{"id":1989,"date":"2018-01-27T19:26:26","date_gmt":"2018-01-27T18:26:26","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=1989"},"modified":"2018-02-16T19:30:24","modified_gmt":"2018-02-16T18:30:24","slug":"es-nom-si-que-fa-la-cosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/es-nom-si-que-fa-la-cosa\/","title":{"rendered":"Es nom s\u00ed que fa la cosa"},"content":{"rendered":"<p>\u00c9s molt mal de fer destriar pol\u00edtica i llengua, molt mal de fer. Una prova m\u00e9s de sa connexi\u00f3 inherent entre pol\u00edtica i llengua la trobava fa un parell de setmanes a una interessant\u00edssima entrevista que li feia es suplement\u00a0<em>El Cultural\u00a0<\/em>a Santiago Mu\u00f1oz Machado, acad\u00e8mic de sa\u00a0<em>Real Academia Espa\u00f1ola<\/em>. Mu\u00f1oz Molina desf\u00e0 es mite que sa castellanisaci\u00f3 d\u2019Iberoam\u00e8rica i sa depauperaci\u00f3 de ses lleng\u00fces ind\u00edgenes que s\u2019hi parlaven abans de sa conquista fos obra des regne d\u2019Espanya.\u00a0<em>\u201cLa conquista ling\u00fc\u00edstica se hizo con tanta cautela que, a principios del siglo XIX, en la \u00e9poca de los procesos de independencia, hab\u00eda trece millones de habitantes y el espa\u00f1ol lo hablaban solamente tres\u201d<\/em>.<\/p>\n<p>En tres-cents anys sa pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica \u2013si es que n\u2019hi havia\u2013 de l\u2019Imperi espanyol havia conseguit uns resultats ben magres. En realitat, assegura Mu\u00f1oz Molina, sa castellanisaci\u00f3 a gran escala, i es corresponent desprestigi de ses lleng\u00fces ind\u00edgenes, va correspondre a ses noves rep\u00fabliques independents d\u2019Am\u00e8rica del Sud.<\/p>\n<p>Mu\u00f1oz Machado revela una s\u00e8rie de detalls que impressionen. A s\u2019hora d\u2019alliberar i fundar ses noves rep\u00fabliques,\u00a0<em>los libertadores<\/em>\u00a0(Bol\u00edvar, San Mart\u00edn, Sucre) actuaren pensant en Fran\u00e7a influ\u00efts per sa Revoluci\u00f3 Francesa de 1789 que comen\u00e7ava a canviar el m\u00f3n. Es model des\u00a0<em>libertadores<\/em>\u00a0era es model centralista franc\u00e8s.\u00a0<em>\u201cLas nuevas rep\u00fablicas quisieron seguir la pauta de la Francia republicana: \u00abuna naci\u00f3n, una lengua\u00bb (Francia emple\u00f3 esta consigna para liquidar sin miramientos todos los dialectos locales, y hoy en Francia no se habla m\u00e1s que el franc\u00e9s de Par\u00eds). En Am\u00e9rica se quiso hacer lo mismo. Pero la lengua con la que se encontraron al independizarse fue el espa\u00f1ol, la lengua del poder que, desde su punto de vista, se les hab\u00eda impuesto. Para salvar este escollo sostuvieron que el espa\u00f1ol de Espa\u00f1a no era como el de Espa\u00f1a, sino un castellano modificado. So\u00f1aron con la posibilidad de crear un espa\u00f1ol distinto Pero fracasaron y se mantuvo la unidad del idioma<\/em>\u201d. Al marge des seu \u00e8xit o frac\u00e0s, observam tamb\u00e9 a Am\u00e8rica ses mateixes tend\u00e8ncies que se reprodueixen fil per randa a tots es processos nacionalistes que marquen es segle XIX a Europa, tamb\u00e9 des nacionalisme catal\u00e0, un des m\u00e9s tardans.<\/p>\n<p>S\u2019import\u00e0ncia capital de ses lleng\u00fces a s\u2019hora de delimitar fronteres i conformar nacions se manifesta a diferents nivells. En primer lloc, s\u2019eleva oficialment una forma de parlar \u2013sa m\u00e9s culta, o sa geogr\u00e0ficament m\u00e9s estesa, o sa m\u00e9s parlada, es criteris poden variar\u2013 i autom\u00e0ticament se degraden la resta de lleng\u00fces o dialectes que s\u2019hi parlen a\u00a0<em>patois<\/em>\u00a0locals que, sense prestigi literari, social i mancats d\u2019eines i models normatius, s\u2019esvaeixen amb el temps. Sa nova Fran\u00e7a revolucion\u00e0ria ser\u00e0 es cas m\u00e9s paradigm\u00e0tic d\u2019aix\u00f2. Es parisenc se converteix en \u201cfranc\u00e8s\u201d, sa nova llengua nacional de tot s\u2019Hex\u00e0gon. It\u00e0lia i Alemanya construiran sa seva unitat nacional sobre es fonaments d\u2019una unitat ling\u00fc\u00edstica pr\u00e8via que s\u2019han produ\u00eft a partir des tosc\u00e0 i s\u2019alt alemany. Es nacionalisme \u00e9s, en conseq\u00fc\u00e8ncia, una ideologia radicalment moderna que implica un grau d\u2019enginyeria ling\u00fc\u00edstic desconegut a ses monarquies de s\u2019Antic R\u00e8gim, molt m\u00e9s an\u00e0rquiques i ca\u00f2tiques ling\u00fc\u00edsticament que ses democr\u00e0cies lliberals modernes. En segon lloc, veim per part des nacionalisme una determinaci\u00f3 de crear no nom\u00e9s una nova naci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 de crear una llengua