{"id":2058,"date":"2017-05-09T20:05:17","date_gmt":"2017-05-09T18:05:17","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=2058"},"modified":"2018-02-16T20:09:31","modified_gmt":"2018-02-16T19:09:31","slug":"mestre-des-temps-alumne-de-sa-vida-iii-premi-joan-benejam","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/mestre-des-temps-alumne-de-sa-vida-iii-premi-joan-benejam\/","title":{"rendered":"Mestre des temps, alumne de sa vida (III Premi Joan Benejam)"},"content":{"rendered":"

Avui publicam sencera\u00a0Mestre des temps, alumne de sa vida\u00a0<\/em>de Jaume Anglada Bagur,<\/em>\u00a0s’obra guanyadora des III Premi Joan Benejam de relats curts en menorqu\u00ed.<\/p>\n

 <\/p>\n

Mestre des temps, alumne de sa vida<\/strong><\/p>\n

S\u2019avi Siset no em xerrava de bon mat\u00ed en es portal. No, no era d\u2019aquests. Ell ho feia es fosquets, entre llum amb cruies, a sa penombra de s’humil menjador amb voltes de ca nostra i a sa calor d’aquella cuina de carb\u00f3 que feia es menjar aix\u00ed com D\u00e9u mana. I de fet, no xerrava, recordava en veu alta ses hist\u00f2ries viscudes en una joventut marcada per faltes de tot tipo.<\/p>\n

I eren possiblement aquestes faltes ses que varen enriquir s’imaginaci\u00f3 de sa generaci\u00f3 des meu avi. Avui, permeteu-me que vos conti sa rondalla que, quan jo era petit, m\u00e9s me va entrar dins es cor…<\/p>\n

Hi havia una vegada un jove trist que escoltava, sempre tot sol, com bategaven ses pulsacions de sa lluna plena de mitjanit des dets penyals del Pilar, quan es vent incontestable de tramuntana bufava de forma impulsiva intentant in\u00fatilment fer net es records de tota una vida. Una vida, fins feia molt poc, buida de motivacions i recentment copejada per una dura realitat. Es vent feia sa seva feina duguent aquell renou silenci\u00f3s que s\u00f3n ses preguntes incontestades. \u00bfEra aquell estat d’\u00e0nim simplement una depressi\u00f3 com una altra o s’amagava qualque cosa m\u00e9s davall aquell anhel d\u2019obtenir respostes?<\/p>\n

En Joan, es protagonista d’aquesta hist\u00f2ria quasi intemporal, no era un jove de credulitat f\u00e0cil, m\u00e9s tost era complicat conv\u00e8ncer-lo de res… I vet aqu\u00ed que ara se trobava davant una paradoxa d’insondables dimensions. Si no acceptava mai cap resposta m\u00ednimament convincent, racional o tangible, \u00bfd’on punyetes li solia apar\u00e8ixer aquell homo misteri\u00f3s que ara estava segut just en es seu costat? Per\u00f2… com em deia s\u2019avi, deixem que s’Arquitecte des Dest\u00ed dibuixi ses l\u00ednies rectes sobre ses fulles tortes… i per orde cronol\u00f2gic.<\/p>\n

Tot va comen\u00e7ar ja fa uns quants anys, quan en Joan va trobar una feina que li feia molta il\u00b7lusi\u00f3: sa de fuster a ca mestre Biel \u201ces caparrut\u201d. Era sa Ciutadella des temps d’en Jaume \u201ces tonto\u201d i de s’Espanya de Paco \u201ces s\u00e8rio\u201d (per situar-mos amb es malnoms). Lo que m\u00e9s li va cridar s’atenci\u00f3 per\u00f2 d\u2019aquell vell i entranyable taller des carrer de sa Murada d\u2019Artrutx on comen\u00e7ava feina, no va esser res des treball de mosso que feia, sin\u00f3 sa peculiar forma d’esser des seu mestre. En Biel \u201ces caparrut\u201d era un homo estrany, tancat, silenci\u00f3s i incl\u00fas una mica m\u00edstic. Tan prest se passava dues setmanes sense badar boca, com comen\u00e7ava a xerrar (sempre de sa mateixa hist\u00f2ria) d’un antic fuster que havia estat mestre des mestre des seu mestre i des que, un bon dia, ja ning\u00fa va sebre res m\u00e9s. Uns deien que se l\u2019havia enviat sa terra. Uns altres que el varen veure pujar al cel en un carro de foc, com es profeta El\u00edas. I incl\u00fas, es m\u00e9s porucs, deien que era fill del dimoni!!! Per\u00f2 en Joan, sempre esc\u00e8ptic, no creia gens aquelles, segons ell, est\u00fapides llegendes populars. Sa seva opini\u00f3 era que aquest estrany personatge s’havia fartat, d’aquella, i cit textualment, \u201cgent curta de poble\u201d i havia decidit deixar-ho tot i emigrar a qualque ciutat que valgu\u00e9s m\u00e9s la pena viure-hi. Lo que no sabia en Joan era que sa veritat estava molt enfora d’on ell la cercava o, dit d’una altra manera, molt m\u00e9s a prop de lo que ell esperava…<\/p>\n

