordin sa pol\u00e8mica\u00a0d\u2019en Pep Gonella<\/em>\u00a0a ses p\u00e0gines des Diario de Mallorca l\u2019any 1972, una brega dial\u00e8ctica entre en Francesc de Borja Moll i un misteri\u00f3s Pep Gonella i que amb el temps s\u2019ha coneguda, com sabr\u00e0 es lector de \u201cSa Norma Sagrada\u201d<\/em>, m\u00e9s pes seu nom que pes seu contengut real.<\/p>\n

Fa dues setmanes, en Jordi Caldentey, president de s\u2019OCB de Manacor, encetava ses hostilitats amb un article publicat a Diario de Mallorca titulat \u201cConsagrem la norma\u201d<\/em>. Des des t\u00edtol mateix, Caldentey se referia impl\u00edcitament \u2013no anomenava pe\u00e7a, no fos cosa que en fes publicitat indirecta\u2013 a \u201cSa norma sagrada\u201d<\/em>, llibre editat per sa Fundaci\u00f3 Jaume III. As cap de tres dies i, en exercici des seu dret a r\u00e8plica, Joantoni Horrach, coautor des llibre, contestava Caldentey a ses p\u00e0gines des mateix rotatiu. Per\u00f2 en Caldentey no se donava per ven\u00e7ut: envestia n\u2019Horrach un parell de dies m\u00e9s tard. Horrach, emper\u00f2, no volia quedar enrera i el tornava a replicar. De moment, aquesta\u00a0\u201cpol\u00e8mica de s\u2019andal\u00fas\u201d<\/em><\/strong>\u00a0s\u2019ha allargada dues setmanes amb quatre cartes a Diario de Mallorca. \u00c9s ver que sa controv\u00e8rsia ha tengut altres derivacions, com s\u2019article que firmava\u00a0Ramon Aguil\u00f3 a Diario de Mallorca<\/a>\u00a0i que ja v\u00e0rem publicar en aquesta web.<\/p>\n

Hem anomenada aquesta pol\u00e8mica com \u201csa pol\u00e8mica de s\u2019andal\u00fas<\/em><\/strong>\u201d per mor de ses sistem\u00e0tiques comparacions que ha fet Caldentey i que fa es catalanisme en general (recordem en\u00a0T\u00f2fol Soler fa unes setmanes a IB3<\/a>\u00a0on va tornar identificar es mallorqu\u00ed amb s\u2019andal\u00fas per justificar que no l\u2019hav\u00edem d\u2019usar a \u00e0mbits formals, encara que ell faci lo contrari) entre s\u2019andal\u00fas i es mallorqu\u00ed, donant a entendre que nom\u00e9s \u00e9s l\u00edcit utilisar-los de manera col\u00b7loquial per\u00f2 mai a \u00e0mbits m\u00e9s formals, una idea que Moll va explotar fa quaranta anys i que encara es seus deixebles repeteixen fil per randa. Una mostra m\u00e9s de sa fossilisaci\u00f3 mental des catalanisme.<\/p>\n

Ahir reprodu\u00edem es dos primers articles d\u2019aquesta interessant pol\u00e8mica. Avui, es dos darrers. Es debat ha comen\u00e7at.<\/p>\n

 <\/p>\n

CONSAGREM LA NORMA,\u00a0Jordi Caldentey<\/em><\/strong><\/a><\/p>\n

REFLEXIONEM SOBRE SA NORMA,\u00a0Joantoni Horrach<\/a><\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

EL DOBLE CANTET DE L’ESPANYOLISME LING\u00dc\u00cdSTIC, Jordi Caldentey<\/strong><\/p>\n

En Juan Antonio Horrach dia 6 replica el meu article de dia 3 remolest perqu\u00e8 no vol que comparem “ses modalitats balears amb s’andal\u00fas com si fossin catal\u00e0 degradat”. L’exemple andal\u00fas \u00e9s massa gr\u00e0fic. Li cou. Si mira, per exemple, la Dialectolog\u00eda espa\u00f1ola, de n’Alonso Zamora, aprendr\u00e0 la riquesa l\u00e8xica, fon\u00e8tica, morfol\u00f2gica i sint\u00e0ctica de l’andal\u00fas i de tots els dialectes castellans i no el rebaixar\u00e0 a simple castell\u00e0 degradat.<\/p>\n

