{"id":2454,"date":"2015-04-24T11:01:35","date_gmt":"2015-04-24T09:01:35","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=2454"},"modified":"2018-02-20T11:02:32","modified_gmt":"2018-02-20T10:02:32","slug":"comunitats-linguistiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/premsa\/comunitats-linguistiques\/","title":{"rendered":"Comunitats ling\u00fc\u00edstiques"},"content":{"rendered":"

FUNDACI\u00d3 JAUME III.<\/strong>\u00a0Una de ses idees centrals que pentura mai s\u2019ha plantejat cap des nostros pol\u00edtics auton\u00f2mics, de fet molts ni l\u2019han ensumada, \u00e9s que darrere un determinat model de llengua hi ha sempre una determinada concepci\u00f3 identit\u00e0ria. O sigui, una determinada visi\u00f3 pol\u00edtica, nacional o regional. Que es nostros pol\u00edtics s\u2019hagin passat m\u00e9s de trenta anys ignorant aquesta realitat nom\u00e9s \u00e9s culpa seva. De fet, fins fa ben poc tots es partits pol\u00edtics de Balears admetien que s\u2019actual model de llengua est\u00e0ndard era s\u2019\u00fanic viable, factible i possible. Ning\u00fa el discutia perqu\u00e8 era \u201ccient\u00edfic\u201d. Prova d\u2019aix\u00f2 la tenim amb sos dos estatus aprovats fins ara, es del 1983 i es del 2007, on es pol\u00edtics s’espolsaren ses puces de damunt per deixar en mans de sa UIB totes ses decisions en mat\u00e8ria de llengua, encara que, estrictament parlant, s\u2019universitat nom\u00e9s tengui una funci\u00f3 consultiva. Per\u00f2,\u00a0mutatis mutandis<\/em>, s\u2019intenci\u00f3 era clara: separar sa filologia de sa pol\u00edtica a un tema tan espin\u00f3s. Es pol\u00edtics se\u2019n rentaven ses mans mentres esperaven que es fil\u00f2legs fessin lo mateix. No ha estat aix\u00ed.<\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 ha durat fins fa relativament poc gr\u00e0cies a una esp\u00e8cie de \u201cconsens ling\u00fc\u00edstic\u201d del qual tothom se felicitava. Sa llengua era una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019estat i, per tant, s\u2019havia de deixar de banda des debat p\u00fablic. De fet, fins fa uns anys ni tan sols se discutia s\u2019immersi\u00f3 obligat\u00f2ria en catal\u00e0 a ses escoles, maldament tothom sab\u00e9s que s\u2019havia anat molt m\u00e9s enll\u00e0 de s\u2019esperit que transpirava es Decret de M\u00ednims. Quan el 2008 UPyD se present\u00e0 a ses eleccions generals i deman\u00e0 sa llibertat d\u2019elecci\u00f3 de llengua a ses escoles, Miquel Ferrer, un home clau des sector cr\u00edtic d\u2019UM, va comentar a IB3 que es resultats conseguits per UPyD (un 1% des vots) eren perillosos perqu\u00e8 aquest partit era una amena\u00e7a pes consens ling\u00fc\u00edstic. Tenia ra\u00f3. Una vegada romput aquest silenci, es consens tenia es dies comptats. Carlos Delgado en va fer bandera en es dos congressos des Partit Popular, conseguint m\u00e9s d\u2019un 30% de sa milit\u00e0ncia. Es consens sobre sa llengua, almanco es relatiu an es seus usos ling\u00fc\u00edstics (castell\u00e0-catal\u00e0), s\u2019havia romput.<\/p>\n

Tanmateix, en quedava un altre, de consens, que de moment s\u2019ha mantengut, es que fa refer\u00e8ncia an es model de llengua. Fins ara, sa majoria de partits l\u2019han considerat tamb\u00e9 \u201cindiscutible\u201d, perqu\u00e8 el veuen com una emanaci\u00f3 \u201ccient\u00edfica\u201d de sa UIB, sa competent en sa mat\u00e8ria. I sa ci\u00e8ncia, com sabem, no se discuteix, s\u2019accepta i punt. Es debat de com s\u2019han d\u2019encaixar ses \u201cmodalitats insulars\u201d dins es model de llengua vigent ha estat, de moment, inexistent. Entre d\u2019altres coses perqu\u00e8 es partidaris de s\u2019statu quo\u00a0<\/em>sempre han trobat que se defensava tot sol, que era tan \u201ccient\u00edfic\u201d i bene\u00eft per s\u2019autoritat universit\u00e0ria que no feia falta defensar-lo. De fet, qualsevol alternativa a sa paraula de D\u00e9u ling\u00fc\u00edstica ha estat rebuda amb insults i desprecis. \u00c9s mal de fer debatre si una de ses parts s\u2019hi nega i no t\u00e9 altra estrat\u00e8gia que rec\u00f3rrer a s\u2019argument d\u2019autoritat, a s\u2019infal\u00b7libilat cient\u00edfica i an es fantasma des secessionisme ling\u00fc\u00edstic.<\/p>\n