Un bon dia que mestre Biel va sortir a fer un treball en un lloc de sa banda de mitjania de Ciutadella, es mosso, tot sol en es taller, va tenir ocasi\u00f3 de con\u00e8ixer una mica aquesta veritat de sa que vos xerr. A\u00e7\u00f2 va esser quan, rascant tot brusc com ell mateix, un tros de llenya amb una esp\u00e0tula, aquesta li va patinar i copej\u00e0 amb viol\u00e8ncia en es cap. Es cop va esser tan fort que en Joan va perdre es coneixement una bona estona. I dedins aquesta inconsci\u00e8ncia moment\u00e0nia… tot es seu m\u00f3n va comen\u00e7ar a baratar. I molt…<\/p>\n

Tot d’una, una forta llum cegadora que feia fins i tot tancar ets ulls, blanca, molt blanca, va interrompre aquest estat. Darrere sa llum s’hi amagava qualc\u00fa, una figura difuminada, una persona, un homo. En Joan, encara atordit, li va demanar:<\/p>\n

-\u201c\u00bfQu\u00e8 desitja, senyor? Es mestre ara no hi \u00e9s\u201d. Sa resposta no se va fer esperar:<\/p>\n

-\u201cJo Som es Mestre. \u00bfDe ver que no me coneixes?\u201d, va contestar sa veu tamb\u00e9 en un perfecte menorqu\u00ed, sa qual cosa evitava que es tract\u00e0s d’un foraster desconegut.<\/p>\n

-\u201cNo, v\u00f3s no sou es mestre. \u00bfQui sou id\u00f2?\u201d, va exclamar en Joan ja una mica nirvi\u00f3s i sense con\u00e8ixer qui tenia davant.<\/p>\n

-\u201cSom es Mestre des mestre des mestre des teu mestre… I tu, \u00bfvols aprendre realment a fer sa teva feina?\u201d. Aqu\u00ed en Joan se comen\u00e7ava a esglaiar. Aquella hist\u00f2ria d’un mestre des mestre des seu mestre ja li sonava de quan en Biel \u201ces caparrut\u201d se posava misteri\u00f3s i melanc\u00f2lic. Aix\u00ed que, guiat pes seu impuls juvenil i pes seu car\u00e0cter poc sociable, li va mal respondre:<\/p>\n

-\u201cNo m\u2019empenyis tu, eh!!! Aqu\u00ed s’\u00fanic mestre que hi ha \u00e9s mestre Biel… Prou n\u2019hi hagi!!!\u201d<\/p>\n

Despr\u00e9s d’aquestes paraules varen esser es crits d’uns al\u00b7lots que jugaven a \u201cpares-pares\u201d en es carrer lo que el van despertar realment des desmai. Llavors… lo que havia vist en estat inconscient o en somi, \u00bfno havia passat en realitat? Qu\u00e8 estrany! Va decidir que mai explicaria a ning\u00fa lo que havia vist perqu\u00e8 pensava que si ho feia el tractarien de boig per amunt, i sincerament, ell mateix tamb\u00e9 se va pensar una bona temporada que estava com un llum…<\/p>\n

