Com diu un dets estudiosos m\u00e9s reconeguts des fenomen nacionalista, Ernest Gellner, \u201ces nacionalisme no \u00e9s cap despertar de ses nacions cap a seva autoconsci\u00e8ncia; inventa nacions all\u00e0 on no existeixen, per\u00f2 ha de menester certs elements diferenciadors preexistents per iniciar es proc\u00e9s\u201d. Es proc\u00e9s al qual se refereix \u00e9s, com sabem, s\u2019anomenada \u2018construcci\u00f3 nacional\u2019. Gellner afirma que una cosa \u00e9s es nacionalisme vist pes mateixos nacionalistes i una altra molt distinta lo que \u00e9s realment. Es nacionalistes s\u2019arriben a creure que lo que defensen \u00e9s s\u2019\u00fanica realitat, quan lo que defensen \u00e9s una \u2018teoria\u2019 \u2013una ideologia historicista, en realitat\u2013 que no t\u00e9 m\u00e9s de dos-cents anys d\u2019hist\u00f2ria. Una altra \u2018teoria\u2019, com pugui ser es marxisme, que interpreta es passat d\u2019acord amb uns conceptes inventats i que se pensa haver trobat, gr\u00e0cies an aquest instrumental conceptual, unes lleis pretesament hist\u00f2riques \u2013i omnicomprensives\u2013 que explicarien no nom\u00e9s sa successi\u00f3 hist\u00f2rica, sin\u00f3 que, operant damunt es m\u00f3n real, tendrien sa clau per canviar-lo.<\/p>\n
Un exemple de tot aix\u00f2 el tenim cada any amb sa commemoraci\u00f3 de sa conquista cristiana de Mallorca l\u2019any 1229, que, pes catalanisme, s\u2019ha convertit en sa fita hist\u00f2rica per excel\u00b7l\u00e8ncia que marca s\u2019entrada des mallorquins dins sa catalanitat. Lo que pass\u00e0 abans i lo que pass\u00e0 despr\u00e9s els importa ben poc, com tampoc es fets hist\u00f2rics que posen en quarantena sa seva peculiar interpretaci\u00f3 des fets. Els \u00e9s igual que el Rei En Jaume fos un rei aragon\u00e8s nat a Montpeller; els \u00e9s igual que es vertader sentit de sa conquista fos una creuada cristiana bene\u00efda pel papa i de cap manera una creuada \u201ccatalana\u201d; els \u00e9s igual que es comtats que formen s\u2019actual Catalunya no formassin part \u2018de iure\u2019 de sa Corona d\u2019Arag\u00f3 fins l\u2019any 1258 (tractat de Corbeil); els \u00e9s igual que sa bandera quadribarrada fos s\u2019emblema de sa casa reial aragonesa; els \u00e9s igual que llavors es catal\u00e0 fos una \u201cllengua\u201d amb molt poca singularitat respecte de s\u2019occit\u00e0; els \u00e9s igual, en fi, sa relativa \u2013en realitat, nul\u00b7la\u2013 import\u00e0ncia que tenia sa \u201cllengua\u201d o s\u2019\u201c\u00e8tnia\u201d pes s\u00fabdits de s\u2019Edat Mitja a s\u2019hora de definir sa seva identitat si les comparam amb altres elements com es rang, el seu rei, sa religi\u00f3 o es Dret. Sa \u201cconsci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica\u201d \u2013com sa consci\u00e8ncia \u00e8tnica- \u00e9s un invent modern des nacionalisme que no t\u00e9 m\u00e9s de dos segles d\u2019hist\u00f2ria i en es cas des catalanisme no m\u00e9s de cent cinquanta anys. Tot aix\u00f2 els \u00e9s igual, tanmateix.<\/p>\n
I aix\u00ed podr\u00edem continuar amb tots es mites que defineixen es catalanisme, tots i cada un d\u2019ells, comen\u00e7ant per sa senyera com a \u201cbandera nacional\u201d, continuant amb sos Segadors com a \u201chimne nacional\u201d o amb sa sardana com a \u201cball nacional\u201d, i acabant pel Bar\u00e7a com \u201cs\u2019equip nacional\u201d. Com han il\u00b7lustrat Javier Barraycoa i Joan Llu\u00eds Marfany, no va ser fins as darrer ter\u00e7 des segle XIX \u2013quan es catalanisme literari i cultural deriva en catalanisme pol\u00edtic, o sigui, sa llengua se converteix en un instrument de lluita pol\u00edtica\u2013 que es catalanisme va adoptar sa quadribarrada com a s\u00edmbol, despla\u00e7ant-ne d\u2019altres com sa Creu de Sant Jordi. M\u00e9s envant es catalanistes la s\u2019apropiaren i ara volen fer creure que sa quadribarrada de sa festa de s\u2019Estendard representa sa bandera catalana en lloc des s\u00edmbol de sa dinastia aragonesa. S\u2019himne des Segadors va ser recreat, tamb\u00e9, a finals des segle XIX quan no havia estat m\u00e9s que una can\u00e7\u00f3 de taverna que narrava sa revolta de 1640, convertida en un altre mite despr\u00e9s de treure-li tot es sentit \u2013profundament religi\u00f3s\u2013 que havia tengut. El F.C. Barcelona, abans de convertir-se en un s\u00edmbol \u201cnacional\u201d, va ser fundat com un equip d\u2019estrangers on no hi podia jugar cap espanyol i per tant cap catal\u00e0, tot lo contrari que l\u2019Espanyol. M\u00e9s envant, aquest club que simbolis\u00e0 sa resist\u00e8ncia antifranquista donaria dues medalles a Francisco Franco, una com a agra\u00efment a s\u2019ajuda per sa construcci\u00f3 des Palau Blaugrana i s\u2019altra amb motiu des 75 aniversari de s\u2019entitat. Sa sardana com a ball \u201cnacional\u201d la crearen es catalanistes a comen\u00e7aments des segle XX. En principi, nom\u00e9s era un ball circumscrit a Sant Feliu de Gu\u00edxols. I aix\u00ed podr\u00edem continuar amb sa llengua i amb la resta de mites que habiten s\u2019imaginaci\u00f3 des nacionalisme catal\u00e0 i des nostros xotets de cordeta balears.<\/p>\n
