Seguint s\u2019esperit de sa columna de la setmana passada, reivindicant \u201cmem\u00f2ria per tots es menorquins\u201d, tamb\u00e9 per aquells que \u201cpertanyien a la noblesa i a la burgesia\u201d, crec que \u00e9s de just\u00edcia recordar, entre altres v\u00edctimes des Front Popular, es seg\u00fcents ciutadellencs assassinats entre 1936 i 1939:<\/p>\n
D. Jos\u00e9 Anglada Marqu\u00e9s, president de sa Confederaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Derechas Aut\u00f3nomas de Ciutadella (CEDA).D. Teodoro Canet, diputat republic\u00e0 pes centrista Partit Radical; D. Gabriel de Olivar de Olives, bar\u00f3 de Lluriach, es seu germ\u00e0 D. Jos\u00e9 de Olivar de Olives i D. Gabriel Saura Sintas. Tots quatre van ser assassinats a una cuneta a ses proximitats de Ferreries, sa nit des 13 an es 14 d\u2019agost de 1936.<\/p>\n
D. Tom\u00e1s de Salort de Olives. Abogat i ex-diputat de la CEDA. Elegit en 1933 i reelegit en 1936. Assassinat a sa pres\u00f3 \u201cModelo\u201d de Madrid es 22 d\u2019agost de 1936. D. Jos\u00e9 Marqu\u00e9s Cursach i D. Antonio Viv\u00f3 Carri\u00f3. Assassinats a sa Pla\u00e7a des Born de Ciutadella es 28 d\u2019octubre de 1936.<\/p>\n
D. Luis de Salort de Olives, assassinat amb nom\u00e9s 17 anys es 28 d\u2019octubre de 1936. D. Jaime Triay i D. Bartolom\u00e9 Triay van ser assassinats a Ciutadella es 16 de novembre de 1936.<\/p>\n
D. Gabriel de Salort de Olives. Ciutadellenc, tinent de s\u2019Ex\u00e8rcit assassinat de sa forma m\u00e1s covardament possible que es pugui imaginar, mentres es trobava inconscient degut a una malaltia, a s\u2019enfermeria des barco pres\u00f3 Atlante es 18 de novembre de 1936.<\/p>\n
D. Juan Benejam Marqu\u00e9s. D. Jaime Mercadal Anglada. D. Guillermo Llabr\u00e9s Pons. D. Alberto Triay Gorn\u00e9s. D. Sebasti\u00e1n Fux\u00e1 Bagur. D. Rafael Serra Mesquida. D. Francisco Catal\u00e1 Morl\u00e1. Ciutadellencs captius en es vapor Atlante. Assassinats per ses seves creences religioses es 18 de novembre de 1936 a Cala Figuera.<\/p>\n
Es capellans D. Guillermo Cap\u00f3 Medina. D. Pedro Riera Bagur. D. Rafael Bosch Ferrer. D. Jos\u00e9 Bosch Anglada. D. Pedro Benejam Gorrias. D. Pablo Salord Go\u00f1alons. D. Jos\u00e9 Franco Go\u00f1alons. D. Juan Tudur\u00ed Moll. D. Jos\u00e9 Tudur\u00ed Moll. D. Rafael Pons Benejam. Ciutadellencs presos en es barco pres\u00f3 Atlante. Assassinats es 19 de novembre de 1936 en es cementeri de Villacarlos (Es Castell).<\/p>\n
D. Rafael Capella All\u00e9s. D. Constantino Sarris Riera. D. Gabriel Squella Jaume. D. Pedro Orfila. Van ser fusellats es Dia de Sant Joan (24 de juny de 1938) en es cementeri de Mah\u00f3. Perteneixien a sa guarnici\u00f3 de Ciutadella i foren condemnats a mort per haver com\u00e8s es greu delicte d\u2019esser fidels an es seus ideals i, en esclatar sa guerra, intentar passar-se a ses tropes nacionals de Mallorca.<\/p>\n
D. Juan Flaquer Pons. Abogat. Va morir a Manresa es 2 de gener de 1939, v\u00edctima des maltractes rebuts en es batall\u00f3 disciplinari i camps de concentraci\u00f3 en es que va estar confinat per s\u2019\u00fanic motiu d\u2019haver tingut es valor de defensar es quatre soldats de sa guarnici\u00f3 de Ciutadella fusellats es 24\/6\/1938.<\/p>\n