Com que n’Horrach no pot dir res de la pol\u00edtica estandarditzadora que Espanya fa amb els seus dialectes peninsulars, no t\u00e9 altre remei m\u00e9s que rec\u00f3rrer a l’argent\u00ed, situat deu mil quilometres lluny dels dominis de l’estat espanyol. Aix\u00f2 explica per qu\u00e8 Madrid no piula, com b\u00e9 diu ell, amb els dialectes d’ultramar. L’excepci\u00f3 que confirma la regla \u00e9s el canari.<\/p>\n

L’espanyolisme vol donar rang internacional, fins i tot intercontinental a les fronteres internes del bloc d'”autonom\u00edas” de llengua catalana. I, alhora, mantenir totalment esborrades i sense el m\u00e9s m\u00ednim efecte diferenciador ling\u00fc\u00edstic les fronteres del bloc d’autonomies de llengua castellana. Disgregaci\u00f3 en un cas i integraci\u00f3 en l’altre. Amb aquests dos cantets diametralment oposats, on \u00e9s la “igualdad de todos los espa\u00f1oles” que prediquen?<\/p>\n

Estan obstinats en anul\u00b7lar artificialment el ve\u00efnatge geogr\u00e0fic natural que hi ha entre les Balears, el Principat i Val\u00e8ncia imposant-hi una multiplicaci\u00f3 d’est\u00e0ndards que superi la que hi ha all\u00e0 on Espanya ha perdut “el mando”, que \u00e9s a les seves excol\u00f2nies escampades pels cinc continents. Aix\u00ed de decantats i d’espargits mentalment, socialment i geopol\u00edticament vol l’espanyolisme que estiguem la gent i les terres catalanoparlants. No volen que tinguem altre lligam en com\u00fa m\u00e9s que el castell\u00e0 est\u00e0ndard. Q\u00fcesti\u00f3 de funcions, com vaig dir a l’article. Per qu\u00e8 no aixecau igualment tanques ling\u00fc\u00edstiques disgregadores entre les autonomies castellanoparlants? Divide et impera, deien els colonitzadors romans!<\/p>\n

Els gonelles “independentistes” regionals de Barcelona com en Pla Nualart, s\u00f3n els m\u00e9s perillosos perqu\u00e8, en lloc de predicar “barcelon\u00edn”, com feis els del “valenciano”, “mallorqu\u00edn” o “lapao”, ells s\u00f3n m\u00e9s mals de detectar perqu\u00e8 segresten i s’apropien del nom unitari “catal\u00e0” per degradar-ne el significat, regionalitzar-lo i identificar-lo amb el dialecte catanyol de Barcelona, un h\u00edbrid que \u00e9s l’estadi previ a la castellanitzaci\u00f3 del Principat. Com que all\u00e0 la substituci\u00f3 directa pel castell\u00e0, que cercau a Val\u00e8ncia i a Mallorca, no funcionaria, hi fan com a Gal\u00edcia, on han tramudat el gallec de dialecte portugu\u00e8s en dialecte castell\u00e0. Si us pensau embullar-me gens amb en Nualart, anau ben errat. A bon sant comanau el miracle, don Juan Antonio!
\n__________
\nPublicat a\u00a0Diario de Mallorca<\/a>, es 10\/5\/2016.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

<\/a><\/strong>PENSAR SENSE EMBULLS, Joantoni Horrach<\/strong><\/p>\n

No puc dir que me sorprengui gens ni mica que el senyor Jordi Caldentey, vicari de s’OCB a Manacor, contesti sa meva r\u00e8plica amb falsedats o amb coses que ja li vaig explicar a sa carta anterior. O no llegeix, o vol manipular. En cap cas pot treure pit.<\/p>\n