\u00c9s per tot aix\u00f2 que deim que es nacionalisme \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica. \u201c\u00c9s es nacionalisme es qui crea ses nacions i no a s\u2019enrev\u00e9s\u201d, diu Gellner. Recorr an es passat per fer-ne un \u00fas selectiu i transformar-lo radicalment. \u201cLlenguatges que havien mort poden tornar a viure, ses tradicions s\u00f3n susceptibles d\u2019inventar-se i \u00e9s possible recrear pureses pr\u00edstines fict\u00edcies. Per\u00f2 aquesta faceta culturalment creativa, aquesta imaginaci\u00f3 i inventiva pr\u00f2pia de s\u2019ardor nacionalista no \u00e9s sin\u00f3 una invenci\u00f3 contingent, artificial i ideol\u00f2gica\u201d (Gellner).<\/p>\n
Profecies autocomplides<\/strong><\/p>\n Ara b\u00e9, ning\u00fa pot negar s\u2019exist\u00e8ncia des nacionalisme i des projectes de naci\u00f3 que vol crear. Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s real. En es darrers dos segles, es nacionalisme ha tengut \u2013i t\u00e9, basta veure Catalunya, el Pa\u00eds Basc o Esc\u00f2cia\u2013 una for\u00e7a mobilisadora impressionant, sobretot si la comparam amb sa seva debilitat intel\u00b7lectual. Un des grans errors ha estat considerar-lo una ideologia reaccion\u00e0ria, tradicionalista i retrassada. Si es nacionalisme \u00e9s qualque cosa, no \u00e9s precisament antic ni antiquat sin\u00f3 modern. Sa seva modernitat \u00e9s indubtable i ses condicions en qu\u00e8 s\u2019ha pogut desplegar s\u00f3n ses pr\u00f2pies de sa modernitat: s\u2019industrialisaci\u00f3, ses grans migracions cap a ses ciutats i s\u2019educaci\u00f3 universal dets estats moderns. Com han explicat Gellner i tamb\u00e9 Hobsbawm, un altre te\u00f2ric des nacionalisme, a ses societats agr\u00e0ries anteriors a s\u2019era industrial no hi havia cap possibilitat que germin\u00e0s cap \u201cconsci\u00e8ncia nacional\u201d. Tots es Jocs Florals, totes ses Renaixences liter\u00e0ries i tota sa filosofia \u201cherderiana\u201d haguessin estat in\u00fatils.<\/p>\n \u00bfPer qu\u00e8, id\u00f2, si ses premisses des nacionalisme s\u00f3n tan fluixetes, acaba tenguent s\u2019import\u00e0ncia que t\u00e9? La t\u00e9 gr\u00e0cies an ets instruments que li acaba cedint s\u2019Estat per imposar es seu punt de vista, b\u00e0sicament s\u2019ensenyan\u00e7a i es medis de comunicaci\u00f3 p\u00fablics. D\u2019aqu\u00ed que es nacionalisme mai vulgui doblegar-se davant aquells que amenacen es seu control de s\u2019educaci\u00f3 i es medis de comunicaci\u00f3. Sa construcci\u00f3 nacional, o sigui sa formaci\u00f3 d\u2019un Estat de ple dret ses fronteres del qual coincidesquin amb ses fronteres ling\u00fc\u00edstiques (o \u00e8tniques), nom\u00e9s \u00e9s possible si es nacionalisme, an es mateix temps que critica es seu mirall, s\u2019Estat central (Espanya, Fran\u00e7a), \u00e9s ja estat en si mateix, auton\u00f2mic, provincial, insular o local, per\u00f2 estat. Aix\u00f2 \u00e9s irrenunciable.<\/p>\n Nom\u00e9s quan se converteix en estatal, oficial i p\u00fablic \u00e9s quan es nacionalisme triumfa i modela sa realitat d\u2019acord amb sos seus patrons aprior\u00edstics, per falsos que hagin estat en es comen\u00e7ament. Quan se defensen diguent que en realitat no hi ha ning\u00fa que vulgui una ensenyan\u00e7a biling\u00fce o es castell\u00e0 com a llengua vehicular, as cap i a la fi, es nacionalistes estan diguent sa veritat: ning\u00fa est\u00e0 disposat a reclamar es seus drets ling\u00fc\u00edstics perqu\u00e8 tothom t\u00e9 por. Es nacionalisme ha sabut crear artificialment i gr\u00e0cies a sa seva capacitat coactiva ses condicions \u2013una pressi\u00f3 malaltissa contra es discrepant\u2013 perqu\u00e8 ning\u00fa s\u2019hi vulgui enfrontar. Se tracta d\u2019una profecia autocomplida, o sigui, de com partint de premisses falses, aquestes, actuant \u201ccom si\u201d fossin vertaderes, se converteixen en veritat. Aix\u00f2 ja ho havia detectat Hannah Arendt quan deia que es nazisme havia aconseguit que es jueus que, en principi ning\u00fa tenia com a \u201cesc\u00f2ria\u201d, s\u2019hi haguessin convertit despr\u00e9s de tractar-los com a tals. En aix\u00f2 consisteix es nacionalisme.<\/p>\n ________________________<\/p>\n