{"id":2423,"date":"2017-04-25T10:45:39","date_gmt":"2017-04-25T08:45:39","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=2423"},"modified":"2018-02-20T10:47:55","modified_gmt":"2018-02-20T09:47:55","slug":"ressenya-de-sa-norma-sagrada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/premsa\/ressenya-de-sa-norma-sagrada\/","title":{"rendered":"Ressenya de SA NORMA SAGRADA"},"content":{"rendered":"

Desgraciadament hem hagut d’esperar prop d’un any per llegir sa\u00a0primera<\/strong>\u00a0ressenya mitjanament objectiva i correcta de\u00a0Sa Norma Sagrada<\/em>, s’assaig que Joantoni Horrach i jo mateix public\u00e0rem l’any passat. I no \u00e9s que sigui una recensi\u00f3 especialment favorable, com podran llegir, per\u00f2 al manco \u00e9s educada i respectuosa, quasi un miracle venguent des m\u00f3n des catalanisme que, o t’insulten, o te desprecien, o, en es millor des casos, t’ignoren. Va sortir publicada dilluns 24 d’abril a\u00a0mallorcadiario.com<\/a>\u00a0i es seu autor \u00e9s Carles Cabrera, un des pocs fil\u00f2legs que, des de sa diverg\u00e8ncia i discrep\u00e0ncia, reconeix sa feina que du a terme sa fundaci\u00f3. Aqu\u00ed la tenen. I gr\u00e0cies, Carles.<\/p>\n

La norma sagrada<\/strong><\/em><\/p>\n

Carles Cabrera.<\/em>\u00a0La setmana passada vaig quedar amb Joantoni Horrach per prendre un caf\u00e8 al Bar Cristal \u2014quin ser\u00e0 el proper que desapareixer\u00e0?\u2014 i m\u2019obsequi\u00e0 amb un exemplar de \u00abSa norma sagrada\u00bb que han publicat a quatre mans ell i Joan Font Rossell\u00f3 a la Fundaci\u00f3 Jaume III. Vaig ser jo que li vaig suggerir que per ventura la lectura d\u2019all\u00f2 m\u2019inspiraria un article de \u00abMallorcadiario\u00bb. Heus-lo aqu\u00ed.<\/p>\n

El llibre \u00e9s breu i en un parell de dies l\u2019he tengut enllestit. Est\u00e0 distribu\u00eft en un seguit de cap\u00edtols que recullen, de qualque manera, la hist\u00f2ria de la nostra llengua al darrer segle. Al principi, sembla que parlin d\u2019uns moments estel\u00b7lars que haurien pogut canviar el curs de la hist\u00f2ria normativa, per\u00f2 de la import\u00e0ncia dels moments posteriors no n\u2019acab de treure l\u2019entrellat. El catal\u00e0 t\u00e9 una instituci\u00f3 centen\u00e0ria que el regula, l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, i el primer president va ser un mallorqu\u00ed com Moss\u00e8n Alcover. \u00c9s cert que ell tota la seva vida dugu\u00e9 la curolla d\u2019elaborar un diccionari dialectal, etimol\u00f2gic i literari i, com que l\u2019Acad\u00e8mia preferia disposar-ne abans de convencional que no existia, les lluites entre ambd\u00f3s precipitaren la sortida d\u2019Alcover de l\u2019Institut. Hi posaren Fabra en el seu lloc i, certament, si Alcover hagu\u00e9s rom\u00e0s i hagu\u00e9s hagut ell d\u2019emprendre la reforma ortogr\u00e0fica del catal\u00e0 les coses podien haver anat d\u2019una altra manera. A mi que voleu que vos digui, no m\u2019hauria importat gens que Mn. Alcover hagu\u00e9s rom\u00e0s de president de l\u2019IEC; per ventura hauria mantengut l\u2019ortografia tradicional del catal\u00e0 \u2014la que encara perviu en els nostres cognoms com Salas, Reyn\u00e9s, March o Prohias\u2014i ara tendr\u00edem una norma veritablement unificada.<\/p>\n

Alcover va morir arru\u00efnat despr\u00e9s d\u2019haver tret el primer tom del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear, i Francesc de Borja Moll, que tenia un car\u00e0cter molt m\u00e9s conciliador que el canonge manacor\u00ed, va continuar fent feina perqu\u00e8 el pa\u00eds assum\u00eds que llur obra era un gran homenatge a la llengua catalana i una joia que qualsevol idioma de cultura que es pre\u00ef voldria atresorar.<\/p>\n