Mentres, es pols d’aquella Ciutadella bategava an es ritme de balls de \u201cfandango\u201d, de porquejades, de galls d\u2019indi de Nadal, de xafarderies de vesins, de bujots i de Sant Joan [1], \u00e9s a dir, com ara, m\u00e9s o manco, per\u00f2 a\u00e7\u00f2 s\u00ed, a un altre ritme, un molt m\u00e9s lent, encantador, respectu\u00f3s i tradicional, i que, sense cap dubte, m\u00e9s d’un ciutadellenc trobam a faltar. Per\u00f2 s’hist\u00f2ria en es temps que ara vos explic, sempre recordant sa particular i reconfortant forma d’explicar-la de s\u2019avi meu, transcorria inalterable es seu curs…<\/p>\n

Aix\u00f2 era un bon dia d’estiu, all\u00e0 an es migdia, amb sa calor insofrible d’agost, quan mestre Biel i en Joan \u201ces mosso\u201d, feien feina tranquil\u00b7lament en es taller i, sense venir an es cas, an en Biel li va agafar novament per explicar s’hist\u00f2ria d’aquell antic mestre de mestres. Sa cara des mosso va baratar radicalment. No feia molt que l’havia visitat en somni. Aix\u00ed que, tot decidit, va interrompre i li va demanar an es seu mestre:<\/p>\n

-\u201c\u00bfI qu\u00e8 era de nom aquest mestre? Era de Ciutadella, sup\u00f2s… \u00bfQuants anys fa que \u00e9s mort? \u00bfVa esser ell qui va obrir aquest taller?\u201d. Ses preguntes se li disparaven imparables com ganivets.<\/p>\n

-\u201cTens molt d’inter\u00e8s tu ara en Mestre Josu\u00e9! [2] \u00bf\u00c9s que a tu tamb\u00e9 t’ha visitat?\u201d Aquestes paraules varen deixar aturat al pobre Joan. Amb sa boca ben oberta i tremolant com un drag\u00f3 va per\u00f2 conseguir articular una frase:
\n-\u201c\u00bf\u00c9s que a vost\u00e8 tamb\u00e9 se li apareix…?\u201d. Sa llavor ja estava sembrada, ara nom\u00e9s faltava regar-la. Seguia xerrant mestre Biel:<\/p>\n

-\u201cJo no tenc suficients paraules per explicar-me, som un homo humil i senzill, sense estudis. Sa meva ignor\u00e0ncia \u00e9s tanta que no s\u00e9 ni per on comen\u00e7ar a rallar d’aquest esser tan humanament indefinible. Nom\u00e9s tancar\u00e9 ets ulls, i vull que els tanquis tu tamb\u00e9 (aqu\u00ed preg que faci igual s’hipot\u00e8tic lector d’aquesta hist\u00f2ria uns moments\u00a0 abans de seguir llegint per traslladar-mos a s\u2019instant que descric) i recordar\u00e9 es fets com un somi meravell\u00f3s, m\u00edstic, majestu\u00f3s, humil, hum\u00e0 i molt, molt real\u201d, i li va narrar lo que segueix a continuaci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s s’hist\u00f2ria d’un al\u00b7lot molt trist i intransigent que solia donar-se sa ra\u00f3 sempre a ell mateix. Ses opinions des dem\u00e9s no li importaven. Ell era es centre de l’univers i se pensava que ho sabia tot primer i millor que ets altres. A\u00e7\u00f2 va esser aix\u00ed fins que una nit, tot sol, com sempre, i ajagut en un des penyals de ses Cales del Pilar, se li va apar\u00e8ixer un homo molt misteri\u00f3s que mai havia vist i que va sorgir… des no-res!!!<\/p>\n

-\u201cEh, \u00bfqu\u00e8 fas tu aqu\u00ed? \u00bfD’on surts? \u00bfM’espiaves o qu\u00e8?\u201d, li va amollar sobresaltat aquest jove.<\/p>\n

-\u201cJo sempre he estat aqu\u00ed, per\u00f2 fins avui tu no m’has pogut veure\u201d. Va esser sa resposta sempre pausada d’aquell homo, amb tota sa comprensi\u00f3 del m\u00f3n a sa seua mirada.<\/p>\n

