{"id":2315,"date":"2016-12-16T09:04:36","date_gmt":"2016-12-16T08:04:36","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=2315"},"modified":"2018-02-25T10:20:13","modified_gmt":"2018-02-25T09:20:13","slug":"sa-norma-no-descansa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/sa-norma-no-descansa\/","title":{"rendered":"Sa norma no descansa"},"content":{"rendered":"

Passa es temps, i no mos movem gens. S’escenari est\u00e0 configurat per mantenir s’estatus quo intocable, fent que qualsevol novetat que atempti contra es principis sagrats de sa Norma no pugui tocar ni una coma de sa seva lletra. Per aix\u00f2 quan apareix un llibre valent i rigor\u00f3s com Sa norma sagrada se tanquen portes, se neguen audi\u00e8ncies i se furten debats. Per\u00f2, clar, precisament es contingut d’aquest llibre publicat fa uns mesos per sa\u00a0Fundaci\u00f3 Jaume III<\/strong>\u00a0toca de rel tots es dogmes des catalanisme oficial, aporta dades i reflexions pertinents per posar en q\u00fcesti\u00f3 coses que s’han assimilat com a ‘normals’ per una part de sa societat, incl\u00fas per part d’aquells que no s\u00f3n nacionalistes.<\/p>\n

A Balears es catalanistes conren s’unanimitat i es dogmatisme. Per\u00f2 ja deia es prestigi\u00f3s intel\u00b7lectual nord-americ\u00e0\u00a0Walter Lippmann<\/strong>\u00a0que “quan tots pensen igual, \u00e9s perqu\u00e8 ning\u00fa est\u00e0 pensant” realment. Per\u00f2 no lis preocupa gens aquest fet, saben lo que fan, d’aqu\u00ed sa seva fal\u00b7l\u00e0cia habitual d’emprar s’etiqueta de ‘cient\u00edfic’ en es sentit m\u00e9s contrari possible, \u00e9s a dir, com a dogma que no permet discussions. Norma i anatema, d’aquesta din\u00e0mica bipolar no en surten ni, en es pas que anam, en sortiran ja mai.<\/p>\n

Per aix\u00f2, un des mantres des catalanisme a ses nostres illes consisteix enconsiderar com a ‘col\u00b7loquial’ o ‘castellanisme’ qualsevol variant que se faci de sa seva interpretaci\u00f3 absolutista de sa normativa fabriana. En realitat es seu maximalisme sempre cova dins es desconeixement: pretenen fer creure an aquells que no dominen b\u00e9 es tema que \u00e9s il\u00b7leg\u00edtim dur-lis sa contr\u00e0ria. Per aix\u00f2, confonen dialectal amb col\u00b7loquial, com ja denunciava\u00a0Llu\u00eds Aracil<\/strong>, sacerdot des catalanisme durant sa Transici\u00f3 que despr\u00e9s, ben igual que\u00a0Moss\u00e8n Alcover<\/strong>\u00a0d\u00e8cades abans, va esser condemnat a s’ostracisme en baixar-se des carro. Aix\u00edmateix, s’interpreta es concepte de digl\u00f2ssia nom\u00e9s en es sentit que lis conv\u00e9, fent parts i quarts, quan realment es sentit originari des terme anava just en sa direcci\u00f3 contr\u00e0ria, \u00e9s a dir, donaria lloc a sa defensa de ses modalitats balears.<\/p>\n

Es problema per ells \u00e9s que sa realitat \u00e9s molt m\u00e9s complexa que lo que dicta sa seva Norma sagrada. I dins aquesta multiplicitat hi entren situacions per ells inimaginables com que fil\u00f2legs catalanistes defensin tesis de sa Fundaci\u00f3 Jaume III. \u00a1Vade retro! Xerr sobretot d’en\u00a0Albert Pla Nualart<\/strong>\u00a0i es seu excel\u00b7lent Canvi d’agulles. Per un catal\u00e0 m\u00e9s \u00e0gil, m\u00e9s ric i senzill (RBA 2015). Se tracta d’una obra col\u00b7lectiva de sa qual Pla Nualart, que tamb\u00e9 \u00e9s es responsable ling\u00fc\u00edstic des diari Ara, ha estat s’art\u00edfex junt amb s’editor Enric Gom\u00e0. \u00c9s molt simptom\u00e0tic que aquest llibre hagi tengut bastant m\u00e9s ress\u00f2 a Catalunya que a Balears, senyal de que aqu\u00ed encara romanem m\u00e9s enfonyats dins sa doctrina. Per qualque cosa contam probablement amb es Departament de Filologia Catalana m\u00e9s ortodox de tot s’\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic.<\/p>\n

Es cas \u00e9s que Pla Nualart \u00e9s independentista, per\u00f2, com deia, defensa unes idees sobre es catal\u00e0 que s\u00f3n en gran part ses mateixes que sa Jaume III aplica a Balears. I precisament per sa seva orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica a n’en Pla Nualart, com tampoc a qualcuns dets seus col\u00b7laboradors (M\u00e0rius Serra, Ricard Fit\u00e9<\/strong>, etc.), se les pot inhabilitar filol\u00f2gicament amb s’habitual ‘sambenito’ d’espanyolista.<\/p>\n

