{"id":2408,"date":"2016-06-27T10:20:45","date_gmt":"2016-06-27T08:20:45","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=2408"},"modified":"2018-02-20T10:22:18","modified_gmt":"2018-02-20T09:22:18","slug":"transdialectalisacio-o-suplantacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/transdialectalisacio-o-suplantacio\/","title":{"rendered":"Transdialectalisaci\u00f3 o suplantaci\u00f3?"},"content":{"rendered":"

Quan escomets qualque fil\u00f2leg o mestre de catal\u00e0 i li demanes es motius de sa p\u00e8rdua alarmant de l\u00e8xic balear que s\u2019ha produ\u00eft en es darrers trenta anys que, casualment, coincideixen amb unes pol\u00edtiques de normalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que, almanco inicialment, pretenien tot lo contrari, te solen respondre que sa llengua \u00e9s una i no una suma de compartiments territorials tancats. Efectivament, te diuen que lo primordial \u00e9s que mallorquins, eivissencs, catalans i valencians se puguin entendre entre ells i aix\u00f2 suposa que mos avesem a sentir \u2212i usar\u2212 paraules que fins fa una vintena d\u2019anys nom\u00e9s se deien a Manresa o Barcelona. Aquesta idea ha estat defensada intel\u00b7lectualment pes nostros fil\u00f2legs. Des de\u00a0Francesc de Borja Moll<\/strong>\u00a0fins a\u00a0Gabriel Bibiloni<\/strong>. Aix\u00ed, per exemple, es mateix\u00a0Bibiloni, Antoni Alomar, Jaume Corbera i Joan Meli\u00e0<\/strong>\u00a0sostenien fa uns anys que\u00a0\u201ccaldria abandonar la visi\u00f3 de la llengua com un conjunt de compartiments estancs i potenciar una concepci\u00f3 unit\u00e0ria (no unitarista, clar) en qu\u00e8 tots els recursos de la llengua (especialment l\u00e8xics i fraseol\u00f2gics), de qualsevol varietat geogr\u00e0fica, s\u00f3n entesos com a patrimoni de tots els parlants de l\u2019idioma i, per tant, v\u00e0lids i utilitzables en tot el seu territori. Dit amb un exemple senzill, al costat de \u2018moix\u2019, \u2018gat\u2019 no ha de ser rebutjat com a part del patrimoni ling\u00fc\u00edstic dels mallorquins, de la mateixa manera que el mot \u2018ca\u2019 ha de ser sentit com a propi i natural de tots els catalans continentals, al costat de \u2018gos\u2019\u201d\u00a0<\/em>(La llengua catalana a Mallorca, Ed. Consell de Mallorca, 1999).<\/p>\n

Aquesta idea se coneix com a \u201ctransdialectisaci\u00f3\u201d i, com indica es terme, suposa trascolar mots d\u2019un dialecte a un altre i d\u2019aquesta manera arribar a una esp\u00e8cie d\u2019un pou lexicogr\u00e0fic on un barcelon\u00ed espipella frases fetes de Menorca, un menorqu\u00ed pesca mots de Barcelona, un giron\u00ed tasta qualque locuci\u00f3 de Mallorca i un mallorqu\u00ed agafa adjectius originals de Castell\u00f3. O sigui, sa \u201ctransdialectisaci\u00f3\u201d\u00a0<\/em>va en totes ses direccions i es resultat d\u2019aquest proc\u00e9s de reconeixement mutu entre es distints territoris ling\u00fc\u00edstics seria sa concreci\u00f3, almanco a nivell de l\u00e8xic, d\u2019un modelcomposicional<\/em>, o sigui, un est\u00e0ndarcompost per paraules de tots es dialectes sense que cap d\u2019ells s\u2019imposi damunt ets altres. Aix\u00f2 \u00e9s sa posici\u00f3 que, amb m\u00e9s o manco energia, ha defensat hist\u00f2ricament sa UIB. Se tracta d\u2019una posici\u00f3 benintencionada per\u00f2 que ha estat arraconada per sa crua realitat sense que tampoc sa nostra universitat reaccion\u00e0s fent lo mateix que feren catalans i valencians: crear un est\u00e0ndar regional propi.<\/p>\n

