{"id":2525,"date":"2013-11-23T11:28:52","date_gmt":"2013-11-23T10:28:52","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=2525"},"modified":"2018-02-20T11:29:52","modified_gmt":"2018-02-20T10:29:52","slug":"sa-sociolinguistica-o-es-pensament-totalitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/premsa\/sa-sociolinguistica-o-es-pensament-totalitari\/","title":{"rendered":"Sa socioling\u00fc\u00edstica o es pensament totalitari"},"content":{"rendered":"

Dijous, 21 de novembre, es portaveu de sa Fundaci\u00f3 Jaume III, Joan Font Rossell\u00f3, se pos\u00e0 en contacte amb so diari digital\u00a0<\/em>dbalears.cat\u00a0per veure si li publicarien un article en resposta a ses m\u00faltiples columnes d\u2019opini\u00f3 on se critica sa nostra fundaci\u00f3. Primer, sa periodista Cristina Polls li va dir que s\u00ed, fins i tot deman\u00e0 a Font Rossell\u00f3 una foto que acompany\u00e0s es text. L\u2019endem\u00e0, divendres, sa mateixa periodista, despr\u00e9s de \u201cvalorar-ne la seva publicaci\u00f3\u201d, comunicava an es nostro portaveu que nom\u00e9s li oferia publicar-lo com a \u201ccartes del lector\u201d, cosa a la qual\u00a0es nostro portaveu\u00a0se neg\u00e0\u00a0 Aqu\u00ed teniu reprodu\u00eft s\u2019article de Font Rossell\u00f3 en resposta a s\u2019enfilall de cr\u00edtiques publicades a\u00a0<\/em>dbalears.cat\u00a0i que aquest diari no ha volgut publicar en peu d\u2019igualtat amb sos articulistes que abans l\u2019havien criticat.<\/em><\/p>\n

\"JFontRossell\"<\/p>\n

Es naixement de sa Fundaci\u00f3 Jaume III ha posat nirviosos an es sectors m\u00e9s catalanistes. Basta veure ses pat\u00e8tiques professions de fe mallorquinista d\u2019aquests dies. Ser\u00e0 mala consci\u00e8ncia? Ses acusacions s\u00f3n m\u00faltiples i de caire molt distint. En primer lloc, han cercat set cames en es moix en es v\u00eddeo promocional \u201cA Mallorca, en bon mallorqu\u00ed\u201d (m\u00e9s de 17.000 visites nom\u00e9s a\u00a0You Tube<\/em>) per concloure que \u00e9s un espot \u201cignomini\u00f3s\u201d i manipulador. Pareix que es nivell de realisme i de matisos que s\u2019exigeix an es nostre espot publicitari \u00e9s es mateix que s\u2019exigiria a una tesi doctoral. Ells, tan avesats a xerrar de registres, no s\u00f3n conscients que un anunci \u00e9s un anunci i que lo que cerca no \u00e9s exactament lo que persegueix un estudi m\u00e9s rigor\u00f3s. S\u2019espot ha estat un \u00e8xit, sa millor prova d\u2019aix\u00f2 s\u00f3n ets articles que s\u2019han escrit arran de sa seva emissi\u00f3.<\/p>\n

Sa segona acusaci\u00f3 s\u00f3n ses intencions ocultes i malignes que tendr\u00edem es promotors de sa Fundaci\u00f3 Jaume III: \u201cesquarterar\u201d sa llengua catalana perqu\u00e8 acabi triomfant socialment es castell\u00e0, com si no hagu\u00e9s triomfat ja despr\u00e9s de trenta anys de catalanisme a ses escoles. \u00c9s una tradici\u00f3 t\u00edpica, sobretot entre s\u2019esquerra d\u2019aquest pa\u00eds, cercar segones i terceres intencions amb s\u2019\u00fanic objectiu de passar de puntetes per damunt sa vertadera voluntat des seus adversaris. Entenc aquesta reacci\u00f3: es catalanisme, minoritari a ca nostra, no fa altra cosa que atribuir an ets enemics totes ses seves obsessions. Ser catalanista a Mallorca no ha estat, tradicionalment, massa ben vist i \u00e9s per aix\u00f2 que ha acabat interiorisant una manera de ser molt particular: amagar ses seves intencions \u2013que no s\u00f3n altres que convertir-mos en sa quinta prov\u00edncia catalana\u2013 baix una aparen\u00e7a culturalista i ling\u00fc\u00edstica, o enganar es poble defensant es dogma de s\u2019unitat de sa llengua quan en realitat lo que sempre han perseguit \u00e9s sa seva uniformitat a trav\u00e9s de s\u2019estandarisaci\u00f3. De fet, se creuen ets amos de ses ametles, i clar, no toleren que se pugui defensar una llengua d\u2019una altra manera de com ho fan ells. Per cert, amb resultats desastrosos.<\/p>\n