D. Luis Saura de Sintas. Assassinat en es camp de concentraci\u00f3 de Clariana es 17 de setembre de 1938, un altre exemple de ses v\u00edctimes des sofriments patits a ses presons, camps de concentraci\u00f3 i batallons disciplinaris.<\/p>\n
Fa q\u00fcesti\u00f3 de dues setmanes, tota Ciutadella era una festa. I que aix\u00ed sia per molts d\u2019anys. Per\u00f2 dins s\u2019alegria des nostros cors tamb\u00e9 haur\u00edem de fer un raconet per tots aquells ciutadellencs que, en contra de sa seva voluntat, varen poder viure molts pocs Sant Joans. Enguany es compleixen 79 anys de sa temprana mort de\u00a0D. Gabriel Squella Jaume<\/strong><\/span>, de \u201cCan Marc Squella\u201d o \u201cCan Squella Pobre\u201d com eren coneguts popularment sa segona branca Squella, qui havia estat Caixer Senyor es bienni 1932-1933. Juntament amb\u00a0D. Pedro Orfila Iborra<\/strong><\/span>,\u00a0D. Constantino Sardis Riera<\/strong><\/span>\u00a0i\u00a0D. Rafael Capella All\u00e9s<\/strong><\/span>, van esser fusellats un 24 de juny, Dia de Sant Joan, a les 6:00 de sa matinada en es cementeri de Mah\u00f3. Tamb\u00e9 destaca s\u2019assassinat de tres germans de sa mateixa fam\u00edlia,\u00a0D. Tom\u00e1s de Salort de Olives<\/strong><\/span>,\u00a0D. Gabriel de Salort de Olives<\/strong><\/span>\u00a0i es jove\u00a0D. Luis de Salort de Olives<\/strong><\/span>, tots ells concos de\u00a0D. Lloren\u00e7 de Salort de Salort<\/strong><\/span>, Caixer Senyor de ses Festes de Sant Joan d\u2019aquest recent bienni 2016-2017 que sense dubte es poble de Ciutadella sempre recordar\u00e0 com un aut\u00e8ntic senyor dalt i baix des cavall.<\/p>\n Es respecte cap a s\u2019honor de tots aquests innocents, v\u00edctimes des conegut \u201cTerror rojo\u201d<\/em><\/span>\u00a0des Front Popular a Menorca, hauria de bastar per rebutjar sa molt mal anomenada \u201cLlei de Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica\u201d aprovada pes Pacte PSIB-PSOE, M\u00c9S i Podemos. Una llei de Mem\u00f2ria Selectiva i no Democr\u00e0tica, feta amb mala fe, que nom\u00e9s est\u00e0 enfocada a ses v\u00edctimes d\u2019un bando i que cerca imposar un discurs \u00fanic i tergiversat sobre sa Guerra Civil a Espanya i concretament a Balears.<\/p>\n Es Consell Insular i ets Ajuntaments de Menorca, en mem\u00f2ria de tots es menorquins v\u00edctimes de sa Guerra Civil, haurien d\u2019exigir an es Parlament de ses Illes Balears que retiri o modifiqui aquesta perversa llei que exclou a ses v\u00edctimes de ses repres\u00e0lies republicanes. Ja est\u00e0 b\u00e9 de contar una hist\u00f2ria de bons i dolents nom\u00e9s apte per irreconciliables. I tamb\u00e9 de remoure es passat en tost de mirar cap es futur. Encara que aquest Govern balear des Pacte, per lo vist, no tengui res millor que fer.<\/p>\n \n Article publicat dimecres 5 de juliol de 2017 a sa secci\u00f3\u00a0Rallant en pla<\/em>\u00a0des Diari Menorca<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Seguint s\u2019esperit de sa columna de la setmana passada, reivindicant \u201cmem\u00f2ria per tots es menorquins\u201d, tamb\u00e9 per aquells que \u201cpertanyien a la noblesa i a la burgesia\u201d, crec que \u00e9s de just\u00edcia recordar, entre altres v\u00edctimes des Front Popular, es seg\u00fcents ciutadellencs assassinats entre 1936 i 1939: D. Jos\u00e9 Anglada Marqu\u00e9s, president de sa Confederaci\u00f3n … <\/p>\n