separada i independent des pa\u00efsos que l\u2019enrevolten. Aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sic. Es fil\u00f2legs nacionalistes se converteixen en es vertaders pares fundadors de la P\u00e0tria. Una ortografia defineix una llengua i una llengua una naci\u00f3. M\u00e9s clar, aigua. Aqu\u00ed no importar\u00e0 en absolut lo que opinin es romanistes, ets \u00fanics cient\u00edfics en coneixement de lleng\u00fces durant tot es XIX. Sa ci\u00e8ncia no hi juga cap paper, en tot aix\u00f2. O, en tot cas, un paper secundari. Qui delimita es contorns on se parla una llengua, qui decideix quina llengua culta \u2013abans liter\u00e0ria\u2013 ha de servir com a refer\u00e8ncia, qui defineix una nova ortografia que ser\u00e0 imposada per sa for\u00e7a coercitiva de s\u2019Administraci\u00f3, qui elabora un diccionari normatiu que destria lo correcte i lo que no ho \u00e9s, seran una casta molt especial de professionals: es fil\u00f2legs nacionalistes, submisos a ses orientacions pol\u00edtiques des moviment nacional. Pompeu Fabra \u00e9s, sense cap dubte, s\u2019exemple m\u00e9s eminent de fil\u00f2leg nacionalista. I si qualc\u00fa en t\u00e9 cap dubte, el convid a llegir es seu manifest\u00a0<em>Desviacions en els conceptes de llengua i p\u00e0tria<\/em>\u00a0de maig de 1934. En tercer lloc, tenir una llengua uniforme pes seus parlants, independent des pa\u00efsos ve\u00efnats i perfectament delimitada territorialment no basta. Millor si sa llengua nacional pren es nom de sa naci\u00f3 en construcci\u00f3. No se parlar\u00e0 pus de castell\u00e0, sin\u00f3 d\u2019espanyol. No de tosc\u00e0, sin\u00f3 d\u2019itali\u00e0. No de llengua\u00a0<em>d\u2019oil<\/em>, sin\u00f3 de franc\u00e8s. No de llemos\u00ed, sin\u00f3 de catal\u00e0. O sigui, es nom de sa llengua tamb\u00e9 fa la cosa. I no \u00e9s gens innocent.<\/p>\n<p>S\u2019\u00fas que es nacionalisme \u2013ara obertament ja separatista\u2013 ha fet i fa de sa llengua catalana, fins i tot d\u2019aquells aspectes considerats m\u00e9s \u201ccient\u00edfics\u201d que susciten m\u00e9s consens entre sa poblaci\u00f3 \u2013com pugui esser es dogma de s\u2019unitat de sa llengua o s\u2019est\u00e0ndar com\u00fa\u2013 no \u00e9s exclusiu des catalans que ara volen constituir-se com una nova naci\u00f3 independent a Europa. En realitat, es catalans no han fet altra cosa que lo que abans ja havien fet es nacionalismes de tota casta i condici\u00f3. Es seu problema \u00e9s que han arribat cent anys massa tard. O no. Amb aquests antecedents europeus i coneguent ses intencions des catalanisme, lo que me ve m\u00e9s de nou \u00e9s com sa socialdemocr\u00e0cia i sa dreta espanyoles varen contribuir el 1983 (Estatut d\u2019Autonomia) i el 1986 (Llei de normalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica) a posar sa primera pedra \u2013decisiva, determinant, segurament irreversible\u2013 per sa construcci\u00f3 nacional des Pa\u00efsos Catalans, un proc\u00e9s que a la llarga aspira a destruir sa Naci\u00f3 espanyola. Ni es nom de sa llengua, ni sa conformaci\u00f3 de s\u2019est\u00e0ndar, ni sa delimitaci\u00f3 territorial d\u2019una llengua han estat mai innocents. Ara mateix pagam ses conseq\u00fc\u00e8ncies de s\u2019ingenu\u00eftat d\u2019Alian\u00e7a Popular i PSOE durant ets anys vuitanta i noranta.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Article publicat dia 23 de gener de 2018 a El Mundo-El D\u00eda de Baleares<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s molt mal de fer destriar pol\u00edtica i llengua, molt mal de fer. Una prova m\u00e9s de sa connexi\u00f3 inherent entre pol\u00edtica i llengua la trobava fa un parell de setmanes a una interessant\u00edssima entrevista que li feia es suplement\u00a0El Cultural\u00a0a Santiago Mu\u00f1oz Machado, acad\u00e8mic de sa\u00a0Real Academia Espa\u00f1ola. Mu\u00f1oz Molina desf\u00e0 es mite que &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/noticies\/es-nom-si-que-fa-la-cosa\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Es nom s\u00ed que fa la cosa&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":1990,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-1989","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1989"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1989"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1989\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1990"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1989"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1989"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1989"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}