En realitat, i un basta que entri en es blog des professor Jaume Corbera per t\u00e8mer-se\u2019n, s\u2019elecci\u00f3 d\u2019un determinat model de llengua no \u00e9s tan neutral, as\u00e8ptica i objectiva com sa majoria de periodistes i de pol\u00edtics poden pensar. Mai ha estat aix\u00ed i es fil\u00f2legs, almanco es qui s\u2019han pres aquesta disciplina en s\u00e8rio, ho saben perfectament. Historiadors de sa llengua, socioling\u00fcistes i fil\u00f2legs com Lamuela, Montoya o Corbera reconeixen sa dimensi\u00f3 nacional de s\u2019obra de Pompeu Fabra, que sempre aspir\u00e0 a crear una \u201cllengua nacional\u201d. I per Fabra, sa naci\u00f3 catalana no era sa Catalunya estricta, sin\u00f3 tot es territori ling\u00fc\u00edstic dets anomenats Pa\u00efsos Catalans, que inclo\u00efen, tamb\u00e9, Val\u00e8ncia i Balears. Per aix\u00f2, es model de llengua de Fabra \u00e9s com \u00e9s, es criteris s\u00f3n es qui s\u00f3n i ses decisions a s\u2019hora d\u2019elaborar sa Norma i sa llengua liter\u00e0ria s\u00f3n ses que s\u00f3n. No \u00e9s res neutral, ni as\u00e8ptic ni cient\u00edfic. Fabra cre\u00e0 un determinat model de llengua i no en cre\u00e0 un altre perqu\u00e8 pensava que aquest model contribuiria a sa renaixen\u00e7a ling\u00fc\u00edstica, cultural i pol\u00edtica de \u201ctota\u201d<\/em>\u00a0sa naci\u00f3 catalana. Un des principals deixebles de s\u2019obra d\u2019en Fabra i que reivindica adesiara, Jaume Corbera, professor de filologia catalana de sa UIB, no ho ha pogut expressar millor,\u00a0\u201c<\/em>Ah! I una altra cosa: el debat sobre el model de la llengua est\u00e0ndard no \u00e9s cient\u00edfic, \u00e9s socioling\u00fc\u00edstic o, de fet, pol\u00edtic. Decantar-se per un o altre model no es basa en la ci\u00e8ncia, sin\u00f3 en la concepci\u00f3 pol\u00edtica de la naci\u00f3. I que quedi clar que dic\u00a0<\/em>el debat<\/em>, no el model concret\u201d<\/em>\u00a0(<\/strong>Fabra, encara<\/strong><\/em>, 18-08-2013).\u00a0<\/strong>M\u00e9s clar, aigua.<\/p>\n

O sigui, triar un model de llengua est\u00e0ndar \u2013fa cent anys n\u2019hagu\u00e9ssim dit llengua liter\u00e0ria\u2013 no \u00e9s neutral, ni innocu pol\u00edticament, com han volgut pensar es nostros pol\u00edtics i com s\u2019ha volgut donar a entendre, de forma interessada, per part de sa UIB, pentura per por de perdre es privilegis atorgats per s\u2019Estatut. Tampoc no ho \u00e9s es concepte mateix de llengua est\u00e0ndar que, com sabem, t\u00e9 unes funcions molt espec\u00edfiques que desconeixen molt sovint es seus parlants. Un model de llengua respon a una concepci\u00f3 pol\u00edtica des territori ling\u00fc\u00edstic al qual se dirigeix. Aix\u00f2 \u00e9s fonamental i com a prova tenim es debat que se produ\u00ed a mitjan dets anys vuitanta a Catalunya entre es partidaris des catal\u00e0 \u201cheavy\u201d (b\u00e0sicament, s\u2019IEC) i es des catal\u00e0 \u201clight\u201d (Fit\u00e9, Toutain, Pericay), aquella famosa pol\u00e8mica des \u201cvaixell-barco\u201d, darrere de la qual hi havia no nom\u00e9s es p\u00fablic a qui havia d\u2019anar dirigida sa llengua est\u00e0ndar des nous medis de comunicaci\u00f3 que sorgien en aquells moments (TV3, Diari de Barcelona, etc..), sin\u00f3 tamb\u00e9 lo que entenien uns i ets altres per llengua, accentuant es seu paper de senya d\u2019identitat o d\u2019un simple instrument de comunicaci\u00f3. Un debat que, per cert, ha tornat a reviscolar a Catalunya entre ets ultres defensors de sa norma fabriana a qualsevol preu i aquells que la volen canviar almanco en aquells aspectes on sa norma no ha estat capa\u00e7 d\u2019infiltrar-se socialment. En seguirem parlant perqu\u00e8 val la pena.<\/p>\n