Sa tercera acusaci\u00f3, i vet aqu\u00ed on me voldria centrar, \u00e9s tractar-mos d\u2019ignorants, d\u2019incultes, de dir \u201cdois a balquena\u201d perqu\u00e8 no entendr\u00edem sa definici\u00f3 d\u2019un est\u00e0ndar, d\u2019un dialecte o d\u2019un ideolecte. Segons ells, no entendr\u00edem es concepte de registres, de formalitat\/informalitat, d\u2019\u00e0mbits restringits\/no restringits i d\u2019altres berbes socioling\u00fc\u00edstiques. N\u2019hi ha, fins i tot, que mos acusen de no sebre escriure en catal\u00e0. No vaig tenir cap problema per treure-me es certificat C a sa primera i, quan tenia desset anys i cursava COU (en poden demanar informes an en Pere Rossell\u00f3 Bover, professor actual de sa UIB i llavors de s\u2019Institut Ramon Llull), en relaci\u00f3 a llengua catalana, ning\u00fa me menjava sopes damunt es cap. B\u00e9, me posaren una Matr\u00edcula d\u2019Honor. Mirin, jo s\u00e9 escriure perfectament catal\u00e0 est\u00e0ndar, no en faltaria d\u2019altra!, si no hi escric \u00e9s perqu\u00e8, des de sa nostra fundaci\u00f3, presentam una esmena a sa totalitat en aquest est\u00e0ndar perqu\u00e8, torn repetir, no mos hi sentim identificats. Per aix\u00f2, sa nostra proposta \u00e9s revisar-lo amb s\u2019intenci\u00f3 que s\u2019acosti an es mallorqu\u00ed que xerram cada dia.<\/p>\n