D\u2019en\u00e7\u00e0 del pr\u00f2leg de Font Rossell\u00f3, i incl\u00f2s l\u2019assaig d\u2019Horrach i l\u2019ep\u00edleg, el Departament de Filologia Catalana de la UIB \u00e9s l\u2019ase dels cops, cosa que em molesta especialment perqu\u00e8 m\u2019hi he doctorat, hi tenc amics i hi he rebut bones ensenyances de mestres i professors excel\u00b7lents com Dami\u00e0 Pons o Gabriel Bibiloni. Els autors s\u2019acarnissen especialment amb els ling\u00fcistes (Bibiloni, Corbera, Meli\u00e0…) i tamb\u00e9 els docents del Departament que han ocupat c\u00e0rrecs pol\u00edtics amb el PSM (Pons i Meli\u00e0). I a m\u00e9s he de recon\u00e8ixer que el llibre en aquests cap\u00edtols pateix una davallada; els millors s\u00f3n els hist\u00f2rics inicials, que aporten dades interessants i que \u00e9s una ll\u00e0stima que hagin aparegut en una editorial de tan poc recorregut com la Jaume III.<\/p>\n

Corbera sempre ha defensat que el catal\u00e0 escrit a Mallorca no pot allunyar-se de l\u2019oral que empram els mallorquins, per\u00f2 els autors fan veure que ho defensava abans de ser professor universitari i que ho va baratar per una cadira quan aix\u00f2 \u00e9s mentida! Ell sempre ho ha defensat i ho continua defensant, i \u00e9s una postura tan leg\u00edtima com la llur, la de Gabriel Bibiloni o la del professor Grimalt \u2014molt en la l\u00ednia de Corbera per\u00f2 que els autors de l\u2019obra s\u2019obliden incomprensiblement de citar per b\u00e9 o per mal. Els recoman llegir-lo.<\/p>\n

A l\u2019altre extrem, hi ha Gabriel Bibiloni. A difer\u00e8ncia d\u2019Horrach i Font, que postulen tres est\u00e0ndards diferenciats per al catal\u00e0, valenci\u00e0 i balear, i del model composicional fabri\u00e0 que permet certes variacions dins l\u2019est\u00e0ndard com\u00fa, Bibiloni creia i creu que el model d\u2019est\u00e0ndard hauria de ser un: basar.se en el catal\u00e0 central, per\u00f2 incorporar la desin\u00e8ncia 0 a la primera persona del present d\u2019indicatiu (cant, pens, existesc) i distingir \u2013am i \u2013em a l\u2019indicatiu i subjuntiu respectivament (\u00absegam perqu\u00e8 ens han dit que seguem\u00bb). I aix\u00f2 en aquests Srs. de la Jaume III els ha destarotat tant que sempre han d\u2019afegir la falca \u00absi \u00e9s que encara ho continua pensant\u00bb.<\/p>\n

Al final, l\u2019ep\u00edleg d\u2019Horrach abra\u00e7a les tesis de Pla Nualart, el corrector del diari \u00abAra\u00bb. Pla \u00e9s un fill de la pol\u00e8mica del catal\u00e0 \u00ablight\u00bb dels anys vuitanta que aleshores tamb\u00e9 barrin\u00e0 un fil\u00f2leg que ara s\u2019ha passat a pol\u00edtic a… Ciutadans!: Xavier Pericay. I \u00e9s que com deia Bibiloni, a les Illes i al Pa\u00eds Valenci\u00e0, hi pot haver gent que defensi que el mallorqu\u00ed o el valenci\u00e0 no \u00e9s catal\u00e0 \u2014d\u2019alguer\u00e8s ni de rossellon\u00e8s no en trobareu ni un que ho negui! A Catalunya, evidentment, aquesta gent no pot existir, per\u00f2 el seu espai l\u2019ocupa els partidaris d\u2019un catal\u00e0 \u00ablight\u00bb, una varietat que avui dia encara \u00e9s catal\u00e0 per\u00f2 que el dia de dem\u00e0 ves a saber si ja ho ser\u00e0…<\/p>\n

Article publicat\u00a0a\u00a0mallorcadiario.com<\/a>\u00a0dilluns 24 d’abril de 2017
\n<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Desgraciadament hem hagut d’esperar prop d’un any per llegir sa\u00a0primera\u00a0ressenya mitjanament objectiva i correcta de\u00a0Sa Norma Sagrada, s’assaig que Joantoni Horrach i jo mateix public\u00e0rem l’any passat. I no \u00e9s que sigui una recensi\u00f3 especialment favorable, com podran llegir, per\u00f2 al manco \u00e9s educada i respectuosa, quasi un miracle venguent des m\u00f3n des catalanisme que, … <\/p>\n

Continue reading “Ressenya de SA NORMA SAGRADA”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":2424,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"class_list":["post-2423","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-premsa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2423"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2423"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2423\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2424"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}