Aquesta \u00e9s una pregunta que des de fa anys mos feim sa major\u00eda de ciutadans de ses Illes Balears: \u00bfQu\u00e8 s\u00f3n es pa\u00efsos catalans? \u00bfCom pot esser que dins un pa\u00eds anomenat Espanya n\u2019existesqui un altre anomenat \u201cpa\u00eds catal\u00e0\u201d?<\/p>\n
Es concepte de \u201cpa\u00efsos catalans\u201d, adem\u00e9s de no tenir cap fonament ni base l\u00f2gica, \u00e9s inadmissible i inviable. Una comunitat aut\u00f2noma que hist\u00f2ricament nom\u00e9s va esser un conjunt de comtats, per m\u00e9s senyes pertanyent primer an es regne de Fran\u00e7a i despr\u00e9s, arran des tractat de Corbeil, an es regne d\u2019Arag\u00f3, no t\u00e9 cap argument hist\u00f2ric v\u00e0lid per proclamar un pa\u00eds inexistent, com tampoc t\u00e9 cap dret ni cap poder per incloure tres antics regnes, com s\u00f3n es d’Arag\u00f3, es de Val\u00e8ncia i es de Mallorca dins uns imaginaris pa\u00efsos catalans.<\/p>\n
Tot aquest rebombori i \u00e0nsies de poder de Catalunya s’inicia amb sa defensa des catal\u00e0, una obsessi\u00f3 que a territoris com es nostro pot tornar-se una ofensa, especialment quan sa controv\u00e8rsia acad\u00e8mica sobre s\u2019unitat ling\u00fc\u00edstica, m\u00e9s o manco superada, va m\u00e9s enll\u00e0 i t\u00e9 una intencionalitat pol\u00edtica. I tot aix\u00f2 degut a qu\u00e8, de fa molts d\u2019anys en\u00e7\u00e0, sa Generalitat de Catalunya afirma un pic darrere s\u2019altre que s\u00f3n una naci\u00f3 o un pa\u00eds i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, han d\u2019arribar a sa plenitud existencial creant uns imaginaris pa\u00efsos catalans amb s\u2019ajuda de Val\u00e8ncia, Arag\u00f3 i Balears.<\/p>\n
Hi ha molts d\u2019autors que, naturalment, discrepen d\u2019aquesta tesi fant\u00e0stica, per exemple, aquest fragment que he tret des llibre\u00a0Historia de la Corona de Arag\u00f3n<\/em>\u00a0que crec que xerra per ell matex:\u00a0“\u00c9s important que entenguem que es comtats catalans, amb s\u2019hegemonia dels quals s\u2019al\u00e7\u00e0 Barcelona, conjunt que form\u00e0 Catalunya, mai va esser un pa\u00eds, ni un regne independent. Se tractava d\u2019un mosaic de territoris governats per comtes, primer depenents des reis francs, i m\u00e9s tard incorporats a una \u00fanica corona, sa d\u2019Arag\u00f3. En Ramon Berenguer IV mai va esser rei d\u2019Arag\u00f3 ni de Catalunya, la reina era na Petronil\u00b7la, i despr\u00e9s es seu fill Alfons II. No hi hagu\u00e9 reis catalans ni cap corona catalana. Incl\u00fas sa famosa expedici\u00f3 dets almog\u00e0vers capitanetjats per Roger de Flor va esser una empresa realisada baix ses banderes d\u2019Arag\u00f3. Que en Fadrique fos rei de Sic\u00edlia se degu\u00e9 a sa disposici\u00f3 testament\u00e0ria de son pare, Pere III. Hagu\u00e9s pogut esser rei d\u2019Arag\u00f3 en lloc de Jaume II, o incl\u00fas qualcun des dos germans haver regnat damunt Sicilia i Arag\u00f3 units. S\u2019origen de Roger de Flor \u00e9s de sobres conegut, era fill d\u2019un falconer alemany, en Frederic Staufen, es seu vertader llinatge era Blume (\u201cflor\u201d en alemany). A s\u2019\u00e8poca que tractam ning\u00fa en tenia cap dubte. Cada territori de sa corona tenia es seus costums i si els conservava era per gr\u00e0cia del rei, que respectava es seus s\u00fabdits, per\u00f2 es monarca era \u00fanic i es mateix per tots: el rei d\u2019Arag\u00f3.”<\/em><\/p>\n \u00c9s necessari recordar que ses coses s\u00f3n com s\u00f3n i que s\u2019hist\u00f2ria no se pot canv\u00edar per molt que vulguin es nacionalistes que mos governen, emparats per l\u2019Obra Cultural Balear, que sempre ha fet feina perqu\u00e8 poc a poc arribem a formar part emocionalment d\u2019uns falsos i imaginaris pa\u00efsos catalans, una reclamaci\u00f3 absurda i rid\u00edcula dirigida per sa Generalitat de Catalunya. Poc els importa si amb el temps perdem sa nostra pr\u00f2pia identidat balear, tot val per arribar a estar a ses ordes des nacionalisme catal\u00e0. \u00a1Saps que hi paga de b\u00e9! Una terra, sa nostra, que va esser un regne independent durant molts d\u2019anys. Una terra que ja per aquell temps era una naci\u00f3, sa naci\u00f3 mallorquina, amb lleis i furs propis.<\/p>\n Si qualc\u00fa t\u00e9 es dret de reclamar un pa\u00eds o una naci\u00f3, avalat per s\u2019hist\u00f2ria real i no inventada pes romanticisme catal\u00e0, aquests s\u00f3n es tres antics regnes de sa Corona d\u2019Arag\u00f3, o sigui, es Regne d\u2019Arag\u00f3 pr\u00f2piament, es Regne de Val\u00e8ncia i es Regne de Mallorca. Des des punt de vista hist\u00f2ric, sa vella Catalunya no pot reclamar ni exig\u00edr res de res, i molt manco uns fantasmag\u00f2ric \u201cpa\u00efsos catalans\u201d davall sa seva tutela.<\/p>\n