Desp\u00fas-ahir, 15 de maig, vam celebrar dues festes prou importants i polides. Per una banda, Sant Isidro, patr\u00f3 de la pagesia espanyola, dets agricultors i dets animals. Per s\u2019altra, es Dia Internacional de sa Fam\u00edlia. A priori podr\u00edem pensar que no tenen res a veure una cosa amb s\u2019altra, per\u00f2 jo crec que tenen m\u00e9s en com\u00fa de lo que mos pensam.<\/p>\n
Sant Isidro llaurador, canonisat en es segle XVII i venerat com a sant per l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f3lica, va n\u00e9ixer el 1082 en es si d\u2019una fam\u00edlia pagesa pobra de Madrid, residents a una zona rural que pertanyia encara a sa taifa de Toledo dominada per Al-\u00c0ndalus. Per lo tant, es nostro sant nasqu\u00e9 en ple per\u00edode de reconquista cristiana de sa Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Una cosa que molta gent no sap \u00e9s que Sant Isidro era moss\u00e0rab. Pes qui no coneguin es significat, \u00e9s es nom que ets \u00e0rabs denominaren a sa poblaci\u00f3 cristiana aut\u00f2ctona que convivia amb ells durant ses dominacions isl\u00e0miques d\u2019Al-\u00c0ndalus. Sense anar m\u00e9s enfora, nom\u00e9s hem de pensar amb aquells cristians que convisqueren, tant a Menorca com a ses illes germanes, amb es dominadors sarra\u00efns i tamb\u00e9 amb sa comunitat jueva abans de sa reconquista cristiana de ses Balears per part de Jaume I el 1229. Per\u00f2 a\u00e7\u00f2 ja s\u00f3n figues d\u2019un altre paner.<\/p>\n
L\u2019any 1993, s\u2019Assemblea General de Nacions Unides va proclamar aquesta fetxa com un homenatge a sa fam\u00edlia, deixant ben clar s\u2019import\u00e0ncia que sa comunitat internacional li atorga an aquesta instituci\u00f3. Enguany es Dia Internacional de sa Fam\u00edlia est\u00e0 dedicat a resaltar es paper que juguen ses fam\u00edlies, aix\u00ed com aquelles pol\u00edtiques familiars orientades cap an es foment de s\u2019educaci\u00f3 i es benestar des seus membres, sobretot, s\u2019educaci\u00f3 infantil i sa formaci\u00f3 cont\u00ednua d\u2019al\u00b7lots i joves.<\/p>\n
Es Pacte per s\u2019Educaci\u00f3 \u00e9s un des majors reptes que encara Espanya a s\u2019actual legislatura. Seria un bon moment per eliminar, d\u2019una vegada per totes, sa pol\u00edtica de ses aules; aix\u00ed com implantar un sistema d\u2019educaci\u00f3 en llibertat, on es professors no siguin presos d\u2019un curr\u00edculum encorsetat i decimon\u00f2nic i puguin ensenyar en llibertat segons es seus criteris educatius i es des centre \u2014no es que marqui s\u2019Estat\u2014, i on es respecti sa darrera paraula des pares quant a s\u2019educaci\u00f3 des seus fills, d\u2019acord amb s\u2019article 27 de sa Constituci\u00f3 Espanyola:\u00a0los poderes p\u00fablicos garantizan el derecho que asis-te a los padres para que sus hijos reciban la formaci\u00f3n religiosa y moral que est\u00e9 de acuerdo con sus propias convicciones<\/em>.<\/p>\n Isidro de Merlo i Quintana no va tenir una vida f\u00e0cil. Es seus pares eren tan pobres que ni tan sols li van poder pagar ets estudis. Per\u00f2 a\u00e7\u00f2 no va esser cap impediment perqu\u00e8 a ca seva li ensenyassin a estimar D\u00e9u i, per lo tant, a estimar ets altres. Amb nom\u00e9s deu anys perd\u00e9 son pare i hagu\u00e9 de fer feina de pag\u00e8s pes terratinent Don Juan de Vargas. Passats ets anys es cas\u00e0 amb Santa Maria Toribia, matrimoni que hagu\u00e9 de patir es sofriment de perdre un fill a temprana edat. Maria i Isidro, emper\u00f2, entengueren que aquella era sa voluntat de D\u00e9u i es comprometeren a dur una vida normal en contin\u00e8ncia. Es dos sants comen\u00e7aren aix\u00ed a freq\u00fcentar sa Santa Missa cada dia, fins an es punt que es dem\u00e9s treballadors acusaren Isidro de tenir poques ganes de fer feina i perdre es temps. Per\u00f2 es supervisor pogu\u00e9 comprovar com cada dia, abans de partir, Sant Isidro deixava llesta sa feina que corresponia a sa seva arada i, per m\u00e9s inri, treia tres vegades m\u00e9s producci\u00f3 que es seus companys. I aix\u00ed es guany\u00e0 es respecte des seus superiors i des seus companys. Lo que guanyava des seu jornal, ho esmitjava en tres: una part per l\u2019Esgl\u00e9sia, una altra pes pobres, i una altra per sa seva fam\u00edlia (sa dona, es fill i ell).<\/p>\n No \u00e9s casualitat que ses Nacions Unides fixassin es Dia de sa Fam\u00edlia es 15 de maig. Sant Isidro representa a la perfecci\u00f3 es valors d\u2019humiltat, feina, mod\u00e8stia i honradesa de sa fam\u00edlia cristiana. Esperem que ses fam\u00edlies des segle XXI no perdin mai de vista tals valors des sacrament, i que es fam\u00f3s Pacte per s\u2019Educaci\u00f3 no oblidi es dret des pares a triar lliurement s\u2019educaci\u00f3 des seus fills.<\/p>\n Article publicat a sa secci\u00f3\u00a0Rallant en pla<\/em>\u00a0des Diari de Menorca (17 de maig de 2017)<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Desp\u00fas-ahir, 15 de maig, vam celebrar dues festes prou importants i polides. Per una banda, Sant Isidro, patr\u00f3 de la pagesia espanyola, dets agricultors i dets animals. Per s\u2019altra, es Dia Internacional de sa Fam\u00edlia. A priori podr\u00edem pensar que no tenen res a veure una cosa amb s\u2019altra, per\u00f2 jo crec que tenen m\u00e9s … <\/p>\n