{"id":2366,"date":"2016-09-08T09:43:20","date_gmt":"2016-09-08T07:43:20","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=2366"},"modified":"2018-02-20T09:44:20","modified_gmt":"2018-02-20T08:44:20","slug":"es-fungus-catalanensis-com-a-especie-invasora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/es-fungus-catalanensis-com-a-especie-invasora\/","title":{"rendered":"Es fungus catalanensis com a esp\u00e8cie invasora"},"content":{"rendered":"<p><strong>JAUME OLIVER SALV\u00c0<\/strong><\/p>\n<p>Repassant sa premsa vaig veure un interessant reportatge a Diari de Mallorca, firmat per Alejandro Cort\u00e9s, ho va titular \u201cS&#8217;ametller se mor sense cura\u201d. Tot d&#8217;una me va dur records d\u2019al\u00b7lot, \u201canar\u00a0a tomar\u00a0ametles\u201d\u00a0a partir de sa segona setmana d&#8217;agost.\u00a0Totes ses finques amb quadrilles de temporers, ets homos amb llargues perxes tomant es tan preuat fruit, ses dones agenollades aplegant ses ametles caigudes damunt una tela que arredonia s&#8217;abre i es nins espigolant.\u00a0Despr\u00e9s des de finals de primavera de s&#8217;hivern fins a mitjan gener, amb s&#8217;imaginaci\u00f3 infantil, aquests arbres sempre me varen par\u00e8ixer bubotes amb molts de bra\u00e7os, especialment a s&#8217;entrada de nit.<\/p>\n<p>Que morin ets ametllers \u00e9s una forma de morir una part de Mallorca. Quan \u00e9rem una societat agr\u00e0ria, amb una economia de subsist\u00e8ncia, i cap tipo d&#8217;ind\u00fastria, sa Societat Econ\u00f2mica d&#8217;Amics des Pa\u00eds, en es s. XVIII se va decidir per s&#8217;ametller, abre de sec\u00e0 que permetia es poder conrar cereals davall ells i no els afectava. Era un\u00a0<em>modus vivendi<\/em>que cada any proporcionava feina i bons ingressos an es mallorquins i primer producte d&#8217;exportaci\u00f3 que v\u00e0rem tenir. Ara un fong anomenat \u201cde\u00a0sa\u00a0fusta\u201d\u00a0o \u201cfussicoccum\u201d\u00a0i sa falta de ploure est\u00e0 poguent amb ells.<\/p>\n<p>A Balears ha sorgit una nova malaltia, perdonin sa \u201cllatinada\u201d, se la coneix com \u201c<em>Introductio\u00a0cogeretur catalanensis<\/em>\u201d, tradu\u00eft com a \u201cintroducci\u00f3 obligat\u00f2ria des catal\u00e0\u201d. \u00c9s una malaltia que afecta sa llengua xerrada a Mallorca des de temps molt m\u00e9s remots que la sembra dets ametllers. Est\u00e0 ferida de mort, cada dia que passa, es \u201c<em>fungus\u00a0catalanensis<\/em>\u201d\u00a0com a esp\u00e8cie invasora est\u00e0 aniquilant a sa \u201c<em>baliaris lingua<\/em>\u201d, i s&#8217;\u00fanica forma de recuperar-la \u00e9s regant-la cada dia, amb sa finalitat de que sa sequedat de no usar-la no l&#8217;afecti i ses paraules aut\u00e8ntiques de sa forma aut\u00f2ctona de parlar siguin ses habituals entre ets habitants, cosa primordial perqu\u00e8 s&#8217;esp\u00e8cie invasora no devasti sa \u201c<em>balearis\u00a0lingua<\/em>\u201d\u00a0en un breu pla\u00e7 de temps i conseguesqui fer-la desapar\u00e8ixer.\u00a0Ses circumst\u00e0ncies d&#8217;infecci\u00f3 varen esser ben tramades, una Llei de Normalisaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica mal enfocada, un canvi de nom de llengua ancestral en es nostro Estatut d&#8217;Autonomia, un Decret de M\u00ednims, -que sempre ha estat de m\u00e0xims-, doblers a voler a organisacions com s&#8217;Obra Cultural Balear, i uns pol\u00edtics porucs incapa\u00e7os de fer front a tan infecciosa malaltia, i acoquinats per altres pol\u00edtics favorables a sa reproducci\u00f3 de s&#8217;esp\u00e8cie invasora que tants de beneficis els reporta. Es temps ha fet tota la resta.<\/p>\n<p>Es moviments socials i grups de pressi\u00f3 i sa societat, tamb\u00e9 s\u00f3n responsables d&#8217;aquesta situaci\u00f3, ha arribat es moment de deixar-se sa pell a cada passa per conseguir que sa llengua invasora sigui doblegada, no permetre que vagi intoxicant cada rac\u00f3 de sa nostra societat. Si existeixen difer\u00e8ncies entre ells haurien de cercar qualque remei abans que sigui massa tard.\u00a0Ets estudiosos de sa \u201c<em>baliaris\u00a0lingua<\/em>\u201d, estan obligats a cercar formules per aniquilar tan molest \u201c<em>fungus catalanensis<\/em>\u201d, ajudant-se tots ets investigadors i es seus diferents m\u00e8todes cient\u00edfics. Si s&#8217;ha de realisar un congr\u00e9s que se faci, per arribar a sa conclusi\u00f3 d&#8217;una tesi final i poder arribar a una \u00fanica conclusi\u00f3, que desaparegui es \u201c<em>fungus\u00a0catalinensis<\/em>\u201d\u00a0i a partir d&#8217;aqu\u00ed que es paradigma sigui igual per tots.<\/p>\n<p>Poden estar segurs ets investigadors que sa societat els ajudar\u00e0, est\u00e0 desitjosa que sigui aix\u00ed. Si hem arribat tard amb sos ametllers, no consentiguem que mos ocorri lo mateix amb sa \u201c<em>baliaris\u00a0lingua<\/em>\u201d, aix\u00f2 no tendria remei.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>JAUME OLIVER SALV\u00c0 Repassant sa premsa vaig veure un interessant reportatge a Diari de Mallorca, firmat per Alejandro Cort\u00e9s, ho va titular \u201cS&#8217;ametller se mor sense cura\u201d. Tot d&#8217;una me va dur records d\u2019al\u00b7lot, \u201canar\u00a0a tomar\u00a0ametles\u201d\u00a0a partir de sa segona setmana d&#8217;agost.\u00a0Totes ses finques amb quadrilles de temporers, ets homos amb llargues perxes tomant es &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/es-fungus-catalanensis-com-a-especie-invasora\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Es fungus catalanensis com a esp\u00e8cie invasora&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":2367,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-2366","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2366"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2366"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2366\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2367"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}