Se tractava d’un homo alt, possiblement devia de passar des metre i vuitanta cent\u00edmetres d’altura. Era de complexi\u00f3 forta, jo diria que atl\u00e8tica, amb es cabells i ets ulls negres com es carb\u00f3. Es seu pentinat era molt peculiar, amb una marcada retxa enmig des cap que dividia amb dues mitats exactes es seus llargs cabells quasi b\u00e9 onats. Sa barba, m\u00e9s o manco, tendria sa grand\u00e0ria d’un puny tancat, tal com la duen molts de musulmans; per\u00f2 ell no coincidia massa amb sa fesomia musulmana, m\u00e9s tost tenia ses formes i faccions mediterr\u00e0nies, com tu i com jo, perqu\u00e8 mos entenguem. En canvi, sa seva vestimenta era bastant estranya: sand\u00e0lies fetes de palla premsada i fermades a tall de garr\u00f3 i una \u00fanica t\u00fanica blanca des coll fins an es peus i que anava subjectada per sa cintura amb un cintur\u00f3 fet de corda, eren ses \u00faniques robes que duia [3]. Tenia id\u00f2 un aspecte senzill i sense dubte com d’un altre temps … d\u2019un altre temps molt distant i remot, ja m’entens… Tamb\u00e9 era innegable, val a dir, que sa seva aura reflexava una forta personalitat que tot d’una aquell al\u00b7lot va assaborir a trav\u00e9s de sa profunditat de sa seua ensenyan\u00e7a i enteniment en relaci\u00f3 a sa condici\u00f3 humana. Aquell jove, impressionat, de cop li va amollar (interrompent a ses primeres de canvi):<\/p>\n

-\u201c\u00bfTu ets qui realment sembles, o \u00e9s que ara tamb\u00e9 veig visions?\u201d. S’homo, ja no tan estrany, va respondre amigablement amb una altra pregunta:
\n-\u201c\u00bfI tu, ets es que realment pareixes?\u201d. Aquell jove, de primeres, no va entendre es significat d’aquestes inesperades paraules.
\n\u2013\u201cNo jutgis per lo que veus i no ser\u00e0s jutjat per lo que pareixes\u201d, va afegir. I aquest va esser es comentari amb es qual se va identificar, per revolucionari (tal com ell se sentia sempre) i que va tirar per terra tota sa seva actitud inicialment agressiva contra aquell sorprenent personatge.<\/p>\n

S\u00ed, benvolgut Joan, tot all\u00f2 era real, tant com ses aus del cel que volaven lliures i felices cap a s’horitz\u00f3 nocturn d’aquella platja del nord de Menorca. Per\u00f2… \u00bfcom era possible all\u00f2? Pareixia clar qui era, per\u00f2 no per qu\u00e8 hi era. Aix\u00ed que, directament, s\u2019al\u00b7lot li va amollar:<\/p>\n

-\u201cV\u00f3s no sou d’aquest temps, ni tampoc sou d’aquesta illa. \u00bfCom puc sebre que no estic somiant o que no m’he tornat boig del tot?\u201d<\/p>\n

-\u201c\u00bfPots creure que sa veritat mai no \u00e9s absoluta? \u00bfPots creure que estiguem envoltats de coses invisibles, per\u00f2 que existeixen, com per exemple s\u2019amor, s\u2019amistat, es perd\u00f3, sa toler\u00e0ncia o sa seva fe? \u00bfPots creure tamb\u00e9 que hi ha un lloc sense cap tipo de murada (frase molt significativa per un ciutadellenc d\u2019aquell temps) molt a prop d’aqu\u00ed i que aquesta no \u00e9s m\u00e9s que una de ses seves infinites morades? Tanca ets ulls, d\u00f3na’m sa m\u00e0 i vine amb jo\u201d. Es jove sense demanar, cosa que no feia mai, va creure en sa Paraula d’aquell Homo i el va seguir sense dubtar gens.<\/p>\n

I, en obrir s’ulls … sorpresa!!! Ja no estaven al Pilar. Ara eren a una platja del sud de Menorca: Macarella!!! Te pots imaginar es retgir\u00f3 inicial d’aquell jove que no donava cr\u00e8dit a lo que veia!!! No era capa\u00e7 d’assimilar tot lo que succe\u00efa, nom\u00e9s podia callar i seguir escoltant es seu nou amic.<\/p>\n

-\u201cVeus? Ara tu tampoc ets d’aquest lloc per\u00f2 hi ets, contemplant en cos i \u00e0nima es seu paisatge. No tot \u00e9s lo que pareix, tot \u00e9s lo que noltros volem que sigui\u201d.<\/p>\n