Deia jo que \u00e9s una mica malalt\u00eds aix\u00f2 de treure a passejar sempre es cas de s’andal\u00fas per lo que evidencia de xenof\u00f2bia poc dissimulada amb sos ciutadans d’aquella terra, objectiu prioritari ja enfilat per Jordi Pujol el 1976 (s’andal\u00fas \u201c\u00e9s un home poc fet que viu en un estat d’ignor\u00e0ncia<\/em>\u201d). Tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s un exemple que autom\u00e0tica i equ\u00edvocament se posa en circulaci\u00f3 des dets anys 70. \u00bfVol dir que a Canal Sur xerren exactament igual que a Telemadrid? \u00bfFon\u00e8ticament? \u00bfL\u00e8xicament? Gens ni mica. Tampoc a sa televisi\u00f3 asturiana. Aix\u00f2 de\u00a0divide et impera<\/em>\u00a0tamb\u00e9 \u00e9s un altre trist recurs d’un repertori fossilisat que no s’ha renovat en 40 anys. Poca feina veig en quant a pensament renovat dins es\u00a0think tanks<\/em>catalanistes…<\/p>\n

Bastant insolvent tamb\u00e9 \u00e9s s’acusaci\u00f3 feta contra es sobiranista Pla Nualart de defensar es \u201ccatanyol\u201d, quan precisament el senyor Caldentey, si s’hagu\u00e9s pres sa mol\u00e8stia de llegir mitja p\u00e0gina de Pla Nualart, sabria que \u00e9s un des seus gran adversaris. Estigui tranquil, Caldentey, no el vull embullar, per\u00f2, per si no ho sap, se pot combatre es catanyol, esser independentista (o no) i tamb\u00e9 tenir una idea plural de sa llengua, defensant sa legitimitat d’est\u00e0ndars regionals, sense que aix\u00f2 vagi en contra d’un est\u00e0ndar general d’\u00fas en certes situacions, no a totes. I aquestes situacions no inclouen l\u00f2gicament es medis de comunicaci\u00f3 de Balears, aix\u00f2 seria absurd. A Val\u00e8ncia ja tenen es seu est\u00e0ndar. A Catalunya tamb\u00e9, perqu\u00e8 a TV3 no empren ni una paraula procedent de terres valencianes o balears. Per\u00f2 Balears encara no t\u00e9 un est\u00e0ndar, gr\u00e0cies sobretot an es boicot de s’OCB, M\u00e9s o es Departament de Filologia Catalana de s’UIB.<\/p>\n

Mos hem de posar al dia. Sortir de sa cova i aprendre qu\u00e8 passa amb so castell\u00e0, amb s’angl\u00e8s o incl\u00fas amb s’alemany. Pluralitat ling\u00fc\u00edstica, igual que pluralitat mental, coses que ja s\u00e9 que s\u00f3n anatema per segons qui; \u00e9s molt c\u00f2modo viure dins sa tribu i que t’ho donin tot roegat. Per\u00f2 abans d’esser toca pensar. Aracil, pare de sa socioling\u00fc\u00edstica catalana, ja alertava d’aquesta tend\u00e8ncia unanimista i acr\u00edtica a finals dels 70 per\u00f2, com Alcover, el varen arraconar quan ja no convenia que s’escamp\u00e0s sa seva ruptura amb\u00a0Sa Norma<\/em>.
\n___________
\nPublicat a Diario de Mallorca, es 13\/5\/2016.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una pol\u00e8mica sense nom no \u00e9s una pol\u00e8mica, recordin sa pol\u00e8mica\u00a0d\u2019en Pep Gonella\u00a0a ses p\u00e0gines des Diario de Mallorca l\u2019any 1972, una brega dial\u00e8ctica entre en Francesc de Borja Moll i un misteri\u00f3s Pep Gonella i que amb el temps s\u2019ha coneguda, com sabr\u00e0 es lector de \u201cSa Norma Sagrada\u201d, m\u00e9s pes seu nom que … <\/p>\n

Continue reading “Sa pol\u00e8mica de s’andal\u00fas (1 i 2)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":2985,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-2984","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2984"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2984"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2984\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2985"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2984"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2984"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2984"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}