Deixant de banda an\u00e8cdotes personals, anem a parlar de socioling\u00fc\u00edstica. N\u2019hi ha que hem llegit, i de molt jovenets, Llu\u00eds Vicent Aracil, es pare de sa socioling\u00fc\u00edstica catalana. Aquesta disciplina, que no t\u00e9 res de cient\u00edfica m\u00e9s enll\u00e0 de ses seves f\u00e0tues pretensions, no \u00e9s altra cosa que un programa pol\u00edtic, ho reconeix es mateix Aracil. I a m\u00e9s, jo hi afegiria, un programa pol\u00edtic de caire lliberticida com ho \u00e9s sa normalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica (linguistic planning<\/em>, planificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, \u00e9s es nom que rep a d\u2019altres indrets del m\u00f3n, amb sa component estatalista que implica es verb \u201cplanificar\u201d), una filla il\u00b7lustre d\u2019aquesta disciplina. No insistir\u00e9 en aquest punt perqu\u00e8, durant anys, he consagrat bona part des meus articles a\u00a0El Mundo-El D\u00eda de Baleares<\/em>\u00a0a desmuntar ses bondats d\u2019aquesta fal\u00b7l\u00e0cia. Com ho \u00e9s tota aquesta parafern\u00e0lia que s\u2019han inventat en relaci\u00f3 amb sos registres (est\u00e0ndar, dialecte, idiolecte\u2026) i que molts s\u2019han cregut com si fos sa paraula de D\u00e9u. Com deia Chesterton, d\u2019en\u00e7\u00e0 que no creuen en D\u00e9u, creuen en qualsevol altra cosa. Sa defensa des registres (formals, informals, \u00e0mbits generals\/restringits, admissible, est\u00e0ndar\u2026) no \u00e9s altra cosa que admetre que es catal\u00e0 central (sa base de s\u2019est\u00e0ndar, no mos enganem, per molta \u201cdiasistematicitat\u201d que hi volgueu introduir) \u00e9s superior an es mallorqu\u00ed, que mos hem de resignar a tenir un \u201cdialecte\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s tot, sa teoria des registres \u00e9s una bastimenta intel\u00b7lectual per fer creure an es balears que lo que hem xerrat durant segles i que hem denominat mallorqu\u00ed, menorqu\u00ed i eivissenc, no t\u00e9 categor\u00eda ling\u00fc\u00edstica a cap \u00e0mbit formal, culte o acad\u00e8mic. Naturalment, jo, com n\u2019Alcover o es primer Moll, som contrari en aquest plantejament. Jo crec que es mallorqu\u00ed t\u00e9 tanta categoria com es catal\u00e0 central, sa base de s\u2019est\u00e0ndar, per aix\u00f2 som partidari d\u2019un est\u00e0ndar aut\u00f2nom per a ses Balears que reconegui unes particularitats ling\u00fc\u00edstiques que avui en dia no se reconeixen. I no se reconeixen per dues raons: per ses evidents limitacions d\u2019un est\u00e0ndar centralisador i unificador com es que tenim (s\u2019assumpci\u00f3 d\u2019un est\u00e0ndar i sa seva diversificaci\u00f3 suposa, sense remei, sa p\u00e8rdua de sa riquesa dialectal, \u00a1llegesquin Aracil!) i, no manco important, perqu\u00e8 es normalisadors, estandarisadors, escriptors i periodistes d\u2019aquesta terra no volen treure tot es suc a sa normativa que permet s\u2019IEC en relaci\u00f3 a s\u2019\u00fas de ses modalitats insulars.<\/p>\n

Es catalanisme, b\u00e9 sigui per ses l\u00f2giques limitacions d\u2019un est\u00e0ndar concebut a Barcelona, b\u00e9 sigui per s\u2019inc\u00faria i sa poca voluntat des seus usuaris balears, no va de modalitats, i de ver que em sap greu perqu\u00e8 han tengut una oportunitat hist\u00f2rica, trenta anys de domini absolut en sa mat\u00e8ria, per tenir-les una mica en compte. I no han volgut!<\/p>\n

I no facin passar per sensibilitat cap a ses modalitats insulars es fet que es mestres de catal\u00e0 (o d\u2019altres que fan assignatures en catal\u00e0) no utilisin s\u2019est\u00e0ndar (per exemple, s\u2019article literari) a s\u2019hora de dirigir-se an ets seus alumnes. Saben perfectament que si s\u2019est\u00e0ndar nom\u00e9s s\u2019ha implantat a sa llengua escrita i no a sa parlada \u00e9s per por de fer es rid\u00edcul (rid\u00edcul a s\u2019hora de parlar, per\u00f2 no per escriure!), no per cap altra ra\u00f3. Si fossin coherents i seguissin sa mateixa teoria des registres que tant defensen sabrien (s\u00ed, sa mateixa classificaci\u00f3 ortof\u00f2nica fixada per sa normativa de s\u2019IEC) que fer una classe a un col\u00b7legi t\u00e9 un car\u00e1cter de formalitat abastament com per repudiar s\u2019article bale\u00e0ric, perm\u00e8s nom\u00e9s per a usos col\u00b7loquials i registres informals.<\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dijous, 21 de novembre, es portaveu de sa Fundaci\u00f3 Jaume III, Joan Font Rossell\u00f3, se pos\u00e0 en contacte amb so diari digital\u00a0dbalears.cat\u00a0per veure si li publicarien un article en resposta a ses m\u00faltiples columnes d\u2019opini\u00f3 on se critica sa nostra fundaci\u00f3. Primer, sa periodista Cristina Polls li va dir que s\u00ed, fins i tot deman\u00e0 … <\/p>\n

Continue reading “Sa socioling\u00fc\u00edstica o es pensament totalitari”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":2526,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"class_list":["post-2525","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-premsa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2525"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2525"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2525\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2526"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2525"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2525"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2525"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}