\u00bfI qu\u00e8 diu aquest llibre? Si una cosa fa \u00e9s criticar una interpretaci\u00f3 dogm\u00e0tica i restrictiva d’en\u00a0Fabra<\/strong>, un ‘ultrafabrisme’ que hauria deixat astorat an es mateix Pompeu. B\u00e0sicament ses seves propostes se podrien resumir en 6 punts:<\/p>\n

1) \u00c9s preferible partir de s’intuici\u00f3, lo que suposa assumir que una llengua \u00e9s sa que \u00e9s, i no sa que voldr\u00edem que fos. Per tant, en lloc de sancionar es parlants en nom d’una ultracorrecci\u00f3 rob\u00f2tica, lo normal seria recon\u00e8ixer sa llengua viva que parlen. Aquest requisit deixaria de costat un element decisiu des catalanisme com \u00e9s s’enginyeria social.<\/p>\n

2) S’ha d’assumir s’evoluci\u00f3 de sa llengua, ses her\u00e8ncies des passat. Una cosa \u00e9s s’interfer\u00e8ncia des castell\u00e0 (o de qualsevol altre idioma) i una altra molt diferent \u00e9s sa pr\u00f2pia evoluci\u00f3 de s’idioma. S’idea de puresa molts de pics t\u00e9 intencionalitats pol\u00edtiques, i quan s\u00f3n filol\u00f2giques pequen d’arca\u00efsme.<\/p>\n

3) Com que s’est\u00e0ndar ja no \u00e9s sin\u00f2nim de formalitat, com reconeix es DIEC2, sa norma s’ha de flexibilisar i obrir-se. Per tant, ses formes col\u00b7loquials genu\u00efnes no haurien d’esser considerades incorrectes.<\/p>\n

4) S’hauria d’eixamplar es concepte de correcci\u00f3, flexibilitzant es nucli dur de sa sintaxi fabriana, acostant-se aix\u00ed norma i \u00fas. D’aquesta manera, per exemple, s’\u00fas de s’article bale\u00e0ric admetria una pres\u00e8ncia m\u00e9s enll\u00e0 de lo col\u00b7loquial.<\/p>\n

5) Com que un exc\u00e9s de l\u00f2gica aplicada a sa llengua (pensem, per exemple, en ses combinacions des pronoms febles) la converteix en contrintu\u00eftiva i, per tant, mala d’assimilar pes parlants, s’haurien de tolerar ambig\u00fcitats. Sa llengua no \u00e9s un mecanisme fred que seguesqui nom\u00e9s par\u00e0metres l\u00f2gics.<\/p>\n

i 6) Lo ideal seria no mesclar dialectes, que cadascun tengui es seu propi est\u00e0ndar, cosa que cumpleixen a Val\u00e8ncia i en es Principat de Catalunya, per\u00f2 no encara a Balears. Segons Nualart, podria emprar-se un supraest\u00e0ndar per situacions molt generals, per\u00f2 sempre combinant-lo amb sos est\u00e0ndars regionals. No t\u00e9 sentit, i aquest treball hi estaria b\u00e0sicamente d’acord, que un medi p\u00fablic de Balears com IB3 no aprofiti sa riquesa que permeten ses nostres modalitats. Es mateix Joan Veny ha reconegut que un est\u00e0ndar general \u00e9s “un estat patol\u00f2gic de la llengua” que coarta sa seva diversitat.<\/p>\n

Resumint, sa Norma se basa amb ses normes ortogr\u00e0fiques de 1913 i sa gram\u00e0tica de Fabra, que t\u00e9 ja un segle de vida, i aquesta aplicaci\u00f3 estricta i de caire doctrinari que se n’ha fet ha perjudicat s’\u00fas social i cultural de sa llengua. Xerram d’aut\u00e8ntiques Taules de sa Llei que ning\u00fa pot q\u00fcestionar, quan lo que fa falta, com diu Pla Nualart, \u00e9s una bona dosi de realisme i de deixar s’ideologia a un costat perqu\u00e8 sa llengua sigui vertaderament \u00fatil, pr\u00f3xima i fluida.<\/p>\n

En qualsevol cas, Canvi d’agulles defensa una visi\u00f3 oberta i plural de sa llengua, i aplicar aqu\u00ed lo que funciona a altres bandes amb tota naturalitat. Per exemple, a l’Argentina, on empren un castell\u00e0 que no \u00e9s ni de bon tros es mateix que es d’Espanya, i ning\u00fa se posa ses mans en es cap. En cap cas s’ent\u00e9n que se pugui rec\u00f2rrer a un Fabra sacralisat i estret per tancar boques i generar mites, com ja alertava Aracil a comen\u00e7aments des 80, abans de botar des barco nacionalista.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Passa es temps, i no mos movem gens. S’escenari est\u00e0 configurat per mantenir s’estatus quo intocable, fent que qualsevol novetat que atempti contra es principis sagrats de sa Norma no pugui tocar ni una coma de sa seva lletra. Per aix\u00f2 quan apareix un llibre valent i rigor\u00f3s com Sa norma sagrada se tanquen portes, … <\/p>\n

Continue reading “Sa norma no descansa”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":2836,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-2315","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2315"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2315"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2315\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2836"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2315"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2315"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2315"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}