Perqu\u00e8, darrere sa cortina benintencionada de \u201ctransdialectisar\u201d<\/em>\u00a0sa llengua comuna, lo que s\u2019ha produ\u00eft en realitat ha estat una suplantaci\u00f3 de molt\u00edssimes paraules balears \u2013considerat es dialecte m\u00e9s genu\u00ed i pur de tots\u2013 per paraules de Catalunya. De fet, hem viscut i vivim sa suplantaci\u00f3 l\u00e8xica m\u00e9s gran de tota s\u2019hist\u00f2ria de sa llengua aqu\u00ed a Balears. En parlava s\u2019altre dia en aquesta mateixa tribuna, \u00bfqui ha sentit dir a TV3, Canal 9 o C33 una locuci\u00f3 balear? \u00bfQui ha vista escrita una paraula mallorquina a una informaci\u00f3 des diari Avui o Ara? Segur que, en cas d\u2019haver-ne vista qualcuna, no fa llarg. En canvi, en s\u2019altra direcci\u00f3, s\u00ed que observam IB3 emprar una mala fi de mots continentals substituint es balears, conven\u00e7uts, adesiara, que es sin\u00f2nim balear \u00e9s un castellanisme, un vulgarisme o un arcaisme. O sigui, una ultracorrecci\u00f3 pr\u00f2pia de s\u2019ignor\u00e0ncia o de sa vessa de consultar un diccionari. Aix\u00ed, per posar-ne un parell d\u2019exemples, paraules com \u201cservici\u201d (servei), \u201ct\u00e9mer-se\u2019n\u201d (adonar-se\u2019n), \u201csext\u201d (sis\u00e8), \u201cs\u00e8ptim\u201d (set\u00e8), \u201coctau\u201d (vuit\u00e8) o \u201cqualque\u201d (algun), totes elles incloses dins es sis-cents termes que passaren a formar part des nou diccionari normatiu (DIEC1) de l\u2019any 1996, foren marcades com a \u201cmassa dialectals\u201d per ses estirades\u00a0vedettes<\/em>d\u2019IB3 i tamb\u00e9 per sa mateixa UIB quan, el 2014, es Govern de Bauz\u00e1 va malavejar balearisar es model ling\u00fc\u00edstic d\u2019IB3 amb tota sa pol\u00e8mica de s\u2019article salat. Ni anaven de salat ni tampoc de l\u00e8xic genu\u00ed. Vint anys enrere, sa UIB i es propis pol\u00edtics i periodistes balears havien reinvidicat s\u2019inclusi\u00f3 d\u2019aquests mots precisament a sa primera edici\u00f3 des Diccionari Normatiu de sa Llengua Catalana (DIEC1). I d\u2019aix\u00f2, d\u2019aquests canvis de criteri, encara n\u2019hi ha que en diuen ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Aquesta suplantaci\u00f3 l\u00e8xica \u2013vestida intel\u00b7lectualment de\u00a0transdialectisaci\u00f3<\/em>, com hem vist\u2013 ha tengut lloc davant es nassos des nostros pol\u00edtics que no han badada sa boca per por a esser insultats pets experts en sa mat\u00e8ria. Sa Fundaci\u00f3 Jaume III ha denunciat aquesta suplantaci\u00f3 a un informe que analisa en detall es grau d\u2019adaptaci\u00f3 des llibres de text a ses modalitats balears (2014), estudi que poden consultar a sa nostra web (www.jaumetercer.com<\/em><\/a>). Tenc en ses mans un llibre de llengua catalana de tercer de prim\u00e0ria de s\u2019editorial Anaya. L\u2019obr i me top a ses dues primeres p\u00e0gines amb paraules com aquestes: \u201cm\u2019aprop\u201d (en lloc de \u201cm\u2019acost\u201d), \u201cmenys\u201d (en lloc de \u201cmanco\u201d), \u201ca soles\u201d (\u201ctot sol\u201d), entrep\u00e0 (\u201cpa i\u2026\u201d o \u201ccompanatge\u201d), \u201cdoncs\u201d (\u201cid\u00f2\u201d), \u201cgustos\u201d (\u201cgusts\u201d), \u201ctingues en compte\u201d (\u201ctengues en compte\u201d), \u201ca l\u2019abast\u201d (\u201ca m\u00e0\u201d), \u201cestris\u201d (\u201cormejos\u201d) o \u201cendre\u00e7ada\u201d (per \u201cdesada\u201d). Fins i tot sa paraula \u201cpeda\u00e7\u201d apareix dins s\u2019apartat de vocabulari com una paraula rara.