-\u201cNoltros?, \u00bfi qui som noltros?\u201d -dispar\u00e0 com a filosofia. Un somriure i aquesta nova frase varen esser sa resposta:<\/p>\n

-\u201cNoltros, amic meu, som es treballadors des dest\u00ed\u201d.<\/p>\n

-\u201cAh s\u00ed? Aix\u00ed id\u00f2… \u00bfsom noltros mateixos es que feim i desfeim tot lo que mos ha de passar? Per\u00f2, \u00bfno mos van mostrar, i que puc dir-vos jo a V\u00f3s, que hi ha un D\u00e9u que mos marca es cam\u00ed que hem de seguir?\u201d<\/p>\n

-\u201cM\u00e9s o manco; per\u00f2 aquest D\u00e9u de qui xerres no \u00e9s com te l’imagines. \u00c9s cert que tinguem un cam\u00ed fet a sa nostra mida, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que som lliures de caminar-hi o no per ell. Segueix-me una altra vegada i entendr\u00e0s lo que vull dir\u201d.<\/p>\n

De nou, i sense vacil\u00b7lar, van tornar a tancar ets ulls, i, sense moure-se d’on eren, van anar a parar a un altre empla\u00e7ament diferent, ara no nom\u00e9s en s\u2019espai sin\u00f3 tamb\u00e9 en es temps: a sa Cala en Turqueta de l\u2019any 1694!!! per contemplar, sense poder intervenir, es desembarc d’una vintena d’homos ben armats procedents de terres estrangeres que va topar-se amb sa valenta resist\u00e8ncia d’un redu\u00eft i brau grup d\u2019herois ciutadellencs… Despr\u00e9s varen botar novament cap a enrere, fins a l’any 1611, per presenciar un nou desembarc, ara a ses seves costes d\u2019Artrutx!!!, es d’unes galeres tamb\u00e9 estrangeres i que igualment varen repel\u00b7lir es nostros antepassats, no sense passar for\u00e7a ansietat i agonia [4].<\/p>\n

I aix\u00ed, sempre pegant bots en es temps i dins s\u2019espai nom\u00e9s menorqu\u00ed, es jove alumne d’aquesta lli\u00e7\u00f3, d’una mica m\u00e9s que d’hist\u00f2ria, juntament amb es seu Mestre, van rec\u00f3rrer moments terriblement violents i agres de sa seva vida d’aquesta illa… per\u00f2 s\u2019al\u00b7lot, realment, encara no ho acabava d’entendre!!!<\/p>\n

-\u201c\u00bfPer qu\u00e8 me mostrau tot a\u00e7\u00f2, Mestre? \u00bfQuina explicaci\u00f3 s’amaga darrere aquests fets tan horribles?\u201d<\/p>\n

-\u201cTe deix veure a\u00e7\u00f2 per mostrar-te s\u2019altra cara de sa seva mateixa moneda des sentit de tot. Aqu\u00ed D\u00e9u no hi t\u00e9 res a veure. S\u00f3n ses persones ses que totes soles se surten des cam\u00ed que abans te deia i que, tamb\u00e9 a criteri i voluntat seves, volen imposar an ets altres es seu trajecte i dest\u00ed encara que sigui fent pagar un preu moltes vegades massa alt. Aquest \u00e9s es mal \u00fas que en feis des lliure albir que D\u00e9u vos va regalar, amic meu. Creu-me, val la pena aprofitar es regal tan fant\u00e0stic que \u00e9s la vida en llibertat, perqu\u00e8 D\u00e9u, en Veritat et dic,… que \u00e9s molt m\u00e9s senzill que tot a\u00e7\u00f2 que t’han mostrat. A Ell nom\u00e9s te\u2019l puc definir, perqu\u00e8 m’entenguis, com a amor incondicional… i tot lo que a\u00e7\u00f2 implica. Un amor amb es que tots naixem i un amor que tots trobam en es descans d’aquest curt viatge que \u00e9s sa vida aqu\u00ed\u201d. I aquestes eren ja paraules prof\u00e8tiques.<\/p>\n

