ARA QUE SE TORNA a parlar de derogar aquells articles de sa Llei de Normalisaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica (LNL, 1986) que va modificar es Govern des PP presidit per Jos\u00e9 Ram\u00f3n Bauz\u00e1 i d\u2019aquesta manera \u201ctornar a sa normalitat\u201d i a ses vertaderes ess\u00e8ncies d\u2019aquesta llei, voldria fer una reflexi\u00f3 sobre un dets objectius que sa LNL se marc\u00e0 l\u2019any 1986. \u00c9s un objectiu que se sol deixar de banda, encabotats com estam en sa polarisaci\u00f3 de sa guerra castell\u00e0\/catal\u00e0, per\u00f2 que tamb\u00e9 formava part d\u2019aquell esperit que va emp\u00e8nyer es nostros pol\u00edtics de llavors a aprovar-la.<\/p>\n
S\u2019objectiu al qual me referesc era sa recuperaci\u00f3 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, sa dignificaci\u00f3 de tota una catefa de mots, expressions i frases fetes que havien brollat de sa saviesa popular durant segles i segles per\u00f2 que comen\u00e7aven a estar en des\u00fas als vuitanta. Me referesc a recuperar una part \u2013o una part significativa, almanco\u2013 de sa riquesa l\u00e8xica extraordin\u00e0ria que encara trobam a ses \u2018rondaies<\/em>\u2019 d\u2019en Jordi des Rac\u00f3. Efectivament, an aix\u00f2 se referia Francesc Gilet, conseller de Cultura des Govern de Gabriel Ca\u00f1ellas, durant es debat parlamentari de sa LNL (1986). Es catal\u00e0 havia de deixar d\u2019esser una llengua privada reclosa en \u201cun m\u00f3n \u00edntim, po\u00e8tic i dom\u00e8stic per entrar en vigor dins l’\u00e0mbit del pensament abstracte i de l’acci\u00f3 p\u00fablica<\/em>\u201d. Aix\u00f2 no volia dir baratar sa nostra manera xerrar o canviar ses paraules seculars que sempre hav\u00edem usat per unes altres forasteres. Volia dir tot lo contrari: actualisar-les, adaptar-les sem\u00e0nticament an es nous objectes de sa modernitat (com ha passat amb \u201cgelera\u201d<\/em>, per exemple), recuperar aquelles que estaven en des\u00fas per\u00f2 que encara se referien a conceptes vius (\u201cdesnonar<\/em>,\u00a0terbol\u00ed<\/em>\u00a0o\u00a0esgoder\u201d<\/em>, per exemple) i, sobretot, conservar es llenguatge viu des nostros pares i padrins per transmetre-lo a ses noves generacions. Vull pensar que aix\u00f2 era un dets objectius des pol\u00edtics, no nom\u00e9s d\u2019AP, que aprovaren aquella llei.<\/p>\n Naturalment, mantenir vives unes formes inicialment recloses a s\u2019\u00e0mbit\u00a0\u201c\u00edntim i dom\u00e8stic\u201d<\/em>\u00a0nom\u00e9s se consegueix si passen a formar part des registres m\u00e9s elevats d\u2019una llengua. Aix\u00f2, sup\u00f2s, \u00e9s lo que pretenia, deu m\u00e9s anys tard, sa UIB quan va incorporar 600 dialectalismes balears an es nou\u00a0Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC1)<\/em>, un diccionari que se present\u00e0 a sa societat mallorquina a un hist\u00f2ric acte celebrat en es Teatre Principal de Palma amb sa pres\u00e8ncia de Crist\u00f2fol Soler, llavors president auton\u00f2mic (20 de novembre de 1995). Compten ses cr\u00f2niques period\u00edstiques que amb aquest gest es nostros patricis volien escenificar que ses nostres modalitats balears estaven integrades dins sa llengua general catalana amb \u201cple dret i car\u00e0cter normatiu\u201d. Es catal\u00e0 s\u2019enriquia aix\u00ed amb ses aportacions balears i, de rebot, se conseguien dues coses m\u00e9s. En primer lloc, se conseguia que qualsevol parlant des domini ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0 (un giron\u00ed, un tortos\u00ed o un rossellon\u00e8s) pogu\u00e9s utilisar qualsevol d\u2019aquests 600 mots, que els sent\u00eds com a propis i no els ves nom\u00e9s com a exclusius de Balears. Es fil\u00f2legs anomenen aquest concepte com a\u00a0transdialectisaci\u00f3<\/em>. I en segon lloc i molt m\u00e9s important, se conseguia que sa nova llengua est\u00e0ndar se decid\u00eds a conjugar, per exemple, es verbs \u201catabacar\u201d, \u201cespinzellar\u201d, \u201centresentir-se\u201d, \u201cencabotar-se\u201d, \u201ctastanejar\u201d, \u201cma\u00e7olar\u201d o \u201cretgirar\u201d. O que us\u00e0s substantius tan genu\u00efns com \u201cbaldragues\u201d, \u201cmansiula\u201d, \u201cdenou\u201d o \u201cmudada\u201d. O adjectius com \u201cdoiut\u201d, \u201cprimcernut\u201d, \u201cesforcegat\u201d, \u201cmalpl\u00e0\u201d, \u201cb\u00e0mbol\u201d o \u201cdisforjo\u201d. O adverbis com \u201cmalapler\u201d, \u201cdaixo-daixo\u201d o \u201ctira-tira\u201d. O locucions adverbials com \u201cde folondres\u201d, \u201cde pinyol vermell\u201d o \u201ca l\u2019uf\u201d. O frases fetes com \u201cfer la torniola\u201d, \u201cfer una vega\u201d o \u201cpegar-se un cop a la barra\u201d. O numerals com \u201csext\u201d, \u201cs\u00e8ptim\u201d i \u201coctau\u201d. O indefinits com \u201cuna mala fi de\u201d o \u201cqualque\u201d. O referir-se a ses festivitats de Setmana Santa com \u201ces darrers dies\u201d (carnaval), \u201cdilluns\u201d o \u201cdissabte de Pasqua\u201d. Exemples, tots ells, que podem trobar dins aquestes 600 paraules balears que s\u2019incorporaren a sa primera edici\u00f3 des\u00a0Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC1)<\/em>. No parl, com hauran comprovat, de termes en des\u00fas per haver perdut vig\u00e8ncia com a resultat de s\u2019evoluci\u00f3 des temps, com ha passat amb moltes eines, oficis, usos i costums des m\u00f3n de foravila. Tots ells no s\u00f3n conceptes vulgars ni fora d\u2019\u00fas: afecten significats que avui en dia s\u00f3n totalment vigents. Era q\u00fcesti\u00f3, nom\u00e9s, de posar-los en circulaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" ARA QUE SE TORNA a parlar de derogar aquells articles de sa Llei de Normalisaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica (LNL, 1986) que va modificar es Govern des PP presidit per Jos\u00e9 Ram\u00f3n Bauz\u00e1 i d\u2019aquesta manera \u201ctornar a sa normalitat\u201d i a ses vertaderes ess\u00e8ncies d\u2019aquesta llei, voldria fer una reflexi\u00f3 sobre un dets objectius que sa LNL … <\/p>\n