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de ses bones intencions,\u00a0aquest \u00e9s es vertader resultat de sa \u201ctransdialectisaci\u00f3\u201d<\/em>\u00a0defensada pes nostros savis. Noltros, es balears, s\u00ed que mos hem transdialectisat, incorporant un fotimer de paraules continentals que han substitu\u00efdes ses genu\u00efnes de Balears de manera que avui en dia molts des nostros escolars no en coneixen d\u2019altra que sa catalana i sa castellana, que, adesiara, coincideixen. Per\u00f2 no coneixen sa variant mallorquina, menorquina o eivissenca que es seus padrins i repadrins encara utilisen. No crec que catalans i valencians s\u2019hagin transdialectisat amb s\u2019entusiasme amb qu\u00e8 ho hem fet noltros. Segurament, qualque cosa t\u00e9 a veure que catalans i valencians hagin optat per elaborar es seus propis est\u00e0ndars regionals mentre que es balears hem fet tot lo contrari: assumir s\u2019est\u00e0ndar de Barcelona amb un fervor i una devoci\u00f3 que haurien fet empegueir\u00a0Moss\u00e8n Alcover<\/strong>, pare des Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear. Sup\u00f2s que qualque cosa t\u00e9 a veure tamb\u00e9 que es fil\u00f2legs de sa UIB siguin es guardians m\u00e9s lleials de s\u2019ortod\u00f2xia fabriana. Evidentment, hi ha uns responsables de tot aquest empobriment l\u00e8xic i no \u00e9s nom\u00e9s s\u2019eterna bubota de s\u2019interfer\u00e8ncia des castell\u00e0. Crec que mai Francesc de Borja Moll, es principal defensor de s\u2019est\u00e0ndar a Balears, tamb\u00e9 partidari de sa teoria transdialectisant per\u00f2 que tenia una sensibilitat l\u00e8xica cap a ses nostres formes que ja voldrien es mestres de catal\u00e0 d\u2019avui en dia, s\u2019hagu\u00e9s pogut imaginar que arribar\u00edem on hem arribat. I molt manco si sab\u00e9s que ha estat per obra i gr\u00e0cia des seus deixebles.
\n____________
\nPublicat a\u00a0EL MUNDO\/El D\u00eda de Baleares<\/a>, 22\/6\/2016<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan escomets qualque fil\u00f2leg o mestre de catal\u00e0 i li demanes es motius de sa p\u00e8rdua alarmant de l\u00e8xic balear que s\u2019ha produ\u00eft en es darrers trenta anys que, casualment, coincideixen amb unes pol\u00edtiques de normalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que, almanco inicialment, pretenien tot lo contrari, te solen respondre que sa llengua \u00e9s una i no una … <\/p>\n

Continue reading “Transdialectalisaci\u00f3 o suplantaci\u00f3?”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":2409,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-2408","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2408"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2408"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2408\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2409"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2408"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2408"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2408"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}