-\u201cMolt b\u00e9, ja comprenc qu\u00e8 me vol dir. Per\u00f2… \u00bfper qu\u00e8 m’ho diu a jo?, i sobretot: \u00bfper qu\u00e8 ara?\u201d. Aqu\u00ed, sa cara des Mestre va perdre un segon es somriure sincer i amable que duia darrere cada explicaci\u00f3 i, acte seguit, va assenyalar amb es seu dit \u00edndex esquerre es peu d\u2019aquells penyals de ses cales del Pilar. Havien tornat subtilment a aquesta platja just en es moment i en es temps an es que pertanyia es jove. Aix\u00ed, s\u2019al\u00b7llot va trobar sa terrible resposta que abans cercava: un cos jove, caigut precipici a baix, estava quiet, imm\u00f2bil, sense vida… S\u00ed, ell mateix!!!<\/p>\n

-\u201cI aqu\u00ed, benvolgut Joan, d’aquesta forma tan brusca i tan cruel, acaba s\u2019hist\u00f2ria d’aquest Mestre que, curiosament, veig que ara tamb\u00e9 te ve a cercar a tu… \u00bfQu\u00e8 t’ha semblat?\u201d<\/p>\n

En Joan, evidentment, ni podia respondre. Clars s\u00edmptomes d’inquietud el tenien paradoxalment paralisat.<\/p>\n

-\u201c\u00bf\u00c9s que s’atraca ja sa meva hora amb aquestes estranyes visites?\u201d, es va demanar per dins ben assustat. Tal vegada tot all\u00f2, va voler creure, fou nom\u00e9s una forta suggesti\u00f3 engendrada en es seu subconscient… o pot ser que no!!! Hauria d\u2019anar a reflexionar seriosament sobre tot all\u00f2… I no coneixia millor manera de cercar respostes que anant a cercant-les en es penyals de ses platges del Pilar, com sempre… sa pr\u00f2xima nit de lluna plena.<\/p>\n

I aqu\u00ed, benvolgut i indulgent lector d’aquesta hist\u00f2ria des temps i de la vida, arribam an es final tornant an es principi. Un final que no vull posar jo, ja que s\u2019avi meu tampoc ho feia, sin\u00f3 que l’heu de posar voltros, a ser possible, tamb\u00e9, com en Joan… en una nit de lluna plena… des des penyals del Pilar!!!<\/p>\n

 <\/p>\n

Notes:<\/strong><\/p>\n

[1] Frase inspirada en es fets t\u00edpics de sa\u00a0Ciutadella Veia<\/em>\u00a0de Mestre Joan Benejam.<\/p>\n

[2] Es nom de Josu\u00e9 \u00e9s sa forma llatina de\u00a0Iosous<\/em>, i aquest s’hebreu\u00a0Yeshosua<\/em>, derivat de s’element div\u00ed\u00a0Yahveh<\/em>i sa rel\u00a0ys<\/em>. Aix\u00ed, es seu significat \u00e9s\u00a0Yahveh (D\u00e9u) \u00e9s salvaci\u00f3<\/em>.<\/p>\n

[3] Descripci\u00f3 de Jesucrist inspirada en sa col\u00b7lecci\u00f3\u00a0Caballo de Troya<\/em>\u00a0de J.J. Ben\u00edtez.<\/p>\n

[4] Dades i dates extretes des llibres\u00a0Historia de la Isla de Menorc<\/em>a, de Pedro Riudavets i Tudur\u00ed, i\u00a0Historia de Menorca<\/em>, de Guillermo Pons.<\/p>\n

P. S. Aquesta hist\u00f2ria est\u00e0 dedicada a tots aquells que saben diferenciar entre viure de moment i viure es moment. Male\u00efts es que tenen por a con\u00e8ixer-se, perqu\u00e8 quan sa mort els cridi, sentiran que no han viscut.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Jaume Anglada Bagur<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui publicam sencera\u00a0Mestre des temps, alumne de sa vida\u00a0de Jaume Anglada Bagur,\u00a0s’obra guanyadora des III Premi Joan Benejam de relats curts en menorqu\u00ed.   Mestre des temps, alumne de sa vida S\u2019avi Siset no em xerrava de bon mat\u00ed en es portal. No, no era d\u2019aquests. Ell ho feia es fosquets, entre llum amb cruies, … <\/p>\n

Continue reading “Mestre des temps, alumne de sa vida (III Premi Joan Benejam)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":2059,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-2058","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2058"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2058"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2058\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2059"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2058"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2058"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2058"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}