Dissabte passat 30 de desembre se va celebrar sa tradicional ofrena floral al rei En Jaume I que recorda s’entrada de ses tropes aragoneses a sa capital l\u2019any 1229, uns fets hist\u00f2rics que representaren sa reinstauraci\u00f3 des cristianisme i posaren es fonaments de s\u2019identitat pol\u00edtica, social, econ\u00f2mica i cultural de s’actual p\u00e0tria mallorquina.<\/p>\n
Una festa que enguany ha tengut uns aires diferents, i no perqu\u00e8 hi hagi hagut canvis d’organisaci\u00f3 o poca aflu\u00e8ncia de gent, sin\u00f3 per sa gran exhibici\u00f3 de banderes espanyoles i c\u00e0ntics a favor de sa naci\u00f3 espanyola davant sa jovenea esquerranosa i separatista que duia estelades. Han faltat banderes mallorquines a un acte que precisament reivindica sa nostra mallorquinitat. Amb aquesta cr\u00edtica no vull dir que sa nostra naci\u00f3 no sigui s’espanyola, que ho \u00e9s, i ben content estic de formar-ne part. Ara b\u00e9, lo que vull dir \u00e9s que no hem de mesclar ous amb caragols. A un acte solemne com aquest, que commemora un fets trascendentals des poble mallorqu\u00ed, lo seu \u00e9s lluir ses banderes i ins\u00edgnies que representin sa nostra petita p\u00e0tria i sa nostra terra, que no \u00e9s altra que sa que du es castell que tan b\u00e9 mos identifica com a poble amb identitat pr\u00f2pia.<\/p>\n
Una festa que ha de mester una bona envestida per part des mallorquins que no creim en sa gradual catalanisaci\u00f3 indu\u00efda pes governants. Per\u00f2 per conseguir que sigui una festa ben llu\u00efda i ben nostra, ben mallorquina, \u00e9s important\u00edssim anar-hi amb banderes, escuts i ins\u00edgnies que vertaderament representin Mallorca, no anar-hi amb banderes espanyoles i una pancarta que, com s\u2019altre dia, alabava s’espanyolitat, tal com ha passat per primera vegada enguany. Per primera vegada, repetesc, perqu\u00e8 altres anys ses entitats balearistes ja s’encarregaven que ses banderes mallorquines estiguessin ben altes i visibles a fi de reivindicar sa nostra tres vegades mil\u00b7len\u00e0ria identitat, desgraciadament en proc\u00e9s d\u2019assimilaci\u00f3 dins es magma catalanista.<\/p>\n
Sa Festa de l\u2019Estendard no \u00e9s precisament per reclamar s’espanyolitat ni sa llengo castellana a ses escoles, aquesta festa es per homenatjar sa nostra mallorquinitat, sa nostra llengo i sa nostra cultura. I aix\u00f2 se fa plantant cara a sa jovenea catalanista que hi sol compar\u00e8ixer aquest dia. Si ho feim aix\u00ed amb el temps sa nostra mallorquinitat ser\u00e0 respectada i venerada, en cas contrari, quedarem retratats com uns simples espanyolistes davant un catalanisme que, finalment, haur\u00e0 conseguit lo que sempre ha volgut: suplantar sa nostra identitat.<\/p>\n
Si qualc\u00fa vol fer una concentraci\u00f3 a favor de s’espanyolitat o sa llengo espanyola, jo ser\u00e9 un des primers en apuntar-m\u2019hi. Emper\u00f2 s’ha de fer quan toca i on toca, no aprofitant una ofrena a Jaume III amb reivindicacions fora de lloc.<\/p>\n
Sa P\u00e0tria no se defensa amb paraules i ins\u00edgnies que no s\u00f3n seves. Sa P\u00e0tria se defensa amb decisions contundents i banderes que l\u2019identifiquen. Tal com ho sent, ho dic. I a qui no li agradi que em demostri lo contrari.<\/p>\n