Si una cosa ha demostrat es debat sobre s\u2019article salat ha estat sa pobresa argumental des contraris a permetre que aquest article pugui aconseguir una m\u00ednima dignificaci\u00f3 p\u00fablica. En realitat, m\u00e9s que un debat ha estat un aut\u00e8ntic linxament on nom\u00e9s uns pocs han donat qualque argument a favor de continuar postergant es salat a \u00e0mbits col\u00b7loquials. I \u00e9s que sa majoria s\u2019han dedicat, amb una mala fe evident, a ridiculisar o tergiversar es punt de vista des partidaris de dignificar es salat, a enganar sa gent o, senzillament, a insultar es que no pensen com ells.<\/p>\n
N\u2019hi ha (Joan Guasp, Cosme Bonet<\/strong>) que han volgut fer creure que lo que pretenia IB3 era substituir s\u2019article literari o lalat per s\u2019article salat, quan en realitat lo que se proposava era substituir s\u2019article literari per s\u2019article bale\u00e0ric, que no \u00e9s altra cosa que sa combinaci\u00f3 de totes dues formes d\u2019article, talment l\u2019han utilisat sempre es balears. D\u2019altres (Sebasti\u00e0 Alzamora<\/strong>) han anat m\u00e9s enfora i han mirat de ridiculisar es nou model de llengua que no coneixen, com si consist\u00eds a incorporar a s\u2019\u00fas formal tota classe de castellanismes i vulgarismes.<\/p>\n D\u2019altres han insistit, no se sap ben b\u00e9 per qu\u00e8, en sa \u201ccatalanitat\u201d de s\u2019article salat (Jordi Caldentey<\/strong>), com si pes fet de venir de Catalunya no el pogu\u00e9ssim sentir com a propi o com si hagu\u00e9ssim de resignar-mos a veure\u2019l desapar\u00e8ixer, com all\u00e0, on mai ha estat protegit. I d\u2019altres, en fi \u2014i s\u00f3n, per desgr\u00e0cia, sa majoria\u2014, s\u2019han dedicat a insultar o a acusar es Govern d\u2019unes intencions malignes (vulgarisar, folklorisar, destruir sa llengua), i tot per aspirar a implantar un model ben normatiu, on no hi havia altra llic\u00e8ncia, per lo que en sabem, que s\u2019elevaci\u00f3 de registre de s\u2019article salat.<\/p>\n D\u2019arguments s\u00f2lids, com d\u00e8iem, ben pocs. Sa UIB ha acusat es Govern de \u201ctrencar\u201d amb una tradici\u00f3 \u201cliter\u00e0ria\u201d de segles, sense que mos hagin explicat qu\u00e8 t\u00e9 a veure aquesta tradici\u00f3 amb un medi oral com IB3, que nom\u00e9s t\u00e9 vuit anys de vida. I sense que tampoc hagin dit res d\u2019una altra tradici\u00f3, s\u2019oral \u2014rondalles, can\u00e7oner popular\u2014, ni d\u2019una d\u2019escrita ben acostada a s\u2019oralitat, que sempre havia emprat s\u2019article bale\u00e0ric. Mos referim, clar, a sa representada pes\u00a0Dietaris<\/em>\u00a0d\u2019Alcover, ets\u00a0Aigoforts<\/em>\u00a0de Gabriel Maura, s\u2019obra d\u2019\u00c0ngel Ruiz i Pablo o de Tom\u00e0s Aguil\u00f3, pare i fill, o revistes i diaris com\u00a0La Aurora<\/em>\u00a0o es\u00a0Diari de Buja<\/em>, entre molts d\u2019altres exemples. \u00bfO \u00e9s que pentura creuen aquests savis que sa televisi\u00f3 i sa r\u00e0dio p\u00fabliques de sa seva venerada Catalunya varen adoptar fa trenta anys es model de llengua liter\u00e0ria vigent? Santa ignor\u00e0ncia!