Com d\u00e8iem, si un model de llengua se dirigeix a una comunitat ling\u00fc\u00edstica com sa des Pa\u00efsos Catalans, \u00e9s normal que se defensi un registre est\u00e0ndar unificador \u2013sigui centralista o composicional\u2013. I no \u00e9s estrany que entre es seus defensors hi hagi molts de pancatalanistes. Corbera somia amb un \u201cmodel pancatal\u00e0 de llengua est\u00e0ndard nacional\u201d, o dit d\u2019una altra manera, somia amb una llengua \u201cfeta amb perspectiva de tota la naci\u00f3 catalana\u201d, un model que aquest professor considera que nom\u00e9s pot ser \u201ccomposicional\u201d. En canvi, sa Fundaci\u00f3 Jaume III, que des des principi s\u2019ha definit com a respectuosa amb s\u2019actual marc estatutari i constitucional, no \u00e9s tan ambiciosa: nom\u00e9s aspira a crear un est\u00e0ndar dirigit, principalment, a sa comunitat ling\u00fc\u00edstica balear. Darrere un model o un altre hi ha sempre una concepci\u00f3 pol\u00edtica que no se pot negar, encara que molts l\u2019hagin volgut negar per no referir-s\u2019hi i deixar ses coses com estaven. Es catalanisme defensa un model de llengua unitari perqu\u00e8 pensa en termes de \u201ccatalanitat\u201d. Noltros, en canvi, defensam un model d\u2019est\u00e0ndars aut\u00f2noms que, sense negar es tronc com\u00fa, s\u00ed reconegui com a oficials, correctes i elevades ses principals singularitats de sa manera de xerrar de Balears. Ben igual que s\u2019ha fet a Val\u00e8ncia i a Catalunya, per altra banda. Lo estrany, aqu\u00ed a Balears, no \u00e9s que partits confessionalment pancatalanistes com ERC \u00f3 PSM defensin un \u201cmodel pancatal\u00e0 de llengua est\u00e0ndar nacional\u201d. Es seu model de llengua \u00e9s coherent amb sa seva postura ideol\u00f2gica: una llengua, un pa\u00eds, un estat. Lo que no treu cap enlloc \u00e9s que partits com es PP, PSIB o PI, que en teoria sempre han negat voler superar s\u2019actual marc auton\u00f2mic i constitucional, seguesquin defensant es mateix model de llengua que es pancatalanisme sense voler veure ses conseq\u00fc\u00e8ncies que impl\u00edcitament aix\u00f2 comporta.<\/p>\n

__________________<\/p>\n

Publicat a\u00a0El Mundo-El D\u00eda de Baleares<\/a>, es 23-4-2015.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

FUNDACI\u00d3 JAUME III.\u00a0Una de ses idees centrals que pentura mai s\u2019ha plantejat cap des nostros pol\u00edtics auton\u00f2mics, de fet molts ni l\u2019han ensumada, \u00e9s que darrere un determinat model de llengua hi ha sempre una determinada concepci\u00f3 identit\u00e0ria. O sigui, una determinada visi\u00f3 pol\u00edtica, nacional o regional. Que es nostros pol\u00edtics s\u2019hagin passat m\u00e9s de … <\/p>\n

Continue reading “Comunitats ling\u00fc\u00edstiques”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":2455,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"class_list":["post-2454","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-premsa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2454"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2454"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2454\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2455"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2454"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2454"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2454"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}