<\/p>\n No deixa de resultar curi\u00f3s que sa UIB apel\u00b7li a sa \u201ctradici\u00f3\u201d i se referesqui, en canvi, an es \u201ccatal\u00e0 dialectal\u201d per no pronunciar mallorqu\u00ed, menorqu\u00ed i eivissenc, ses denominacions seculars i tradicionals de sa nostra llengua a Balears. I, xerrant de tradicions, una altra a sa que s\u2019han aferrat ha estat lo que anomenen es \u201cmallorqu\u00ed de trona\u201d, sa lit\u00fargia cat\u00f2lica que usa s\u2019article literari. De fet, a l\u2019esgl\u00e9sia passa lo mateix que passa en es Parlament, en ets informatius d\u2019IB3 o a qualsevol altre \u00e0mbit on se requereix una certa formalitat. Quan se llegeix, s\u2019usa es lalat, perqu\u00e8 aix\u00ed estan redactats es textos, per\u00f2 quan se fa es serm\u00f3, o se fa una r\u00e8plica no escrita, tanmateix els surt, \u00e9s per dem\u00e9s, es bale\u00e0ric, o sigui, sa combinaci\u00f3 de salat i lalat. Una confirmaci\u00f3 m\u00e9s que nig\u00fa lala si no llegeix, lo que constitueix un frac\u00e0s de s\u2019est\u00e0ndar oral despr\u00e9s de trenta anys, una ra\u00f3 de pes per canviar-lo.<\/p>\n Josep A. Grimalt<\/strong>\u00a0ha aportat, per sa seva banda, un argument bastant curi\u00f3s: sa dificultat d\u2019utilisar s\u2019article bale\u00e0ric, ja que constitueix un sistema complex per aquells que no l\u2019aprenen a ca seva, donat que en determinats casos no obeeix a cap regla. Aix\u00f2 \u00e9s ver, per\u00f2 si ja \u00e9s evident avui en dia que molts de nins lalen quan haurien de salar i salen on haurien de lalar, no entenem qu\u00e8 hi guanyarem deixant aquest tresor ling\u00fc\u00edstic fora de s\u2019ensenyan\u00e7a. \u00bfNo s\u2019ha d\u2019ensenyar perqu\u00e8 \u00e9s complex, o s\u2019ha d\u2019ensenyar precisament perqu\u00e8 ho \u00e9s?<\/p>\n Un altre argument repetit \u201cad nauseam\u201d ha estat que una cosa eren ses modalitats insulars i una altra es registres. \u00bfQualc\u00fa s\u2019imagina ses modalitats balears sense s\u2019article bale\u00e0ric? Perqu\u00e8 s\u2019est\u00e0ndar oral de s\u2019IEC amb sa seva teoria de registres relega s\u2019article bale\u00e0ric a s\u2019informalitat. O sigui, \u00e9s es registre \u2014no sa normativa, s\u2019article salat \u00e9s ben normatiu\u2014 es qui impedeix es desplegament de lo m\u00e9s significatiu de ses pr\u00f2pies modalitats.<\/p>\n D\u2019altres mos han acusat de voler atomisar sa llengua ja que, segons ells, qualsevol llengua t\u00e9 un est\u00e0ndar \u00fanic. Com si s\u2019est\u00e0ndar oral de Canal Sur o de qualsevol televisi\u00f3 de Sudam\u00e8rica fos es mateix que es de TVE. O com si s\u2019est\u00e0ndar des portugu\u00e8s de Brasil no fos diferent des de Portugal.<\/p>\n I aix\u00f2 \u00e9s tot lo que ha donat de s\u00ed es pensament \u2014per dir-ho de qualque manera\u2014 des nostros estandarisadors a ultran\u00e7a, m\u00e9s enll\u00e0 des t\u00edpic argument d\u2019autoritat de sa UIB. Malament anam si s\u2019universitat ha d\u2019apel\u00b7lar a sa seva autoritat estatut\u00e0ria per conv\u00e8ncer s\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que t\u00e9 ra\u00f3. Publicat a El Mundo-El D\u00eda de Baleares, 3-5-2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si una cosa ha demostrat es debat sobre s\u2019article salat ha estat sa pobresa argumental des contraris a permetre que aquest article pugui aconseguir una m\u00ednima dignificaci\u00f3 p\u00fablica. En realitat, m\u00e9s que un debat ha estat un aut\u00e8ntic linxament on nom\u00e9s uns pocs han donat qualque argument a favor de continuar postergant es salat a … <\/p>\n
\nTanta magror argumental demostra que no mos trobam davant un vertader debat d\u2019idees sin\u00f3 davant un debat d\u2019interessos. \u00c9s natural que despr\u00e9s de tants d\u2019anys de no xerrar d\u2019aquestes coses, de donar-les per sabudes i generalment assumides \u2014de sa manera, clar, que ells les han establides\u2014, els costi acceptar que poden no esser aix\u00ed com les veuen ells.<\/p>\n